batxillerat 06_07.pdft.qu1, t.qu2, micro i informàtica segon pis: aules i departament de...

IESSEP Comte de Rius Tarragona

DOCUMENT DE TUTORIA PGQ14DT

Versió: 1.3 Elaborat: Cap d’estudis adjunt Data d’entrada en vigor: 1 de setembre de 2006

Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès

Arxiu: tut1 06_07 Pàgina 1 de 1

Tutoria BATXILLERAT

1r curs

IESSEP Comte de Rius






0. Control de canvis • Versió 1.0, presentada per a la seva revisió i aprovació en setembre 2003. • Versió 1.1, es fan els canvis per adequarho a la RESOLUCIÓ del 18 de juny de

2004 que dóna instruccions per a la organització i funcionament dels centres docents públics d’educació secundària de Catalunya per al curs 20042005.

• Versió 1.2, es fan els canvis per adequarho al RRI v.3.0 i a la RESOLUCIÓ del 23 de juny de 2005 que dóna instruccions per a la organització i funcionament dels centres docents públics d’educació secundària de Catalunya per al curs 20052006.

• Versió 1.3, es fan els canvis per adequarho als canvis curriculars i a la RESOLUCIÓ del 30 de juny de 2006 que dóna instruccions per a la organització i funcionament dels centres docents públics d’educació secundària de Catalunya per al curs 2006 2007.






1. EL NOSTRE INSTITUT..................................................................................................6 2. NORMATIVA SOBRE EL BATXILLERAT ...............................................................11 2.1. ORGANITZACIÓ DEL CURRÍCULUM ...............................................................................12 2.1.1. Canvis de matèries 12 2.1.2. Canvis de modalitat 13

2.2. EXTRACTE SOBRE LA NORMATIVA REFERENT A L’AVALUACIÓ ......................................14 2.2.1. CALENDARI D’AVALUACIONS ...................................................................................15

Estada formativa a l’empresa 15 BATXILLERAT ...................................................................................................................15

Calendari PAU 15 BATXILLERAT ...................................................................................................................15 2.3. CONVALIDACIÓ DE MATÈRIES DE BATXILLERAT PER A L’ALUMNAT PROCEDENT DE CICLES FORMATIUS .......................................................................................................................16 2.4 INSCRIPCIONS EXTRAORDINÀRIES I ANUL∙LACIÓ DE MATRÍCULA ....................................17 2.5. EXTRACTE DE NORMATIVA REFERENT A L’ESTADA A L’EMPRESA..................................18 2.5.1. Consideracions generals 18 2.5.2. Propostes de metodologia de treball 19

2.6. EXTRACTE DE NORMATIVA REFERENT AL TREBALL DE RECERCA...................................22 2.7. NORMES DE FUNCIONAMENT. ......................................................................................23

3. ELS NOSTRES BATXILLERAT ..................................................................................26

4. ELECCIÓ DE DELEGAT .............................................................................................28 5. TÈCNIQUES D’ESTUDI ...............................................................................................32 6.1. L’ESTUDI ...................................................................................................................33 6.2. LA LECTURA I ...........................................................................................................33 6.3. LA LECTURA II..........................................................................................................36 6.4. PROCEDIMENT PER DESENVOLUPAR L’AUTOCONEIXEMENT ..............................37 6.5. SUBRATLLAR TEXTOS .............................................................................................37 6.6. PRENDRE APUNTS ....................................................................................................39 6.7. L’ESQUEMA ..............................................................................................................40 6.8. EXEMPLES D’ACTIVITATS .......................................................................................42 Sobre els índexs 42 Sobre els pròlegs 42 Sobre articles 42






1. EL NOSTRE INSTITUT






Fundació: L’any 1928, es coneix també com l’antiga Escola del Treball de Tarragona.

Tipus: Centre públic d’ensenyaments que ofereix Batxillerats, Cicles Formatius de Grau Mitjà i Cicles Formatius de Grau Superior. Actualment, com a IESSEP, té definit com a ensenyaments de referència els corresponents a la família professional de Química.

Titularitat: Departament dÉducació i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

Adreça: Zona Educacional Sacelades s/n. Apartat de correus 4200 CP. 43007Tarragona. Telèfons 977241384 i 977212371, Fax. 977 242256, Email: [email protected]

Internet: Connexió directa en les aules amb equipament informàtic i també amb accés lliure a la biblioteca. Adreça WEB del centre: www.xtec.net/iescomtederius

Nombre dálumnes: Aproximadament 860, repartits entre Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà i Cicles Formatius de Grau Superior.

Alumnes per classe: Entre 15 i 30, segons etapes i especialitats.

Claustre: Format per, aproximadament, 85 professors/es.

Ideari del centre: El nostre Projecte Educatiu recull les següents característiques pedagògiques: un ensenyament actiu i personalitzat, amb un model participatiu, democràtic, integrador i rigorós. La voluntat d’impartir uns ensenyaments d’alta qualitat tècnica ens porta a innovar i modernitzarnos contínuament.

El PEC pot consultarse íntegrament a la Web del centre, apartat Qualitat, on també s’hi poden consultar: el Reglament de Règim Intern (RRI), la Planificació General de l’Institut (PGI), el Projecte Lingüístic (PLC)i el Pla d’Emergència, entre altres informacions.

Idiomes: Català, castellà, anglès i francès com a llengua optativa. La llengua vehicular del centre és el català.

Activitats extraescolars: Les festes patronals de Sant Joan Bosco, Esquiada, Jornades i conferències tècniques, Diada Cultural de Sant Jordi, Campionats esportius, Visites tècniques i culturals, viatge de final déstudis, classes de reforç.

Institut dÉducació Secundària i Superior d’Ensenyaments Professionals

“ Comte de Rius”

mailto:[email protected]

http://www.xtec.net/iescomtederius






Projectes europeus: Intercanvis amb alumnes i professors d’altres instituts europeus, elaboració de treballs conjunts amb països de la UE en el marc dels programes Comenius i Sócrates. Pràctiques a l’estranger per alumnes i acollida de grups d’altres escoles.

Certificat de Qualitat : L’Institut està organitzat en base a la gestió per processos i el seu funcionament, basat en la qualitat i millora contínua, disposa de la certificació ISO 90012000, acreditada per l’empresa ECA Certificació des del curs 20032004.






BATXILLERAT Formació Professional de GRAU MITJÀ

Tecnològic

Ciències de la naturalesa i de la salut

Humanitats i ciències socials

Equips i instal∙lacions electrotècniques (1 grup de matí i un grup de tarda)

Equips electrònics de consum

Mecanització

Electromecànica de vehicles

Laborator i

Sistemes de regulació i control automàtics ( Tardes )

Indústr ies de procés químic ( 1 Grup Matins i 1 Grup de tardes )

Sistemes de telecomunicació i informàtic ( Tardes )

Desenvolupament i aplicació de projectes de construcció ( Tardes )

Graduat d’ESO FP1 aprovada 2n de BUP, amb màxim 2 matèries suspeses. CFGM aprovat.

Graduat d’ESO Títol d’FP1 2n de BUP complet Proves d’accés GM

Batxillerat LOGSE FP2 o COU acabats Mòdul –3 experimental Proves d’accés Curs de promoció aprovat.

