althaia fer salutAlthaia Xarxa Assistencial de Manresa · Número 12 · Desembre 2010

LES NOVES INSTAL·LACIONS DE L’HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU, EN PLE FUNCIONAMENT

Fer Salut Althaia és una publicació promoguda per: Althaia. Xarxa Assistencial de ManresaDirecció i coordinació: Servei de Comunicació de la Fundació AlthaiaEdició i disseny: ICE Salud. Passatge Mercader, 15 - 08008 BarcelonaDipòsit Legal: B-52095-2006

Crèdits

L’opinió

El reportatge L’Hospital de Sant Joan de Déu estrena

instal·lacions i encara el desenllaç del seu

projecte de futur

Coneixent... Pere Oliveras

A la cuina Pebrots farcits de guatlles

Un dia amb... El projecte Gacela:

del paper a la pantalla tàctil

Apunts

L’entrevista Germà Santi Ruiz

Conseller de la Cúria Provincial i prior

del Parc Sanitari de Sant Boi de Llobregat

CongrésAlthaia, punt de trobada del congrés

sobre malalties mentals, del d’auxiliars

d’infermeria i del d’anestesiologia

3

4

8

9

10

12

14

15

Primària Salut mental Hospitalització Privada Atenció a la dependència

4

10

8 9

14

Sumari2

Josep Camprubí i Duocastella

ALCALDE DE MANRESA

L’opinió

M és espai. L’ampliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu ens ha proporcionat, sobretot, més espai: més espai per a més serveis i més tecnologia al servei de la salut; més espai per fer més àgil i efi cient la feina dels professionals i més

confortables les estades dels pacients i les seves famílies. Les obres duplicaran gai-rebé el total de metres quadrats disponibles actualment i posaran al dia l’equipament per tal que pugui atendre adequadament les necessitats sanitàries de la Catalunya Central, durant els propers quaranta anys.

La primera fase ha arribat a la fi i, a hores d’ara, ja hem començat a gaudir del po-tencial d’aquest nou espai. Bona part s’ha destinat a ampliar les consultes externes.

Aquest fet consolida la tendència a reduir les hos-pitalitzacions en favor d’un creixement de l’atenció ambulatòria. És una opció que, en la línia dels valors d’Althaia, reforça el compromís de situar el pacient en el centre de totes les seves activitats, tot fent un èmfasi especial a alterar al mínim possible les ruti-

nes que li proporcionen seguretat i benestar. D’altra banda, la fi nalització d’aquesta primera fase també ha permès posar en marxa l’aparcament soterrat. Sis-centes pla-ces són una dotació sufi cient per a les necessitats presents i de futur a mig termini d’un equipament que té una vocació clarament supracomarcal.

S’acaba la primera fase de les obres i ja hem assegurat el fi nançament perquè, ben aviat comenci la segona. Una part de l’ampliació deixarà de ser territori de les em-preses constructores per ser ocupat pels professionals sanitaris. Tenim encara, per endavant, un temps de convivència, incòmoda però imprescindible. Malgrat tot, els avenços hi són i ja podem començar a traduir-los en millors serveis i atenció, que és, al capdavall, del que es tracta.

Comencem a gaudir del nou hospital

Cada un dels serveis té una dinàmica pròpia i unes exigències particulars, que podran ser ateses millor amb aquesta nova distribució

La suma de voluntats i il·lusions que es perllonga al llarg del temps dóna sempre fruits. A la Fundació Althaia ens hem marcat reptes ambiciosos que, amb tenaci-tat col·lectiva, estem assolint. L’entrada en servei de la primera fase de les obres

d’ampliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu permet visualitzar quin és el model assistencial pel qual apostem, amb equipaments amplis i lluminosos, millors tecnolò-gicament, que facilitin una pràctica assistencial de qualitat, propera i confortable.

La posada en funcionament del Servei d’Urgències, consultes externes, diagnòstic per la imatge i aparcament, s’ha fet d’una manera modèlica malgrat la seva complexitat, i això ha estat factible gràcies al compromís i dedicació dels professionals implicats. A tots ells, moltes gràcies.

Ara toca fer realitat la segona fase, que ha de culminar el procés d’unifi cació, amplia-ció i millora en general de les nostres instal·lacions. Ja ens hem posat mans a l’obra iniciant el procés de licitació d’aquestes obres.

I això ha estat possible, malgrat la difícil situació econòmica que patim, gràcies a múl-tiples complicitats i voluntats, començant per la del Govern del país, que aporta bona part del fi nançament; l’Ajuntament de Manresa i la resta d’institucions que integren el Patronat divers i modèlic; els professionals de tota la Fundació i els usuaris, que ens demostren, dia rere dia, la seva confi ança. En aquest projecte és una evidència que TOTS FEM ALTHAIA.

Tots junts fem el nou hospital

Manel Jovells i Cases

DIRECTOR GENERAL DE LA

FUNDACIÓ ALTHAIA

Ara toca fer realitat la segona

fase, que ha de culminar el

procés d’unifi cació, ampliació i millora

3

L’Hospital de Sant Joan de Déu estrena instal·lacionsi encara el desenllaç del seu projecte de futur

DESPRÉS DE POSAR EN MARXA LES NOVES DEPENDÈNCIES DE SANT JOAN DE DÉU, LA FUNDACIÓ ALTHAIA HA OBTINGUT LA SUBVENCIÓ QUE PERMETRÀ FINALITZAR LA SEGONA FASE D’AMPLIACIÓ DE L’HOSPITAL. L’OBJECTIU FINAL DEL PROJECTE ÉS ACONSEGUIR UNIFICAR ELS DISPOSITIUS D’ATEN-CIÓ ESPECIALITZADA EN UN CENTRE MODERN I FUNCIONAL QUE DONI RESPOSTA A LES NECESSITATS ACTUALS I FUTURES.

Han estat dos anys i mig d’obres des que es va col·locar la primera pedra del projecte el 14 de març de 2008, però fi nalment les noves

instal·lacions corresponents a la primera fase d’am-pliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu són una realitat. Des del passat 4 d’octubre estan operatives les noves dependències dels serveis d’Urgències, Diagnòstic per la Imatge i l’àrea de Consultes, alhora que ha entrat en funcionament el nou aparcament.

