0010a tipologies textuals

1
TIPOLOGIA DE TEXTOS (Sovint, en un text, s'hi barregen diverses tipologies; per identificar la tipologia concreta d'un text cal veure amb quina finalitat ha estat escrit) TI PUS DE INSTRUCTIUS EXPLICATI US RETORI CS DESCRIPTIU S NARRATI US CONVERSACI ONALS PREDICTIUS o ARGUMENTATIUS o TEXTOS EXPOSITIUS LITERARIS -Informen de com són -Relaten fets, reals o -Represe nten, per escrit o -Donen instruccions, -Expressen -Expl iquen i vo len fer entendre -Expressen opinions per -Impacten, per la els objectes, els ficticis, que succeeixen a oralment, converses, recomanen operacions. anticipació de un tema o uns coneixements. convèncer o influir en el seva forma, el paisatges, els persones en un temps i intercanvis de missatges -In diquen fets, fan La finalitat sol ser informativa receptor; són els receptor. 1. INTENCIÓ personatges, els espai determinats. orals. procediments. prediccions. o didàctica. arguments. -Són subjectius. COMUNICATIVA ambients ... -Punt de vista: narrador -Són objectius. -La tesi és la idea de fons -La descripció pot ser extern o intern que defensa l'emissor (pot objectiva (lèxic -A més de la narració, hi aparèixer a l'inici o al final denotatiu) o subjectiva trobem descripció i del text). (lèxic connotatiu). diàlea. -Són subiectius. -Novel·les i contes -Novel·les i contes -Manuals d'idiomes -Instruccions d'ús, -Previsions -Ll ibres de text -Articles d'opinió -Publicitat -Posta ls i cartes -Noticies periodístiques- -Diàlegs de contes i reglaments, guies... meteorològiques -Llibres i articles divulgati us -Critica de premsa -Creació literària: -Catàlegs -Còmics novel·les -Primers auxilis -Prospeccions -Enciclopèdies i diccionaris -Discursos prosa i vers -Criti ques literàries -Textos d'història -Peces teatrals -Receptes de cuina SOciO· -Arti cles periodístics -Publicitat -Descripció i 2. MODELS -Guies turísti ques , -Biografies i memòries -Entrevistes -Publicitat econòmiques i -Conferències -Assajos narració llibres de viatge -Dietaris -Debats i taules rodones -Normes de seguretat i polítiques -Cartes al director -Eslògans i -Suplements setmanals legals i recomanacions -Programes -Debats refranys -Reportatges -Campanyes electorals -Acudits oreventives -Horòscoos -Assaia - Predomi ni d'adjectius i -Abundància de verbs -Són espontanis i, per tant, el -Oracions imperatives o -Verbs en futur -Sintaxi senzilla per fer textos -Els arguments són l es -Figures substa ntius sobre d'acció lèxic i la sintaxi són poc en present de subj. -Formes verbals entenedors. proves, exemples o raons retòriques: verbs -Diversitat de temps acur ats. (negatives). que indiq uen -Verbs en present que servei xen per defensar polisíndeton, -F rases breus -Abundància verbals amb predomini -Perífrasi verbals probabilitat: -Connectors: la tesi; aquests arguments hipèrbaton, -Prefereix la juxtaposic ió i la d'enumeracions del pretèrit perfet i coordi nació sobre la d'obllgacló:haver de + deure+ i nf. -explicatius: és a dir, en poden ser d'autoritat, de sinestèsia, -Preposicions i l'indefinit subor dinació. verb , caldre + verb, etc. -Connectors altres termes, dit d'una altra causa- conseqüència, metàfora... adverbis de lloc -Con nectors cronològics: -Diversitat d'entonacions -Segona persona temporals: manera... d'exemplificació, de -Repeticions -Formes verbals llavors, després, en F rases i nacabades, el sentit -Verbs en futur i després, més - de causa i conseqüència: comparació ... . -Jocs de paraules predominants: present i aquell temps, mentre, de les quals el captem pel condiciona l tard, enguany, al doncs, perquè, per tant, per -Verbs del tipus pensar, -Lèxic inusual: pretèrit imperfet més tard ... context . -Frases curtes i mati ... aquest motiu, per aixó .. . opinar, creure, arcaismes, -I nterjeccions, i nterroga-cions, -Fig ures retòriques i -Adverbis de lloc o loc precises ·Adverbis i locu- -ordenadors o considerar ... cultismes, dia- 3. ELEMENTS e li sions LINGÜISTICS llenguatge suggestiu, si adverbials: aquf, allà, a -Onomatopeies -Connectors d'ordre i cians de organitzadors: en primer lloc, -Predomini de les oracions lectalismes ... el text és literari. sota... -Poc s ubject es a la norma ling. temporals: primer , probabilitat o fins aquí , llavors, d'una compostes per -Varietat de temps -Adverbis de manera -Pronominalització en 3a i social ( paraul otes . renecs , seguidament, més dubte: (potser. ta banda... de l'altra... subordinació causal o verbals -Connectors espacials: persona .. . barbarismes ... ) tard ... vegada ... ) -exemplificadors: com a consecutiva (perquè, ja -Sintaxi a dalt, a la dreta, -Figures retòriques i -Dí ctics -Oraci ons condicionals -Presència mostra, per exemple, a tall que, ten ... que, etc.) generalment davant de ... llenguatge suggestiu, si -Lèxic poc precís: paraules -Presentació tipogràfica d'oracions d'exemple... -ús de connectors lògics: a complexa -ús freqüent dels verbs el text és literari. comodí especial, il·lustracions, condicionals -de resum: en conclusió, causa de , en -Ús connotatiu del -Fó rmul es d'estructuració de copulatius ser , estar i l' escrit: per cert, en fi, ep... gràfiques ... -Subordinació i per finalitzar ... conseqOéncie... llenguatge semblar, i de verbs -Hi sovintegen mots que -Apartats, secci ons ... coordinació -d'oposició o reducció: -Lèxic .culte i específic en pertinença (tenir, compr oven l'e ficàcia de la -Lèxic denotatiu però, no obstant, no obstant les argumentaci ons portal') . t . . S ? M' l ? m eraceto : aps. en ens . ... aixó .. . científiques i, estàndard, -Lèxic denotatiu, clar i precis en les no científiques. -Organització interna -Presentació -Sa lutació -Explicació dels ·Temporització -Presentació del te ma ·Plantejament d'un problema -Retòrics variada: del general al -Nus -Preparació tema objectius -Hipòtesi -Desenvolupament del tema i -Formulac d'una tesi o idea -Originals particular o viceversa -Desenllaç -Desenvolupament del -Presentació de les -Arguments els subtemes, i la seva centra l entorn a la qual es -Sorprenents -Detallisme amb ordre si la seva estructura tema instruccions seguint un -Conclusions exemplificació reflexiona. -S uggerents 4. ESTRUCTURA és convencional. També -Comiat ordre l ògic o cronològ ic -Concl usió (resum) -Exposició dels arguments podria ten ir un final (estructura rígida) que sostenen la tesi. obert, estructura circular, -Exempl ificació retrospeccions... ·Conclusió fina l 5. REGISTRES -Estàndard -Està ndard -Estàndard -Estàndard -Estàndard -Estàndard, escrit o oral -Estàndard -Estàndard -Culte -Cu lte -Col·loauial -Cientlfico-tècnic -Culte -Culte 6. FUNCIONS -Referencial -Referenci al , -Referencial -Conativa -Referenci al -Referenc ial -Conativa -Poètica DEL (-Poètica) (-Poèt ica} -Conativa -Referencia l -Conativa -Referencial -Referenc ial LLENGUATGE -Fàtica