OFERTA D’ESTUDIS. CURS 20062007

Operacions de procés en planta química

Formació Professional de GRAU SUPERIOR

Química ambiental ( Matins )

Desenvolupament de projectes mecànics ( Tardes )

HORA rriRI

Batxillerat : Matins Cicles Formatius : • GM – Matins • GS – Tardes (*) (*)Algun als matins.

Desenvolupament de productes electrònics ( Tardes )

Anàlisi i control ( Tardes )

Desenvolupament de projectes urbanístics i topogràfics ( Tardes )






EDIFICI A

PLANTA BAIXA: Sala professors, Biblioteca, Sala Conferències, Consergeria, Secretaria, Despatxos: Equip directiu, Cap d’activitats i Serveis, Coordinador d’FP, Bar PRIMER PIS: Aules: 11, 12 i 13, T.MTV, Laboratori de física, Departaments: Lletres, Ciències, Tecnologia i Electricitat/Electrònica, Sala de Reunions, Sala de Visites (despatx de l’AMPA) SEGON PIS: Aules: 21, 22, 23, 24, A. Dib.2, Lab. ciències i T.TTA TERCER PIS: Aules: 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38 i 39, Departament de Llengües estrangeres.

EDIFICI B

PLANTA BAIXA: Aules d’electrònica, Instrumentació PRIMER PIS: Tallers i Departament de Química: T.QU1, T.QU2, MICRO i informàtica SEGON PIS: Aules i Departament de Delineació: B1, B2, CAD1, CAD2, DL1, DL2

TALLER DE FABRICACIÓ MECÀNICA Mecanitzat i soldatge Metrologia Control numèric

TALLER D’ELECTROMECÀNICA DE VEHICLES Taller general i 3 aules complementàries

TALLER D’ELECTRICITAT I ELECTRÒNICA PRIMER PIS: Tallers d’electricitat PLANTA BAIXA: Automatització, pneumàtica i hidràulica i electrònica


DOCUMENT DE TUTORIA PGQ14




2. NORMATIVA SOBRE EL BATXILLERAT






2.1. Organització del currículum

2.1.1. Canvis de matèries

• Durant el primer mes de classes, els alumnes del primer curs poden sol∙licitar el canvi d’alguna de les matèries que haguessin triat, sempre que això sigui compatible amb l’organització horària del centre docent. En cas que la direcció del centre aprovi el canvi, es considerarà a tots els efectes que l’alumne/a ha cursat des del principi les noves matèries.

• El fet d’haver cursat els tres primers crèdits d’una matèria de modalitat no implica necessàriament que l’alumne hagi de continuarla a segon curs.

• Si un alumne que ha cursat els tres primers crèdits d’una matèria de modalitat decideix no cursarne els tres corresponents a segon curs, aquest fet no l’eximeix d’haver de recuperar la part cursada d’aquesta matèria en cas que no l’hagués superada.

• Excepcionalment, l’alumnat podrà cursar en el segon curs de batxillerat matèries que tinguin continuïtat en els dos cursos tot i que no les hagués cursat a primer. En aquests casos, el centre l’orientarà per tal que pugui adquirir els coneixements més essencials no cursats.

• L’alumnat que hagi cursat el primer i el segon curs i a qui restin tres o menys matèries no superades, també podrà sol∙licitar durant el primer mes de classes el canvi d’una o més d’aquestes matèries a la Direcció del centre, la qual vetllarà perquè el currículum de l’alumne s’adeqüi al que ha estat establert amb caràcter general quant al nombre de crèdits i de matèries de modalitat que han de conformar el currículum de batxillerat.






2.1.2. Canvis de modalitat • Durant el primer mes de classes, els alumnes del primer curs poden sol∙licitar

d’adscriure’s a una modalitat diferent de la que havien triat inicialment, d’entre les que ofereix el centre docent. En cas que la direcció del centre aprovi el canvi, es considerarà a tots els efectes que l’alumne ha cursat des del principi la nova modalitat.

• Si en finalitzar el primer any l’alumnat que es troba en condicions de passar a segon curs decidís canviar de modalitat, el centre podrà modificarli el currículum assegurantse que l’alumne cursi tres matèries pròpies de la nova modalitat en el segon curs i que en acabar el batxillerat hagi superat un mínim de quatre matèries d’aquesta nova modalitat. El termini per a sol∙licitar aquest canvi finalitza després d’un mes d’haver iniciat les classes del segon curs.

• En el cas de matèries que tinguin continuïtat en els dos anys, el centre haurà de vetllar perquè l’alumne o alumna pugui adquirir els coneixements essencials corresponents que no ha cursat.

• Si l’alumnat no tingués superada alguna matèria de primer curs pròpia de la modalitat que ha deixat, el centre haurà de vetllar per la seva superació durant el segon curs. L’alumnat pot optar per canviar alguna de les matèries no superades del primer curs per matèries de la nova modalitat.

• Les matèries de Matemàtiques i Matemàtiques aplicades a les ciències socials es consideraran equivalents a efectes de canvis de modalitat.





Arxiu: Documento1 Pàgina 14 de 14

2.2. Extracte sobre la normativa referent a l’avaluació

Qualificacions Qualificacions numèriques enteres de l’1 al 10. Es consideraran positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants.

Pas de 1r curs a 2n curs Caldrà que totes les qualificacions siguin positives, com a màxim 2 excepcions; és a dir, es pot passar a segon amb dues matèries suspeses..

Avaluació final de Batxillerat Rebran el títol de Batxillerat els alumnes que hagin rebut qualificació positiva de totes les matèries cursades i se’ls calcularà una qualificació final de batxillerat segons el pes en crèdits de les matèries comunes, de modalitat, optatives i del treball de recerca. Els alumnes que obtinguin una qualificació final de Batxillerat igual o superior a 9, se’ls podrà consignar la menció de Matrícula d’Honor. Podrà concedirse’n una per cada 20 alumnes. L’avaluació de la Religió catòlica es farà com a les altres matèries, però les qualificacions no es tindran en compte a efectes d’aquelles convocatòries on entrin en concurrència els expedients acadèmica dels alumnes.

En resum, Si en acabar el curs un alumne té... 1r curs 2n curs

Tot aprovat Passa de curs Obté el títol de Batxillerat

1 o 2 matèries suspeses Passa de curs, però s’ha de presentar als exàmens extraordinaris

3 matèries suspeses Repeteix el curs

S’ha de matricular únicament d’aquestes matèries

4 o més matèries suspeses Repeteix el curs Repeteix el curs

Avaluacions extraordinàries

Les avaluacions extraordinàries de matèries no superades es realitzen el curs següent a la convocatòria ordinària.

L'alumne/a de 2n curs de batxillerat en règim presencial diürn que en l'avaluació ordinària del mes de juny de 1r quedà amb una o dues matèries pendents, tindrà una avaluació d'aquestes matèries a l'inici de 2n per tal que, en cas de superar les, pugui concentrarse exclusivament en les matèries de 2n curs sense la càrrega afegida de les matèries pendents. Aquesta avaluació s'efectuarà abans






del 15 d'octubre i, atès que correspon al curs acadèmic 20062007, en el cas que l'alumne s'hagi traslladat es farà al centre de recepció; per la mateixa raó, en el cas que es concedeixi a l'alumne l'anul∙lació de la matrícula del curs 20062007, les qualificacions obtingudes en l'avaluació de les matèries pendents de primer curs no tindran validesa.