Un dels objectius d’aquesta ampliació és convertir Sant Joan de Déu en un referent assistencial per als habitants de la Catalunya Central. Per aquest motiu, la subvenció que permetrà fi nançar les obres i l’equi-pament de la segona fase de l’ampliació, aprovada aquest novembre per la Generalitat de Catalunya, re-presenta un important pas endavant en aquesta fi ta.

Una vegada obtingut el fi nançament, aquest primer de desembre ja s’ha iniciat el procés publicant la licitació de l’execució de la segona fase de les obres d’ampli-ació. Està previst que aquest procés de contractació pública tingui una durada aproximada de 5 mesos.

La primera fase de les obres ha comptat amb un pres-supost global de 54 milions d’euros, dels quals 21,5 milions han estat aportats pel Departament de Salut. L’aparcament ha tingut un cost de 10,5 milions, que ha assumit l’empresa adjudicatària, l’UTE Bages Sanitària, que en fa l’explotació. El pressupost de la segona fase és de 93 milions d’euros, dels quals el govern català n’aportarà 60 milions, després d’aprovar el fi nança-ment que permetrà executar el projecte entre els anys 2011 i 2014. La resta els assumirà la Fundació Althaia amb recursos propis.

El nou hospital

El reportatge4

Aquesta segona fase inclou la construcció de dos cossos més d’edifi ci, l’acabament de l’interior dels ja construïts, els equipaments i l’acondiciament de l’edifi ci original de Sant Joan de Déu. L’equipament resultant disposarà de 60.000 metres quadrats. És a dir, triplicarà els 20.000 de l’edifi ci inicial, a més de disposar dels 18.000 metres qua-drats de l’aparcament, que inclou gairebé 600 places.

Adaptats a les necessitats de professionalsi pacientsEls espais, recentment estrenats, destaquen per la seva amplitud, lluminositat i confort. També es valora la seva accessibilitat i funcionalitat: l’edifi ci s’estructura d’una manera ordenada que permet una fàcil orientació per als usuaris, que es direccionen a través d’uns circuits propis. Els professionals també dis-posen d’uns circuits interns de treball per desplaçar-se i comunicar-se àgilment.

L’accés a cada planta es pot fer des de l’aparcament soter-rat que ocupa les plantes -6 i -5 i part de la -4 i la -3. En cada una d’aquestes plantes hi ha un espai climatitzat pensat per desencotxar els pacients.

L’espai destinat al Servei d’Urgències s’ha multipli-cat per quatre. Ubicades a la planta -2, les noves dependències d’aquest servei disposen de 4.500 metres quadrats, amb 54 punts d’atenció que poden ampliar-se a 74 en cas de necessitat. En aquesta mateixa àrea hi ha la Unitat d’Observació (OBU), on els pacients que hi han de restar ingressats durant un període curt de temps compten amb còmodes boxs individuals.

La disponibilitat d’espai ha permès potenciar el sistema de triatge a Urgències, mitjançant un sistema informà-tic que permet classifi car l’espera dels malalts segons la seva gravetat. Per exemple, quan una persona arriba a Urgències pel seu propi peu, i una vegada ha deixat les seves dades administratives, és atesa a triatge on una infermera el prioritza i el dirigeix a cada una de les àrees —medicina, traumatologia o pediatria— depe-nent de la seva gravetat, el tipus de patologia i l’edat.

En altres ocasions, la gravetat del pacient fa que si-gui traslladat a Sant Joan de Déu en ambulància. En aquest cas, l’accés a l’edifi ci es fa directament pel pas-sadís tècnic. Alguns d’aquests pacients són traslladats directament al box de crítics, que disposa de tres punts d’atenció tecnològicament preparats per atendre aque-lles persones amb un risc vital imminent. Al nou Servei d’Urgències també hi ha una àrea de descontaminació i una zona de seguretat especial, situades a l’entrada de l’accés tècnic.

A la mateixa planta -2, en un espai de 700 metres qua-drats, s’hi ubica el Servei de Diagnòstic per la Imatge. I una planta més amunt, a la -1, hi ha un espai de 4.500 metres quadrats destinat a les Consultes amb 47 des-patxos per a consultoris, proves diagnòstiques i també

exploracions, com el gabinet de coloproctologia o el de l’electrocardiograma. Des de mitjans d’octubre fi ns a mig novembre s’hi han anat traslladant les diferents es-pecialitats que ja ocupen les noves dependències com són al·lergologia, car-diologia, cirurgia general, cirurgia vascular, cirurgia plàstica, cures de cirur-gia, dermatologia, diges-tologia, endocrinologia, hematologia, medicina interna, neurologia, neu-rofi siologia, pneumologia,

reumatologia, pediatria, urologia i diagnòstic ràpid. Aquestes especialitats s’han agrupat en quatre grups, d’acord amb la relació que s’estableix entre elles, i s’han repartit en els quatre blocs per on es distribuei-xen els usuaris: A, B, C, D.

Tecnologia puntera al servei dels malaltsL’ús de les noves tecnologies per millorar l’atenció als usuaris és una de les premisses del projecte. Un recor-regut per les instal·lacions acabades d’estrenar permet

vol ser un referent assistencial a la Catalunya Central.

En la 2a fase es construiran dos nous blocsi es remodelarà l’interior de l’edifi ci originari

et

dld

5

El reportatge

comprovar com la tecnologia d’última generació es posa al servei de la qualitat de l’assistència.

Althaia ha apostat per la renovació de l’equipament radiològic i la incorporació de tecnologia avançada i preparada per al futur. Concretament, el Servei de Diagnòstic per la Imatge ha incorporat un TAC de 20 corones d’última generació que millora la capacitat diagnòstica de la institució alhora que permet realit-zar proves de manera més ràpida i menys agressiva per als malalts.

En les vuit sales de radiologia també s’hi ubiquen tres ecògrafs, dos dels quals són de nova adquisició, un nou teleco-mandament i tres sales de radiologia convencional. Un d’aquests equips convencionals és digitial i està robo-titzat, això permet captar més de 300 posicions preestablertes.

