1

la revoltapermanent

AlbertFabà o

2 — Albert Fabà o la revolta permanent 1

2 — Albert Fabà o la revolta permanent 32 — Albert Fabà o la revolta permanent 3

El Museu de Tortosa presenta en l’exposició Albert Fabà o la revolta permanent un reculld’obres d’un dels artistes tortosins que ha desenvolupat bona part de la seva trajectòriaartística durant la segonameitat del segle passat.

Nascut a Tortosa l’any 1927, Fabà va vincular-se ben aviat amb el món artístic i cultural d’unaciutat que es reconstruïa després de la desfeta de la guerra civil. Va cursar estudis a l’Escolad’Arts i Oficis de Barcelona i a l’Escola d’Art de Tortosa. Va estar present i actiu en les associa-cions culturals i grups d’artistes que es van originar en plena postguerra a la nostra ciutat. Atall d’exemple cal destacar la seva relació amb el Círculo Artístico, primera entitat culturalcreadaa la ciutat desprésdel 1939oambel grupDelta 51, impulsat perMatiesBallester i formatper Roberto Escoda, Adolf Aymerich, Carles Vallès, Amadeu Pallarès Lleó o Francesc Todóentre d’altres.

Anys més tard, es vincula al grup d’intel·lectuals i artistes plàstics Macla 65 del qualformaven part Manuel Pérez Bonfill, Frederic Mauri, Ferran Cartes, Ferran Vilàs, FerranChavarria i Agustí Forner. El grup es caracteritzarà per la praxi d’un realisme crític, la defensad’un art que arribés a la gent i que esdevingués eina de conscienciació política i transformaciósocial. Fabàmantindrà aquesta tendència social durant la dècada dels 70.

És aquest moment creatiu, el de les dècades dels anys 60 i 70, el que centra l’exposiciócomissariada per Ivan Favà. Una mostra de les obres més característiques d’aquest períodeque ens apropen a l’Albert Fabà compromès i activista, a la mirada crítica d’un artista amb veupròpia.

Meritxell Roigé i PedrolaAlcaldessa de Tortosa

4 — Albert Fabà o la revolta permanent 54 — Albert Fabà o la revolta permanent 5

Hom fa referència al caràcter d’Albert Fabà (Tortosa, 1927), perquè ell és això, personalitat,caràcter permanentment revoltat. La revolta de qui en la vida creu en la justícia i en el deuremoral de lluitar-hi, com a única forma de progrés humà. De qui sent neguit i indignació i elsmanifesta per mitjà de l’expressió plàstica com a forma de militància política en pro de latransformació de la societat. I en aquest malcontentament hi ha l’essència del seu talent.

Aquesta és la raó que es dibuixa en els ulls i en lesmans d’Albert Fabà. També és un apunt dela primera impressió física i psicològica de l’home, que justifica la seva trajectòria i la selecciód’obres d’aquesta exposició.

La guerra, les famílies de dol per a tota la vida, el silenci i la supervivència de la postguerravan ser el llast del seu temps. Arnau Puig escrivia que sota aquest pes, l’artista s’afanyarà adonar sortida, per mitjà de l’obra, a la seva personalitat expressable, com a inquietud primigè-nia expressada de forma sincera¹.

Aquest impuls va trobar el seu escalf en l’ambient cultural que es va viure a Tortosa a partirde la segona meitat dels anys 50 i sobretot durant la dècada dels 60. Va ser un ambienttransversal, no majoritari, en què van conviure generacions contigües i entitats que confluïenamb la cultura més avançada que es feia al país en aquell moment, políticament antifran-quistes, amb un PSUC clandestí que era present enmolts àmbits (cultura, art, universitat, mónobrer…)².

Enaquests anys es vaproduir una inflexió enel debat sobre la condició de l’artista i l’intel·lec-tual, i l’horitzó polític de la cultura. Així, la producció artística esdevenia de classe, amb unafuncionalitat social, ideològica i política sobre l’espectador. Alguns artistes i intel·lectuals

1 PUIG, Arnau, al catàleg de L’evolució del llenguatge artístic. Creadors dels anys 60, Terres de l’Ebre,Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, Tortosa, 2009.

2 Per a tot aquest període, el catàleg de l’exposició La represa cultural a Tortosa, (1949-1969). Fundació Caixa Tarragona,Tarragona, 2003, és un estudi de referència.