Per a l'alumnat que no superi les matèries pendents, cada centre establirà les estratègies que consideri idònies per a la seva recuperació, i programarà les sessions d'avaluació que consideri oportunes i que, en qualsevol cas, tindran lloc abans de l'avaluació final del batxillerat.

2.2.1. Calendari d’avaluacions

Estada formativa a l’empresa Inic i Finalització

BATXILLERAT 2n Batxillerat setembre 2006 desembre 2006 Calendari PAU

Juny 2007 Setembre 2007 BATXILLERAT 2n Batxillerat

Convocatòria ordinària Convocatòria extraordinària

Treball de Recerca

Avaluació inic ial

Exàmens 1r

trimestre

Exàmens 2n

trimestre

Exàmens 3r

trimestre

Preparació PAU

Pendents de 1r curs

Exàmens finals

presen tació Recup

1r Batxillerat

5 al 9 de març

31de maig al 6 de juny

14 al 20 de juny

2 al 6 d’octubre B

ATX

ILLE

RAT

2n Batxillerat

29 de novembre al 5 de

desembre 26 de

febrer al 2 de març

10 al 16de maig

28 de maig al 15 de juny 19 al 23

de marçl

21 al 25de maig

26 de gener de 2007

20 d’abril de 2007






2.3. Convalidació de matèries de batxillerat per a l’alumnat procedent de cicles formatius

L’Ordre de 23 de setembre de 1998, per la qual es determinen els efectes acadèmics de la incorporació als ensenyaments de batxillerat de l’alumnat procedent de cicles formatius de grau mitjà (DOGC núm. 2746, de 19.10.98) estableix la possibilitat de declarar exempt de les matèries optatives i del treball de recerca del batxillerat l’alumnat que hi hagi accedit havent cursat prèviament un cicle formatiu de grau mitjà.

L’exempció de cursar matèries optatives fins a un màxim de 10 crèdits en el règim diürn i de 4 en el règim nocturn. L’exempció del treball de recerca computarà 2 crèdits. L’exempció, en conjunt, no ultrapassarà els 12 crèdits en el règim diürn i els 6 en el règim nocturn.

En tot cas, atès que els alumnes d’aquest centre cursen més de tres matèries de modalitat en cada curs, es podrà demanar l’exempció d’una matèria de modalitat

A més, els alumnes dels següents Cicles amb els moduls corresponents cursats també estan exempts de la matèria de Batxillerat que s’esmenta en el quadre següent:

Cicle Formatiu (G.M) Mòdul professional Matèria de Batxillerat

Equips i instal∙lacions electròniques

Electrotècnia Electrotècnia

Laboratori Química i anàlisi química Química

Operacions de procés en planta química

Química aplicada Química

Els alumnes que vulguin acollirse al que preveu l’Ordre esmentada hauran de demanarho explícitament, en el primer mes de classes, al Director o Directora del centre on cursen els estudis de Batxillerat.

A l'expedient acadèmic dels alumnes que hagin obtingut l'exempció, i a les actes corresponents, es farà constar l'expressió exempt per al treball de recerca i per a les matèries optatives. Pel que fa a aquestes últimes, s'utilitzarà l'expressió genèrica matèries optatives, sense especificar cap nom de matèria, però indicant entre parèntesi el nombre de crèdits dels quals l'alumne o alumna ha estat exempt.






2.4 Inscripcions extraordinàries i anul∙lació de matrícula

La permanència en el batxillerat serà, com a màxim, de quatre anys en règim diürn o de sis anys en el règim nocturn. Si l'alumne o alumna canvia de règim, es tindran en compte les inscripcions formalitzades en l'altre règim. Les inscripcions que un alumne o alumna hagués formalitzat en el tercer curs de BUP i/o en el COU abans d’incorporarse al batxillerat, es computaran com a inscripcions en el batxillerat a efectes de permanència en el cicle.

No obstant això, els alumnes podran sol∙licitar al director o directora del centre l'anul∙lació de matrícula del curs que s'estigui cursant, o bé una matrícula extraordinària si es tracta d'una cinquena inscripció en el batxillerat diürn o una setena en el nocturn.

L'anul∙lació de matrícula haurà de sol∙licitarse abans de finalitzar el mes d'abril del curs acadèmic corresponent.

Es recorda que per a poder tenir dret a l'anul∙lació de matrícula, l'alumnat ha d'acreditar, documentalment i fefaent, trobarse en alguna de les circumstàncies següents: malaltia prolongada o accident de l'alumne o alumna o d'un familiar, incorporació a un lloc de treball, maternitat, o qualsevol altra circumstància de caràcter excepcional que, a criteri del director del centre, justifiqui la concessió de l'anul∙lació de matrícula.

La matrícula extraordinària haurà de sol∙licitarse dins del termini de matrícula establert per al curs corresponent i acreditant, documentalment i fefaent, trobarse en alguna de les circumstàncies anteriorment citades.

La resolució del director o directora del centre quant a anul∙lació de matrícula o matrícula extraordinària es comunicarà per escrit a l'alumne o alumna en els 15 dies següents a la presentació de la sol∙licitud corresponent.






2.5. Extracte de normativa referent a l’estada a l’empresa

2.5.1. Consideracions generals

Normativa específica

Decret 82/1996 (DOGC núm. 2181 del 13/03/96) i modificat pel decret 182/2002 (DOGC núm. 3674 del 10/07/2002).

Entre les matèries optatives del centre s’haurà d’ofertar una estada a l’empresa. Aquesta estada tindrà una durada mínima de 70 hores (a efectes d’avaluació equival a 2 crèdits).

Els alumnes que acreditin una experiència laboral igual o superior a 140 hores podran sol∙licitar a la direcció del centre l’exempció de dos crèdits que es consideraran corresponents a la matèria optativa Estada a l’empresa.

La sol∙licitud corresponent haurà d’anar acompanyada d’una memòria, en la qual constarà:

a) Descripció de l’empresa b) Descripció de les tasques que hi va desenvolupar l’alumne o alumna c) Còpia del contracte laboral

Temporalització

L’alumnat interessat en realitzar l’Estada a l’empresa ho sol∙licitarà al Cap d’Estudis durant el primer trimestre del 1r curs, amb la finalitat que la pugui cursar a finals de curs. En aquest cas, no haurà de cursar cap matèria optativa a segon curs.

Orientacions didàctiques La matèria optativa de l’estada a l’empresa dins del Batxillerat s’adreça a aquells alumnes que volen prendre contacte per primer cop amb el món laboral i, en la gran majoria dels casos, tenen intenció de continuar el seu itinerari acadèmic.

L’objectiu és conèixer la realitat del món productiu mitjançant l’estada en una empresa, entesa com a unitat de producció, distribució o de serveis. Aquesta estada es concertarà d’acord amb les preferències de l’alumne, l’orientació del






tutor i la disponibilitat de places de l’entorn, entre el Departament d’Educació i l’empresa, a través del professor/a responsable de ferne el seguiment.

L’avaluació de l’estada tindrà en compte, a més de la valoració feta pel professor que en fa el seguiment, la valoració realitzada per l’empresa sobre la tasca realitzada per l’alumne/a.