Dispensacióautomàtica de fàrmacsLa modernització tecnòlogica arriba a Urgències amb el sistema automatitzat de dispensació de fàrmacs instal·lat a cada una de les àrees. Es tracta d’un armari de medicaments informatitzat en què, una vegada el personal mèdic ha fet la recepta, la infer-mera s’ha d’identifi car i triar el pacient que li corres-pon. D’aquesta manera l’armari proporciona automà-ticament el producte prescrit.

El sistema wi-fi permet que des de qualsevol punt dels nous espais el personal assistencial pugui consultar l’historial del pacient. I, a més, els teclats de tots els

ordinadors són totalment plans per evitar que la brutícia es fi qui entre les tecles.

Els magatzems de cada àrea, que es gesti-onen a través d’un sistema de doble calaix, també estan digitalitzats. Tot el material mè-

dic està classificat i endreçat de manera que quan s’esgota un producte, la informació viatja telemà-ticament a la central de compres perquè reposi el material exhaurit.

A les Consultes i a Radiologia, la incorporació de la tec-nologia ha permès posar en marxa un sistema d’iden-tifi cació i gestió del torn. Aquestes àrees disposen de diferents pedestals on, mitjançant la targeta sanitària o el full de citació, els usuaris imprimeixen un tiquet on se’ls informa del bloc a què s’han de dirigir, el nú-

mero de despatx i el torn que els per-toca. Cada una de les sales d’espera disposa de panta-lles a través de les quals es fa la crida de cada pacient.

Si, fi nalitzada la visita, es neces-sita una citació posterior, l’usu-ari s’ha de diri-

gir a la màquina, instal·lada davant del taulell d’admissions, i escollir l’opció que li pertoca per tal que li indiqui de nou el torn en què l’atendrà el personal administratiu.

En les noves instal·lacions també s’hi ha ubicat un nou centre de seguretat des d’on es controlen tots els espais de l’Hospital Sant Joan de Déu mitjançant un equip de control d’incendis i un avançat sistema de videovigilància.

s hi ubiquen

a n

meltoledlqd

gir a la màquina, insta

Les noves tecnologies permeten millorar laqualitat de l’atenció als pacients

6

El reportatge

Les xifres del nou hospital

INVERSIÓ TOTAL 2007-2014:

147 milions d’euros

SUBVENCIÓ DE LA GENERALITAT:

81,5 milions d’euros

SUPERFÍCIE:

60.000 m2: 40.000 de nova construcció + 20.000 de

l’edifi ci originari. Més 18.000 d’aparcament

INSTAL·LACIONS:

Hospitalització:

• 457 llits

• Ratio de 132 m2/llit

Urgències:

• 54 punts d’atenció ampliables a 74 en cas

de necessitat

• Àrea de descontaminació i seguretat especial

UCI:

• 12 llits per a intensius

• 8 llits per a semi-intensius

Diagnòstic per la imatge:

• Àrees de diagnòstic

• Sales de radiologia intervencionista

Àrees ambulatòries

• Un centenar de despatxos

• Hospitals de dia (polivalent de medicina, pediatria, on-

cologia i hematologia) amb més de 70 punts d’atenció

• Sales per a proves funcionals

Aparcament:

• 18.000 m2

• 600 places

Bloc quirúrgic:

• Àrea quirúrgica per a cirurgia convencional i cirurgia

sense ingrés (17 quiròfans)

• Àrea d’obstetrícia i ginecologia (6 sales de parts)

Àrea docent:

• Sala d’actes

• Aules docents

Radioteràpia

Segona fase: amb la mirada posada al 2014Al tram fi nal del projecte es

destinaran 93 milions d’euros

—60 d’ells aportats per la Ge-

neralitat i la resta procedents

de recursos propis d’Althaia—,

segons l’aprovació del fi nança-

ment feta pel Govern de la Ge-

neraliat a fi nals de novembre.

La inversió ha de servir per con-

cloure la remodelació dels equi-

paments construïts, aixecar dos

nous blocs i condicionar l’actual

Sant Joan de Déu.

De fet, està prevista una gran

transformació de l’edifi ci origi-

nari, que actualment està en

servei, amb la idea de reubicar

les unitats i acollir els serveis

de suport que fi ns al moment es

troben repartits en diferents edi-

fi cis. El Servei de Rehabilitació, la

Unitat de Diàlisi o l’Àrea Adminis-

trativa en són alguns exemples.

A més, s’ampliarà la farmàcia i es construirà una nova

cuina per abastir tots els pacients i professionals. El

projecte també preveu remodelar les actuals plantes

d’hospitalització i reubicar l’àrea maternoinfantil.

La previsió és que el projecte es pu-

gui començar a executar el 2011, amb un termini de tres

anys. L’objectiu fi nal és concentrar en un mateix equipa-

ment, de 60.000 metres quadrats, tots els serveis i l’activi-

tat de l’atenció pública que ara es dóna al centre hospitalari,

a Sant Joan de Déu i a la Clínica Sant Josep.

La previsió és que el projecte es pu-

7

Els seus ulls tenen una brillantor especial cada vegada que es refereix a la seva experiència com a casteller. Va descobrir aquesta tradició

catalana, convertida ara en Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, quan era un nen, però no va ser fi ns fa un parell d’anys, que va començar a formar part de la colla Els Tirallongues, que ha esdevingut la seva segona família i, a més, és on ha conegut la seva actual parella. És una agrupació jove en una ciutat, Manresa, amb poca tradició castellera. Això difi culta les coses. En Pere reconeix que encara són lluny del nivell de les grans colles, però tot i així no renuncien a ser competitius. Entre els pròxims objectius d’Els Tirallongues hi ha la torre de 7, encara que no sem-blen obsessionats a assolir noves fi tes. El més impor-tant és que la colla creixi i poder continuar reunint-se cada setmana. En Pere va començar a treballar a Althaia quan tenia 17 anys gràcies a un contracte de pràctiques.

Des d’aleshores ha anat passant per diferents àrees i avui —llicenciat en Administració i Direcció d’Empre-ses— forma part de la Unitat de Control de Gestió.

