08. 01. 2019 03. 02. 2019 #437ivac.gva.es/banco/archivos/437_web.pdf · 2019-01-23 · y dónde...
TRANSCRIPT
1
08. 01. 201903. 02. 2019 #437
#tot
elcin
ema:
Bàsics
Film
oteca
/ Cin
ema
ucraï
nés / C
ris i o
mbre
s
/ Cen
tenar
i Ber
gman
/
Prem
is Disc
overy
/ Yas
uzô
Mas
umura
/ Car
les
Mira
/ Agnès
Var
da /
Men
uda Film
o
Avisos i normes
La durada de les pel·lícules és orientativa i aproximada. La Filmoteca es reserva el dret d’introduir canvis en la programació per raons alienes a la seua voluntat. Consulteu les ac-tualitzacions en el web ivac.gva.es.
Les entrades es posaran a la venda trenta minuts abans de cada projecció per a qualse-vol de les sessions de cada dia. La taquilla es tancarà cinc minuts abans de cada projecció. Una vegada iniciada la projecció no es per-metrà l’accés a la sala. Preguem la màxima puntualitat.
Es prega silenci. Desconnecteu els mòbils abans d’entrar a la sala. No està permés el consum d’aliments i begudes.
Menuda Filmo: cada persona podrà traure un màxim de sis entrades.
EDITA La Filmoteca · Institut Valencià de Cultura PORTADA Los ojos sin rostro (Les Yeux sans visage, George Franju, 1960) DISSENY Martín Gràfic IMPRESSIÓ La Imprenta C.G. DEP. LEGAL V 961-2012
La duración de las películas es orientativa y aproximada. La Filmoteca se reserva el derecho de introducir cambios en la programación por razones ajenas a su voluntad. Consulten las actualizaciones en la web ivac.gva.es.
Las entradas se pondrán a la venta treinta minutos antes de cada proyección para cual-quiera de las sesiones de cada día. La taquilla se cerrará cinco minutos antes de cada proyección. Una vez iniciada la proyección no se permitirá el acceso a la sala. Rogamos la máxima pun-tualidad.
Se ruega silencio. Desconecten los móviles antes de entrar a la sala. No está permitido el consumo de alimentos y bebidas.
Menuda Filmo: cada persona podrá sacar un máximo de seis entradas.
3
Programació
DIMARTS 8 DE GENER
18.00 h
The Lost LetterBoris Ivchenko. 1972. 79’ u p. 12
20.00 h
Pacto tenebrosoDouglas Sirk. 1948. 97’ u p. 14
DIMECRES 9 DE GENER
18.00 h
Secretos de un matrimonio (pel·lícula)Ingmar Bergman. 1973. 170’ u p. 16
DIJOUS 10 DE GENER
19.00 h
La fiera de mi niñaHoward Hawks. 1938. 102’ u p. 8Presentació i col·loqui a càrrec d’Áurea Ortiz, professora de la Universitat de València. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
DIVENDRES 11 DE GENER
18.00 h
¿Qué me pasa, doctor?Peter Bogdanovich. 1972. 94’ u p. 8
20.00 h
Katalin VargaPeter Strickland. 2008. 82’ u p. 23
22.30 h
The Lost LetterBoris Ivchenko. 1972. 79’ u p. 12
DISSABTE 12 DE GENER
18.00 h
Katalin VargaPeter Strickland. 2008. 82’ u p. 23
20.00 h
Secretos de un matrimonio (pel·lícula)Ingmar Bergman. 1973. 170’ u p. 16
DIUMENGE 13 DE GENER
18.00 h
La fiera de mi niñaHoward Hawks. 1938. 102’ u p. 8
20.00 h
¿Qué me pasa, doctor?Peter Bogdanovich. 1972. 94’ u p. 8
DIMARTS 15 DE GENER
18.00 h
Cara a cara al desnudo (sèrie TV, capítols 1 i 2) Ingmar Bergman. 1976. 45’ + 48’ u p. 17Amb la compra de l’entrada de la 1ª ses-sió, entrada gratuïta per a la 2ª sessió.
20.00 h
Cara a cara al desnudo (sèrie TV, capítols 3 i 4) Ingmar Bergman. 1976. 43’ + 40’ u p. 17Amb la compra de l’entrada de la 1ª ses-sió, entrada gratuïta per a la 2ª sessió.
4
DIMECRES 16 DE GENER
18.00 h
Babylon XXIvan Mykolaichuk. 1979. 100’ u p. 12
20.00 h
MichanaCarles Mira. 1975. 10’ u p. 32
Que nos quiten lo bailaoCarles Mira. 1983. 78’ u p. 32
DIJOUS 17 DE GENER
18.00 h
Hoodlum SoldierYasuzô Masumura. 1965. 102’ u p. 28
20.00 h
De la vida de las marionetasIngmar Bergman. 1980. 104’ u p. 18
DIVENDRES 18 DE GENER
18.00 h
Oh BoyJan Ole Gerster. 2012. 83’ u p. 23
20.00 h
El huevo de la serpienteIngmar Bergman. 1977. 120’ u p. 18
22.30 h
Babylon XXIvan Mykolaichuk. 1979. 100’ u p. 12
DISSABTE 19 DE GENER
18.00 h
Fanny y Alexander (sèrie TV)Ingmar Bergman. 1982. xx u p. 19Marató sèrie completa. Capítols 1-3 (166’) > descans de 20:45 a 21:45 > ca-pítols 4-5 (140’). Per accedir després del descans, será necessari mostrar l’entrada.
DIUMENGE 20 DE GENER
18.00 h
El huevo de la serpienteIngmar Bergman. 1977. 120’ u p. 18
20.15 h
Oh BoyJan Ole Gerster. 2012. 83’ u p. 23
DIMARTS 22 DE GENER
18.00 h
En un mercado valencianoCarles Mira. 1984. 8’ u p. 33
El rey del mamboCarles Mira. 1989. 85’ u p. 33
20.00 h
Tatuaje / Spider GirlYasuzô Masumura. 1966. 86’ u p. 28
DIMECRES 23 DE GENER
18.00 h
Fanny y Alexander (pel·lícula)Ingmar Bergman. 1982. 188’ u p. 19
DIJOUS 24 DE GENER
19.00 h
Los ojos sin rostroGeorges Franju. 1960. 88’ u p. 9Presentació i col·loqui a càrrec d’Enric Albero, crític de Caimán CdC. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
DIVENDRES 25 DE GENER
18.00 h
La piel que habitoPedro Almodóvar. 2011. 120’ u p. 10
20.15 h
Los ojos sin rostroGeorges Franju. 1960. 88’ u p. 9
22.30 h
Tatuaje / Spider GirlYasuzô Masumura. 1966. 86’ u p. 28
DISSABTE 26 DE GENER
18.00 h
Murs mursAgnès Varda. 1980. 85’ u p. 35
20.00 h
Fanny y Alexander(pel·lícula)Ingmar Bergman. 1982. 188’ u p. 19
5
DIUMENGE 27 DE GENER
18.00 h
De la vida de las marionetasIngmar Bergman. 1980. 104’ u p. 18
20.00 h
La piel que habitoPedro Almodóvar. 2011. 120’ u p. 10
DIMARTS 29 DE GENER
18.00 h
The TribeMiroslav Slaboshpitsky. 2014. 130’ u p. 24
20.30 h
Warm CurrentYasuzô Masumura. 1957. 94’ u p. 29
DIMECRES 30 DE GENER
18.00 h
With My Husband’s ConsentYasuzô Masumura. 1964. 92’ u p. 30
20.00 h
Hoodlum SoldierYasuzô Masumura. 1965. 102’ u p. 28
DIJOUS 31 DE GENER
18.00 h
Warm CurrentYasuzô Masumura. 1957. 94’ u p. 29
20.00 h
The TribeMiroslav Slaboshpitsky. 2014. 130’ u p. 24
DIVENDRES 1 DE FEBRER
18.00 h
SarabandIngmar Bergman. 2003. 107’ u p. 20
20.00 h
El día más feliz en la vida de Olli Mäki Juho Kuosmanen. 2016. 92’ u p. 25
22.30 h
With My Husband’s ConsentYasuzô Masumura. 1964. 92’ u p. 30
DISSABTE 2 DE FEBRER
18.00 h
Animales fantásticos y dónde encontrarlosDavid Yates. 2016. 133’ u p. 38Entrada gratuita per a menors de 14 anys.