L’alumne/a escull la modalitat del Batxillerat en funció d’uns interessos acadèmics o professionals posteriors. En principi, aquell alumnat que triï l’estada a l’empresa, tindrà la intenció de veure de prop activitats professionals relacionades amb aquella modalitat en què està matriculat, tot i que també li poden interessar altres àmbits professionals.

L’objectiu serà doncs capacitar l’alumnat perquè pugui prendre contacte amb el món del treball i que li sigui d’utilitat per adquirir informació complementària per seguir enfocant el propi projecte de futur acadèmic i professional. Ha d’aconseguir eines suficients per conèixer de forma dinàmica aquelles professions envers les quals té una predisposició positiva.

Objectius generals de l’estada a l’empresa

a) Prendre contacte amb el món del treball i amb el seu sistema de relacions socials i laborals.

b) Adaptarse de manera responsable i participativa a les normes de funcionament i a les situacions pròpies del centre de treball.

c) Adquirir informació complementària útil per enfocar el propi projecte de futur acadèmic i professional.

d) Afrontar amb progressiva autonomia, organització i iniciativa les tasques encomanades.

e) Desenvolupar i treballar aquelles capacitats professionals en què l’alumne manifesta predisposició i actitud positiva.

2.5.2. Propostes de metodologia de treball

Recerca d’empreses

2.1.1. Subministrades pel centre d’entre aquelles amb les quals ja ha connectat i pactat possibles activitats.

2.1.2. Suggerides pels mateixos alumnes en funció de les seves pròpies iniciatives, sempre sota la supervisió i amb l’aprovació del centre.






Elaboració d’una enquesta on caldrà que l’alumne reflecteixi, entre d’altres, els següents aspectes:

a) Motivacions que l’han dut a escollir la matèria optativa de l’estada a l’empresa.

b) Expectatives respecte la mateixa. c) Sectors d’interès on realitzar les pràctiques.

Distribució de les places

El professor/a responsable de l’estada a l’empresa distribuirà les places en pràctiques als alumnes que han sol∙licitat la matèria, d’acord amb els resultats de l’enquesta anterior.

Orientacions i criteris per al centre quant a les possibles activitats a desenvolupar en l’estada a l’empresa

1. Tot i que és recomanable que l’estada a l’empresa estigui relacionada amb la modalitat de Batxillerat que l’alumne/a està cursant, es contemplarà la possibilitat de desenvoluparla en altres àmbits.

2. S’ha de considerar que el desenvolupament de l’estada a l’empresa pot ésser molt útil per a la confecció posterior del treball de recerca.

3. L’estada s’ha de centrar en empreses en què hi hagi un ventall de possibilitats de realitzar activitats. A continuació s’anomenen les més significatives, que es poden ampliar en funció del lloc de l’estada:

a) Contacte entre els diferents departaments de l’empresa. b) Entrevista amb diferents professionals de l’empresa per tal que

l’alumne/a adquireixi coneixement sobre el tipus de tasca que realitzen, responsabilitat dins del lloc de treball …, la qual cosa pot esbrinarse mitjançant entrevista, enquestes, etc.

c) Observació de les activitats realitzades en els diferents llocs de treball. d) Col∙laboració en determinades activitats dels diferents llocs prèviament

observats. e) Participació en les visites tècniques a altres empreses. f) Altres…






Criteris orientatius per a l’alumne/a sobre el desenvolupament de l’estada

Al final de l’estada l’alumne/a elaborarà i presentarà un informe final on hi constaran, com a mínim, els punts següents:

1. Característiques de l’empresa (nom, activitat) 2. Activitat de l’alumne/a en l’empresa. 3. Valoració de l’estada feta per l’alumne/a. 4. Valoració de l’estada contrastada amb les expectatives manifestades en

l’enquesta inicial.

Avaluació de l’estada

L’avaluació de l’estada es farà conjuntament amb el responsable de l’empresa a través del quadern de seguiment.






2.6. Extracte de normativa referent al treball de recerca

El treball de recerca té caràcter individual. En els casos que el treball a realitzar prevegi alguna part de tipus experimental (treball de camp, laboratori o taller), aquesta investigació podrà realitzarse en grups reduïts (de 2 a 4 alumnes). En aquests casos caldrà que el tutor asseguri, en fer el seguiment del treball, que cadascun dels membres del grup assoleix els diversos objectius plantejats, i fer una avaluació individual de cada alumne o alumna. En particular, el dossier del treball i la presentació que se’n faci han de ser individuals.

El Treball de recerca del batxillerat té una assignació curricular de 2 crèdits i una carrega específica d’un 10% de la nota final de batxillerat.

Una vegada aprovat el Treball de recerca no es pot repetir i la seva qualificació es mantindrà en els alumnes que repeteixen curs.

Tindrà dret a l’exempció del Treball de recerca l’alumnat que es trobi en alguna de les situacions següents:

a) Haver cursat COU i tenirne almenys una assignatura aprovada.

b) Provenir d’una altra comunitat autònoma i haverse incorporat al nou centre a partir del segon trimestre del segon curs de batxillerat.

c) Haver cursat i aprovat un CFGM

Temporalització

Durant el tercer trimestre l’alumnat triarà un tema per a realitzar el treball, que haurà de tenir el vistiplau del tutor (professor de la matèria relacionada amb el tema). Com a orientació, el tutor del grupclasse facilitarà un dossier amb propostes de treball realitzades per l’equip de professors. Un cop acordat el tema de recerca és convenient realitzar amb el tutor de recerca un pla de treball per l’estiu.






2.7. Normes de funcionament.

1. ASSISTÈNCIA.

1.1. JUSTIFICACIÓ D’ABSÈNCIES. 1.2.

L'assistència de l' alumnat és obligatòr ia a totes les hores pr evistes per a cadascun dels cr èdits lectius que cur si i a totes les hor es previstes del cr èdit de formació en centr es de

tr eball.

L' assistència de l' alumnat és condició necessàr ia per a l'avaluació contínua

En cas de manca d' assistència sense justificació, s'aplicarà el r eglament de r ègim intern del centr e, d 'acor d amb el decr et de dr ets i deur es dels a lumnes

Les absències seran anunciades prèviament al professorat afectat. En cas d’absències imprevistes, es justificaran durant la primera setmana després de reincorporarse. Si en aquest termini no presenta la corresponent justificació, el professorat afectat considerarà l’absència injustificada. Caldrà justificar les absències mitjançant l’imprès que té el centre a disposició de l’alumnat o bé aportant el document que acrediti la circumstància que ha impossibilitat l’assistència, de manera anàloga a com ho faria en una relació laboral. Els documents de justificació quedaran en poder del professor/a i les custodiarà fins a finalitzar el curs. L’acceptació d’una justificació correspon únicament al professor/a afectat/da.

El deur e d’assistència a classe implica fer ho puntualment

Caldrà justificar el retard seguint el mateix procediment establert per a les faltes d’assistència. Quan el nombre total de retards injustificats per matèria o crèdit arribi a 2, es comptabilitzaran com una hora de falta d’assistència injustificada a tots els efectes.






1.2.COMUNICACIÓ DE FALTES D’ASSISTÈNCIA.