Colles joves que obren camí“A la meva família, no hi havia tradició castellera”, ex-plica en Pere. Diu que va veure per primera vegada una d’aquestes impressionants torres humanes a la Festa Major. “Hi ha qui no entén quin atractiu té enfi lar-se per sobre de la gent, però a més de ser una tradició

catalana és una activitat que et dóna molta adrenalina i quan comences sempre en vols més”. Recorda el seu debut com un moment molt especial: “El primer cop que vaig participar en un castell vaig sentir molts nervis. La responsabilitat és molt gran.” Conèixer gent, conèixer el territoriContent d’haver trobat aquesta afi ció, en Pere no dei-xa passar l’oportunitat de recomanar a tothom que s’apunti a la colla. Incorporar nous membres faria Els Tirallongues més competitius. “És que la gent a Man-resa no sap que hi ha una colla castellera. Som uns 100 o 110 socis. Jo sempre dic que si una persona vol conèixer gent nova, viure una bona experiència i viatjar per Catalunya, que s’apunti a fer castells, no en sortirà defraudat. Enganxa molt”.

Pere Oliveras“Fer castells és una tradició que et dónamolta adrenalina”

Cada setmana, els dimarts i els divendres, Els Tirallongues es troben a la Casa de la Caritat. Si us hi voleu apropar, us rebran

amb els braços oberts

● En Pere Oliveras va néixer a Manresa el 1982 i va co-

mençar a treballar a la xarxa hospitalària amb 17 anys.

● Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses,

ara està al Departament de Control de Gestió.

● El 2008 va decidir formar part de la colla Els Tira-

llongues, fundada el 1992 a Manresa.

● Les darreres actuacions en què ha pres part són

la Fira de la Mediterrània (del 4 al 7 de novembre) i la

diada de Sant Martí (11 de novembre).

Coneixent...8

1

234

Pebrots farcits de guatllesEN AQUESTA SABOROSA PROPOSTA LA CARN ES CONVERTEIX EN EL FARCIT I LA VERDURA ÉS EL CONTINENT. ELS PEBROTS COMPLETEN L’APORTACIÓ DE PROTEÏNES DE LES GUATLLES, SÓN RICS EN FIBRA, MINERALS I VITAMINA A. A MÉS, ELS PEBROTS TENEN UN EFECTE SACIANT TOT I LA SEVA BAIXA APORTACIÓ CALÒRICA I EL SEU ESCÀS CONTINGUT EN GREIXOS.

Ingredients (per a 4 persones)

4 guatlles4 pebrots vermells

1 poma1 copeta de conyac

farigolafarina de blat de moro

oli verge extrajulivert

sal

Valor nutricionalValor energètic: 633,5 kcal

Proteïnes: 49,1 gLípids: 32,4 g

Hidrats de carboni: 28,8 gFibra: 6,7 g

Tallem els pebrots per la meitat i els netegem enretirant la tija i les llavors. Després assaonem les guatlles i les col·loquem a dins dels pebrots juntament amb amb un tros de poma pelada, una branca de farigola i un rajolí de conyac.

Ho disposem tot en una plàtera per anar al forn, ben ruixat amb oli, i assaonat, i ho enfornem a 2000C durant 30 minuts.

Mantenim els pebrots farcits dintre del forn a 1000C fi ns el moment de servir.

Escalfem en una cassola el suc que han deixat els pebrots i hi afegim una mica de julivert picat i la farina diluïda en aigua. Dei-xem que redueixi una mica. La salsa servirà per acompanyar les guatlles i decorar el plat.

A la cuina

Adient per a diabètics, celíacs i per prevenir l’osteoporosi

El pebrot vermell és ideal per a persones que volen controlar el seu pes i també ajuda a regular els nivells de co-lesterol i de sucre a la sang. A més es un aliment amb un enorme poder nutritiu i ric en antioxidants i vitamina C, això fa que aquest plat sigui equilibrat i un bon representant de la cuina mediterrània. També està recomanat per a persones amb osteoporosi i per a celíacs.

Es tracta d’un plat molt equilibrat i d’un bon representant de la cuina mediterrània.

9

Un dia amb...

El projecte Gacela: del paper a la pantalla tàctil

Un dels avenços de la informàtica és avui una realitat a Althaia. Afecta el dia a dia de les infermeres i ja és ben visible als passadissos del centre: s’han jubilat

les tradicionals carpetes i informes en paper i el seu lloc l’ocupen ara ordinadors amb pantalla tàctil integrats en els carros de medicació. Els programes que incorporen han permès informatitzar el pla de cures d’infermeria d’un pa-cient hospitalitzat, el seu historial i evolució, les medecines que ha de prendre, la dieta que segueix o les al·lèrgies que té. Tot ben clar i presentat de forma entenedora. El perfi l del malalt s’actualitza al llarg del dia. Tota aquesta informació queda guardada dins el sistema, de manera que l’equip assistencial pot accedir-hi des de qualsevol terminal. L’ob-jectiu de la iniciativa és facilitar la feina i millorar l’atenció al pacient, que ara és més àgil, efi caç i rigorosa.

Un programa pràctic i intuïtiuLa nova eina d’Althaia es diu Gacela i no és la primera aposta per la digitalització en la història de la xarxa hos-pitalària. El 1999 va implantar l’ETM (estació de treball mèdica), un sistema informàtic que ja incloïa l’historial clínic del pacient i en el qual els metges anotaven entre d’altres informacions el curs clínic i el tractament prescrit per a cada un d’ells. Els responsables de l’àrea de noves

tecnologies han aconseguit que ambdós programes si-guin perfectament compatibles per facilitar les consultes ràpides. D’un cop d’ull a la pantalla, l’equip d’infermeria pot saber tot tipus de detalls: des de quines habitacions estan lliures dins la unitat, quina és la mitjana d’edat dels pacients a la planta o quina dieta segueix cada un. En Pere Guerrero, director de Sistemes d’Informació i TIC, i la Teresa Segarra, responsable de la gestió assistencial i la metodologia de cures de la Direcció d’Infermeria, són els responsables del projecte.

