04 - els origens de catalunya
TRANSCRIPT
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
1/33
POLIS 2
Els orgens de Catalunya
1. La Catalunya musulmana
2. Els primers comtats catalans
3. Una societat feudal
4. La formaci de la Corona dArag
5. Lexpansi econmica i poltica
04
6. Lart rom nic a Catalunya
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
2/33
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
3/33
POLIS 2
1. La Catalunya musulmana
1.1. La conquesta musulmana
1.2. El califat
1.3. Les taifes Taifes i rtzies musulmanes ( mapa)
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
4/33
POLIS 2
1.1. La conquesta musulmana
Lexrcit musulm va conquerir Saragossa lany 714, des don va
iniciar la conquesta del territori que esdevindria ms endavantCatalunya.
A la primeria del segle IX a la zona nord de Catalunya lajuda dels reisfrancs fou decisiva per expulsar-ne els rabs.
Aquest territori va quedar sota el control duns comtes que depeniendel monarca franc.
Com que el control islmic en aquesta zona hi va ser molt breu i no va
arribar mai a islamitzar-se, va ser anomenadaCatalunya Vella. Els territoris del sud i de loest de Catalunya van restar ms de 300
anys sota control dAl -Andalus. Es coneixen com aCatalunya Nova.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
5/33
POLIS 2
1.2. El califat
A lpoca del califat de Crdova les poblacions de les valls de
lEbre, del Segre i del Cinca i de la plana de Lleida es vanislamitzar i van adoptar les formes de vida dels musulmans.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
6/33
POLIS 2
1.3. Les taifes
Amb la desaparici del califat lany 1031, a lactual territori
catal es van crear les taifes deTortosa i deLleida, que erengovernades per la noblesa local.
Els comtes catalans van mantenir-hi relacions pacfiques acanvi de cobrar impostos.
Les ciutats van crixer i sen van crear de noves. DestaquenBalaguer, Lleida i Tortosa.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
7/33POLIS 2
Taifes i rtzies musulmanes04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
8/33
POLIS 2
2. Els primers comtats catalans
2.1. La Catalunya carolngia
2.2. El procs dindependncia
Els comtats catalans lany 1000 ( mapa)
2.3. Una societat de pastors i pagesos
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
9/33
POLIS 2
2.1. La Catalunya carolngia
Per tal de protegir la frontera sud del seu regne davant elsmusulmans, els reis francs van crear una franja protectora alllarg dels Pirineus. s laMarca Hispnica.
El territori catal que controlava Carlemany anava des delsPirineus fins al Llobregat. El monarca el va dividir encomtats,governats per comtes.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
10/33
POLIS 2
2.2. El procs dindependncia
Al final del segle IX els comtes catalans van anar fent hereditariel seu crrec.Guifr el Pels, comte de Barcelona, Girona,Urgell i Cerdanya va deixar en herncia els seus territoris alsseus descendents.
Aix es va iniciar la dinastia que des daleshores va governar elcomtat de Barcelona.
El pas cap a la independncia dels comtats catalans dels reisfrancs el va fer el comteBorrell II.
Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei deFrana i sen consider independent (988), quan va demanarajut al rei de Frana en el saqueig per Almansor de Barcelona.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
11/33
POLIS 2
Els comtats catalans lany 1000 04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
12/33
POLIS 2
2.3. Una societat de pastors i pagesos
Les guerres daquells anys provocaren que les zones planes
quedessin gaireb deshabitades. Cap al segle X els comtes van voler repoblar els seus territoris i
van concedir petites parcelles de terra, elsalous, als pagesos deles muntanyes.
Aquests pagesos eren lliures i formaven petites comunitats, lesviles.
La riquesa dels comtats catalans durant aquests segles es va
basar en lagricultura i la ramaderia. Es tractava duna agricultura de subsistncia i es practicava la
rotaci biennal.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
13/33
POLIS 2
3. Una societat feudal
3.1. La feudalitzaci de Catalunya
3.2. Lhegemonia del Casal de Barcelona
3.3. La caiguda dels califat. Les paries
3.4. Les conquestes catalanes del segle XI
3.5. La conquesta de la vall de lEbre Lavan de la frontera occidental ( mapa)
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
14/33
POLIS 2
3.1. La feudalitzaci de Catalunya
A la primera meitat del segle XI a Catalunya es va donar un procs de feudalitzaci de la societat catalana semblant al quesanava produint a la resta de lEuropa occidental.
