Les xarxes socials a la Primavera àrab

Grup JCM

Cèlia MartínezMaria Callís

Joana OrtegaMar Rodríguez

Introducció

La revolta àrab batejada com la primavera àrab, es un fet que a revolucionat el mon en tot el seu àmbit social.

A finals de l´any 2010 i durant l´any 2011 es van succeir una sèrie de revoltes I aixecaments sense precedents al mon àrab.

Tot va començar a Tunísia el 18 de desembre de 2010 amb l´inmolació de Mohamed Bouazizi i que va esdevenir el primer màrtir de la primavera àrab.

A partir d´aquest fet es desencadena una sèrie de revoltes al països veïns però una de les revoltes més rellevants en aquets moments es produeix a Líbia amb la revolta armada contra el govern de Gaddafi. Aquest fets provoquen una guerra civil i acaben amb la mort de Gaddafi en mans dels rebels.

El 25 de gener de 2011 a Egipte es produeix un dels fets més rellevants i que va tenir una gran ressò internacional, l´assentament a la ja famosa Plaça Tahrir del Caire i que desencadena l´enderrocament en aquet cas del concebut govern de Mubarak.

El 26 de Gener del 2011 comença la revolta més sagnant i que dura fins els nostres dies a Síria.

S´han fet molts estudis des de el punt de vista psicològic, de les conseqüències que per la població civil te una guerra.

La utilització de nens com a soldats comporta desordres mentals molt marcats. Les dones, joves i en molts casos nenes son utilitzades com esclaves o sotmeses a qualsevol abús sexual, aquest tipus d´humiliació depravant els hi malmet en el més profund sentiment psicològic i valor moral.

El deteriorament o la destrucció de la infraestructura econòmica, social i política de les nacions en conflicte, impedeix l´atenció de les necessitats bàsiques de la població.

El trastorn per estrès posttraumàtic es la entitat nosològica més freqüent en les víctimes de guerra, tot i que hi ha d´altres conseqüències.

Un país que ha sofert una guerra o revolució com les que estem descrivint en aquest treball, es un país malmès per molts anys ja que hi ha un succés de generacions perdudes. Els que viuen una guerra viuen i tenen unes conseqüències psicològica tan greus, que es transmeten durant generacions.

Cronologia

17 de desembre de 2010Mohamed Bouazizi s’immola davant d´una oficina municipal per protestar per els abusos de la policia de Tunísia que desmantella la seva parada de fruita que era el seu mitjà de treball. Aquell mateix dia comencen les protestes contra el despòtic règim de Zine El Abidine Ben Alí que acumulava un patrimoni de 9.000 milions d´euros mentre milions de tunicines vivien en la pobresa.

25 de gener de 2011Comencen les protestes contra el règim de Hosni Mubarak a Egipte, amb multituds reunides a la plaça Tahrir de El Caire, així com a Alexandria i altres ciutats.

26 de gener de 2011 Segueixen els enfrenaments violents entre la policia i els manifestants egipcis, amb almenys dos morts y varies desenes de ferits. El govern dels estats units amb el president Barack Obama demana al govern de Mubarak que reconegui els "drets universals" dels ciutadans.

7 de febrer de 2011Milers de persones acampen a la plaça Tahrir del Caire i es neguen a sortir.

25 de març de 2011Un "Divendres de Gloria", desenes de milers de persones surten a els carrers per protestar a tota Síria.

20 d´octubre de 2011Els rebels libis capturen a Sirte al líder Muamar Gadafi, i mor el mateix dia del captiveri junt amb el seu fill.

12 de novembre de 2011Síria es suspès de la Lliga Àrab per utilitzar la violència excessiva contra els opositors.

15 de febrer de 2011Comencen les protestes contra el règim de Muamar Gadafi en Líbia.

26 de febrer de 2011El Consell de Seguretat de la ONU demana una investigació de crims contra la humanitat por l’ús de Gadafi de la força contra civils.

Països implicats

Durant la Primavera Àrab es va donar una similitud en el punt de partida i la situación dels països implicats

ECONÒMIQUES SOCIALS CRISI MUNDIAL

Economies basades en l’exportació de matèries primes (petroli i gas) amb poca mà d’obra local. Fort sector turístic. Governs neoliberals.

Sectors i empreses econòmicament més rentables en mans de sistemes “clientelars”, dirigit per un nucli reduït de persones, sempre favorables al règim (o que en formen part).Els beneficis d’aquestes empreses van dirigits a augmentar la riquesa privada i a la inversió en grans multinacionals.