20.30 h
Black PanthersAgnès Varda. 1969. 31’ u p. 36
DocumenteurAgnès Varda. 1981. 65’ u p. 36
22.30 h
El día más feliz en la vida de Olli Mäki Juho Kuosmanen. 2016. 92’ u p. 25
DIUMENGE 3 DE FEBRER
18.00 h
Animales fantásticos y dónde encontrarlosDavid Yates. 2016. 133’ u p. 38Entrada gratuïta per a menors de 14 anys.
20.30 h
SarabandIngmar Bergman. 2003. 107’ u p. 20
6
10 GEN — 9 JUNY
Bàsics FilmotecaDiàlegs i filiacions (II)
Torna Bàsics Filmoteca, el cicle anual progra-mat en col·laboració amb la revista Caimán Cuadernos de Cine amb l’objectiu de reflexio-nar sobre diferents aspectes de la història i l’estètica cinematogràfiques. L’enfocament didàctic del projecte es materialitza en pre-sentacions i col·loquis a càrrec d’especialistes en anàlisi cinematogràfica.
Aquesta novena edició proposa una se-gona part del cicle Bàsics programat fa dos anys i se centra, com aquell, en il·luminar les ressonàncies que es fan entre pel·lícules pertanyents a diversos períodes històrics i procedències geogràfiques. A través de deu duets de pel·lícules –o trios en algun cas–, Diàlegs i filiacions incideix en la idea de la història del cinema entesa com a una xarxa de vasos comunicants, formada per pel·lícules que recullen l’herència de títols que les han precedides.
Vuelve Básicos Filmoteca, el ciclo anual progra-mado en colaboración con la revista Caimán Cuadernos de Cine con el objetivo de reflexio-nar sobre diferentes aspectos de la historia y la estética cinematográficas. El enfoque didáctico del proyecto se materializa en presentaciones y coloquios a cargo de especialistas en análisis cinematográfico.
Esta novena edición propone una segunda parte del ciclo Básicos programado hace dos años y se centra, como aquel, en iluminar las resonancias que se dan entre películas per-tenecientes a diversos periodos históricos y procedencias geográficas. A través de diez duetos de películas –o tríos en algún caso–, Diálogos y filiaciones incide en la idea de la historia del cine entendida como una red de vasos comunicantes, formada por películas que recogen la herencia de títulos que las han precedido.
7
El cicle s’inaugura el 10 de gener amb la projecció de l'screwball La fiera de mi niña. Áurea Ortiz presentarà l’inoblidable film de Hawks i rastrejarà les seues empremtes en ¿Qué me pasa, doctor?, una altra eixelebrada comèdia romàntica dirigida per Bogdanovich en els setanta.
El 24 de gener, la sessió es dedicarà a analit-zar La piel que habito, d’Almodóvar, en relació al seu referent més obvi, Los ojos sin rostro, una estranya i poètica joia. Com afirma el crí-tic Enric Albero, que introduirà la pel·lícula, «més enllà dels motius visuals que recorden al film de Franju, és l’elevació a l’enèsima potència de la idea de transformació allò que agermana les dues propostes».
El ciclo se inaugura el 10 de enero con la proyección de la screwball La fiera de mi niña. Áurea Ortiz presentará el inolvidable film de Hawks y rastreará sus huellas en ¿Qué me pasa, doctor?, otra alocada comedia romántica diri-gida por Bogdanovich en los setenta.
El 24 de enero, la sesión se dedicará a anali-zar La piel que habito, de Almodóvar, en relación a su referente más obvio, Los ojos sin rostro, una rara y poética joya. Como afirma el crítico Enric Albero, que introducirá la película, «más allá de los motivos visuales que recuerdan al filme de Franju, es la elevación a la enésima potencia de la idea de transformación lo que hermana ambas propuestas».
PRÒXIMAMENT u La pasión de Juana de Arco (Carl Theodor Dreyer, 1928) + Shirin (Abbas Kiarostami, 2008) / La calle 42 (Lloyd Bacon, 1933) + Dinero caído del cielo (Herbert Ross, 1981) / La regla del juego (Jean Renoir, 1939) + Gosford Park (Robert Altman, 2001) / Diario de un cura rural (Robert Bresson, 1951) + Los comulgantes (Ingmar Bergman, 1963) + El Reverendo (Paul Schrader, 2017) / Fellini, ocho y medio (Fedrico Fellini, 1963) + Recuerdos (Woody Allen, 1980) / Murieron con las botas puestas (Raoul Walsh, 1941) + Pequeño gran hombre (Arthur Penn, 1970) / Scarface (Howard Waks, 1932) + Con faldas y a lo loco (1959) / La reina de África (1951) + Cazador blanco, corazón negro (Clint Eastwood, 1990).
8
DJ 10 GEN / 19.00 H | DG 13 GEN / 18.00 HPresentació i col·loqui a càrrec d’Áurea Ortiz, professora de la Universitat de València. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
La fiera de mi niñaBringing Up BabyHOWARD HAWKS. EUA. 1938. VOSE. B/N. 102’. 35 mm. INT. Katharine Hepburn, Cary Grant, Charles Ruggles, Walter Catlett, Barry Fitzgerald.
Un paleontólogo, que está a punto de casarse con su secretaria y de acabar la reconstrucción del esqueleto de un brontosaurio, conoce a una joven adinerada y caprichosa que hará lo posible para que no culmine ninguno de sus dos proyectos.
DV 11 GEN / 18.00 H | DG 13 GEN / 20.00 H
¿Qué me pasa, doctor?What’s Up, Doc?PETER BOGDANOVICH. EUA. 1972. VOSE. Color. 94’. Digital HD. INT. Barbra Streisand, Ryan O’Neal, Madeline Kahn, Kenneth Mars, Austin Pendleton.
Un jove musicòleg viatja a San Francisco amb la seua nóvia per a intentar obtindre una be-ca d’investigació. No obstant això, les seues possibilitats es redueixen bruscament quan coneix una excèntrica jove capaç de sembrar el caos per on passa.
Un joven musicólogo viaja a San Francisco con su novia para intentar obtener una beca de investigación. Sin embargo, sus posibilida-des se reducen bruscamente cuando conoce a una excéntrica joven capaz de sembrar el caos por donde pasa.
Un paleontòleg, que està a punt de casar-se amb la seua secretària i d’acabar la recons-trucció de l’esquelet d’un brontosaure, coneix una jove adinerada i capritxosa que farà el que puga perquè no culmine cap dels seus dos projectes.
9
DJ 24 GEN / 19.00 H | DV 25 GEN / 20.15 HPresentació i col·loqui a càrrec d’Enric Albero, crític de Caimán CdC. Entrada gratuïta amb carnet d’estudiant.
Los ojos sin rostroLes Yeux sans visageGEORGES FRANJU. França, Itàlia. 1960. VOSE. B/N. 88’. Digital HD. INT. Pierre Brasseur, Alida Valli, Edith Scob, Juliette Mayniel, François Guérin, Alexandre Rignault.
