1 - núm. 2 - 1999

2 - núm. 2 - 1999

SUM

ARI

EditorialLes mil i una formes de la vida 3DocumentEuroparc 98: "La conservació dels parcsha de ser compatible amb el turisme" 4El ferreret:Un supervivent del quaternariper Maria Ferrer 6Intervenir en els territoris humanitzatsEntrevista a Cristòfol Huguet,per Sebastià Verd 9Pensar en la biodiversitatquan es planifica el territoriEntrevista a Xavier Bellés, per Antoni Oliver 14La costa, un equilibri amenaçatEntrevista a Isabel Moreno, per Jordi Calleja 18

El Jardí Botànic de Sóller:El museu més viu de Mallorcaper Gina Garcías 22Un entorn que curaper Maria Ferrer Oliver 26Notícies del món 30Les Illes 33Agenda 38

A Hondures renten la roba al carrer. Paradoxalment les inundacions han deixat els pobles sense aigua potable.Aquesta foto de Reuters ha servit de portada a El Pais i a altres diaris de tot el món.

3 - núm. 2 - 1999

EDIT

OR

IALLes mil i una formes de la vida

T A R J A D E S U B S C R I P C I Ó

Nom i llinatges ................................................................

....................................................................................

Adreça ...........................................................................

Ciutat ................................. C/P ....................................

Tel ..................................... Fax ....................................

Dades bancàries:"SA NOSTRA" Caixa de Balears, oficina ..............................

Compte corrent/llibreta d'estalvis núm. ...............................

Per a subscripcions emplenau aquesta tarja i adreçau-la a:"SA NOSTRA" Caixa de Balears - Obra Social i Cultural,

c. Ter, 16, 07009 Palma, fax 971 17 17 95,o bé per correu electrònic, a: aramis@sanostra.es

núm. 2 - març, 1999

Edita: Obra Social i Cultural de "SA NOSTRA" Caixa de Balears

C. Ter, 16. 07009 Palma.Tel. 971 17 19 25 - Fax 971 17 17 95E mail: aramis@sanostra.es

Consell Assessor:Miquel Alenyà, Miquel Pascual,Andreu Ramis, Joan Mayol,Albert Catalán, Miquel Rayó.

Director: Sebastià Verd

Secretària de redacció:Magdalena Mulet

Redactors i col·laboradors:Jorfi Calleja, Gina Garcías, MariaFerrer, Miquel Massutí, AntoniOliver.

Redacció: Fundesba S.L.F. de Borja Moll, 10 - entresòlTel. 971 71 16 61.07003-Palma.

Disseny i realització:Eparrutx, Tel. 971 42 09 66

Dipòsit Legal: PM-433-1998

Preu: 500 ptaSubscripció: 1.500 pta(tres números per any) Els tres primers números de GEA - Quadern de la Terra

seran de franc, a partir de la recepció d'aquesta subscripció.

Quan l'Obra Social i Cultural de "SA NOSTRA" i laUniversitat de les Illes Balears es varen plantejar unaexposició sobre la biodiversitat tenien un únic compromís:fer arribar als més joves un missatge sobre els riscs quecomporta destruir una vida, sigui aquesta la que sigui. Peraixò l'exposició sobre la biodiversitat s'organitzà com a unmirall on el visitant pot mirar-se a si mateix i,simultàniament, les "mil i una formes de la vida". És a dirque l'objectiu és fer entendre que l'home té molts decompanys sobre la Terra i que, tots plegats, formen unacadena absolutament interdependent. Per tant, que conservarla biodiversitat no és només un proposta cultural, sinó unanecessitat ineludible si l'home vol salvar la pròpia vida. Ino obstant això, els científics han calculat que de la Terraanualment desapareixen més de desset mil espècies vives.Molt sovint l'home, que alhora és el principal beneficiari idestructor d'una diversitat que reuneix milions d'ésser viusdiferents, es manifesta aliè a aquest problema i, sobretot,ignora el ressò que pot tenir per al seu futur.