Avantatges de la informàticaUna de les primeres tasques de la infermera continua sent fer una valoració del pacient que acaba d’ingres-sar i introduir les dades en el seu perfi l. A partir d’aquí, el sistema presenta algunes novetats com suggerir de forma automàtica un diagnòstic predeterminat que la infermera avalua en última instància o, per exemple, en el cas d’un pacient d’edat avançada, amb difi cultat visual i mala mobilitat, el programa Gacela recorda que aquest corre el risc de caiguda i que caldrà fer algunes accions perquè això no passi. Aquest avís permet a l’equip tenir present des del primer moment aquesta possibilitat i posar-hi remei.

ELS ORDINADORS HAN JUBILAT ELS INFORMES I LES CARPETES TRADICIONALS. ELS PROFESSIO-NALS D’ALTHAIA JA PODEN CONSULTAR EN SUPORT ELECTRÒNIC L’HISTORIAL DELS PACIENTS, EL PROCÉS DE CURES, LA MEDICACIÓ QUE HAN PRES O LA DIETA QUE SEGUEIXEN.

El nou sistema és més àgil, dinàmic i presenta plans estandarditzats.

10

Un dia amb...

Els nous ordinadors també permeten, des de la prò-pia ETM, consultar la graella amb la medicació que rep cada pacient i confi rmar-ne l’administració. És habitual veure les infermeres revisant aquesta informació da-vant de cada habitació i preparant el tractament per a les persones ingressades, ja que el carro que utilitzen va proveït de tot el necessari. La informatització també ha simplifi cat la presa de les constants al pacient (tem-peratura, pols, pressió...): un lector de codi de barres permet identifi car l’usuari i el resultat del test s’envia per wi-fi a l’ordinador central immediatament, sense que la infermera hagi de prendre cap nota.

“Fins i tot en cas que vingués una infermera nova a la unitat, no tindria problemes. Queda programat tot el que ha de fer: medicaments que s’han administrat, què ha d’administrar, a quines hores, cures que ha de fer,

etc.”, explica la Teresa Segarra. “Abans es feia tot en paper, i aquest paper o carpeta era de difícil accés, no circulava la informació com ara. Com que tot queda enregistrat, el programa evita dubtes”.

Formació dels professionalsPer poder fer el canvi al suport digital ha calgut dur a ter-me una feina d’adaptació. El maig de 2009 es va iniciar el procés per validar les dades internes i la documenta-ció integrada a la nova eina; el passat mes de març en-trava en funcionament a Sant Joan de Déu i el setembre, al centre hospitalari. Ha estat una posada en mar-xa progressiva i per unitats. Prèviament es van formar 12 in-fermeres expertes en el sistema i durant tot el procés d’implanta-ció han donat suport als seus companys. Abans de l’estiu, ja hi havia al voltant de 325 infermeres i 200 auxili-ars preparades. “Aquest novembre hem fi nalitzat la implantació al centre hospitalari, i a l’edifi ci de la Clínica Sant Josep, hi

anirem el primer trimestre de l’any vinent”, diu Segar-ra. “També hem hagut de millorar les infraestructures, adquirir servidors i dotar les plantes de connexió wi-fi ”, explica en Pere Guerrero. Paral·lelament s’ha dissenyat un pla de contingència, de manera que un ordinador central guarda periòdicament els fi txers per garantir que es puguin consultar a cada planta quan es produeix una apagada o una caiguda del sistema.

Parlen les infermeres“Ha estat millor del que esperàvem, estalvia esforços i ha unifi cat maneres de fer, a més és el futur, no ens po-dem quedar enrere”, diu la Marina Mateu, infermera de la UCI. “És més àgil, més dinàmic, i presenta a més plans estandarditzats. Això ens evita haver de repetir proces-sos”, afegeix l’Elena Xixons, infermera de maternoinfan-til. La Pilar Corzan, infermera a les unitats mèdiques,

destaca també que “ara pots tenir una visió general de l’estat del pacient, veure quin dia comença i acaba un tractament”. Totes tres valoren molt positivament la formació que han rebut de

les infermeres de suport, com la Sara Bernades, a l’hora d’aprendre a fer servir el programa.

A mig termini, l’objectiu és treure tot el suc al nou sistema. “Creuarem les dades que ens ofereix el sistema informàtic i això ens permetrà veure d’un cop d’ull la feina que dóna cada planta i també ens oferirà la possibilitat d’engegar es-tudis amb una gran quantitat de dades registrades”, diu la Teresa, pensant en noves millores.

“Abans es feia tot en paper, i aquest paper era de difícil accés, no circulava la informació. Ara, com que tot queda enregistrat, s’evitaran dubtes i errors”

El maig de 2009 es va iniciar la implantació de la nova eina i el passat mes de març entrava en funcionament a Sant Joan de Déu

Les infermeres d’Althaia valoren molt positivament la informatització del sistema.

11

Apunts

L’Associació d’Ajuda Mútua i Lluita contra el Càncer de Mama, l’Olivera, i Althaia han signat un acord de col·laboració per tal de millorar l’atenció a les persones que pateixen un limfoedema.Gràcies a aquest acord, l’Olivera ha cedit un aparell d’ones sonores per tractar els pacients d’aquesta complicació, que és la de major incidència després d’un càncer de mama. D’aquesta manera, Althaia s’ha convertit en un dels primers hospitals catalans amb aquesta nova tecnologia aplicada als limfoedemes.El maig de 2009 l’Olivera va organitzar, juntament amb l’Obra Social de Caixa Penedès, un concert solidari per recaptar fons i poder comprar l’aparell.

Instal·lació d’un aparell d’ones sonores amb l’objectiu de tractar el limfoedemaAlthaia va commemorar el Dia Internacional de la Inferme-

ria amb una taula rodona on es va debatre com percep la societat la seva tasca. En la trobada, on van participar 60 professionals, es va reivindicar el paper de la infermeria com una peça clau en tots els recursos sanitaris. Entre els convidats al debat hi havia la presidenta de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals, Anna Nogués; la llavors presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, Juliana Casero, i la directora de Ràdio Manresa, Pilar Goñi.Paral·lelament, el col·lectiu d’infermeria del Bages tam-bé va celebrar la diada amb un acte coorganitzat per les institucions sanitàries, col·lectius de professionals i la Universitat de Manresa, en què es va premiar la tas-ca de la infermera de la Fundació Althaia, Teresa Pujol.