A París, un brillant i trastornat cirurgià rapta xiques amb la finalitat d’utilitzar la seua pell per a reconstruir la bellesa de la seua filla, destrossada per un tràgic accident del qual ell se sent culpable.
u «Los ojos sin rostro és una cruïlla. A cavall entre el classicisme i la modernitat, la pel·lícula de Franju reanima un conjunt de tradicions –la iconografia expressionista, l’aura mítica del monstre de Frankenstein o el melodrama gòtic– mitjançant implants formals impropis de l’època». | ENRIC ALBERO, Caimán CdC, núm. 78, gener 2019.
En París, un brillante y desquiciado cirujano rapta chicas con el fin de utilizar su piel para reconstruir la belleza de su hija, destrozada por un trágico accidente del que él se siente culpable.
u «Los ojos sin rostro es una encrucijada. A caballo entre el clasicismo y la modernidad, la película de Franju reanima un conjunto de tradiciones –la iconografía expresionista, el aura mítica del monstruo de Frankenstein o el melodrama gótico– mediante implantes formales impropios de la época». | ENRIC ALBERO, Caimán CdC, n.º 78, enero 2019.
10
DV 25 GEN / 18.00 H | DG 27 GEN / 20.00 H
La piel que habitoPEDRO ALMODÓVAR. Espanya. 2011. Color. 120’. DCP. INT. Antonio Banderas, Elena Anaya, Marisa Paredes, Jan Cornet, Roberto Álamo, Blanca Suárez.
Des que la seua dona va morir cremada en un accident de cotxe, el doctor Ledgard, eminent cirurgià plàstic, s’interessa per la creació d’una nova pell amb la qual hauria pogut salvar-la. Per tal de cultivar-la en el seu laboratori, no dubtarà a traspassar una porta fins ara terminantment vedada: la transgènesi amb éssers humans.
Desde que su mujer murió quemada en un ac-cidente de coche, el doctor Ledgard, eminente cirujano plástico, se interesa por la creación de una nueva piel con la que hubiera podido sal-varla. Para poder cultivarla en su laboratorio, no dudará en traspasar una puerta hasta ahora terminantemente vedada: la transgénesis con seres humanos.
11
13 DES — 18 GEN
Cinema ucraïnés
El cicle que La Filmoteca programa des del mes de desembre passat amb la finalitat de donar a conéixer el cinema ucraïnés es tanca amb dos títols mítics de la Ucraïna soviètica dels anys setanta. The Lost Letter és una rondalla surrealista que combina la poètica del cinema ucraïnés i bones dosi d’humor absurd. Babylon XX, per altra banda, està dirigida pel també actor Ivan Mykolaychuk i es conta entre les pel·lícules més populars del país.
El present cicle ha sigut possible gràcies a la col·laboració amb l’Agència Estatal del Cinema d’Ucraïna, la Fundació Dveri, l’Asociación 9 de mayo, el Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna i el Consolat General d’Ucraïna a Barcelona.
Al gener, el recorregut per la cinematogra-fia ucraïnesa es completa amb la impactant The Tribe, que forma part del cicle dedicat als premis Discovery del cinema europeu.
El ciclo que La Filmoteca programa desde el pasado mes de diciembre con el fin de dar a conocer el cine ucraniano se cierra con dos títulos míticos de la Ucrania soviética de los años setenta. The Lost Letter es una fábula surrealista que combina la poética del cine ucraniano y buenas dosis de humor absurdo. Babylon XX, por su parte, está dirigida por el también actor Ivan Mykolaychuk y se cuenta entre las películas más populares del país.
El presente ciclo ha sido posible gracias a la colaboración con la Agencia Estatal del Cine de Ucrania, la Fundación Dveri, la Asociación 9 de mayo, el Ministerio de Asuntos Exteriores de Ucrania y el Consulado General de Ucrania en Barcelona.
En enero, el recorrido por la cinematografía ucraniana se completa con la impactante The Tribe, que forma parte del ciclo dedicado a los premios Discovery del cine europeo.
12
DT 8 GEN / 18.00 H | DV 11 GEN / 22.30 H
The Lost LetterPropala hramotaBORIS IVCHENKO. URSS. 1972. VOSE. Color. 79’. DCP. INT. Ivan Mykolaichuk, Mikhail Golubovich, Lidiya Belozyorova, Fyodor Strigun, Zemfira Tsakhilova.
Tragicomèdia musical inspirada en un relat de Gogol que narra el viatge dels cosacs Vasil i Andrij a Petersburg, on han d’entregar una carta del seu superior a la reina.
u Considerada una joia del cinema ucraïnés, The Lost Letter està impregnada del folklore del país, la seua música, la seua gastronomia, la seua indumentària tradicional...
Tragicomedia musical inspirada en un relato de Gogol que narra el viaje de los cosacos Vasil y Andrij a Petersburgo, donde deben entregar una carta de su superior a la reina.
u Considerada una joya del cine ucraniano, The Lost Letter está impregnada del folclore del país, su música, su gastronomía, sus trajes tradicionales…
DC 16 GEN / 18.00 H | DV 18 GEN / 22.30 H
Babylon XXVavilon XXIVAN MYKOLAICHUK. URSS. 1979. VOSE. B/N i color. 100’. DCP. INT. Lyubov Polishchuk, Ivan Mykolaichuk, Les Serdyuk, Yaroslav Gavrilyuk, Taisiya Litvinenko.
Els habitants de la xicoteta ciutat de Babi-lònia, a Ucraïna, s’assabenten de la recent revolució russa, però els intents d’unir-se a les polítiques comunistes es troben amb la resistència dels veïns rics.
Los habitantes de la pequeña ciudad de Ba-bilonia, en Ucrania, se enteran de la reciente revolución rusa, pero los intentos de unirse a las políticas comunistas se encuentran con la resistencia de los vecinos ricos.
13
MAIG 2017 – JUL 2019
Crims i ombresEl cinema negre clàssic
El 8 de gener podrem gaudir del segon passe de Pacto tenebroso, una brillant combinació de thriller i drama amb tocs noir que prova que la suggeridora filmografia de Douglas Sirk va més enllà dels melodrames exuberants que l’encimbellarien en la dècada dels cinquanta.
El 8 de enero podremos disfrutar del segundo pase de Pacto tenebroso, una brillante com-binación de thriller y drama con toques noir que prueba que la sugerente filmografía de Douglas Sirk va más allá de los melodramas exuberantes que lo encumbrarían en la década de los cincuenta.
PRÒXIMAMENT u Doble vida (George Cukor. 1947) / El caso de Thelma Jordon (Robert Siodmak, 1950) / Al borde del peligro (Otto Preminger, 1950) / El autoestopista (Ida Lupino, 1953) i més.
14
DT 8 GEN / 20.00 H
Pacto tenebrosoSleep, My LoveDOUGLAS SIRK. EUA. 1948. VOSE. B/N. 97’. DCP. INT. Claudette Colbert, Robert Cummings, Don Ameche, Rita Johnson, George Coulouris.
Después de acostarse en su dormitorio, Alison se despierta sobresaltada a bordo de un tren al que no recuerda haber subido. El médico que la atiende sospecha que ha tenido una pesadilla, pero ella no recuerda nada y no sabe por qué tiene una pistola en su bolso.
u Como Hitchcock (Rebeca), Cukor (Luz que agoniza) o Joseph H. Lewis (Mi nombre es Ju-lia Ross), Douglas Sirk también se sumó al interés por la psicología y las enfermedades mentales, una tendencia de los años 40 que en el Hollywood de la época se concretó en un argumento recurrente que da para hablar mucho de los efectos cegadores del amor ro-mántico: el de una mujer enamorada que «se vuelve loca» tras una serie de extraños sucesos.