Biodiversitat -diu el fullet explicatiu de la mostra-significa varietat de la vida. És un terme que fa referència atotes les espècies de plantes, animals i microorganismes,als gens que els formen i als ecosistemes dels qualsparticipen. En definitiva, la biodiversitat és el resultat demilions d'anys d'evolució. La humanitat es beneficiad'aquesta riquesa, però al mateix temps s'ha convertit en elseu principal agent destructor. I el mateix passa a les Balears,on hi ha moltes espècies endèmiques -com és el cas delferreret- que només viuen entre nosaltres i que corren perilld'extinció. Tenir cura de la biodiversitat passa, per tant, per

tenir cura específicament del medi ambient de les nostresilles per, després, mitjançant un canvi en els hàbits deconsum, tenir esment de la Terra.

No és broma, ningú no sap quines conseqüències pot tenirper al futur planetari l'extinció d'espècies, moltes de les qualsno han estat descrites pel món científic, un fet que passadiàriament, tant a l'Amazònia, per esmentar un dels mésgrans i amenaçats ecosistemes, com a les Balears. Tal coms'explica a l'exposició: som cinc mil milions de personesque vivim a la Terra i cadascú de nosaltres és únic. La pèrduade la biodiversitat influeix en la diversitat humana i culturalde moltes societats, fins al punt que pobles sencerss'extingeixen perquè s'ha destruït el medi natural on vivien.

Tot està lligat, la biodiversitat natural amb la diversitatcultural. Respectar el medi ambient i respectar la identitatdels pobles és un objectiu que afecta tota la humanitat. És,indiscutiblement, el principal repte que es planteja a lesportes del segle XXI que en molts aspectes, però sobretoten qüestions mediambientals, és un segle absolutamentconfús. Què passarà si el Primer Món no frena el seudesenvolupament i si no ajuda els països pobres adesenvolupar-se sense destruir l'entorn? Les conclusions aquè s'arribà a Río o a les cimeres climàtiques de Kyoto iBuenos Aires no són massa esperançadores. L'home des-trueix la naturalesa i per això destrueix el seu futur sobre laTerra. Aquest és el missatge clar i senzill que hom pot trobara l'exposició sobre la biodiversitat i a aquest número de GEAque centra la seva atenció, tot apropiant-se del lema de lamostra, sobre "les mil i una formes de la vida".

- núm. 2 - 19994

DOCU

MENT

La celebració a Alcúdia de l'Europarc 98, l'associació queagrupa els parcs naturals europeus, ha servit per posarsobre la taula una ja vella qüestió: quin és el punt d'equi-libri entre el turisme i la conservació de la natura?, i, quinés el paper que han de jugar els espais protegits en elcontext d'una societat abocada al monocultiu turístic?

Durant quatre dies d'octubre dos-cents cinquanta re-presentants de la Federació Europea de Parcs Naturalsvaren tractar de donar una resposta i, finalment, varenconcloure que "els espais naturals s'han d'obrir al públic,a pesar dels problemes de conservació que genera l'aflu-ència de visitants". En aquest sentit Europarc demanà queels estats o els organismes que tenguin responsabilitats

Alcúdia va acollir el passat mesd'octubre dos-cents cinquantamembres de la Federació Europeade Parcs Naturals, que durantquatre dies analitzaren els efectesde la pressió humana sobre elsespais protegits. La inauguració vaser presidida per la ministra deMedi Ambient, Isabel Tocino.

Europarc 98:"La conservació dels parcsha de ser compatible ambel turisme"

sobre els espais protegits extremin el control i, a més amés, elaborin plans per contrarestar la pressió humana,ja sigui delimitant les àrees, segons la seva importànciacientífica, bé eixamplant l'àrea d'influència dels parcs, jaque molts dels visitants només cerquen esplaiar-se ambel contacte amb la naturalesa.

En aquest sentit, la ministra de Medi Ambient, que inau-gurà les jornades, havia afirmat que "a la llarga, cap mo-del de desenvolupament no pot afavorir l'economia si vacontra la naturalesa", una afirmació que va acompanyard'una reivindicació de la qual, sens dubte, els ecologistesillencs varen prendre bona nota. Isabel Tocino va dema-

nar que s'aturin les destrosses a la costa bale-ar. La ministra va fer-se ressò de la polèmicasobre la contenció urbanística i, en particular,va elogiar les moratòries turística i urbanísticadel Govern balear, així com la Llei d'espais na-turals. Sobre la LEN va dir que "és un exempleper a altres territoris". Isabel Tocino destacàque el 45% del territori balear és protegit, laqual cosa va ser corroborada pel presidentMatas que convidà els reunits a trobar el puntd'equilibri entre la conservació dels valors eco-lògics i l'accés públic dels visitants.

