la tardor

Equinocci de la tardor

• Es l’estació de l’any que s’escau entre l’estiu i l’hivern.

• Comença el dia 21 de setembre i acaba el 21 de desembre

Festes de Tardor

La tardor comença el 21 de setembre, coincidint amb l’equinocci de tardor i acaba el 21 de desembre, dia del solstici d’hivern.

És l’estació més freda i seca de l’any, l’època en què el Sol és

minvant. Es caracteritza per ser l’època de l’any en què cauen les fulles

seques dels arbres i l’època en què es recullen dos dels productes del bosc: les castanyes i els bolets.

Aquesta estació també concentra l’època en què tradicionalment es

mata el porc i es va de cacera, ambdues activitats destinades a tenir un bon rebost de carn per passar el fred hivern.

Els productes gastronòmics de la temporada són els bolets, les

castanyes i les carbasses, els calamars, les magranes, els productes de la verema i l’aviram, l’oli, l’all, les patates i el formatge.

FESTES DE LA TARDOR

DIA

SANT

CIUTAT

FESTES

23 de setembre

Santa Tecla

TARRAGONA

24 de setembre

Mare de Déu de la Mercè

BARCELONA

29 de setembre

Sant Miquel

LLEIDA

29 d’octubre

Sant Narcís

GIRONA

1 de novembre

Diada de tots sants

2 de novembre

Dia dels difunts

nanos de Tarragona

Capgrossos.Tarragona

l'Àguila

de

Tarragona

Ball de diables. Tarragona

La devoció a Sant Miquel és, juntament amb la de Sant Jordi, una de les que

té una tradició més reculada a Catalunya. El seu culte començà a Síria i s’estengué ràpidament per Occident gràcies, per una banda, a tota una sèrie d’aparicions miraculosos i, per l’altra, a les similituds de la seva figura amb algunes divinitats precristianes. Antigament es celebraven dues festes en honor seu en les dates de les aparicions més sonades del sant a Occident: una el 8 de maig, que commemorava l’aparició de l’any 390 al Mont Gargano (Itàlia) i l’altra el 29 de setembre, recordant l’aparició del segle 708 al Mont Saint-Michel de Normandia, on avui hi ha un gran conjunt monumental declarat Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO. Aquestes dues festivitats havien marcat per la pagesia dos moments importants, doncs eren les portes d’entrada i sortida dels treballs d’estiu, i marcaven l’anada i tornada dels ramats a la muntanya.

Avui, mentre la primera festa ha deixat de celebrar-se, la “santmiquelada”, nom amb què popularment es coneix la festa de setembre, assenyala encara l'inici del període de celebrar moltes fires agrícoles i ramaderes.

Fira de Sant Miquel i Festes de Tardor Lleida (el Segrià), Setmana del 29 de setembre

Els lleidatans i lleidatanes celebren, cada any pels volts

del 29 de setembre, un dels moments més importants de

tot el seu calendari festiu, amb la Fira Agrària de Sant

Miquel i les Festes de Tardor. Es tracta d'un conjunt

d'activitats, originat al voltant d'una fira agrícola i

ramadera, que marca l'arribada de la tardor.

http://www.firasantmiquel.com/ca/index.aspx

APLEC DE SANT MIQUEL A GAVÀ

El domingo anterior a la festividad de San Miguel (29 de septiembre) se celebran una serie de actividades para rememorar la antigua tradición de subir en romería al castillo de Eramprunyà i homenajear, así, al santo a quien esta dedicada la ermita del castillo, San Miguel.

• El Aplec de Sant Miquel está documentado desde finales del siglo XVI (sobre el año 1568). Desapareció en el año 1920, hasta que la tradición fue recuperada en 1961.

• Los actos tradicionales eran subir en romería al castillo, misa en la ermita de Sant Miquel i comida por los alrededores del castillo. Por l tarde se bajaba por el camino de La Sentiu i al llegar a Can Dardena se continuaba la fiesta al son de la gaita y el tamboril.

• Diferentes entidades de la ciudad continúan esta tradición y organizan cada año este acontecimiento en el que además de subir al castillo a pie o en bicicleta, la tradicional misa y la comida de mochila también tienen cabida otras actividades como los juegos de cuadrillas, yincana infantil, visita guiada al castillo y a la ermita y actuaciones de música y baile tradicionales, entre muchas otras.

Aplec de sant Miquel al Castell d'Eramprunyà, Gavà (el Baix Llobregat) - aplec amb una tradició que té l'origen a mitjan segle XVI. Amb la visita guiada i comentada al castell i a la capella de Sant Miquel, jocs, sardanes, xocolatada, concurs fotogràfic, concurs de dibuix ràpid i altres activitats.

Els panellets

La festa de Halloween

SU ORÍGEN

Halloween era un festival que celebraban los Celtas, (una sociedad controlada por sacerdotes druidas que vivían en las regiones de Irlanda, Inglaterra y parte de Francia, 300 a.c.), señalando el principio del invierno (Cavendish).

Estas sociedades druidas adoraban y servían a Samhain, dios de la muerte. Cada año, el 31 de octubre, los druidas celebraban la víspera del año nuevo céltico en honor de su dios Samhain, brindándole sacrificios animales y humanos.

El origen de esta celebración está cargado de supersticiones, leyendas, paganismo, ocultismo, brujería y todo tipo de actividades del mundo de las tinieblas.

¿Qué hacían esa noche?

Los druidas se vestían esa noche con cueros y cabezas de animales. Disfrazados de fantasmas, espíritus y brujas; iban por todo el vecindario recogiendo ofrendas para el dios de la muerte y las tinieblas Samhain, para brindarle su honor y sacrificios.

Si los sacerdotes no quedaban conformes con los obsequios, ellos le hacían el TRICK o truco a la familia de la casa, quemándole su terreno, llevándose a la doncella, matando su ganado o poniéndole enfermedades en la familia.

Este es el origen de la frase "Trick or Treat". Al haber recogido y reunido todas las ofrendas, los sacerdotes druidas hacían grandes fogatas* ofreciendo en ellas sacrificios humanos o animales para adorar a su dios.

Además…

Ese día los druidas llevaban consigo un nabo hueco por dentro y con una cara grabada en la parte frontal, que representaba a un espíritu diabólico.

El nabo estaba iluminado por una vela dentro de él, que era usado como linterna por los Druidas cuando iban de casa en casa por la noche. Cuando esta práctica llegó a América, los nabos no eran tan abundantes, pero si tuvieron un vegetal nativo que pronto lo sustituyó.

Adivinas ¿Cuál es? “La calabaza”.