Després de ficar-se al llit en el seu dormitori, Alison es desperta sobresaltada a bord d’un tren al que no recorda haver pujat. El metge que l’atén sospita que ha tingut un malson, però ella no recorda res i no sap per què té una pistola en la seua bossa.
u Com Hitchcock (Rebeca), Cukor (Luz que agoniza) o Joseph H. Lewis (Mi nombre es Julia Ross), Douglas Sirk també es va sumar a l’interés per la psicologia i les malalties mentals, una tendència dels anys 40 que al Hollywood de l’època es va concretar en un argument recurrent que dóna per a parlar molt dels efectes cegadors de l’amor romàn-tic: el d’una dona enamorada que «es torna boja» després d’una sèrie d’estranys successos.
15
14 SET — 3 FEBR
Centenari Ingmar Bergman
El cicle Bergman s’acomiada amb alguns dels últims treballs del mestre suec. Al llarg de les pròximes setmanes es podran veure títols essencials dels setanta, com la versió cinematogràfica de Secretos de un matrimo-nio (la televisiva es va programar a principis de gener), la sèrie Cara a cara al desnudo o El huevo de la serpiente, que no està de més revisar hui perquè dóna compte dels proces-sos econòmics i sociològics que van portar a l’auge del nazisme. Fanny y Alexander va ser considerada pel mateix Bergman com un compendi de tot el seu cinema. En efecte, en ella estan presents les seues obsessions re-currents i les seues constants estilístiques. Una obra imprescindible que oscil·la entre la lleugeresa i la metafísica i que destaca per l’enlluernadora fotografia de Sven Nykvist. Com en el cas d’altres títols, Bergman va realitzar una versió cinematogràfica i una sèrie de cinc capítols amb dues hores més de metratge, que podrem gaudir en format marató en la sessió especial del dissabte 19 de gener. Clausura el cicle l’emotiu i revelador testament fílmic de Bergman, Saraband, on trobem Liv Ullmann i Erland Josephson interpretant als mateixos personatges de Secretos de un matrimonio, en els cossos i reflexions dels quals trobem les marques dels trenta anys transcorreguts.
El ciclo Bergman se despide con algunos de los últimos trabajos del maestro sueco. A lo largo de las próximas semanas se podrán ver títu-los esenciales de los setenta, como la versión cinematográfica de Secretos de un matrimonio (la televisiva se programó a principios de ene-ro), la serie Cara a cara al desnudo o El huevo de la serpiente, que no está de más revisar hoy porque da cuenta de los procesos económicos y sociológicos que llevaron al auge del nazis-mo. Fanny y Alexander fue considerada por el propio Bergman como un compendio de todo su cine. En efecto, en ella están presentes sus obsesiones recurrentes y sus constantes esti-lísticas. Una obra imprescindible que oscila entre la ligereza y la metafísica y que destaca por la deslumbrante fotografía de Sven Nykvist. Como en el caso de otros títulos, Bergman rea-lizó una versión cinematográfica y una serie de cinco capítulos con dos horas más de metraje, que podremos disfrutar en formato maratón en la sesión especial del sábado 19 de enero. Clausura el ciclo el emotivo y revelador testa-mento fílmico de Bergman, Saraband, donde encontramos a Liv Ullmann y Erland Josephson interpretando a los mismos personajes de Secretos de un matrimonio, en cuyos cuerpos y reflexiones encontramos las marcas de los treinta años transcurridos.
16
DC 9 GEN / 18.00 H | DS 12 GEN / 20.00 H
Secretos de un matrimonio (pel·lícula)Scener ur ett äktenskapINGMAR BERGMAN. Suècia. 1973. VOSE. Color. 170’. 35 mm. INT. Liv Ullmann, Erland Josephson, Bibi Andersson, Jan Malmsjö, Gunnel Lindblom, Barbro Hiort af Ornäs.
Johan i Marianne són una parella feliç, confor-tablement instal·lada en la comoditat burgesa. Ell és científic en un laboratori universitari, ella és advocada especialitzada en assump-tes familiars. Estan casats des de fa deu anys i tenen dues filles. En aparença, tot és per-fecte, però aqueixa vida idíl·lica comença a enfonsar-se.
u Una de les millors obres sobre la crisi de parella mai realitzada.
Johan y Marianne son una pareja feliz, con-fortablemente instalada en la comodidad burguesa. Él es científico en un laboratorio universitario, ella es abogada especializada en asuntos familiares. Están casados desde hace diez años y tienen dos hijas. En apariencia, to-do es perfecto, pero esa vida idílica comienza a desmoronarse.
u Una de las mejores obras sobre la crisis de pareja jamás realizada.
17
DT 15 GEN / 18.00 H Capítols 1 (45’) i 2 (48’). DT 15 GEN / 20.00 H Capítols 3 (43’) i 4 (40’).
Amb la compra de l’entrada de la 1ª sessió, entrada gratuïta per a la 2ª sessió.
Cara a cara al desnudo (sèrie TV)Ansikte mot ansikteINGMAR BERGMAN. Suècia, EUA. 1976. V.O. SUBT. VALENCIÀ. Color. Digital. INT. Liv Ullmann, Erland Josephson, Aino Taube, Gunnar Björnstrand, Kristina Adolphson.
Una psiquiatra que no suporta l’absència temporal del seu marit es bolca en el difícil cas d’una de les seues pacients.
u «Semblava que després de Secretos de un matrimonio quedava superada una certa obses-sió metafísica i religiosa i que allò important era buscar amb incisiva lucidesa en existèn-cies aparentment vulgars sense fer cap mena d’al·lusió al món oníric. Però en Cara a cara al desnudo es torna a abordar una temàtica i a configurar una estructura que ja havien estat presents en Fresas salvajes… La visualització dels somnis i la corporització dels fantasmes va interrompent el relat de la crisi personal de la protagonista». | JORGE DE COMINGES, El No-ticiero Universal, 1/5/1977.
Una psiquiatra que no soporta la ausencia temporal de su marido se vuelca en el difícil caso de una de sus pacientes.
u «Parecía que tras Secretos de un matrimonio quedaba superada una cierta obsesión metafí-sica y religiosa y que lo importante era buscar con incisiva lucidez en existencias aparen-temente vulgares sin hacer ningún tipo de alusión al mundo onírico. Pero en Cara a cara al desnudo se vuelve a abordar una temática y a configurar una estructura que ya habían estado presentes en Fresas salvajes… La vi-sualización de los sueños y la corporización de los fantasmas va interrumpiendo el relato de la crisis personal de la protagonista». | JORGE DE COMINGES, El Noticiero Universal, 1/5/1977.
18
DJ 17 GEN / 20.00 H | DG 27 GEN / 18.00 H
De la vida de las marionetasAus dem Leben der MarionettenINGMAR BERGMAN. Alemanya, Suècia. 1980. VOSE. B/N i color. 104’. DCP. INT. Robert Atzorn, Martin Benrath, Rita Russek, Christine Buchegger, Lola Müthel.
Després de violar i assassinar una prostituta, un empresari telefona al seu psiconalista, que s’encarregarà del cas. A través d’una investi-gació policíaca, es reconstrueixen episodis de la vida de l’assassí, que el presenten com a un home frustrat que no assumeix la seua sexualitat.
Tras violar y asesinar a una prostituta, un em-presario llama a su psiconalista, que se encar-gará del caso. A través de una investigación policíaca, se reconstruyen episodios de la vida del asesino, que lo presentan como un hombre frustrado que no asume su sexualidad.