Celebració del Dia Internacional de la Infermeria

El Centre de Dia d’Althaia va aconse-guir el subcampionat de futbol sala a la XII Final de la Lliga intercentres després de perdre (4-6) contra el Cen-tre de Dia de Salut Mental de Santa Coloma de Gramenet, guanyador del torneig. L’equip de Manresa, que era l’amfi trió, no es va donar mai per ven-çut i va estar a punt d’empatar el partit en dues ocasions. La fi nal es va jugar al pavelló Nou Congost i va comptar amb la presència de l’exjugador del FC Barcelona Julio Alberto, que va donar suport a tots els jugadors.

El Centre de Dia d’Althaia, subcampióen futbol sala

Una nova promoció de professionals s’ha incorporat aquest any a Althaia, cobrint to-tes les places disponibles a la Fundació. En total seran 17 metges residents, amb un pe-ríode de formació entre els quatre i els cinc anys de durada segons cada especialitat, i 5 infermeres especialistes. Dues d’elles han triat la Unitat de Salut Mental i la resta volen ser llevadores. Per donar la benvin-guda a aquests nous companys, Althaia va organitzar un acte que alhora va servir per acomiadar els professionals que enguany han fi nalitzat la seva formació. Althaia va començar la formació en postgrau el 1996 i aquest curs compta amb 60 residents.

22 nous professionals es formaran a Althaia

12

Apunts

La col·laboració entre els metges d’Althaia i la Federació Espanyola de Natació existeix des de fa anys, però ara s’ha ofi cialitzat gràcies a un nou acord que manté i reforça aquesta relació.Althaia proporciona un metge espe-cialitzat que assisteix els integrants de les seleccions de waterpolo quan participen en una competició interna-cional. Ho fa a través del seu centre especialitzat en medicina esportiva, el CIMETIR. Unes instal·lacions que, una temporada més, s’han posat al servei dels jugadors del primer equip del Bàsquet Manresa. El passat mes d’agost, la plantilla ja es va realitzar un seguit de proves pròpies dels esportistes d’elit al centre, ubicat al complex de la Clínica de Sant Josep. Aquestes revisions mèdiques servei-xen per determinar quin és l’estat de forma dels esportistes, amb l’objectiu de preveure possibles patologies i evitar lesions. El Bàsquet Manresa ja va signar el 2008 un acord amb Altha-ia en virtut del qual tots els jugadors de les categories inferiors també te-nen accés a alguns dels serveis que gestiona la xarxa hospitalària.

El Cimetir vetlla per la salut dels jugadors de waterpolo i bàsquet

La Clínica Sant Josep disposa d’una nova eina que permet millorar de ma-nera substancial el diagnòstic i se-guiment de diferents patologies. Es tracta d’un nou TAC multicorona, que ofereix una resolució espacial submil-limètrica que permet identifi car es-tructures més petites.Amb ell, es poden realitzar proves de cos sencer, per a la detecció onco-lògica de metàstasis, o de tòrax, per a la identifi cació tumoral (anàlisi de nòduls pulmonars), i vasculars avan-çades. El nou equipament també implica benefi cis importants per al pacient, ja que la radiació a la qual s’exposa ara es redueix a la meitat i la sensació a dintre de l’aparell és menys claustrofòbica.

La Clínica Sant Josepincorpora un TACd’última generació

La Fundació Althaia, la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM), l’Ajuntament de Manresa, el CatSalut, la Creu Roja, Càritas, l’Asso-ciació d’Infermeres de la Catalunya Central i l’Associació Contra el Càncer van organitzar el mes de maig una taula rodona sobre les repercussions socials del tabaquisme i el paper que juga la publicitat en aquesta addicció. Paral·lelament, i també per lluitar contra aquest hàbit, Althaia ha començat a coordinar 12 farmàcies de les comar-ques del Bages, el Berguedà i l’Anoia per crear una xarxa d’atenció a persones que volen deixar el tabac. L’objectiu no és només recoma-nar fàrmacs, sinó fer una història clínica conjunta unifi cada per tal de fer el seguiment dels pacients.

Lluitem contra el tabaquisme

La Fundació Althaia ha començat a aplicar el pla d’igualtat, que vol con-solidar un sistema d’ac-tuacions que garanteixi les mateixes oportunitats professionals a homes i a dones. Un dels primers actes per exposar les ac-cions engegades va aple-gar un centenar de pro-fessionals i va tenir com a convidat el periodista Carles Capdevila, actu-alment director del diari ARA. Capdevila va defensar que programes com el dissenyat per Althaia representen un motor per al canvi.

Es comença a implantar el pla per fomentar la igualtat d’oportunitats

13

Apunts

Els Pallapupas, Pallassos d’Hospital, van commemorar a fi nals de juny el seu desè aniversari i els dos anys de treball a Althaia convidant els professionals i usuaris de la institució a posar-se el nas de pallasso. Els dos pallapupes que cada setmana acompa-nyen els nens ingressats a Sant Joan de Déu van lliurar el pastís d’aniversari, juntament amb el cantant de Gossos, Natxo Tarrés, a la directora d’Infermeria, Dolors Llorens, i a l’adjunt a la Direcció, Dr. Albert Estiarte. A la celebració hi van participar professionals de diferents serveis de l’hospital alhora que també hi van assistir nens de consultes ex-ternes o hospitalitzats.

Althaia es posa el nas

El Teatre Kursaal va ser l’escenari que va aco-llir, a fi nals d’octubre, el Curs d’Actualització en MPOC a la Catalunya Central, organitzat pel Servei de Pneumologia d’Althaia. Hi van participar uns 200 professionals sanitaris, principalment de l’Atenció Primària. El curs es dividia en una part més teòrica on es va analit-zar la sospita, el diagnòstic precoç de la Mala-tia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) i la seva educació sanitària, el maneig de l’espiro-metria, el tractament del tabaquisme i la fi sio-teràpia respiratòria. També es van tractar els coneixements en el tractament precoç de les aguditzacions, el fenotipus de la malaltia, les comorbiditats i el tractament individualitzat. A més, es van oferir tallers de teràpies respiratò-ries, espirometries i deshabituació tabàquica.