Pujades en el preu de matèries bàsiques i aliments.

Sistemes policials i militars corruptes constituït per mantenir la riquesa en mans del règim i persones poderoses. Emparat per països occidentals que se’n beneficien. Gran despesa militar.

Poca inversió en agricultura i necessitat d’importació d’aliments.

Polítiques d’austeritat per compensar el dèficit públic.

Règims corruptes, el projecte polític dels quals està fonamentat en el manteniment d’aquest en el poder.

Falta de democràcia (de drets polítics i llibertat de premsa, censura, desigualtat)

Polarització de la societat: no existeix una classe mitjana. Gran part de la població empobrida.

Gran percentatge de població jove. La mitjana d’edat a Egipte, Siria, Tuníssia i Llíbia és de 24, 21’5, 29’7 i 24’2 anys, respectivament.Una forta herència cultural i ideològica europea, la qual cosa fa que la població jove tingui fortes aspiracions en quant al seu nivell de vida.Males condicions laborals: atur molt elevat, subcontractació i precarietat.

Forta parada de l’emigració cap a països més desenvolupats.

Falta de recursos i desocupació de les persones migrades, el que limita la capacitat d’aquests d’ajudar econòmicament a les seves famílies que es troben al país d’origen.

Disminució de l’economia dels països que ajudaven a mantenir els governs tirans.

Forta competitivitat amb l’entrada del sector manufacturer Xinès.

*Font: Elaboració pròpia, amb dades de l’article “ Las verdaderes causes de las revueltas Árabes”. Blog de DFC: Historia-Economía-Filosofía [1]

Països implicats

Els països més rellevants durant les revoltes van ser:

TUNÍSSIALa immolació de Mohamed Bouzaz, provocada per la pobresa i humiliació, va portar al país un seguit de revoltes que es van estendre ràpidament.El posicionament per part de l’exèrcit a favor de les revoltes va ser un factor detonant per el canvi social del país.

EGIPTEEl descens del nivell econòmic i democràtic van dur al país les mobilitzacions i vagues.Degut a la crisi mundial, com a la majoria de països àrabs, va suposar un empitjorament de la situació del poble. La població es va organitzar i va prendre ràpidament consciència política. LLÍBIAIniciada per un grup de rebels, la revolta contra el règim va esdevenir una guerra civil amb la intervenció militar internacional, influïda per interessos del govern francès i britànic.L’assassinat per part del poble de Muammar Gadafi després de 40 anys al poder va ser una de les conseqüències més significatives de la revolta, així com un detonant més de l’extensió de la Primavera Àrab.

SÍRIALa seva situació clau, tant geogràficament com en relació a les grans potències internacionals fan que sigui un país clau en la gestació de les revoltes àrabs, tot i que el poder es mantingui encara en mans del govern dictatorial.

Les xarxes socials han estat molt importants pel desenvolupament d'aquestes protestes. Van servir per fer el primer enviament d'imatges de les revoltes i poder-ho extendre per tot el món.Per tant tots aquests mitjans han estat acceleradors i precipitants, facilitant la propagació de la revolta. (Idea extreta del text de la Rebelión [1] )

S’utilitzen per la coordinació entre els diversos components de les protestes, decidir el lloc de la convocatòriai què fer, també serveixen per tallar el control que fa en tot moment el poder. Explicar de viva veu els fets que estan passant en aquell mateix moment i sobretot denunciar tots els abusos. [8]

Tot i això Internet no està totalment generalitzat en aquests països, hi ha un percentatge petit que n'utilitza. Hi ha diferències quan parlem de la penetració d'internet en la societat. (Idea extreta del text de l'ús internet al món árab [8] )

Canals de comunicació: l’èxit de les xarxes socials

Facebook al món àrab

Després de veure que mitjans de comunicació habituals no expressessin la realitat d'aquests països àrabs per la censura i per la repressió, creixen les divulgacions a través d'Internet i les xarxes socials. Les persones transmeten a tot el món la repressió que pateixen d'una forma anònima. Un cop s'ha transmès a fora aquests països s'ha escampat l'informació internacionalment tan per internet com per les formes tradicionals.

Com podem llegir en el text que em refereixo per explicar aquest apartat (Navarro 2011) d'una " nova forma de periodisme ": la web 2.0 ha estat un instrument imprescindible per l'aparició de noves formes de construir relats que integren en obres col.lectives, obertes,populars.

Per tant internet permet tenir diferents punts de vista sobre la mateixa problemàtica, fer un seguiment dels punts de vista afins i augmentar la xarxa de persones que els hi arriba determinat tipus d'informació. Una informació amb gran resposta emocional per part del receptor.

