1 el comerÇ internacional
TRANSCRIPT
EL COMERÇ INTERNACIONAL1
En aquest tema veurem els apartats següents:
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme
3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments
5. Mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL2
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
Origen del comerç
Actualment, com en l’antiguitat, la raó que justifica la necessitat de comerciar
amb altres països és l’obtenció de béns i serveis de què no disposa el país propi.
Aquesta carència o la seva escassetat té l’origen en els factors següents:
Els costos de producció interns del país.
La demanda del país.
EL COMERÇ INTERNACIONAL3
Diferències entre comerç internacional i exterior
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL4
Especialització i avantatge comparatiu
La teoria de l’avantatge comparatiu il·lustra que els països intenten especialitzar-se en la producció d’aquells béns i serveis que poden intercanviar de manera més eficient en el mercat internacional.
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL5
Cas pràctic 1
Imagina que a Espanya s’elaboren 8 peces de ceràmica o 2 camises per cada hora de treball, mentre que a França es fabriquen 3 peces o 1 camisa en el mateix temps.
1. Determina en quin bé o servei convé que s’especialitzin ambdós països, identificant el cost d’oportunitat per a cada producte i per a cada país, si no hi hagués comerç exterior.
2. Detalla els avantatges que reporta l’especialització. 3. Representa gràficament la frontera de possibilitats de producció de França amb
comerç exterior i sense.
? Preguntes
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL6
Cas pràctic 1 - Solució
1. Als països els convé especialitzar-se en la producció d’aquells béns i serveis en què tinguin més avantatge comparatiu. Per saber si són les camises o les peces de ceràmica els productes que reporten més avantatge comparatiu, recorrerrem al concepte de cost d’oportunitat explicat en la Unitat 1. A Espanya, un treballador obté 8 peces de ceràmica o 2 camises. Això significa que per cada camisa que es produeix es deixen d’obtenir 4 peces de ceràmica. Per tant, sense comerç exterior, a Espanya s’intercanvia una camisa per 4 peces de ceràmica. A França, un treballador produeix 3 peces de ceràmica o 1 camisa. En aquest cas, per cada camisa que es produeix es deixen de fer 3 peces de ceràmica. Sense comerç internacional, a França s’intercanvia una camisa per un terç de peça de ceràmica.
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL7
Cas pràctic 1 - Solució
2. Amb el comerç exterior, tots sortiran guanyant si Espanya s’especialitza en ceràmica i França, en camises. A Espanya n’hi ha prou amb lliurar a França 3 peces de ceràmica per obtenir 1 camisa, mentre que en el seu propi territori ha de lliurar-ne 4. Alhora, França també es beneficia d’aquesta situació, perquè produïnt 2 camises pot comerciar-ne 1 amb Espanya i obtenir a canvi 4 peces de ceràmica.
3. En la taula pots veure com millora la frontera de possibilitats de producció de França gràcies al comerç exterior.
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL8
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
Objectius de les mesures proteccionistes
Ob
ject
ius
de
les
me
sure
s p
rote
ccio
nis
tes
Protecció d’indústries estratègiques per a l’interès públic.
Foment de la industrialització i la creació d’ocupació.
Desenvolupament d’indústries emergents.
Recaptació de diners (via aranzels).
EL COMERÇ INTERNACIONAL9
Mesures per frenar les importacions
Gravar amb impostos les importacions.
Fixar quotes o contingents limitats de
productes estrangers.
Establir polítiques comercials i industrials que
afavoreixin les indústries nacionals.
Crear barreres no aranzelàries (traves
administratives).
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL10
Aranzels específics i ad valorem
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL11
La Relació Real d’Intercanvi (RRI)
Per saber si la RRI ha millorat o empitjorat en un determinat període, es
compara la variació del preu dels productes que s’importen amb la variació
del preu dels que s’exporten.
La RRI és la posició relativa d’un país enfront
d’aquells altres amb què comercia.
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL12
Cas pràctic 2 i solució
Suposant que el valor de les importacions i les exportacions de Xile i Brasil sigui el que veus a la taula, calcula la Relació Real d’Intercanvi (RRI).
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL13
Què és el lliure comerç?
Lliure comerç
Absència de barreres comercials entre els països
Lliure competència entre empreses a nivellinternacional
1. El comerç internacional
2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL14
1. El comerç internacional2. El proteccionisme
3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
Arguments a favor del lliure comerç
Més eficiència dels recursos productius
Increment i foment de la competència
Més varietat i quantitat de béns i serveis
Èxit d’economies d’escala
EL COMERÇ INTERNACIONAL15
El preu d’una tassa de cafè
1. El comerç internacional2. El proteccionisme
3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL16
Què és la balança de pagaments?
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
Per registrar les exportacions i les importacions d’un país amb la resta del món s’utilitza un document anomenat balança de pagaments:
La balança de pagaments és un document comptable que registra les transaccions econòmiques dutes a terme entre els residents d’un país i els de la resta del món durant un període de temps determinat, normalment un any.
EL COMERÇ INTERNACIONAL17
Tècnica de la partida doble
Com altres documents de contingut econòmic, es refereix a un determinat període de temps. S’utilitza a l’hora d’anotar les transaccions.
Això vol dir que totes les transaccions econòmiques provoquen dos apunts en la balança: un, en la columna d’ingressos (pel valor de la mercaderia, el servei o el que s’hagi rebut), i l’altre, en la columna de pagaments (pel valor dels diners o allò que s’ha lliurat a canvi).