El curs en MPOC reuneix 200 professionals a Manresa

Un centenar d’infermeres especialitzades en l’atenció dels malalts nefrològics van partici-par en la 13a Jornada de l’Associació Catala-na d’Infermeria Nefrològica. Enguany, aquesta trobada de professionals va ser organitzada per l’equip d’infermeria del Servei de Nefrolo-gia de la Fundació Althaia amb els canvis com a fil conductor. Durant la jornada celebrada a Món Sant Benet, els participants també van poder fer un cop d’ull al passat per recordar els 30 anys de la presència de la diàlisi a Manresa, mitjançant un audiovisual i l’exposició d’un recull de foto-grafies d’aquestes tres dècades d’història.

Els canvis centren una jornada sobre infermeria nefrològica

La Fundació Althaia i el Servei Andorrà d’Atenció Sanità-ria han signat un conveni marc per a la prestació de ser-veis d’atenció especialitzada. Aquest acord ja estableix un treball coordinat en l’especialitat d’al·lergologia. A més, preveu que les matèries de col·laboració es puguin anar ampliant amb el temps. Així, Althaia ha assumit, des del juny, la cobertura especialitzada en al·lergologia de l’Hos-pital Nostra Senyora de Meritxell. Dos dies a la setmana, un al·lergòleg d’Althaia es trasllada al Principat per realitzar tant assistència especialitzada a consulta externa com a l’Hospital de Dia. Durant la resta de dies, els professionals andorrans estan en contacte amb els al·lergòlegs d’Althaia a través d’una consulta online.

Nova col·laboració d’Althaia amb el servei andorrà per millorar l’assistència als malalts

14

Apunts

Amb l’objectiu d’estrènyer els vincles de col·laboració entre l’atenció primària i l’hospitalària i poder millorar l’atenció integral als malalts de càncer, la Fundació Alt-haia i el Consorci Hospitalari de Vic van organitzar la segona edició de les Jornades d’Oncologia a la Catalu-nya Central, que van comptar amb la participació d’uns 200 professionals.Es van abordar qüestions com el maneig de la toxici-tat dels tractaments de càncer a primària, el diagnòs-tic precoç fora dels programes de cribratge, la unitat de càncer familiar, el seguiment del malalt oncològic i la coordinació de pal·liatius a primària. La sessió magistral va anar a càrrec del Dr. Josep Alfons Espi-nàs, coordinador de l’Ofi cina de Cribratge de Càncer del Pla Director d’Oncologia de Catalunya, que va exposar el pla del cribratge de càncer colorectal i el seu procés d’implantació a Catalunya.

Treball conjunt entre la primària i l’especialitzada per millorar l’assistència al malalt oncològic

La Jornada d’Urgències en Pediatria ha arribat a la 30 edició motiu pel qual la trobada pionera per als Pedi-atres de Catalunya va ser especial. En l’àmbit científi c, dos temes van protagonitzar les ponències: la patologia nefrourològica a urgències i l’abús sexual i els maltrac-taments en la infància. I en la vessant més emotiva, es va homenatjar els pediatres Josep M. March i Josep M. Muixí, que aquest any es jubilen, i es va tancar la jorna-da programant un espectacle familiar. Els Pallapupas, associació amb qui el Servei de Pediatria col·labora es-tretament, van oferir teatre d’animació en el qual van par-ticipar professionals d’Althaia amb els seus fi lls i fi lles.

Emotiva 30a edició de la Jornada d’urgències en pediatria

La jornada d’Althaia dedicada a les malalties de la co-lumna vertebral ha arribat a la tercera edició i s’ha cen-trat en l’estudi de les malalties degeneratives de la co-lumna. Un centenar de traumatòlegs i neurocirurgians d’arreu de l’Estat espanyol van participar en aquesta reunió que es va celebrar a Món Sant Benet a fi nals de novembre. Ponents i assistents van valorar molt positi-vament la reunió, organitzada per la Unitat de Columna del Departament de COT d’Althaia amb la col·laboració del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Mútua de Ter-rassa, ja que l’experiència aportada per traumatòlegs i neurocirurgians va permetre analitzar a fons dues vi-sions d’un mateix problema, intentant determinar quin seria el tractament.

Traumatòlegs i neurocirurgians valoren positivament el treball endegat en la III Reunió de Columna

El Centre de Salut Mental d’Althaia (CSAM) atén cada any més de 500 persones amb problemes d’alcoholis-me, això representa que la meitat dels pacients atesos per problemes de drogodependències és per alcohol. Un 80% dels pacients són homes, d’entre 35 i 50 anys, que fa més de 10 anys que consumeixen. L’alcohol és la substància que cada any motiva més inicis de tracta-ment, amb una mitjana d’un centenar de persones. El consum abusiu d’alcohol pot comportar trastorns psi-quiàtrics i provocar problemes hepàtics i digestius, fa augmentar el risc de càncer i pot ocasionar problemes neurològics, malalties òssies i musculars. L’alcoholisme és una addicció que necessita un tractament especia-litzat. Per aquest motiu, l’equip terapèutic especialitzat del CSAM analitza la situació de cada pacient per tal que pugui seguir un tractament adequat a les seves necessitats.

Althaia tracta mésde 500 persones perproblemes amb l’alcohol

15

Entrevista

GermàSanti RuizConseller de la Cúria Provinciali prior i membre del Comitè de Direcció del Parc Sanitari de Sant Boi de Llobregat

ACABA D’ESTRENAR NOUS CÀRRECS, PERÒ EL GER-MÀ SANTI RUIZ ÉS BEN CONEGUT ENTRE ELS MAN-RESANS PER LA SEVA IMPLICACIÓ EN LA FUNDACIÓ ALTHAIA I PER LA SEVA DEDICACIÓ, DURANT ANYS, ALS PACIENTS I LES SEVES FAMÍLIES QUE HAN VIS-CUT SITUACIONS PERSONALS DIFÍCILS.

Ha treballat intensament durant nou anys per la Comunitat de Manresa, per Althaia i per la ciutat.