Si que hi hauran una sèrie de limitacions que hauran de realitzar els periodistes, tot i tenir la informació delspropis protagonistes dels fets caldrà que se sàpiga destriar i contrastar l'informació rebuda. Però tan l'informació del periodisme de sempre com la dels protagonistes poden i haurien de viure conjuntes.

Canals de comunicació: ConseqüènciesNova forma de periodisme [10]

Canvi del sentiment d’impotència a la confiança en el poder col·lectiu.

Formació opinió pública molt crítica, homogènia i compacte que exigeix recuperar la dignitat col·lectiva.En les xarxes socials es disposa d’un entorn de confiança per romandre en contacte gairebé en temps real amb els components.

La informació facilitada pels usuaris dona més confiança donat que darrera no hi ha interessos econòmics i les opinions es contrasten entre iguals. Es demana i es dona ajuda.

Tot plegat fa que es sentin motivats per actuar, amos i segurs en les seves decisions.

Canvi rol dones.

Es trenquen estereotips.Es trenquen estereotips típics dels àmbits islamistes conservadors: Submisa, víctima, sexualment pura I apartada a l'àmbit domèstic.

Pren un paper significatiu a les revoltes.Esdevenen protagonistes de les mobilitzacions i hi ha que fins i tot lideren protestes tant des de les xarxes socials com als espais públics.

Hi ha un canvi en la relació home-dona.Per exemple, l'assetjament sexual, freqüent en els espais públics d'Egipte i altres països desapareix durant les revoltes.

Cal tenir en compte que la situació de la dona és diferent a cada país. Per exemple, als països del Golf segueixen excloses dels processos democràtics, no han adquirit drets davant l'estat.

Nou panorama polític: Final règims dictatorials

Tunísia, Egipte i Líbia es troben en transició política després de lacaiguda dels antics règims, però els canvis encara són superficials. Altrescom Síria segueixen patint greus conflictes i l’acció diplomàticainternacional és feble.Però tots continuen involucrats en una transformació.

Canvis socials

Canvis a la política exterior de les potencies occidentals que tenen obscurs interessos en els països àrabs degut a que estan en el punt de mira de tot el mon.

Un dels assumptes que va escandalitzar l’opinió pública és que gran part del software utilitzat pels governs àrabs per censurar lnternet estava desenvolupat i comercialitzat per empreses d’Estats Units.

Canvis socials

Canvis a la opinió que es tenia als països d'occident sobre la societat àrab com bàsicament fonamentalista.

Les revoltes àrabs també han tingut una altra conseqüència per al mon occidental.Per exemple, a l’UE on la xenofòbia va en augment, ha contribuït a separar l’integrisme religiós de la immigració d’origåen musulmà.

Gràcies a Internet, les imatges de la plaça Tahrir on no hi havia cap tensió entre musulmans i cristians i que es protegien entre ells durant els dies de l’ocupació, vàren donar la volta al mon.

De fet, els moviments radicals islàmics varen ser incentivats, recolzats i finançats pels governs àrabs i altres occidentals com els EEUU per aturar els moviments d'esquerra.

Una de les eines més importants per la divulgació és internet i les xarxes socials. Permetent parlar en primera persona i, si es vol, des de l'anonimat. Aquesta eina s'utilitzarà per difondre el dia a dia, per organitzar-se i quedar per les concentracions i manifestacions.

Lluitar per la llibertat és una cosa que s´ha de fer en qualsevol dels casos i aquesta gent ens ha servit d’exemple de valentia i valor per aconseguir un món millor per ells i les generacions futures, però malauradament queda molta feina per fer i no ens hem d´aturar.

Per altra banda, cal contemplar també el que suposen a nivell social aquestes revoltes. Així com han portat a situacions límit, on han mort milers de persones, hi ha hagut també canvis en la manera d'entendre el paper de la dona en la societat, la manera de comunicar-se i de relacionar-se.

Tots aquests canvis s'han pogut transmetre al moment des de les noves tecnologies i sobretot des de les xarxes socials. Això fa que tinguem un accés directe a la notícia, explicada pels propis protagonistes, una informació complementària a la que ens poden donar els periodistes.

Els avenços en el mode de comunicació han provocat una retroalimentació de les pròpies revoltes, incentivant aixecaments en altres països.

La comunicació i l'informació ens dóna eines per poder-nos defensar.