DV 18 GEN / 20.00 H | DG 20 GEN / 18.00 H
El huevo de la serpienteDas Schlangenei / The Serpent’s EggINGMAR BERGMAN. Alemanya, Suècia, EUA. 1977. VOSE*. Color. 120’. DCP. INT. David Carradine, Liv Ullmann, Gert Fröbe, Heinz Bennent, James Whitmore, Glynn Turman.
Alemanya, anys 20. Abel, un trapezista jueu alcohòlic troba el cadàver del seu germà a l’habitació que tots dos comparteixen. S’ha suïcidat, i Abel se sent responsable de la seua cunyada, que treballa en un cabaret. Entre tots dos sorgeix una relació de mútua dependència, en un món colpejat per la crisi, la violència i la mort.
Alemania, años 20. Abel, un trapecista judio alcohólico encuentra el cadáver de su herma-no en la habitación que ambos comparten. Se ha suicidado, y Abel se siente responsable de su cuñada, que trabaja en un cabaret. Entre ambos surge una relación de mutua depen-dencia, en un mundo golpeado por la crisis, la violencia y la muerte.
19
DS 19 GEN / 18.00 H MARATÓ SÈRIE TV
Capítols 1 -3 (166’) u descans de 20:45 a 21:45 u capítols 4-5 (140’). Per accedir després del descans, serà necessari mostrar l’entrada.
DC 23 GEN / 18:00 H | DS 26 GEN / 20.00 H PEL·LÍCULA (188’)
Fanny y AlexanderFanny och AlexanderINGMAR BERGMAN. Suècia, Alemanya, França. 1982. VOSE. Color. DCP. INT. Bertil Guve, Pernilla Allwin, Gunn Wållgren, Ewa Fröling, Jarl Kulle, Erland Josephson, Allan Edwall.
Uppsala, principis del segle XX. A través de la mirada de Fanny i Alexander, dos germans de 8 i 10 anys, es narren les alegries i desventu-res de la família Ekdahl, que regenta un gran teatre i a tota la seua troupe. L’ambient càlid i familiar que es gaudeix en la casa canvia radicalment a partir d’un trist succés.
u «La suma total de la meua vida com a ci-neasta». | INGMAR BERGMAN.
Uppsala, principios del siglo XX. A través de la mirada de Fanny y Alexander, dos hermanos de 8 y 10 años, se narran las alegrías y desventu-ras de la familia Ekdahl, que regenta un gran teatro y a toda su troupe. El ambiente cálido y familiar que se disfruta en la casa cambia radi-calmente a partir de un triste suceso.
u «La suma total de mi vida como cineasta». | INGMAR BERGMAN.
20
DV 1 FEBR / 18.00 H | DG 3 FEBR / 20.30 H
SarabandINGMAR BERGMAN. Suècia. 2003. VOSE. Color. 107’. Digital HD. INT. Liv Ullmann, Erland Josephson, Börje Ahlstedt, Julia Dufvenius, Gunnel Fred.
Después de haber permanecido separados treinta años, Marianne siente la necesidad de volver a ver a Johan, su ex marido, y decide visitarlo en su antigua residencia de verano.
u «Pocas veces el cine nos dio tal acumulación de rasgos conocidos y derivados de jalones an-teriores con el resultado de una síntesis tan nueva, viva y atractiva. Junto a los personajes, situaciones, obsesiones, deseos y sentimientos puestos en juego, debemos resaltar las propias reglas de ese juego, concretadas en la riqueza surgida de la sobriedad de una puesta en escena donde el empleo de primeros planos, los juegos lumínicos, los sutiles movimientos de cámara, el cuidado ambiente sonoro o los inteligentes, punzantes, a veces hirientes diálogos, se cons-tituyen en otras tantas muestras de estilo». | JOSÉ ENRIQUE MONTERDE, «Suite digital: Saraband», en Caimán Cuadernos de Cine, nº 1, enero 2012.
Després d’haver estat separats trenta anys, Marianne sent la necessitat de tornar a veure Johan, el seu exmarit, i decidix visitar-lo a la seua antiga residència d’estiu.
u «Poques vegades el cinema ens va donar tal acumulació de trets coneguts i derivats de jalons anteriors amb el resultat d’una síntesi tan nova, viva i atractiva. Al costat dels per-sonatges, situacions, obsessions, desitjos i sentiments posats en joc, hem de ressaltar les pròpies regles d’aqueix joc, concretades en la riquesa sorgida de la sobrietat d’una posada en escena on l’ús de primers plans, els jocs lumí-nics, els subtils moviments de càmera, l’acurat ambient sonor o els intel·ligents, punxants, de vegades feridors diàlegs, es constitueixen en mostres d’estil». | JOSÉ ENRIQUE MONTERDE, «Suite digital: Saraband», en Caimán Cuadernos de Cine, núm. 1, gener 2012.
DISSABTE 19 DE GENERA LES 18 HORES
maratófanny y alexander(la sèrie)
ENTRADA 2,5 €
22
9 DES — 2 FEBR
Premis DiscoveryLes millors òperes primes europees
Sevilla va acollir el 15 de desembre la ceri-mònia de lliurament dels Premis del Cinema Europeu (European Film Awards 2018). Amb aqueix motiu, el Festival de Cine Europeo de Sevilla ha promogut un cicle itinerant com-post per algunes de les pel·lícules que han guanyat en els últims anys el premi European Discovery, amb el qual l’Acadèmia del Cinema Europeu reconeix la millor òpera prima pro-duïda en el continent. Una bona excusa per a recuperar alguns dels debuts més suggeridors dels últims anys.
Sevilla acogió el 15 de diciembre la ceremonia de entrega de los Premios del Cine Europeo (European Film Awards 2018). Con ese moti-vo, el Festival de Cine Europeo de Sevilla ha promovido un ciclo itinerante compuesto por algunas de las películas que han ganado en los últimos años el premio European Discovery, con el que la Academia del Cine Europeo re-conoce a la mejor ópera prima producida en el continente. Una buena excusa para recuperar algunos de los debuts más sugerentes de los últimos años.
23
DV 11 GEN / 20.00 H | DS 12 GEN / 18.00 H
Katalin VargaPETER STRICKLAND. Romania, Regne Unit. 2008. V.O. SUBT. VALENCIÀ. Color. 82’. Digital HD. INT. Hilda Peter, Tibor Palffy, Norbert Tanko, Melinda Kántor.
Desterrada pel seu marit i la gent del poble on viu, Katalin Varga va a la recerca del vertader pare del seu fill, viatjant a través dels Carpats per a reobrir un sinistre capítol del seu passat i dur a terme una venjança.
Desterrada por su marido y la gente del pueblo donde vive, Katalin Varga va en busca del ver-dadero padre de su hijo, viajando a través de los Cárpatos para reabrir un siniestro capítulo de su pasado y llevar a cabo una venganza.
DV 18 GEN / 18.00 H | DG 20 GEN / 20.15 H
Oh BoyJAN OLE GERSTER. Alemanya. 2012. VOSE. B/N. 83’. DCP. INT. Tom Schilling, Marc Hosemann, Friederike Kempter, Justus von Dohnányi.
La sort sembla haver donat del tot l’esquena a Niko Fischer, somiador en la trentena, anti-heroi sense solució. La seua nóvia s’ha cansat que faça la ronsa, el seu pare el menysprea i el seu psicòleg acaba de declarar-lo emocional-ment inestable. L’esperança de trobar, atza-rosament, el seu lloc en el món l’espenta a la vagabunderia per un Berlín en blanc i negre a ritme de jazz.
La suerte parece haber dado del todo la espalda a Niko Fischer, soñador treintañero, antihéroe sin solución. Su novia se ha cansado de sus re-moloneos, su padre le ningunea y su psicólogo acaba de declararle emocionalmente inestable. La esperanza de hallar, azarosamente, su sitio en el mundo lo empuja al vagabundeo por un Berlín en blanco y negro a ritmo de jazz.