De l’homemiresempre lesmans.

RAIMON, Cançó de lesmans (1964)

Quan creus que ja s’acaba,torna a començar.

RAIMON,Quan creus que ja s’acaba (1969)

la revoltapermanent

AlbertFabà o

6 — Albert Fabà o la revolta permanent 76 — Albert Fabà o la revolta permanent 7

l’estètica realista quehavia començat a desenvolupar la dècadaanterior i elmateix compromís,ara desfermat.

En la seva recerca constant del millor mitjà d’expressió, va evolucionar cap a unhiperrealisme en el tractament dels cossos (Detenció, Afusellament, Tortures), el qual va venirdonat per una tècnica personal, intuïtiva, que conjugava la seva experiència com a pintor ambels materials i les tècniques, i la seva intuïció, adaptant-los al seu interès i la finalitat narrativade l’obra. Per això hi trobem la combinació de la pintura amb el collage, l’assemblatge dediferents objectes (a Tortures, en la seva versió original, o a Camp de concentració, on afegiabranques i filferros). Fins i tot els petits personatges del quadre Emigracions, que recorden elsassemblatges antimilitaristes d’Antoni Miralda.

L’obra d’aquesta sèrie té un fort caràcter narratiu, del qual destaca l’anècdota, i un elementsobre la resta, les mans, com una obsessió de l’artista: mans de patiment, de lluita, de treball,de traïció. Però també en l’enfoc dels cossos i els elements simbòlics, pintats o afegits. Aquestmateix caràcter fa que l’obra en si no tingui tant un valor per se, sinó comamitjà combatiu i, pertant, moltes vegades efímer. No és el cas de les obres que s’exposen però sí que explica lapèrduamolts cops de la producció d’aquests anys o la seva desvirtuació.

Arribats aquí, no queda dubte de l’avantguarda d’Albert Fabà, que es trobaria en el realismede tipus crític dominant als anys seixanta, ni tampoc del seu compromís vital. Però en tot cas,mai és just encasellar l’artista en un isme. En realitat era l’horitzó en el qual s’emmirallaven i queserveix a la crítica per emmarcar-los. Perquè l’artista sempre va més enllà i crea una poèticapersonal lligada a la seva potent personalitat, que el porten a denunciar les injustícies univer-sals com un fantasma sempre present, que persegueix l’artista i aclapara el nostre present.

Ivan Favà Vives

tortosins d’aquest moment estarien en aquest punt. La superació de la figuració més tradi-cional dels anys 50, anys inicials i de formació, i la simpatia o lamilitància directa antifranquistai d’esquerres, els van unir en la creació del grupMacla 65.³

Dins del grup hi va haver un debat polític i artístic important. Fabà no en fou aliè, ans alcontrari, en fou part molt activa. Alhora, això el va fer contemporani i entroncar amb l’avant-guarda, com s’ha dit, des de la perifèria⁴.

Així, ja en aquests anys va trobar en l’art el sentit i elmitjà de lluita. S’hi troba a gust. Per això,les obres centrades en la vida del negre nord-americà, d’origen esclau, són portadores de ladenúncia de les injustícies, i la lluita universal pels drets humans, símbol de l’oprimit. Significa-tivament, els primers quadres (Mans i pa, Cap de negre, Cadira i penja-robes, totes de 1966, ifins i tot Repressió, inconclosa el 1969 i represa el 1975) van ser presentats en una exposicióentorn a la guerra del Vietnam, contemporània de l’autor.

Formalment i en el tema, les seves obres tenen punts de trobada amb la d’altres artistes delgrup Macla. En el cas de Fabà, evoluciona cap a una pintura matèrica, experimental, que creixen volum i textures i, per tant en expressivitat, alhora que la fan personal.

La repressió desencadenada pel règim l’any 1969 va desfer el grup. La conjuntura i laprudència van recloure Fabà en el silenci fins després de la mort del dictador. És llavors quanva reprendre la pintura amb la mateixa força, amb la sèrie Crònica d’un temps (1936-1953),dotze quadres en què descrivia el període de la història d’Espanya entre 1936 i el 1953, datesque marcaven l’aixecament militar del general Franco i començament de la dictadura, i elsacords amb laSantaSeu i els EstatsUnits, que van significar el blanquejament internacional delrègim. En aquesta sèrie, de la qual només es conserven les obres que s’exposen, va mantenir

3 Formaven part d’aquest grup, amés d’Albert Fabà, Manolo Pérez Bonfill, Frederic Mauri, Ferran Cartes, FerranVilàs, Ferran Chavarria i Agustí Forner.