El nobles van prescindir de lautoritat del comte i van iniciar un procs dapropiaci de les fortaleses i de les terres quegovernaven.
Els governadors van convertir el crrec en hereditari i es posaren el ttol de barons.
Molts pagesos van esdevenirserfs.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
15/33
POLIS 2
3.2. Lhegemonia del Casal de Barcelona
Ramon Berenguer I va iniciar pactes amb els barons. Els nobleses van reconixer vassalls seus i, a canvi, el comte va acceptarque el crrec de bar esdevingus hereditari.
Aquest comte va establir a les seves terres el feudalisme, que es basava en el vassallatge i sestructurava segons un codi, elsUsatges , considerat un dels primers codis feudals europeus.
El comte de Barcelona va iniciar tamb negociacions amb elsaltres comtes catalans, que poc a poc es van anar declarant
vassalls seus. La casa comtal de Barcelona va esdevenircap del sistema
feudal catal.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
16/33
POLIS 2
3.3. La caiguda del califat. Les paries
A partir del 1035 va comenar adesaparixer la inferioritatmilitar davant lEstat musulm, en tenir lloc la desmembracidel califat de Crdova.
En lloc del poders califat, els comtes catalans tenien, a ponent,el regne de taifes de Lleida, i al sud, el de Tortosa.
Els comtes de Barcelona i dUrgell van dirigir les relacions ambaquests petits estats islmics.
Aquests comtes es van afanyar a exigir als reis islmics el pagament de tributs ( paries).
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
17/33
POLIS 2
3.4. Les conquestes catalanes del segle XI
Els comtes van aprofitar la feblesa militar dels andalusins peranar ocupant els territoris fronterers daquests regnes de taifes, ial segle XI els comtes catalans van passar a lofensiva.
La frontera es va anar movent lentament cap al sud a mesuraque els comtes de Barcelona aconseguien conquerir poblacionsimportants:Trrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
18/33
POLIS 2
3.5. La conquesta de la vall de lEbre
Els reis dArag i de Navarra tamb iniciaren lexpansi militari, durant els segles XI i XII, van conquerir la vall de lEbre.
Alfons I el Bataller, rei dArag i de Navarra, lany 1118 vaconquerir la taifa de Saragossa i totes les seves poblacionsimportants van quedar sota el seu domini.
Lany 1134 el regne dArag i el de Navarra passaren per unacrisi quan Alfons I va morir sense descendncia.
Aleshores Navarra es va separar dArag i els noblesaragonesos demanaren al germ del rei, Ramir, que accepts deser nomenat rei dArag.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
19/33
POLIS 2
Lavan de la frontera occidental (980 -1050)04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
20/33
POLIS 2
4. La formaci de la Corona dArag
4.1. La uni matrimonial
4.2. La conquesta de la Catalunya Nova
4.3. La dinastia catalanoaragonesa
4.4. El repoblament
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
21/33
POLIS 2
4.1. La uni matrimonial
El nou rei dArag, Ramir II, es va casar lany 1136 i va tenir
una filla:Peronella.
El 1137 el rei aragons va concertar el matrimoni de la sevafilla amb el comte de BarcelonaRamon Berenguer IV.
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
22/33
POLIS 2
4.2. La conquesta de la Catalunya Nova
Al llarg del segle XII es va completar la conquesta de laCatalunya Nova, que havia avanat molt lentament els dossegles anteriors.
Ramon Berenguer IV va conquerir la taifa de Lleida i la deTortosa.
Lany 1148 conquer les ciutats de Tortosa i Lleida.
Lany 1153 va capitular Siurana, la darrera plaa forta
musulmana en territori catal. Amb aquestes conquestes shavien assolit les fronteres de la
Catalunya actual.
04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
23/33
POLIS 2
4.3. La dinastia catalanoaragonesa
Alfons II dArag va ser la primera persona que fou alhoracomte de Barcelona i rei dArag.
Aquest rei va acabar la reconquesta de les terres dArag i vafundar la ciutat de Terol. A Catalunya se lanomena Alfons I elCast.
A partir dAlfons I el Cast els territoris dArag i de Catalunyai els que la Corona dArag va conquerir posteriorment vanestar regits pel mateix monarca.
Aix es va iniciar la dinastia catalanoaragonesa, que vagovernar laCorona dArag fins a principis del segle XV.