24
DT 29 GEN / 18.00 H | DJ 31 GEN / 20.00 H
The TribePlemyaMIROSLAV SLABOSHPITSKY. Ucraïna, Països Baixos. 2014. Llenguatge de signes sense subtítols. Color. 130’. DCP. INT. Grigoriy Fesenko, Yana Novikova, Rosa Babiy, Alexander Dsiadevich, Yaroslav Biletskiy.
Un adolescent sord ingressa en una escola es-pecial on, per tal de sobreviure, entra a formar part d’una societat salvatge, «la tribu», que duu a terme actes sorprenents i despietats. El seu amor per una de les xiques del grup el portarà a desafiar les regles no escrites en la jerarquia de la banda.
u Rodada amb magistrals plans seqüència, The Tribe és una pel·lícula en la qual tota la comunicació es dóna a través del llenguatge de signes, però no necessita paraules per a provocar un fort impacte en l’espectador per la seua duresa i la seua originalitat.
Un adolescente sordo ingresa en una escuela especial donde, para sobrevivir, entra a formar parte de una sociedad salvaje, «la tribu», que lleva a cabo actos sorprendentes y despiada-dos. Su amor por una de las chicas del grupo lo llevará a desafiar las reglas no escritas en la jerarquía de la banda.
u Rodada con magistrales planos secuencia, The Tribe es una película en la que toda la comunicación se da a través del lenguaje de signos, pero no necesita palabras para provo-car un fuerte impacto en el espectador por su dureza y su originalidad.
25
DV 1 FEBR / 20.00 H | DS 2 FEBR / 22.30 H
El dia más feliz en la vida de Olli Mäki Hymyilevä miesJUHO KUOSMANEN. Finlàndia. 2016. VOSE. B/N. 92’. DCP. INT. Jarkko Lahti, Eero Milonoff, Oona Airola, Joonas Saartamo, Olli Mäki, Mika Melender.
En 1964 Finlàndia es va paralitzar per vore el combat entre Olli Mäki i el nord-americà Da-vey Moore en què es jugava el títol mundial. El púgil finlandès, conegut com a «el forner de Kokkola», no va aconseguir arribar al tercer assalt. Però estava enamorat.
u Entranyable història d’amor que destaca per una estètica basada en la fotografia en B/N i la textura de la pel·lícula de 16 mil·límetres en què es va filmar. Guanyadora de la secció Una certa mirada en el Festival de Cannes.
En 1964 Finlandia se paralizó para ver el com-bate entre Olli Mäki y el estadounidense Davey Moore en que se jugaba el título mundial. El púgil finlandés, conocido como «el panadero de Kokkola», no logró llegar al tercer asalto. Pero estaba enamorado.
u Entrañable historia de amor que destaca por una estética basada en la fotografía en B/N y la textura de la película de 16 milímetros en que se filmó. Ganadora de la sección Una cierta mirada en el Festival de Cannes.
26
17 GEN — 12 FEBR
Yasuzô Masumura, retrats al límit
De la mà de la Fundación Japón, La Filmoteca presenta un cicle de sis pel·lícules de Yasuzô Masumura. Malgrat ser un dels cineastes japonesos més destacats de la postguerra, Yasuzô Masumura és quasi un desconegut a Occident. Aquest cicle, que Fundación Japón ha fet possible, ofereix l’oportunitat de descobrir sis de les seues millors pel·lícules, totes elles adaptacions literàries en les quals Masumura mostra la seua mirada gens convencional.
Referent de cineastes com Oshima, el cine-ma de Masumura està poblat per personatges extrems, que a vegades voregen la bogeria. «No existeix el desig no reprimit; una persona que deixa al descobert tots els seus desitjos només pot ser considerada boja» –afirma el director– «el que m’interessa és crear bojos que expressen els seus desitjos sense vergonya, sense importar-los el que pensen els altres». La passió i la sensualitat són, doncs, aspectes centrals en l’obra de Masumura, que va ser pioner a l’hora d’introduir-la de forma més
De la mano de la Fundación Japón, La Filmote-ca presenta un ciclo de seis película de Yasuzô Masumura. A pesar de ser uno de los cineastas japoneses más destacados de la posguerra, Yasuzô Masumura es casi un desconocido en Occidente. Este ciclo, que Fundación Japón ha hecho posible, ofrece la oportunidad de descu-brir seis de sus mejores películas, todas ellas adaptaciones literarias en las que Masumura muestra su mirada fuera de lo convencional.
Referente de cineastas como Oshima, el cine de Masumura está poblado por perso-najes extremos, que en ocasiones bordean la locura. «No existe el deseo no reprimido; una persona que deja al descubierto todos sus de-seos solo puede ser considerada loca» –afir-ma el director– «lo que me interesa es crear locos que expresan sus deseos sin vergüenza, sin importarles lo que piensen los demás». La sensualidad es, pues, un aspecto central en la obra de Masumura, que fue pionero a la hora de introducirla de forma más explícita en sus
27
explícita en les seues pel·lícules, alhora que denunciava una societat repressiva.
El cicle també permetrà gaudir d’una de les grans actrius de la història del cinema ja-ponés, Ayako Wakao, presència recurrent en la filmografia de Masumura (va protagonitzar vint-i-cinc de les seues pel·lícules, entre elles Spider Girl, Seisaku’s Wife, With My Husband’s Consent i The Red Angel, que podran veure’s en el cicle). Menys cèlebre que Setsuko Hara o Kinuyo Tanaka –«muses» d’Ozu i Mizoguchi, respectivament, amb els quals ella també va treballar– Wakao és una esplèndida intèrpret a la qual reivindicar i que, amb la seua ambi-güitat, va encarnar un nou model d’heroïna en el cinema japonés.
películas, al tiempo que denunciaba una so-ciedad represiva.
El ciclo también permitirá disfrutar de una de las grandes actrices de la historia del cine japonés, Ayako Wakao, presencia recurrente en la filmografía de Masumura (protagonizó veinticinco de sus películas, entre ellas Spider Girl, Seisaku’s Wife, With My Husband’s Con-sent y The Red Angel, que podrán verse en el ciclo). Menos célebre que Setsuko Hara o Ki-nuyo Tanaka –«musas» de Ozu y Mizoguchi, respectivamente, con los que ella también trabajó– Wakao es una espléndida intérprete a la cual reivindicar y que, con su ambigüe-dad, encarnó un nuevo modelo de heroína en el cine japonés.
© 1966 Kadokawa Pictures
PRÒXIMAMENT u Seisaku's Wife (1965) / The Red Angel (1966).
28
DJ 17 GEN / 18.00 H | DC 30 GEN / 20.00 H
Hoodlum SoldierHeitai yakuzaYASUZÔ MASUMURA. Japó. 1965. VOSE*. B/N. 102’. 35 mm. INT. Shintaro Katsu, Takahiro Tamura, Keiko Awaji, Takashi Nakamura.
L’amistat entre un oficial i un soldat en un camp d’entrenament en la Manxúria ocupa-da centra una de les pel·lícules més populars de Yasuzo Masumura. Massa violenta per a considerar-la una pel·lícula antimilitarista, és no obstant això molt crítica amb els abusos dins de l’exèrcit.
La amistad entre un oficial y un soldado en un campo de entrenamiento en la Manchu-ria ocupada centra una de las películas más populares de Yasuzo Masumura. Demasiado violenta para considerarla una película anti-militarista, es no obstante muy crítica con los abusos dentro del ejército.