4 Aquesta és la tesi de l’exposició L’evolució del llenguatge artístic. Creadors dels anys 60, Terres de l’Ebre, comissariadaper Leonardo Escoda: l’artista en el seumoment, contemporani del seu temps, així com, la voluntat de l’artistad’assenyalar la sevamanera de pensar amb la seva obra.

8 — Albert Fabà o la revolta permanent 98 — Albert Fabà o la revolta permanent 9

10 — Albert Fabà o la revolta permanent 11

Mans i pa, 1966Tècnicamixta sobre fusta78 x 100 cmCol·lecció Associació per a les Nacions Unides a Espanya

12 — Albert Fabà o la revolta permanent 13

Cap de negre, 1966Tècnicamixta sobre fusta78,5x59 cmCol·lecció particular, Tortosa

14 — Albert Fabà o la revolta permanent 15

Cadira i penja-robes, 1966Tècnicamixta sobre fusta86 x 70 cmCol·lecció de l’artista

16 — Albert Fabà o la revolta permanent 17

Repressió, 1969-1975Tècnicamixta sobre fusta80 x 100 cmCol·lecció de l’artista

18 — Albert Fabà o la revolta permanent 19

Detenció, 1976Tècnicamixta sobre fusta123 x 245 cmCol·lecció de l’artista

20 — Albert Fabà o la revolta permanent 21

Presó, 1976Tècnicamixta sobre fusta100 x 80 cmCol·lecció de l’artista

22 — Albert Fabà o la revolta permanent 23

Afusellament, 1976Tècnicamixta sobre fusta229 x 123 cmCol·lecció de l’artista

24 — Albert Fabà o la revolta permanent 25

La fam, 1976Tècnicamixta sobre fusta85 x 175 cmCol·lecció de l’artista

26 — Albert Fabà o la revolta permanent 27

El pacte, 1976Tècnicamixta sobre fusta100 x 125 cmCol·lecció de l’artista

28 — Albert Fabà o la revolta permanent 29

El poble al poder, 1976Tècnicamixta sobre fusta123 x 245 cm

L’emigració, 1976Tècnicamixta sobre fusta123 x 245 cm

Crònicad’un temps(1936-1953)Conjunt de 12 fotografies acolor de la sèrie completaArxiu de l’artista

El capital i els seus aliats, 1976Tècnicamixta sobre fusta123 x 245 cm

Detenció, 1976Tècnicamixta sobre fusta123 x 245 cm

La guerra, 1976Tècnicamixta sobre fusta123 x 245 cm

Presó, 1976Tècnicamixta sobre fusta100 x 80 cm

30 — Albert Fabà o la revolta permanent 31

Tortures, 1976Tècnicamixta sobre fusta127 x 160 cm

Afusellament, 1977Tècnicamixta sobre fusta245 x 123 cm

Camp de concentració, 1976Tècnicamixta sobre fusta100 x 200 cm

La fam, 1976Tècnicamixta sobre fusta85 x 175 cm

Repressió, 1969-1975Tècnicamixta sobre fusta80 x 100 cm

El pacte, 1976Tècnicamixta sobre fusta100 x 125 cm

32 — Albert Fabà o la revolta permanent 33

CATÀLEG

EdicióMuseu de Tortosa - Ajuntament de Tortosa

CoordinacióNúria Segarra

Disseny imaquetacióRRESET

TextosIvan Favà

Revisió lingüísticaMiquel Estrampes Blanch

FotografiaAida Alcoverro / RRESET

ImpressióSerra Indústria Gràfica, S.L

Dipòsit LegalT 239-2020

Amb el suport de

EXPOSICIÓAlbertFabà ola revoltapermanent07.03.2020 – 26.04.2020Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa

ProduccióMuseu de TortosaAjuntament de Tortosa

ComissariatIvan Favà

34 — Albert Fabà o la revolta permanent