Conclusions

Per acabar us deixem quatre afirmacions que ens ha agradat destacar de l'article de Manuel Castells (2011) sobre la influència de la xarxa a les revoltes:

“Las insurrecciones populares en el mundo árabe son tal vez la transformación más importante que Internet ha inducido y facilitado”

“Internet es una condición necesaria pero no suficiente. Las raíces de la rebelión están en la explotación, la opresión y la humillación. Pero la posibilidad de rebelarse sin ser aplastado de inmediato depende de la densidad y la rapidez de la movilización, y esto se relaciona con la capacidad creada por las tecnologías de lo que he conceptualizado como autocomunicación de masas.”

“Estas insurrecciones populares en el mundo árabe son un punto de inflexión en la historia social y política de la humanidad. Y tal vez la más importante de las muchas transformaciones que Internet ha inducido y facilitado, en todos los ámbitos de la vida, la sociedad, la economía y la cultura. Y estamos sólo al principio, porque el movimiento se acelera…”

“Lo importante de las «wikirrevoluciones» (las que se autogeneran y se autoorganizan) es que los liderazgos no cuentan, son puros símbolos. Pero estos símbolos no mandan nada, nadie los obedecería y ellos tampoco lo intentarían. Puede ser que luego, una vez ya institucionalizada la revolución, se coopte a algunas de estas personas como símbolos del cambio, aunque dudo mucho que Ghonim quiera ser político.” [2]

[1] Antentas, J.Mª (2011). Las revoluciones Árabes del 2011. Anuario de Movimientos sociales 2011. Recuperat el 25 de novembre del 2012, a www.rebelion.org

[2]Castells, M (2011). Las insurrecciones árabes que Internet ha inducido y facilitado. Recuperat el 15 de novembre del 2012 de http://manuelgross.bligoo.com/content/view/1414873/Manuel-Castells-Las-insurrecciones-arabes-que-Internet-ha-inducido-y-facilitado.html#content-top

[3] Corporación de Radio y Televisión Española 2012. Cómo entender las revueltas árabes en ocho pasos. Recuperat el 23 de novembre del 2012, a http://www.rtve.es/noticias/revueltas-arabes/fases/

[4] DFC. Las verdaderes causes de las revueltas Árabes ( 04 de març del 2011). Recuperat el 26 de novembre de 2012 a DFC Historia-Economía-Filosofía

[5] E.C. La Primavera Árabe . Recuperat el 26 de novembre de 2012 a Monografias.com

[6] El Universal Cronoliga de las revueltas Árabes (24-11-11) http://www.eluniversal.com/internacional/111124/cronologia-de-la-revueltas-arabes

www.eluniversal.com › Internacional

[7] Europa y la primavera árabe (maig 2011). Recuperat 21 de novembre de 2012, a http://www.presseurop.eu/es/content/topic/509301-europa-y-la-primavera-arabe

[8] Llaonart, Jordi (2012). Interpretant el món àrab i l'islam. L'ús d'Internet al món àrab. Recuperat el 25 de novembre del 2012, a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/225787

[9] Muñoz, J.M. La llama que incendió Túnez . El País Edició impresa/web. 23 de gener del 2011. Recuperat el 25de novembre de 2012, a www.elpais.com

[10] Navarro, E y García,A (2011). Nuevos textos y contextos en la web 2.0.: Estudios de caso relacionados con las revoluciones en el norte de África y Oriente próximo.

Cuadernos de Información y comunicación, vol16, pp145-169. Recuperat el 25 de novembre del 2012, a http://0-search.proquest.com.cataleg.uoc.edu/docview/922263757?accountid=15299

[11] Primavera Árabe -Wikipedia es.wikipedia.org/wiki/Primavera_árabe http://es.wikipedia.org/wiki/Primavera_%C3%A1rabe

[12] Purchades, R (2011). Las redes socials en las revueltas árabes. Recuperat el 20 de novembre del 2012, a

http://www.fhimades.org/upload/pdf_libros/117.pdf

[13] Roque, M-À (2011). Les dones de la primavera àrab. La Vanguardia, 3/12/11. Recuperat el 15 de novembre del 2012 de http://www.iemed.org/sala-de-premsa/iemed-als-mitjans/les-dones-de-la-primavera-arab-article-a-la-vanguardia-3-11-11

[14] La guerra como desastre. Sus consecuencias psicológicas. Rev Hum Med v.7 n.3 Ciudad de Camaguey oct.-dic. 2007 Recuperat el 14 de decembre del 2012 http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=s1727-81202007000300005&script=sci_arttext

Bibliografia