Upload: jmpinya

Post on 11-Jan-2017

765 views

Category:

Education


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: 0010a tipologies textuals

TIPOLOGIA DE TEXTOS (Sovint, en un text, s'hi barregen diverses tipologies; per identificar la tipologia concreta d'un text cal veure amb quina finalitat ha estat escrit)

TIPUS DE INSTRUCTIUS EXPLICATIUS RETORICS

DESCRIPTIUS NARRATIUS CONVERSACIONALS PREDICTIUS o ARGUMENTATIUS o TEXTOS EXPOSITIUS LITERARIS -Informen de com són -Relaten fets, reals o -Representen, per escrit o -Donen instruccions, -Expressen -Expl iquen i volen fer entendre -Expressen opinions per -Impacten, per la els objectes, els ficticis, que succeeixen a oralment, converses, recomanen operacions. anticipació de un tema o uns coneixements. convèncer o influir en el seva forma, el paisatges, els persones en un temps i intercanvis de missatges -Indiquen fets, fan La finalitat sol ser informativa receptor; són els receptor.

1. INTENCIÓ personatges, els espai determinats. orals. procediments. prediccions. o didàctica. arguments. -Són subjectius.

COMUNICATIVA ambients ... -Punt de vista: narrador -Són objectius. -La tesi és la idea de fons -La descripció pot ser extern o intern que defensa l'emissor (pot objectiva (lèxic -A més de la narració, hi aparèixer a l'inici o al final denotatiu) o subjectiva trobem descripció i del text). (lèxic connotatiu). diàlea. -Són subiectius. -Novel·les i contes -Novel·les i contes -Manuals d'idiomes -Instruccions d'ús, -Previsions -Llibres de text -Articles d'opinió -Publicitat -Postals i cartes -Noticies periodístiques- -Diàlegs de contes i reglaments, guies ... meteorològiques -Llibres i articles divulgatius -Critica de premsa -Creació literària: -Catàlegs -Còmics novel·les -Primers auxilis -Prospeccions -Enciclopèdies i diccionaris -Discursos prosa i vers -Critiques literàries -Textos d'història -Peces teatrals -Receptes de cuina SOciO· -Articles periodístics -Publicitat -Descripció i