DT 22 GEN / 20.00 H | DV 25 GEN / 22.30 H
Tatuaje / Spider GirlIrezumiYASUZÔ MASUMURA . Japó. 1966. VOSE*. Color. 86’. 35 mm. INT. Ayako Wakao, Akio Hasegawa, Gaku Yamamoto, Kei Satô.
Amb guió de Kaneto Shindô, i basada en el famós relat Tatuatge de Junichiro Tanizaki, Masumura ens conta la dramàtica història d’Otsuya, segrestada i venuda a una casa de geishes. Allí, un tatuador obsessionat amb la seua pell li tatua una enorme aranya a l’esquena, provocant en la xica un irreprimi-ble desig de venjança.
Con guion de Kaneto Shindô, y basada en el famoso relato Tatuaje de Junichiro Tanizaki, Masumura nos cuenta la dramática historia de Otsuya, secuestrada y vendida a una casa de geishas. Allí, un tatuador obsesionado con su piel le tatúa una enorme araña en la espal-da, lo que provoca en la chica un irreprimible deseo de venganza.
© 1966 Kadokawa Pictures
29
DT 29 GEN / 20.30 H | DJ 31 GEN / 18.00 H
Warm CurrentDanryuYASUZÔ MASUMURA. Japó. 1957. VOSE*. Color. 94’. 35 mm. INT. Jun Negami, Sachiko Hidari, Hitomi Nozoe.
La vida sentimental d’un metge que gestiona un xicotet hospital i que es veu obligat a es-collir entre una infermera responsable i una xica rica i capritxosa.
u Basada en una popular novel·la còmica, la tercera pel·lícula de Masumura avança algu-nes de les preferències del director en la seua etapa de maduresa.
La vida sentimental de un médico que gestio-na un pequeño hospital y que se ve obligado a elegir entre una enfermera responsable y una chica rica y caprichosa.
u Basada en una popular novela cómica, la tercera película de Masumura adelanta al-gunas de las preferencias del director en su etapa de madurez.
© 1966 Kadokawa Pictures
30
DC 30 GEN / 18.00 H | DV 1 FEBR / 22.30 H
With My Husband’s ConsentOtto ga mita «onna no kobako» yoriYASUZÔ MASUMURA . Japó. 1964. VOSE*. Color. 92’. 35 mm. INT. Ayako Wakao, Jiro Tamiya, Keizo Kawasaki.
Melodrama que narra com la rivalitat entre dos empresaris es mescla amb les seues vi-des privades quan l’esposa d’un d’ells se sent atreta per l’altre, donant lloc a un perillós triangle amorós.
Melodrama que narra cómo la rivalidad entre dos empresarios se mezcla con sus vidas priva-das cuando la esposa de uno de ellos se siente atraída por el otro, dando lugar a un peligroso triángulo amoroso.
© 1966 Kadokawa Pictures
31
5 DES – 22 GEN
Carles Mira, popular i transgressor
Des del mes de desembre passat, i amb motiu del vint-i-cinqué aniversari de la seua mort, La Filmoteca homenatja a un dels noms més re-presentatius de la nostra cultura, les pel·lícules del qual, de marcat caràcter mediterrani i festiu, van donar sentit a la idea d’un cinema valencià. L’obra de Mira utilitza la comèdia per a recuperar les arrels populars de la tradició, alliberant-la dels usos interessats per part d’un poder que assimila i deforma tot discurs.
Desde el pasado mes de diciembre, y con motivo del vigésimo quinto aniversario de su muerte, La Filmoteca homenajea a uno de los nombres más representativos de nuestra cultura, cuyas películas, de marcado carácter mediterráneo y festivo, dieron sentido a la idea de un cine valenciano. La obra de Mira utiliza la come-dia para recuperar las raíces populares de la tradición, liberándola de los usos interesados por parte de un poder que asimila y deforma todo discurso.
32
DC 16 GEN / 20.00 H
MichanaCARLES MIRA. Espanya. 1975. Color. 10’. 35 mm.
Documental sobre una sèrie de labors agríco-les, quasi desaparegudes, d’una zona de gran tradició morisca, la Serra d’Aitana.
Documental sobre una serie de labores agrí-colas, casi desaparecidas, de una zona de gran tradición morisca, la Sierra de Aitana.
Que nos quiten lo bailaoCARLES MIRA . Espanya. 1983. Color. 78’. 35 mm. INT. Guillermo Montesinos, Joan Monleón, Amando Beltrán, Celia Zaragoza, Enric Benavent, Empar Ferrer.
Una història, entre la paròdia històrica i la revista musical, d’amors, raptes, sultans, eu-nucs, ballarines, carabasses, gallines, xiquets, dàtils, relíquies, carros, desfilades, verges, cançons, poetes, llet de ruca, miracles, mar-quesos, estaques...
Una historia, entre la parodia histórica y la revista musical, de amores, raptos, sultanes, eunucos, bailarinas, calabazas, gallinas, niños, dátiles, reliquias, carros, desfiles, vírgenes, canciones, poetas, leche de burra, milagros, marqueses, estacas...
33
DT 22 GEN / 18.00 H
En un mercado valencianoCARLES MIRA. Espanya. 1984. Color. 8’. 35 mm.
Recorregut a través de la llum, el color i els aromes de la gastronomia valenciana.
Recorrido a través de la luz, el color y los aro-mas de la gastronomía valenciana.
El rey del mamboCARLES MIRA. Espanya. 1989. Color. 85’. 35 mm. INT. Charo López, Magüi Mira, Kelvin Garvanne, José Luis López Vázquez, Pedro Díez del Corral.
Don Martín, el propietari d’una empresa de reparacions, contracta al jamaicà Alí per a arreglar antenes de televisió. El xic, a més de ser un excel·lent professional, causa furor en-tre les veïnes pel seu gran atractiu, de manera que els homes faran el possible perquè marxe.
Don Martín, el propietario de una empresa de reparaciones, contrata al jamaicano Alí para arreglar antenas de televisión. El chico, además de ser un excelente profesional, causa furor entre las vecinas por su gran atractivo, de modo que los hombres harán lo posible para que se marche.
34
26 GEN — 19 MAIG
Agnès Varda, la mirada lliure
En el marc de la seua col·laboració anual amb Donostia Kultura, La Filmoteca presenta una selecció de pel·lícules –8 llargmetratges i 5 curts– dirigits per Agnès Varda, a qui ja va de-dicar sengles cicles en 1998 i 2012. Precursora de la Nouvelle Vague amb La Pointe Courte cinc anys abans del debut darrere de la càmera de Godard i companyia, Varda porta sis dècades realitzant un cinema absolutament personal que transgredeix les fronteres entre documental i ficció molt abans que fer-ho es convertira en tendència. Entre altres títols, podran veure’s els tres que va filmar als Estats Units, inclosos en aquest programa; els retrats que va dedicar a la seua parella, el cineasta Jacques Demy, i a l’actriu Jane Birkin; i els audaços assajos fíl-mics que ens ha regalat en el nou mil·lenni, quan la lleugeresa de la tecnologia digital ha fet el seu cinema més lliure si cap.
En el marco de su colaboración anual con Donostia Kultura, La Filmoteca presenta una selección de películas –8 largometrajes y 5 cortos– dirigidos por Agnès Varda, a quien ya dedicó sendos ciclos en 1998 y 2012. Precursora de la Nouvelle Vague con La Pointe Courte cinco años antes del debut tras la cámara de Godard y compañía, Varda lleva seis décadas realizan-do un cine absolutamente personal que trans-grede las fronteras entre documental y ficción mucho antes de que hacerlo se convirtiera en tendencia. Entre otros títulos, podrán verse los tres que filmó en Estados Unidos, incluidos en este programa; los retratos que dedicó a su pareja, el cineasta Jacques Demy, y a la actriz Jane Birkin; y los audaces ensayos fílmicos que nos ha regalado en el nuevo milenio, cuando la ligereza de la tecnología digital ha hecho su cine más libre si cabe.