La comunicació del resum de les faltes es farà mitjançant el butlletí de notes per mitjà dels propis alumnes que en retornaran el justificant de recepció signat pels pares o tutors legals. En cas d’alumnes majors d’edat, aquests signaran directament el justificant de recepció del butlletí de notes. La comunicació de les absències injustificades que impliquin efectes acadèmics o disciplinaris es farà mitjançant escrit adreçat als pares o tutors legals a traves de l’alumne/a, amb justificant de recepció. Si és major d’edat es lliurarà a l’alumne directament i en signarà la recepció. Si l’alumne no assisteix, la comunicació s’enviarà per correu.

1.3. TRACTAMENT DE LES ABSÈNCIES I RETARDS.

Absències trimestrals

injustificades a Batxillerat

Efectes acadèmics Efectes disciplinaris

Matèries de : Núm. d’hores:

2 h/setmana 3

3 h/setmana 4

Pèrdua del dret a l’avaluació contínua en aquell trimestre.

Si es té1 trimestre sense qualificar per la pèrdua del dret a l’avaluació contínua en un crèdit, l’alumne/a farà una prova final, sense tenirli en compte treballs, exercicis, etc. realitzats durant el trimestre, llevat que, en els criteris d’avaluació s’estableixi que és contínua i que l’aprovació d’un trimestre impliqui






4 h/setmana 5

l’aprovació d’un trimestre impliqui la recuperació dels anteriors i estaven suspesos.

Si es tenen 2 trimestres amb pèrdua d’avaluació contínua en la mateixa matèria, l’alumne/a serà avaluat en la prova final, sense tenirli en compte treballs, exercicis, etc. realitzats durant el curs.

10 hores en el conjunt de matèries del curs

Amonestació escrita del tutor/a, amb constància a l’expedient.

1.4. FALTES DISCIPLINÀRIES.

Per tal de recollir les possibles incidències de caire disciplinari, el professorat de batxillerat pot utilitzar els “fulls taronja”. Aquest full, que s’ha d’omplir en una breu explicació del succés, consta de 2 parts: una que s’ha de lliurar al tutor/a de l’alumne i un altra que haurà de presentar l’alumne/s al cap d’estudis adjunt qui mantindrà una xerrada amb l’alumne/s. El cap d’estudis parlarà desprès amb el professor/a implicat i valoraran la gravetat del fet. Normalment, un sol full taronja no implica una veritable amonestació escrita dirigida als pares. Aquesta s’envia quan hi ha una acumulació de 2 fulls o quan, hi havent 1 sol full, prefectura d’estudis consideri prou greu l’incident.






3. ELS NOSTRES BATXILLERAT






Pla d’estudis batxillerat Matèries comunes (obligatòries per a totes les modalitats):

Hores setmana Matèries obligatòries 1r curs 2n curs Llengua i literatura catalana 3 3 Llengua i literatura castellana 3 3 Llengua estrangera 3 3 Història 4 Filosofia 3 3 Educació física 2 TOTAL 14 16

Agrupaments de matèries de modalitat:

1r curs

*Via 1a: Tecnològica: cal optar a 1r curs entre ELECTROTÈCNIA i DIB. TÈCNICI. A 2n curs cal optar entre MECÀNICA I DIB.TÈCNICII (cal haver fet Dib. Tècnic I)

2n curs

Matèries optatives (sols s’ha de triar 1 en cada curs): 1r curs 2n curs

Segona llengua estrangera I (Francès) Segona llengua estrangera II (Francès) Religió (crèdit comú voluntari) Estada a l’empresa Biologia Humana Ampliació de matemàtiques Informàtica Dinamització d’activitats físicoesportives Electrònica Literatura Universal

* A més a totes les modalitats hi ha un treball de recerca a 2n curs, que es realitzarà durant els 2 primers trimestres

Via 1 : Tecnològica * Matemàtiques I * Física I Tecnologia I Electrotecnia Dib. TècnicI

Via 2a : CientíficaTecnològica * Matemàtiques I * Física I Química I Biologia I

Via 2b : Ciències de la Naturalesa i la Salut * Biologia I * Química I Matemàtiques I C.Terra i Medi Ambient I

Via 3: Humanitats * Llatí I Grec Hª Món Contemporani Literatura Castellana

Via 4 : Ciències Socials * Mates. Aplicades a C.S. I Hª Món Contemporani Eco. i Organitz. Empres.I Economia

Via 1a : Tecnològica * Matemàtiques II * Física –II Tecnologia II Mecànica Dib. Tècnic II

Via 1b : CientíficaTecnològica * Matemàtiques II * Física II Química II C. Terra i del Medi Ambient II

Via 2 : Ciències de la Salut * Biologia II * Química II Matemàtiques II C. Terra i del M. Ambient II

Via 3 : Humanitats * Llatí – II * Història de l’Art Grec II Literatura Catalana

Via 4 : Ciències Socials * Mates. Aplicades a C.S. II * Geografia Literatura Catalana Econ. i Organitza. Empres. II






4. Elecció de delegat






Els Delegats/des de grup són els interlocutors directes dels alumnes davant dels òrgans de gestió i de representació del Centre. La seva participació en la dinàmica funcional ve a assegurar que, en la presa de decisions i en la planificació general de les activitats, la veu i els interessos de l’alumnat hi estiguin representats.

4.1. Procediment d’elecció dels delegats/es i sotsdelegats/es de curs.

A. En l’inici de curs, cada grup escollirà, per votació directa un/a delegat/a i un/a sotsdelegat/a d’entre els voluntaris que es presentin i, si no n’hi ha, entre els proposats pel tutor/a. El procés el realitzarà el/la tutor/a, segons el calendari establert per Prefectura d’Estudis. De la votació s’aixecarà l’acta corresponent i es lliurarà a la Coordinació Pedagògica. L’alumne/a que obtingui un major nombre de vots serà designat per exercir les funcions de Delegat/a i el/la següent en nombre de vots serà designat per a exercir les de sotsdelegat/a. La resta dels candidats que hagi obtingut vots quedaran com a suplents. En cas d’empat es realitzarà una segona votació i, si aquest persisteix, es resoldrà s’aplicarà el criteri alfabètic entre els candidats, començant per la lletra que resulti de realitzar un sorteig sobre l’alfabet. Les incidències seran resoltes en el mateix moment pel professor/a tutor/a i figuraran en l’acta.

B. Són electors i elegibles els alumnes que figuren a la llista del grup classe facilitada per Secretaria.

C. Si la votació es fa sobre els designats elegibles pel tutor/a i els escollits no accepten la representació, el/la tutor/a designarà el delegat i el subdelegat, atenent a criteris de responsabilitat personal per a desenvolupar la tasca. Aixecarà una acta on es reflectirà la no acceptació de la responsabilitat per part de ningú i la proposta raonada de nomenament a la Coordinació Pedagògica.

D. Els nomenaments de delegats/es i de sotsdelegats/es tindran la vigència durant la durada del cicle escolar. Podran ser rellevats dels seus càrrecs per mitjà d’una nova votació quan ho sol∙liciti un terç del grup. El delegat podrà demanar la substitució en el càrrec, mitjançant una petició escrita dirigida al tutor/a, exposant les causes de la renúncia. Si és acceptada durant el curs en que ha estat escollit, el/la candidat/a que segueixi en nombre de vots ocuparà el càrrec vacant. En cas de no haver suplents, es procedirà a una nova elecció per a cobrir el lloc de subdelegat/a. Si la renúncia és produeix en el curs següent al de l’elecció inicial, es procedirà a un nou procés electoral.