L'ALBUFERA COM EXEMPLE

Com hem dit, Europarc '98 va cen-trar els seus debats en la conservacióde la natura protegida i en les mesu-res adients per evitar que la pressióturística faci malbé els parcs. Reflexióper a la qual l'exemple de s'Albuferade Mallorca és eloqüent. En deu anysha passat de ser un espai posat enperill per la pressió urbanística a serun parc natural que rep més de centmil visitants anuals i on, malgrat tot,ha proliferat la vida silvestre i on s'hanintroduït importants millores com ésla transformació de l'antiga fàbrica depaper en centre d'acollida. En aquestsentit, la resposta al segon interrogant- la pressió turística - ve condiciona-da per la mateixa realitat. Avui és im-possible dissociar l'existència de s'Al-bufera de la zona turística que l'en-volta, fins al punt que la gran majoriadels visitats són alemanys o britànics.Però s'ha de tenir en compte que elmateix èxit del parc ha incrementatles seves necessitats i, per això, lesreclamacions fetes pels ecologistes,

com es va dir a Alcúdia, no poden ser oblidades. Ningú nosap quin és el límit possible de visitants per garantir l'equi-libri, però sí se sap que una bona gestió de la natura exi-geix cada pic més dotació pressupostària per ampliar elnombre de parcs o per delimitar millor les seves funcions,inclosa la determinació de les àrees que hagin de ser res-tringides al públic. Al cap i a la fi, un parc és, preferent-ment, un refugi natural i només en segon terme una pro-bable atracció turística.

És per això, per la prioritat de la natura, que Europarecomana una planificació global en la qual els parcs natu-rals siguin només una peça dins d'una adequada políticade conservació de la naturalesa i, per extensió, de l'orde-

Els responsablesdels parcseuropeus, aAlcúdia.

5 - núm. 2 - 1999

El Consell de Govern del passat sis de novembre va apro-var iniciar els tràmits per a la conversió de s'Albufereta enParc Natural, el que farà cinc de les Balears. Es tracta d'unaextensió de cinc-centes hectàrees de característiques moltsimilars a les de s'Albufera de Mallorca, tres vegades ma-jor, que va ser el primer Parc de les Illes. D'aquesta mane-ra el procés que va ser iniciat fa ara cinc anys per l'Ajunta-ment d'Alcúdia quan sol·licità la declaració, entra en lafase definitiva. En aquell mo-ment el Govern ja va respondrefavorablement i, a l'Avanç de lesDirectrius Territorials, s'aconse-llava incrementar la protecció des'Albufereta més enllà de la LEN.

L'objectiu del parc, segons vadir el conseller de Medi Ambi-ent, és "preservar, conservar imillorar la segona zona humidamés important de Mallorca". Enaquest sentit es promourà un úscompartit entre la conservació iles visites turístiques i educati-ves, tal com ja es fa a s'Albufe-ra. Fins ara s'Albufereta dePollença (rep aquest nom per-què vessa les aigües a la badiade Pollença, tot i que pertanyen gran part al terme municipald'Alcúdia) ha estat aprofitadacom a zona de caça i, en menormesura, per a l'explotació rama-dera.

S'Albufereta, cinquè ParcNatural de les Balears

nament territorial. La ministra va recordar oportunamentl'existència de la Llei d'espais naturals que, malgrat tot,ha prestigiat la societat balear davant tot el món. En aquestsentit, els representants illencs a Europarc destacaren queel principal repte és, precisament, saber compaginar elturisme de masses, al qual les Balears difícilment podenrenunciar, amb la preservació de la naturalesa i, d'unamanera molt especial, d'un paisatge que du més de trentaanys de maltractaments.

UN CONGRÉS OPORTÚ

L'Europarc celebrat a Mallorca ha estat molt oportú. Nopodia ser un més dels molts congressos que tenen lloc al'illa, sinó que havia d'implicar un compromís del Governper incrementar els pressuposts de conservació de la na-turalesa. De fet, poques setmanes després de la seva ce-lebració, el conseller de Medi Ambient i batle d'Alcúdia,Miquel Ramis, anuncià la declaració de s'Albufereta, cinc-centes hectàrees situades just darrere del complex hote-ler on va tenir lloc la reunió, com a Parc Natural, el cinquède les Balears. En aquests moments, doncs, la ComunitatAutònoma de les Illes Balears compta amb un Parc Nacio-

nal (Cabrera) i cinc parcs naturals (s'Albufera, s'Albufe-reta, sa Dragonera, Mondragó i s'Albufera des Grau) i unareserva natural (ses Salines d'Eivissa i Formentera), queinclouen un total aproximat de setze mil hectàrees.