2. MODELS -Guies turístiques, -Biografies i memòries -Entrevistes -Publicitat econòmiques i -Conferències -Assajos narració llibres de viatge -Dietaris -Debats i taules rodones -Normes de seguretat i polítiques -Cartes al director -Eslògans i -Suplements setmanals legals i recomanacions -Programes -Debats refranys -Reportatges -Campanyes electorals -Acudits

oreventives -Horòscoos -Assaia -Predomini d'adjectius i -Abundància de verbs -Són espontanis i, per tant, el -Oracions imperatives o -Verbs en futur -Sintaxi senzilla per fer textos -Els arguments són les -Figures substantius sobre d'acció lèxic i la sintaxi són poc en present de subj. -Formes verbals entenedors. proves, exemples o raons retòriques: verbs -Diversitat de temps acurats. (negatives). que indiquen -Verbs en present que serveixen per defensar polisíndeton,

-F rases breus -Abundància verbals amb predomini -Perífrasi verbals probabilitat: -Connectors: la tesi; aquests arguments hipèrbaton, -Prefereix la juxtaposició i la d'enumeracions del pretèrit perfet i coordinació sobre la d'obllgacló:haver de + deure+ inf. -explicatius: és a dir, en poden ser d'autoritat, de sinestèsia, -Preposicions i l'indefinit subordinació. verb, caldre + verb, etc. -Connectors altres termes, dit d'una altra causa- conseqüència, metàfora ... adverbis de lloc -Connectors cronològics: -Diversitat d'entonacions -Segona persona temporals: manera ... d'exemplificació, de -Repeticions -Formes verbals llavors, després, en Frases inacabades, el sentit -Verbs en futur i després, més -de causa i conseqüència: comparació ... . -Jocs de paraules predominants: present i aquell temps, mentre, de les quals el captem pel condicional tard, enguany, al doncs, perquè, per tant, per -Verbs del tipus pensar, -Lèxic inusual: pretèrit imperfet més tard ... context. -Frases curtes i mati ... aquest motiu, per aixó ... opinar, creure, arcaismes, -Interjeccions, interroga-cions, -Figures retòriques i -Adverbis de lloc o loc precises ·Adverbis i locu- -ordenadors o considerar ... cultismes, dia-

3. ELEMENTS elisions LINGÜISTICS llenguatge suggestiu, si adverbials: aquf, allà, a -Onomatopeies -Connectors d'ordre i cians de organitzadors: en primer lloc, -Predomini de les oracions lectalismes ...

el text és literari. sota ... -Poc subjectes a la norma ling. temporals: primer, probabilitat o fins aquí, llavors, d'una compostes per -Varietat de temps -Adverbis de manera -Pronominalització en 3a i social (paraulotes. renecs, seguidament, més dubte: (potser. ta banda ... de l'altra ... subordinació causal o verbals -Connectors espacials: persona ... barbarismes ... ) tard ... vegada ... ) -exemplificadors: com a consecutiva (perquè, ja -Sintaxi a dalt, a la dreta, -Figures retòriques i -Díctics -Oracions condicionals -Presència mostra, per exemple, a tall que, ten ... que, etc.) generalment davant de ... llenguatge suggestiu, si -Lèxic poc precís: paraules -Presentació tipogràfica d'oracions d'exemple ... -ús de connectors lògics: a complexa -ús freqüent dels verbs el text és literari. comodí especial, il·lustracions, condicionals -de resum: en conclusió, causa de, en -Ús connotatiu del -Fórmules d'estructuració de copulatius ser, estar i l'escrit: per cert, en fi, ep ... gràfiques ... -Subordinació i per finalitzar ... conseqOéncie ... llenguatge semblar, i de verbs -Hi sovintegen mots que -Apartats, seccions ... coordinació -d'oposició o reducció: -Lèxic .culte i específic en pertinença (tenir, comproven l'eficàcia de la -Lèxic denotatiu però, no obstant, no obstant les argumentacions portal') . t . . S ? M' l ? m eraceto: aps. en ens . ... aixó ... científiques i, estàndard,

-Lèxic denotatiu, clar i precis en les no científiques. -Organització interna -Presentació -Salutació -Explicació dels ·Temporització -Presentació del tema ·Plantejament d'un problema -Retòrics variada: del general al -Nus -Preparació tema objectius -Hipòtesi -Desenvolupament del tema i -Formulació d'una tesi o idea -Originals particular o viceversa -Desenllaç -Desenvolupament del -Presentació de les -Arguments els subtemes, i la seva central entorn a la qual es -Sorprenents -Detallisme amb ordre si la seva estructura tema instruccions seguint un -Conclusions exemplificació reflexiona. -S uggerents 4. ESTRUCTURA

és convencional. També -Comiat ordre lògic o cronològic -Conclusió (resum) -Exposició dels arguments

podria tenir un final (estructura rígida) que sostenen la tesi.

obert, estructura circular, -Exemplificació

retrospeccions ... ·Conclusió final

5. REGISTRES -Estàndard -Estàndard -Estàndard -Estàndard -Estàndard -Estàndard, escrit o oral -Estàndard -Estàndard -Culte -Culte -Col·loauial -Cientlfico-tècnic -Culte -Culte

6. FUNCIONS -Referencial -Referencial, -Referencial -Conativa -Referencial -Referencial -Conativa -Poètica DEL (-Poètica) (-Poètica} -Conativa -Referencial -Conativa -Referencial -Referencial

LLENGUATGE -Fàtica