E. Si es produeixen substitucions en els càrrec de delegat/a i subdelegat/a, el tutor/a les comunicarà mitjançant una acta a la Coordinació Pedagògica.

4.2. Funcions dels delegats i subdelegats de curs.

El/la delegat/a i el/la subdelegat/a dependran funcionalment del tutor/a del grup i representaran els alumnes integrants del grup i tindran les funcions o competències que li són atribuïdes per aquest Reglament de Règim Intern.

El Consell Escolar de l’Institut podrà establir un sistema d’incentius i de reconeixement a la tasca feta pels delegats/es i sotsdelegats/es, en base al grau d’implicació de compliment de llurs funcions. Així mateix, no podran ser objecte d’amonestació o sanció derivada de l’exercici de les funcions pròpies del càrrec.

Són funcions dels delegats/es de grup :

1. Col∙laborar amb el professorat del grup i els òrgans de govern del centre per al correcte desenvolupament i manteniment de les activitats docents.

2. Afavorir la convivència en el grup i propiciar la relació amb els altres grups de l’Institut.

3. Recollir les iniciatives dels l’alumnat del grup i presentarles al professor/a implicat, al tutor/a si es tracta de temes del grup o que afecti a més professorat o bé a Prefectura d’Estudis si es tracta d’un tema d’organització general.

4. Gestionar el full de seguiment de classes impartides, d’acord amb les instruccions específiques de la Direcció.

5. Exposar davant dels òrgans de govern, tant unipersonals com col∙legiats, del tutor/a i de la resta de professorat , les propostes, iniciatives, suggeriments o queixes que creguin adients.

6. Representar el grup davant del Consell de Delegats/des del centre. 7. Representar el grup en les juntes d’avaluació trimestrals i ferhi les aportacions i

valoracions que cregui adients, en relació al conjunt de la classe. 8. Tenir informat el grup sobre assumptes del seu interès en general i concrets

referits a la tutoria, al procés d’avaluació, als acords del Consell de Delegats/des. 9. Promoure el respecte al material i les instal∙lacions de les aules i dels tallers i

comunicar qualsevol anomalia al tutor/a o professor/a corresponent. 10.Totes aquelles que requereixin llur participació, derivades de la Programació

General de l’Institut.

Són funcions del/la sotsdelegat/a : • Substituir el delegat/a en cas d’absència. • Col∙laborar amb el/la delegat/a en la realització de les seves funcions. • Acompanyar i donar suport al/la delegat/a en les funcions de representació.






4.3. Sobre la Junta de Delegats/es de l’Institut.

El Consell de Delegats/es és l’òrgan de participació col∙lectiva en la organització general, la veu de l’alumnat per valorar el funcionament del centre i el fòrum de discussió per aportar iniciatives a la Direcció o al Consell Escolar. Ha d’exercir de cadena de transmissió de les inquietuds del sector alumnes cap al Consell Escolar, per mitjà dels seus representant i també de divulgació dels acords del Consell Escolar al conjunt de grups del Centre.

El Consell de Delegats/des estarà format pels delegats/es elegits en la totalitat de grups del centre i pels representants/es de l’alumnat al Consell Escolar del Centre.

La reunió de constitució del Consell de Delegats/es es realitzarà quinze dies després d’acabat el procés electoral i serà convocada i presidida pel Director/a. En aquesta reunió constitutiva s’elegirà un dels membres per exerceixi de president/a i un altre com a secretari/a. De totes les reunions s’aixecarà acta i se’n lliurarà una còpia a la Coordinació Pedagògica.

Es reunirà una vegada per trimestre en sessió ordinària que serà presidida pel Coordinador/a Pedagògic, per delegació del Director.

A més de les reunions ordinàries el president/a podrà convocar reunió extraordinària ho consideri necessari.

La direcció del Centre facilitarà un lloc adient per a les reunions del Consell de Delegats/es. Caldrà notificar aquesta reunió amb la suficient antelació per tal de coordinar l’ús del espais i avisar el professorat.

Els membres i els representants de la Consell de Delegats/es no podran ser sancionats en l’exercici de les seves funcions.






5. Tècniques d’estudi






6.1. L’ESTUDI

No existeix el mètode “ideal” vàlid per a tots i “remei de tots els mals”, sinó que tots ens l’hem d’adaptar a la nostra mesura i manera de ser. Ara bé, per estudiar és imprescindible voler ferho, ja que els millors mètodes fracassen si no ens esforcem.

Per tal d’aconseguir el màxim rendiment en el menor temps possible és recomanable tenir en compte les següents observacions:

1. Treure de la taula d’estudi tot allò que ens pugui distreure o estorbar. 2. Examinar amb atenció les tasques a fer. 3. Fer un càlcul mental aproximat del temps que pots necessitar per a cadascun

d’ells. 4. Començar pels treballs més difícils i deixar els més fàcils per al final. 5. Memoritzar les dades, entendreles i repassarles. 6. No estudiar matèries que puguin interferirse les unes a continuació de les altres

(per exemple, un vocabulari anglès després de l’alemany). 7. Procurar relacionar al màxim estudis o aspectes semblants d’un mateix tema.

6.2. LA LECTURA I

Un lector mitjà llegeix al 50% de les seves possibilitats. Si ara agafes un llibre, segurament no llegiràs més de 250 paraules per minut, però si practiques amb exercicis adequats, en un parell de mesos seràs capaç de llegir 500 paraules per minut, sense que disminueixi el teu nivell de comprensió.

Per què unes persones llegeixen més ràpidament que d’altres?

Gràcies a l’entrenament han aconseguit un “camp de visió” més ample. Aquest camp de visió és el fragment de línia que cada lector pot captar d’un cop de vista, per això, com menys detencions es facin per línia, major serà el camp de visió i tindrem una major rapidesa al llegir.

Mentre llegim, els nostres ulls es mouen d’esquerra a dreta al llarg de la línia, però el moviment ocular no és continu, sinó intermitent, i dóna lloc a unes breus pauses a penes perceptibles durant el recorregut per les línies.

Com que el cervell humà només pot reconèixer les paraules durant l’instant en què els ulls queden fixes (un quart de segon), com menys fixacions necessitem, més ràpida serà la lectura.

En cada fixació només poden enfocarse amb plena claredat de 3 a 5 lletres, però el cervell reconeix i capta també les paraules a la seva dreta i esquerra. Hi ha persones que amb 1 o 2 ullades capten una línia sencera, ja que posseeixen un camp de visió amplíssim: els lectors molt ràpids, els lectors lents necessiten vàries fixacions.

Els mals hàbits de la lectura:

Aquests hàbits, si els tens, has de procurar deixarlos i substituirlos per altres més eficaços:






1. Regressió: és un defecte molt freqüent.

Consisteix en … Es pot corregir … • Tornar sobre el que ja s’ha llegit abans

d’acabar el paràgraf. • Provoca un efecte negatiu sobre la

velocitat de lectura i la comprensió del llegit, ja que: • Es fragmenta el pensament, • Es perd la idea general d’allò que

s’està llegint. • Disminueix la concentració.

• Habituantse a llegir sempre cap endavant.

