•ORIENTACIÓ PER AL

COMENTARI DE TEXT

•«Presoner»,

de Jordi de Sant Jordi

2

ÍNDEX •1. Eix de producció

• Marc temporal

• L'autor

• L'obra

•2. La forma del text

• Gènere

• Mètrica i estrofisme

•3. El contingut del text

• Estructura de contingut i figuració retòrica

• Paràfrasi del text

3

1. EIX DE PRODUCCIÓ

•MARC TEMPORAL

Segles XIV i XV

Sistema social basat en el feudalisme.

Canvi de dinastia: Pere el Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l'Humà

són els darrers reis del llinatge dels comtes de Barcelona i Alfons el

Magnànim, de la dinastia dels Trastàmara, va establir la cort a nous

territoris conquerits (Sicília i Nàpols).

El Segle d'Or de la literatura catalana: els tres primers monarques van

estar estretament implicats en el món artístic i cultural mentre que el

darrer, amb les expedicions per la Mediterrània, va aconseguir que els

cortesans entrassin en contacte amb l'obra de Petrarca i Dant.

La lírica: enfortiment de la seva producció. Primer es van seguir les

premisses de la poesia trobadoresca, en occità molt catalanitzat, i

després els poetes cortesans van trobar nous models.

4

1. EIX DE PRODUCCIÓ

• L'AUTOR

Jordi de Sant Jordi fou poeta

cortesà i cavaller nascut a València

a finals del segle XIV i mort

prematurament el 1425 (?).

Va formar part de les expedicions

que Alfons el Magnànim va

realitzar per la Mediterrània,

juntament amb Ausiàs March i

Andreu Febrer.

Francesco Sforza el va prendre

com a presoner a Nàpols.

• L'AUTOR

Jordi de Sant Jordi fou poeta

cortesà i cavaller nascut a València a

finals del segle XIV i mort

prematurament el 1425 (?).

Va formar part de les expedicions que

Alfons el Magnànim va realitzar per

la Mediterrània, juntament amb

Ausiàs March i Andreu Febrer.

Francesco Sforza el va prendre com

a presoner a Nàpols.

5

2. LA FORMA DEL TEXT

Versió musicada per

Raimon

6

2. LA FORMA DEL TEXT

• GÈNERE

«Presoner» és la composició poètica que ha tingut més

ressò de l'obra de Jordi de Sant Jordi.

En el fragment que analitzam la veu poètica en primera

persona parla de l'angoixa i de l'enyor de la cort després

de ser empresonat durant la primavera de 1423 a Nàpols.

El poema original té una tornada adreçada a Alfons el

Magnànim on la veu lírica demana ajuda al monarca

perquè el salvi del captiveri.

7

2. LA FORMA DEL TEXT

• MÈTRICA I ESTROFISME

El poema original està format per cinc cobles, de vuit versos decasíl·labs cadenoencadenats, dels quals n'analitzarem tres.

Els versos tenen cesura a la quarta síl·laba i la seva rima respon a l'esquema (10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D).

Al mateix temps, la rima és consonant i presenta alternança de versos masculins i femenins.

8

3. CONTINGUT DEL TEXT • ESTRUCTURA DEL CONTINGUT I

FIGURACIÓ RETÒRICA

A la primera estrofa la veu poètica parla del seu empresonament i dels sentiments que li produeix la seva situació.

Seguidament, a la segona estrofa, mitjançant un quiasme i una antítesi (versos 9 a 12), es contraposen els valors del passat amb els del present i, amb la personificació de la fortuna (vers 13), la veu poètica posa de manifest que no ha obrat malament durant la seva vida.

Finalment, a la tercera estrofa i mitjançant una enumeració s'expliquen els motius del captiveri i es fa una valoració dels actes que han portat el presoner a la present situació. Apareix, en aquest punt, un paral·lelisme en el primer hemistiqui dels versos 16 i 21: “car prenc conhort.../ e prenc conhort” per reforçar la idea que no es resigna a la situació.

9

3. CONTINGUT DEL TEXT

• PARÀFRASI DEL TEXT

Sense amics i sense el seu rei, en un país que no és el seu i cansat de patir tristeses, la veu poètica explica que es troba sotmès per l'enemic, sense llibertat de pensament ni de voluntat. A més, ningú no té cura d'ell i, en canvi, es troba “enclos, ferrats e pres” (vers 7) per culpa de la seva mala sort.

Mentre que en el passat res no el feia feliç, ara qualsevol cosa, fins i tot allò que li produeix tristesa, el fa content. De la mateixa manera, els grillons que porta han passat a valer més que les seves robes brodades a la cort.

10

3. CONTINGUT DEL TEXT

• PARÀFRASI DEL TEXT

La ventura ha fet que ell estigui empresonat tot i que tan

els seus companys com ell mateix han fet la seva feina

correctament.

El consola pensar que és presoner per haver seguit les

ordres del seu rei i no per cap falta seva i, tot i que

l'enemic els hagi guanyat en força i en armes, ell intenta

animar-se encara que, tanmanteix, en veure que no

aconsegueix ajudar el seu senyor i en observar que els

enemics s'acontenten en tenir-lo tancat, la tristesa

l'invadeix fins al punt de poder morir.

11

• ACTIVITATS

• 1.Cerca qui va ser Jordi de Sant Jordi i resumeix-lo en un màxim de 5 línies.

• 2. Què són els versos “estramps”?

• 3. Hi ha unitat temàtica en cada cobla? Fes-ne una paràfrasi: resumeix el

contingut de cadascuna de les cobles i de la tornada.

• 4. Quin seria el tema d’aquest poema?

• 5. Quines són les dues causes per les quals ell es troba en aquesta situació?

Podem dir, per tant, que ell és culpable d’aquest empresonament?

• 6. Quina és l’única de les penalitats que passa que no pot arribar a sofrir?

• 7. Quina mena de poders són invocats en el poema: reflexiona-hi d’acord

amb el context temporal.

• 8. Cerca en el poema un exemple de: gradació, antítesi i hipèrbaton

12

• FONTS PER A REALITZAR LES ACTIVITATS

• Llibre de text, pàgines 144 i 145

• Doc. Línia del temps_Edat Mitjana

• DR: 6. La poesia dels segles XIV i XV, 1

• Sobre Jordi de Sant Jordi

• Sobre «Presoner»

• Mètrica i estrofisme

• Figuració retòrica