PRÒXIMAMENT u Les Fiancés du Pont Mac Donald (1961) / Elsa la rose (1965) / Jane B. par Agnès V. (1985) / T’as de beaux escaliers, tu sais (1986) / L’Univers de Jacques Demy (1995) / Los espigadores y la espigadora (2000) / Dos años después (2002) / Le Lion volatil (2003) / La playas de Agnès (2008) / Caras y lugares (2017).
35
DS 26 GEN / 18.00 H
Murs mursAGNÈS VARDA. França, EUA. 1980. VOSE*. Color. 85’. DCP.
Assaig fílmic sobre els murals de la ciutat de Los Angeles. Un retrat de la vies d’expressió de la cultura xicana i una aproximació a la multiculturalitat de la ciutat californiana.
Ensayo fílmico sobre los murales de la ciudad de Los Ángeles. Un retrato de la vías de expre-sión de la cultura chicana y un acercamiento a la multiculturalidad de la ciudad californiana.
36
DS 2 FEBR / 20.30 H
Black PanthersAGNÈS VARDA. França, EUA. 1969. VOSE*. Color. 31’. DCP.
Documental de l’any 1968 que part de l’arrest de Huey Newton, un dels fundadors dels Panteres Negres, després del presumpte as-sassinat d’un policia. La detenció va desen-cadenar protestes que van congregar més de 5000 persones, en les quals es van produir duríssims enfrontaments entre la policia i els manifestants.
Documental del año 1968 que parte del arresto de Huey Newton, uno de los fundadores de los Panteras Negras, tras el presunto asesinato de un policía. La detención desencadenó protestas que congregaron a más de 5000 personas, en las que se produjeron durísimos enfrentamientos entre la policía y los manifestantes.
DocumenteurAGNÈS VARDA. França, EUA. 1981. VOSE*. Color. 65’. DCP. INT. Sabine Mamou, Mathieu Demy, Lisa Blok-Linson, Tina Odom, Gary Feldman, Tom Taplin.
Émilie és una jove francesa que acaba de separar-se i busca l’estabilitat per a ella i el seu fill a Los Angeles.
Émilie es una joven francesa que acaba de separarse y busca la estabilidad para ella y su hijo en Los Ángeles.
37
2 FEBR — 3 FEBR
Menuda Filmo
Després de la projecció de Harry Potter y la piedra filosofal en Menuda Filmo Nadal, i amb motiu de la recent estrena en cinemes d’Animales fantásticos: Los crímenes de Grin-delwald, La Filmoteca ofereix l’oportunitat de tornar a gaudir en pantalla gran de la primera part de la saga, Animales fantásticos y dónde encontrarlos. Es tracta no tant d’una preqüela com d’una història ambientada en l’univers màgic potterià, però amb personatges dife-rents i ambientada als Estats Units dels anys 20. La pròpia J.K. Rowling és l’encarregada d’escriure el guió, que narra com el jove mag Newt Scamander va arribar a redactar el ca-tàleg d’animals màgics que estudia l’alumnat de l’escola Hogwarts. La sorprenent capacitat que l’autora britànica té per a crear personat-ges i, sobretot, per a donar consistència al seu univers de fantasia, aconsegueix que la pel·lícula no es quede només en un impres-sionant reclam visual. L’aparició de les dife-rents criatures gràcies a uns efectes especials milionaris és impactant, sens dubte, però el més interessant és que està ben integrada en un relat d’aventures amb tocs de comèdia que remeten tant a la parella Laurel i Hardy com a l’screwball.
Tras la proyección de Harry Potter y la piedra filosofal en Menuda Filmo Nadal, y con moti-vo del reciente estreno en cines de Animales fantásticos: Los crímenes de Grindelwald, La Filmoteca ofrece la oportunidad de volver a disfrutar en pantalla grande de la primera parte de la saga, Animales fantásticos y dónde encontrarlos. Se trata no tanto de una pre-cuela como de una historia ambientada en el universo mágico potteriano, pero con perso-najes distintos y ambientada en los Estados Unidos de los años 20. La propia J.K. Rowling es la encargada de escribir el guion, que narra cómo el joven mago Newt Scamander llegó a redactar el catálogo de animales mágicos que estudia el alumnado de la escuela Hogwarts. La asombrosa capacidad que la autora britá-nica tiene para crear personajes y, sobre todo, para dar consistencia a su universo de fantasía, logra que la película no se quede solo en un impresionante reclamo visual. La aparición de las diferentes criaturas gracias a unos efectos especiales millonarios es impactante, sin duda, pero lo más interesante es que está bien inte-grada en un relato de aventuras con toques de comedia que remiten tanto a la pareja Laurel y Hardy como a la screwball.
38
DS 2 FEBR / 18.00 H | DG 3 FEBR / 18.00 H Entrada gratuita per a menors de 14 anys.
Animales fantásticos y dónde encontrarlosFantastic Beasts and Where to Find ThemDAVID YATES. Regne Unit, EUA. 2016. DOBLADA CAST. Color. 133’. DCP. INT. Eddie Redmayne, Dan Fogler, Katherine Waterston, Alison Sudol, Colin Farrell, Carmen Ejogo, Ezra Miller.
En 1926, el mag britànic Newt Scamander arriba a Nova York amb una maleta que con-té una gran varietat de criatures màgiques. Però el caos es deslliga quan el «muggle» (no mag) Jacob Kowalski allibera sense voler alguns dels animals. Newt i Jacob s’uniran a dues magues per a recuperar-los abans que causen problemes.
En 1926, el hechicero británico Newt Scamander llega a Nueva York con una maleta que con-tiene una gran variedad de criaturas mágicas. Pero el caos se desata cuando el «muggle» (no mago) Jacob Kowalski libera sin querer a algu-nos de los animales. Newt y Jacob se unirán a dos magas para recuperarlos antes de que causen problemas.
39
Col·laboradors
COL·LABOREN u Bàsics Filmoteca : Caimán Cuadernos de Cine. Agnès Varda : Donostia Kultura, Ayuntamiento de San Sebastián, Ciné-Tamaris. Premis Discovery : Festival de Cine Europeo de Sevilla. Yasuzô Masumura : Fundación Japón. Cinema ucraïnés : Agencia Estatal del Cine de Ucrania, Fundación Dveri, Ministerio Asuntos Exteriores Ucrania, Consulado General de Ucrania en Barcelona, Asociación 9 de mayo.
AGRAÏMENTS u Bàsics Filmoteca : Carlos F. Heredero, Pedro Medina. Agnès Varda : Josemi Beltrán, Carlos Plaza, Alfonso López. Premis Discovery : José Luis Cienfuegos, Javier H. Estrada, Silvia López, Elena Duque (SEEF). Yasuzô Masumura : Alejandro Rodríguez Medina. Cinema ucraïnés : Pablo Gil, Khrystyna Gryshchuk, Andriy Yakubuv..
40
la filmoteca #totelcinema
pròximament Tot Kubrick, Humans Fest
contacte i preusInstitut Valencià de Cultura Edif. Rialto · Pl. Ajuntament, 17 · ValènciaTel. 963 539 300 / [email protected]
+ infoivc.gva.es
IVCLaFilmoteca
lafilmoteca_gvaivc
2.5 €Entrada general 1 sessió
1.5 €Carnet d’estudiant, Carnet Jove, Targeta Club Fnac, persones jubilades, aturades, discapacitades i grups
20 €Abonament 10 sessions