• Resulta eficaç l’ús d’una targeta o senyalador, amb el qual es van cobrint els paràgrafs llegits i desplaçantlos a un ritme lleugerament superior al que s’estigui habituat a llegir.

2. La vocalització:

Consisteix en … Es pot corregir … Llegir les paraules en veu alta o acompanyar la lectura amb moviments labials, tot i no emetre sons. • Aquest hàbit és un greu obstacle per a

una lectura eficaç, ja que en estar pendent de la vocalització ens distreu d’entendre el text.

• Obligantnos a llegir en silenci, passant a gran velocitat la vista sobre el text, procurant llegir idees, no paraules.

3. La subvocalització:

Consisteix en … Es pot corregir … • Pronunciar mentalment, mentre llegim,

les mateixes paraules de l’autor, sense emetre cap mena de so i sense moure els llavis.

• Esforçantse en repetir amb paraules pròpies, en un llenguatge senzill el contingut d’una frase.

• És bo ferse preguntes sobre el text i adoptar una postura crítica del contingut.

4. Els moviments corporals:

Consisteix en … Es pot corregir … • Fer moviments que dificulten la

velocitat i la comprensió, per exemple, assenyalar cada paraula amb el dit o un llapis.

• Només hem de moure els ulls i la resta del cos ha d’estar relaxada.






Consells per millorar la velocitat lectora

Algunes persones poden aconseguir la velocitat de 1200 paraules per minut. Anem a veure tècniques per millorar:

1. Ampliar el camp visual i reduir el número de fixacions per línia. 2. Mirar especialment la part superior de les paraules, ja que en el nostre alfabet la

identificació de les paraules és més fàcil per la part superior que la inferior. 3. Començar a llegir fixant la vista una mica més a la dreta de l’inici de cada text, és a dir,

evitar abraçar amb la vista els espais en blanc dels marges, els quals ens fan perdre velocitat.

4. Ajustar la velocitat a la dificultat del text. És útil variar els ritmes de lectura per coordinar velocitat i comprensió.

Podem practicar en la lectura de textos de 3 maneres diferents:

a) Llegim un text el més de pressa possible, sense preocuparnos de la comprensió. b) Llegim un text ràpidament, intentant captarne el sentit. c) Llegim un text de forma habitual, intentant comprendre’l a mesura que avancem

en la lectura.

Seria bo controlar el temps invertit en la tercera forma, enregistrarho diàriament en un gràfic per comprovarne els avenços. L’important és realitzar proves de velocitat amb una certa freqüència i ferne el seguiment.

Exercicis per desenvolupar la velocitat de lectura

1. Localitzar el més ràpidament possible unes paraules preseleccionades d’una pàgina.

2. Localitzar amb la màxima velocitat la presència de: “per tant”, “ja que”, “pel”. 3. Saber de que va el text sense llegirlo, només recorrentlo amb la mirada. 4. Intentar captar les paraules de cada paràgraf amb un sol cop de vista, mirant el

centre de la línia.

si amb molta atenció

vas posant la mirada fixa en el mateix centre de

cadascuna d’aquestes línies trobaràs la teva amplitud visual






6.3. LA LECTURA II

Una lectura eficaç Si s’adquireix l’hàbit de llegir amb rapidesa, també augmenta el nivell de comprensió: a major velocitat lectora, la concentració és més intensa, i permet captar les idees generals del text i no despistarse amb les paraules, una a una. Un bon lector ha de:

1. Comprendre més del 60% del contingut del text. 2. Saber adaptar la velocitat al tipus de lectura i als objectius que s’ha proposat.

Característiques d’un mal lector 1. Vocabulari reduït: com més paraules es coneguin millor comprensió. 2. Poc hàbit de lectura. 3. Masses fixacions per línia.

De sit jo lle gir amb ra pi de sa Desitjo llegir amb rapidesa Desitjo llegir amb rapidesa

= 11 fixacions (lectura molt lenta) = 4 fixacions (lectura lenta) = 2 fixacions (lectura normal)

Lectura comprensiva

1. Una idea en cada paràgraf • Un paràgraf és el text entre 2 punts i apart i que, en general, tracta sobre una

mateixa idea, mantenint una unitat de pensament. • Una idea principal és el conjunt de paraules que expressen allò que és fonamental

del pensament de l’autor.

2. Localització de la idea principal • Si es troba a l’inici, les frases següents en són una explicació – aclariment. • Si es troba cap a la meitat del paràgraf, les idees anteriors serveixen de preparació i

les posteriors com a ampliació. • Si es troba al final, les frases inicials són la introducció que serveixen a la conclusió

final. • Atenció amb els sinònims i amb les paraules que més es repeteixen, ja que la idea

principal és aquella que es repeteix més. • També ens podem trobar amb paràgrafs de transició sense cap idea important, que

serveixen d’enllaç.

3. La idea principal • És imprescindible, si se suprimeix la resta perd el sentit. • Expressa idees més àmplies i abstractes.

4. Les idees secundàries • Si les suprimim no canvien el sentit general del text, només perdem algunes

informacions extres. • Són uns repetició / explicació de la frase principal.






• Donen detalls, il∙lustrem o aporten altres arguments que proven l’expressat en la idea principal.

6.4. PROCEDIMENT PER DESENVOLUPAR L’AUTOCONEIXEMENT

1. Què he fet avui? (Descriu detalladament les tasques concretes fetes des de que t’has aixecat fins ara o des d’ahir al migdia fins ara).

2. Què he vist avui? (Descriu minuciosament els gestos, ademans, moviments …)

3. Què he sentit avui? (Descriu de manera pormenoritzada els comentaris, paraules, crits, que t’han cridat l’atenció, tant dels teus companys com de la teva família).

4. Quins han estat els meus pensaments avui? (Descriu detalladament els pensaments més rellevants que has tingut avui).

5. Amb quins problemes m’he trobat avui? (Enumera amb detall qualsevol problema que t’hagi sorgit).

6. Com t’has sentit? (Descriu com t’has sentit davant el que has fet, vist, sentit o davant els problemes amb els quals t’has trobat).

7. Què he après avui? (Descriu tots els conceptes, dificultats …)

6.5. SUBRATLLAR TEXTOS

El subratllat és una tècnica bàsica a l’hora d’estudiar, ja que en permet destacar allò que és important d’un text. Només hem de subratllar els nostres llibres !!

Què heu de subratllar?

♦ Allò que és fonamental: idees ♦ Paraules tècniques ♦ Dades rellevants que ens ajudin a la comprensió

Com s’ha de subratllar?

1. Millor ferho amb llapis, els bolígraf fan malbé el paper.

2. És pràctic utilitzar llapis de colors: un color per a les idees principals i un altre per a les secundàries.

3. Podem utilitzar també diferents tipus de línies, segons la importància de cada part. Per exemple:






Idea general Idees principals Idees secundàries Detalls

El subratllat ha de facilitar: ♦ Els repassos posteriors ♦ La confecció d’esquemes i resums

4. Altres senyals o marques que ens poden ajudar:

♦ Un requadre: per destacar etapes, dates, classificacions:

♦ Un cercle: per als inicis importants, paraules clau, …

♦ Fletxes: per enllaçar i connectar dades, idees i paràgrafs lligats entre ells.

♦ Subratllat en vertical: es col∙loquen unes ratlles verticals al marge per destacar paràgrafs o trossos de paràgrafs, el contingut del qual és bàsic per a la comprensió general del tema.