Recentment ha assumit noves respon-sabilitats dins de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, després de nou anys

d’intens treball a la Comunitat de Manresa. Què deixa a la Fundació Althaia?Durant aquests anys, he dedicat bona part del meu temps als altres, principalment acompanyant-los en si-tuacions de difi cultat personal, estant amb els malalts i els familiars que m’ho han demanat. Alhora, he pro-curat estar present als diferent àmbits i esdeveniments que se succeeixen en el dia a dia de la Fundació Alt-haia. Tot plegat, ha generat una relació propera i amis-tosa amb molts manresans i manresanes.

Com ha viscut l’evolu-ció d’Althaia, des de la seva constitució fi ns al moment actual?Als inicis de la fusió, fa ja vuit anys, tots aquells que treballàvem en aquells mo-ments a la institució vam viure situacions de confusió i d’adaptació, que van propiciar no pocs patiments i difi cultats. Poc temps després la situació es va recon-duir. Personalment, l’actual comitè de direcció d’Alt-haia, que ja porta uns anys gestionant la institució, m’aporta molta confi ança, i crec que parlo amb conei-xement de causa.

Com veu el futur d’aquesta Fundació, tenint present el nou hospital que ja ha començat a funcionar?Crec que s’obre un futur esperançador per a la Fun-dació. Amb aquestes noves instal·lacions es guanya

en comoditat i confort, alhora que s’ofereixen majors prestacions sanitàries per a la ciutadania. I allò que és més important per a mi, amb l’equip de professi-onals d’Althaia capaços de d’oferir una gran qualitat assistencial.

La comunitat de germans de Sant Joan de Déu ha tingut un paper important a Manresa des de fa prop de vuitanta anys, estant al costat dels malalts i aportant valors. Quin creu que hauria de ser aquest paper en el futur, tenint en compte aquest nou hospital?

El malalt, la persona més vulnerable, sem-pre ha de ser el motiu de la nostra entrega, de la nostra missió. Aquest missatge, que va ser và-lid fa vuitanta anys, per nosaltres segueix tenint

vigència en l’actualitat. I ara, les noves instal·lacions permeten donar un plus en l’assistència.

Com encara la nova etapa que recentment ha començat com a conseller de la Cúria Provin-cial i com a prior del Parc Sanitari de Sant Boi de Llobregat?Assumeixo aquesta nova etapa amb actitud de servei a la comunitat i de servei al malalt, com no podia ser d’una altra manera, tenint sempre present el malalt en la presa de decisions. Estic agraït per la confi ança que els germans han dipositat en mi. Espero respon-dre adequadament a cada una de les responsabilitats que he assumit.

“Amb el nou hospital s’obre un futuresperançador per a la Fundació Althaia”

16

Congressos

Un centenar de professionalsal CONGRÉS D’AUXILIARSD’INFERMERIA d’Althaia

M ón Sant Benet va acollir a principis de novembre el 8è Congrés de la Societat Catalana d’Anes-tesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor

(SCARTD), organitzat per aquesta societat professional conjuntament amb el Servei d’Anestesiologia i Reanima-ció d’Althaia. En el marc del congrés també va tenir lloc la XV Jornada d’Anestesiologia en Infermeria.

Més de 400 professionals van participar-hi amb el lema de la qualitat de vida com a eix vertebrador. I és que cal tenir en compte que l’anestesiologia té una infl uència de-terminant en la vida dels pacients. Per aquest motiu, els professionals van analitzar la realitat actual estudiant la tipologia de malalts que atenen de manera més freqüent, les malalties menys conegudes a les quals s’enfronten i les darreres novetats quirúrgiques i farmacològiques.

La qualitat de vida delspacients centra el 8è

CONGRÉS D’ANESTESIOLOGIA

A lthaia va organitzar a principis d’octubre el VII Congrés Nacional d’Auxiliars d’Infermeria, que enguany portava el títol “Començar de nou”. Un

centenar de professionals van aprofundir en les emoci-ons de les persones que han hagut d’afrontar patologi-es que comporten canvis físics o psicològics.

Va destacar-hi la presència del fi lòsof Francesc Tor-ralba i de la sociòloga M. Carmen Bañuelos, que van tractar la importància de l’estètica i la imatge física en la societat actual. Adolf Pou, cap emèrit de la Unitat de Neurologia de l’Hospital del Mar, va explicar com co-mençar de nou en els processos neurològics, mentre que la doctora en Antropologia Marta Allué va parlar sobre el fet de perdre la pell. Josep M. Galceran, cap del Servei de Nefrologia d’Althaia, es va centrar en les conseqüències que comporta la pèrdua d’un òrgan.

Èxits científi cs i departicipació en el I CONGRÉS

DE CONDUCTA

Món Sant Benet va acollir el maig el I Congrés Estatal d’Alteracions de la Conducta, organit-zat per la Fundació Althaia i Ampans, on po-

nents de prestigi internacional van aportar la seva visió del problema. Per exemple, Amaia Hervás, de l’Hospi-tal Mútua de Terrassa, va destacar que són trastorns difícils de diagnosticar.

L’agressivitat forma part de la base biològica dels éssers humans. Aquesta és la idea que va defensar Adolf Tobeña, Catedràtic de Psi-cologia Mèdica i Psiquiatria de la UAB, basant-se en dades de di-versos estudis, en una conferència que va ser seguida amb atenció per tot l’auditori. Per la seva banda, Miquel Casas, president del Con-sell Assessor del Pla Director de Salut Mental del Departament de Salut, va tractar els factors neuro-biològics i de comportament que provoquen el fracàs escolar. El psicòleg britànic Jim Mansell va parlar també sobre un informe dedicat a la provisió de serveis per a persones amb discapacitat intel·lectual i tras-torns de conducta.

En total, van ser prop de 700 professionals i 40 ponents els que van participar-hi. El debat va girar al voltant dels casos d’agressivitat, rituals obsessius, mutisme, etc.

Els experts consideren que aquests trastorns s’han d’afrontar molt més enllà de l’atenció en els serveis de salut mental. És a dir, de forma integral, per part dels professionals de la salut, el treball social i l’educació.

Més recursos per prevenir les alteracionsDurant la cloenda, la consellera de Salut, Marina Geli, va anunciar que la Generalitat incrementarà els recursos per millorar la recerca en aquest àmbit i que les accions que faci quedaran integrades dins el Pla Director de Sa-lut Mental i Addiccions.

17

Primera fase de l’ampliació de Sant Joan de Déu