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL18
Subbalances
La balança de pagaments es divideix en tres balances més petites o subbalances:
Activitats
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL19
Estructura de la balança de pagaments
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL20
Cas pràctic 3
L’Anna és espanyola i viu ben a prop de Portugal, on fa les operacions següents durant el mes de maig: a) Cobra 50 € per fer de cangur una nit. b) Compra un disc de música valorat en 20 €. c) Té un compte en un banc portuguès que li rendeix 5 € d’interessos. d) Revèn el disc per 18 € a una amiga portuguesa que hi tenia molt d’interès. L’Anna guarda tots els seus diners en una guardiola. A final de maig les seves reserves de diners són de 53 €.
Tenint en compte aquestes dates:
1. Descriu els fets segons els principis de
la partida doble comptable.
2. Registra els fets conforme a la partida
doble comptable.
3. Registra els fets conforme al format de
la balança de pagaments.
?
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL21
Cas pràctic 3 - Solució
1. La tècnica de la partida doble anota tota operació dos cops: d’una banda,
els diners, i de l’altra, el concepte a què correspon l’ingrés o el pagament.
a) L’Anna rep 50 € per prestar els seus serveis com a cangur. La prestació de
serveis es valora en 50 €.
b) L’Anna rep un disc de música valorat en 20 € i paga en efectiu 20 €.
c) L’Anna rep 5 € en concepte d’interessos bancaris, els quals es valoren en
5 €.
d) L’Anna rep 18 € en efectiu pel seu disc de música: es valora en 18 €.
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL22
Cas pràctic 3 - Solució
2. Per sistematitzar l’anotació, ja en el segle XV es va convenir que la informació detallada s’organitzaria en dues columnes: els ingressos s’anotarien a l’esquerra i els pagaments, a la dreta. En la columna contrària a l’anotació dels diners s’apunta el concepte amb què es correspon aquest ingrés o pagaments. A més a més, se sintetitza la informació en qüestió i se sumen ambdues columnes per comprovar que el registre és correcte.
Així doncs, primer s’anota en la columna corresponent l’ingrés o el pagament i després, en la columna contrària, el concepte a què obeeix.
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL23
3. La informació registrada segons els principis de la partida doble en l’apartat anterior es reordena conforme a la seva naturalesa en les corresponents subbalances de la balança de pagaments. Els diners (€) s’anoten en la balança financera i els diversos conceptes (disc, cangur i interessos) en la balança per compte corrent. Observa que hi ha dues anotacions per cada operació de l’Anna (vuit en total) i que, fins a cert punt, podem comprovar que són correctes, perquè el saldo de la balança és 0. A més a més, assignem a cada operació una lletra entre parèntesis, per comprovar ràpidament que les anotacions es corresponen amb l’operació.
Cas pràctic 3 - Solució
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç
4. La balança de pagaments5. Mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL24
Les divises (moneda estrangera)
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
Dos aspectes a tenir en compte
Convertibilitat de les divises
Comissió per canviar les divises per altres
DIVISES = moneda diferent a la nacional o pròpia d’un país
EL COMERÇ INTERNACIONAL25
Tipus de canvi d’una divisa
Tipus de canvi
Tipus de canvi central: fixat oficialment, en la zona euro és competència del BCE.
Tipus de canvi del mercat: fixat lliurement en el mercat de divises.
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL26
Apreciació i depreciació d’una divisa
Apreciació
Quan una divisa (així com una mercaderia) és escassa, puja de preu (s’aprecia), bé perquè és molt demandada o bé perquè n’hi ha poca quantitat comparada amb altres divises.
DepreciacióLes divises es deprecien quan són abundants perquè hi ha un excés d’oferta o perquè n’hi ha una gran quantitat en relació amb l’escassa oferta d’altres divises.
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL27
Oferta i demanda d’una divisa
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL28
Motius de la demanda de divises
Les exportacions o les importacions
La taxa d’inflació
Les previsions d’apreciació o depreciació
L’actuació de les autoritatsmonetàries
El tipus d’interès
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL29
Efectes d’una depreciació de l’euro
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments
5. El mercat de divises6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL30
Els sistemes monetaris
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals
Tot i que l’autoritat monetària estableix el tipus de canvi central, després és el lliure joc de l’oferta i la demanda el que determina el valor de cotització de mercat.
Autoritatmonetària
Compra divises
Ven divises
Influeix en el tipus de canvi
EL COMERÇ INTERNACIONAL31
Principals sistemes monetaris (segons la intervenció de l’autoritat monetària)
Flotació libre No intervé l’autoritat monetària. El preu es fixa per l’oferta i la demanda de la divisa.
Flotació bruta L’autoritat monetària intervé en el mercat en determinats casos.
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals
EL COMERÇ INTERNACIONAL32
FixS’estableix una divisa de referència respecte a la qual es fixa la cotització de la pròpia.
Ajustable Només intervé l’autoritat monetària quan la cotització de la divisa es troba fora d’una banda de topalls mínim i màxim.
Principals sistemes monetaris (segons la intervenció de l’autoritat monetària)
Activitats
1. El comerç internacional2. El proteccionisme3. El lliure comerç4. La balança de pagaments5. El mercat de divises
6. Els sistemes monetaris internacionals