♦ Destacat especial: es pot utilitzar una línia ondulada sota la dada o 2 línies paral∙leles. Serveix per destacar elements que s’han de memoritzar necessàriament (títols, llocs geogràfics, obres, …)

Les llances, de Velázquez

La porta dels lleons

♦ Acotacions: són claudàtors ( [ ] ) d’aquells paràgrafs dubtosos que precisen aclariment, ampliació.

♦ Crides: Les principals són l’asterisc (*) i els signes d’admiració (!!), s’usen per marcar alguna cosa que ha cridat l’atenció del lector. També podem utilitzar els interrogants (??) quan no entenem alguna idea.

Quan hem de subratllar?

1. Mai en una primera lectura, ja que ens podríem confondre des de l’inici.

1r

Cap al 800






2. Si ja estem molt entrenats ho podem fer en una segona lectura, destacant les idees principals i secundàries, termes tècnics, classificacions i fent, fins i tot, anotacions marginals.

3. Si no estem gaire entrenats podem necessitar una tercera lectura.

Per què és convenient subratllar?

1. És una tècnica d’anàlisi que permet entendre l’estructura d’un text de forma ràpida.

2. Evita les distraccions i pèrdua de temps. 3. Afavoreix l’estudi actiu i l’interès per captar l’essencial de cada paràgraf. 4. Constitueix un ajut extraordinari per repassar molta matèria en poc temps. 5. És imprescindible per confeccionar bé esquemes i resums. 6. Facilita l’aprenentatge (memorització i comprensió) i desenvolupa la capacitat

d’anàlisi i síntesi.

6.6. PRENDRE APUNTS Fixa’t amb allò que diu el professor i pren nota de l’explicació. Concentra l’atenció en les explicacions i pensa en el significat abans d’escriure. Aquest exercici t’ajudarà a memoritzar els continguts perquè sempre és més fàcil recordar allò que s’ha escrit.

Les regles d’or per prendre bé els apunts

1. Saber escoltar

* Situa’t a prop del professor o a un lloc on se’l pugui escoltar bé. Com més a prop estiguis de la persona que parla, millor captaràs.

* Escolta sobretot les següents expressions: “és important …”, “en una paraula …”, “en conclusió …”, expressions que indiquen la síntesi i l’aclariment d’idees.

* La part final és especialment interessant com a resum.

Saber pensar

* Cal no perdre el fil del tema. * Cal seguir els següents apartats: tema, què es vol abordar, aspectes més

significatius, passos, conclusió i conseqüències.

Saber escriure

* Utilitzar fulls, llibretes que et permetin tenirho tot ordenat i que no es pugui perdre. * Escolta, analitza i escriu allò que és essencial. * La lletra ha de ser clara. Procura no comprimir lletres ni paràgrafs. * Deixa marges amplis per poder arxivar o ferhi anotacions marginals. * Fes servir codis (senyals, subratllats, asteriscs, crides, …), ja que t’ajuda a

comprendre millor allò que has escrit. * Fes gràfics sempre que sigui possible: són molt pràctics a l’hora d’estudiar. * Evita copiar coses que no entenguis. * És útil que facis servir abreviatures que et permetin escriure amb més rapidesa.

S’usen, sobretot, en paraules llargues o que es repeteixen constantment. És






convenient de fer servir sempre les mateixes per què puguis desxifrarles amb facilitat. Per exemple:

p.e. = per exemple + = més = menys = = igual, el mateix = = diferent, contrari x = per / = acabament en –ment q = que

Elabora el teu propi sistema de símbols,

= = = = = = = = = = = = = = =

* No has d’escriure tot el que diu un professor copiant totes les paraules, sinó que ho has de sintetitzar.

* Pren les notes de forma esquemàtica, et serà més útil de cara a un examen. * Després d’haver pres uns apunts, convé completarlos o corregirlos, mentre

recordem l’explicació.

6.7. L’ESQUEMA

És la síntesi de les idees fonamentals d’un tema, ordenades lògicament. És l’expressió gràfica del subratllat. Ofereix una clara estructura visual de la matèria d’estudi i permet captar de forma immediata l’essencial i diferenciar la importància de cada element dins del conjunt. L’esquema ha de ser una cosa personal, fruit de la lectura individualitzada.

1. Avantatges d’un esquema

* Afavoreix l’estudi actiu, ja que obliga a prendre notes, sintetitzar, …






* Desenvolupa la capacitat de comprensió, perquè exigeix una lectura més analítica i pausada.

* Permet captar de manera intuitiva l’estructura d’un tema en les seves idees i dades més rellevants.

* Desenvolupa la memòria lògica, en relacionar els continguts. * Facilita la fixació, la retenció i l’evocació dels continguts, en obligar a una major

precisió i concisió en el vocabulari. Estalvia molt de temps per memoritzar i repassar i afavoreix la claredat de la ment acostumantla a anar al gra.

* Posa a prova la capacitat que tenim d’anàlisi, síntesi, claredat mental, raonament lògic, expressió, concisió, precisió, …

2. La realització d’esquemes

* Haver subratllat bé el tema. * Cada idea ha d’anar expressada en un apartat diferent i ha de ser formulada amb

molta claredat, ja que l’ordre lògic exigeix que les idees de la mateixa categoria han d’anar al mateix marge o darrera del mateix símbol.

* S’han d’escriure només paraules clau o frases molt curtes sense detalls, de manera breu i concisa.

* L’esquema s’escriu diferenciant les idees segons la mida de les lletres i relacionant les per mitjà de lletres, números, claus, barres, fletxes, …

3. Models més usuals

3.1. Sistema de claus 3.2 Esquema decimal

Títol del tema 1. Primera idea principal

1.1. Primera idea secundària 1.2. Segona idea secundària

1.2.1. Primer detall 1.2.2. Segon detall

1.3. Tercera idea secundària 2. Segona idea principal

2.1. Primera idea secundària 2.1.1. Primer detall …

3. Tercera idea principal …






6.8. EXEMPLES D’ACTIVITATS

Sobre els índexs

Per a què serveix un índex? Tots els llibres que has buscat en tenien? Assenyala’n les diferències fonamentals i els avantatges i els inconvenients que hi veus en cadascun d’ells. Fes l’índex d’alguns dels apunts o treballs que estàs elaborant en aquest moment del curs. Busca algun/s llibre/s que a més de l’índex temàtic, hi apareguin índexs topogràfics (de llocs), onomàstics (de noms) o d’altres conceptes.

Sobre els pròlegs

Per a què serveix un pròleg? Llegeix el pròleg De què deu tractar el llibre? Està signat? Què ens explica? Què pretén l’autor amb aquest pròleg? És llarg o breu? Com els anomenen els autors? Busca’n d’altres i compara’ls Quines diferències bàsiques observes entre els pròlegs.

Sobre articles

Utilitza les tècniques que ja coneixes de subratllat i d’esquematització. Quines són les idees principals que descriu aquest article? Quines postures defensa? En quina persona s’expressa? Com definiries aquest article: entenedor, complex, directe, agressiu, simplista…, caracteritza’l i explica el perquè. Estàs d’acord amb les seves idees? En quines?

batxillerat 06_07.pdft.qu1, t.qu2, micro i informàtica segon pis: aules i departament de...

Documents