04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
24/33
POLIS 2
4.4. El repoblament
El repoblament s lestabliment de poblaci a les terres queshavien mantingut deshabitades durant locupaci musulmanao que havien estat conquerides posteriorment.
El repoblament de la Catalunya Nova es va fer durant elsegle XIII. Les terres van ser atorgades en bona part als ordes militarsi als nobles que havien participat en la conquesta.
Per atreure pobladors cap a aquests territoris els comtes vanatorgarcartes de poblament a les ciutats, com Lleida i Tortosa.
04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
25/33
POLIS 2
5. Lexpansi econmica i poltica
5.1. El creixement econmic i urb
5.2. Lexpansi occitana La Corona dArag i Occitnia al segle XII ( mapa)
5.3. Lenfrontament amb el rei de Frana
04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
26/33
POLIS 2
5.1. El creixement econmic i urb
A partir del segle XI es va produir una millora de les condicionsde vida de la poblaci.
La producci agrcola va augmentar com a resultat dels progressos tcnics i de lampliaci de les terres de conreu.
A les terres pirinenques hi va proliferar la creaci deferreries.
La millora agrcola va afavorir els inicis dun comer interior ila creaci de mercats rurals i de fires.
Les ciutats es van anar consolidant com a centres dintercanvi ivan atreure artesans. Aix afavor laugment de la poblaci i elrenaixement de la vida urbana.
04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
27/33
POLIS 2
5.2. Lexpansi occitana
Limpuls econmic del segle XI es va manifestar en lexpansi poltica cap a Occitnia, que es va iniciar lany 1069 amb lacompra dels comtats de Rass i Carcassona.
El domini de les terres occitanes es va ampliar els anyssegents amb ladquisici de drets sobre altres territorisoccitans.
La incorporaci de les terres occitanes al comtat de Barcelonava comportar influncies culturals importants, com larribada a
la cort comtal de la poesia trobadoresca.
04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
28/33
POLIS 2
La Corona dArag i Occitnia al segle XII 04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
29/33
POLIS 2
5.3. Lenfrontament amb el rei de Frana
A principis del segle XIII el rei de Frana va voler recuperar eldomini sobre els territoris dOccitnia i va patrocinar unaexpedici militar contra els comtes occitans.
Pere I, rei de la Corona dArag, va anar a lluitar al costat delsnobles dOccitnia, que eren vassalls seus.
Els occitans van ser derrotats pels francesos a la batalla deMuret (1213), on el rei Pere va morir.
Jaume I, fill i successor de Pere I, va renunciar pelTractat de
Corbeil (1258) a tots els seus drets a Occitnia davant el reiLlus IX de Frana.
Aix, la Corona dArag noms va mantenir a laltra banda delsPirineus el Rossell, Montpeller i el Carlads.
04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
30/33
POLIS 2
6. Lart rom nic a Catalunya
6.1. Larquitectura
6.2. Lescultura
6.3. La pintura
04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
31/33
POLIS 2
6.1. Larquitectura
En arquitectura lart romnic catal adopta la presncia detorres de grans proporcions i ls de la planta basilical.
Tamb introdueix una decoraci externa de petits arcs cecs.
Lart romnic sestengu a Catalunya en el pla feudal i en elrural.
La noblesa i el clero van promoure la construcci de castells,esglsies i grans monestirs.
Tamb es van construir nombroses esglsies rurals de petitesdimensions que mostren la religiositat de la societat pagesa delpoca.
04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
32/33
POLIS 2
6.2. Lescultura
Lescultura romnica estigu supeditada a larquitectura, perqu nera un complement decoratiu, per tamb adquir unafunci didctica.
Destaquen la decoraci de portalades i de capitells delsclaustres, com el deSant Cugat del Valls .
Tamb fou popular lescultura exempta de fusta policromada,que se centra en tres temes bsics: majestats, marededus i eldavallament de Crist de la creu.
04
04
-
8/10/2019 04 - Els Origens de Catalunya
33/33
POLIS 2
6.3. La pintura
Catalunya t una de les mostres ms riques i abundants de pintura romnica peninsular, mural i de fusta.
La decoraci pictrica de les esglsies es feia a labsis i alsmurs: hi representaven el Pantocrtor i escenes de la vida deJess i de la Mare de Du.
De la pintura sobre taula destaquen els frontals daltar.
04