Europarc reuneix dos-centscinquanta parcs, inclososparcs nacionals, parcs natu-rals i reserves de la biosferade trenta-tres estats euro-peus. És una organitzaciópaneuropea independent,fundada fa vint anys. La sevaseu central és a Grafenau(Alemanya) -europarc@t-online.de- i compta amb se-cretaries estatals a la majorpart dels estats membres. AEspanya és al Centre de Re-cerca Ambiental "FernandoGonzález Bernáldez", a Sotodel Real (Madrid), cifgb-@eucmax.sim.ucm.es.

El GOB ha felicitat el Govern per la declaració, que con-sidera essencial per a la protecció de les zones humidesde Mallorca i, per això, ha demanat que es prohibeixi lacaça dins dels seus límits. Per la seva part, el conseller deMedi Ambient i batle d'Alcúdia, Miquel Ramis, ha informatque negociarà amb els propietaris l'adquisició pública delnou parc tot i que, segons va dir, "la propietat privada éscompatible amb el parc".

Ningú no sap quin és ellímit possible de visitants

per garantir l'equilibri,però sí se sap que una

bona gestió de la naturaexigeix cada pic més

dotació pressupostària perampliar el nombre deparcs o per delimitar

millor les seves funcions,inclosa la determinació deles àrees que hagin de ser

restringides al públic.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

- núm. 2 - 19996

EL SEU DESCOBRIMENT

Els primers indicis de l'existència del ferreret es varendescobrir l'any 1974 a Sóller, a l'important jaciment de lacova de Muleta, quan arqueòlegs del Museu de Deià tro-baren uns ossets fòssils molt petitons. Aquestes restesvaren ser estudiades amb molt de detall pel doctor BorjaSanchiz, del Museu Nacional de Ciències, i pel paleontòleg

mallorquí RafelAdrover. Els dos espe-cialistes varen con-cloure que es tractavadels ossos d'un petitcalàpet, que varena n o m e n a rB a l e a p h r y n emuletensis, que vivia aMallorca desenes demilions d'anys abans

de l'arribada de l'home. Malgrat aquesta afirmació, els ci-entífics Sanchiz i Adrover varen advertir de la possible re-lació dels fòssils estudiats amb l'espècie Alytesobstetricans, un amfibi freqüent arreu d'Europa Occiden-tal. Gairebé al mateix temps, l'any 1978, el naturalistamallorquí Gabriel Pomar va trobar noves restes. Es tracta-va d'un exemplar col·lectat a un barranc calcari i molt ero-sionat. Pomar el va oferir a l'especialista Joan Mayol, quiel va examinar. Aquest exemplar es va conservar dins for-mol, etiquetat com a possible Alytes obstetricans, peròamb molts dubtes per les importants diferències amb laiconografia que hi havia disponible. La inquietud dels es-pecialistes no es va aturar en aquest punt. El doctor JosepA. Alcover va ser el primer a sospitar que aquest amfibitan poc comú pogués continuar vivint. Una incògnita queel setembre de l'any 1980 va dur Joan Mayol a fer unacomparació entre l'espècimen trobat per Gabriel Pomar iexemplars d'origen continental. Es varen constatar dife-rències en fer una comparació amb altres exemplars del'espècie obstetricans, en examinar l'húmer, que és unapeça amb un gran valor diagnòstic. Aquest estudi compa-ratiu entre l'os de l'espècimen recollit l'any 1978 i les des-

El ferreret (Alytes muletensis) és una joia de lanaturalesa de Mallorca. Aquest petit calàpet cons-titueix un dels millors exemples de l'evolucióanimal a les Illes Balears, diferent de la del conti-nent. El ferreret és únic al món, i només es troba aalguns indrets de la serra de Tramuntana aMallorca. A pesar de viure a l'illa des de fa més decinc milions d'anys, aquest petit amfibi va serdescobert fa poc temps. Curiosament, els científicsvaren trobar primer les seves restes fòssils que elsexemplars vius, una circumstància que mai nos'havia donat en l'estudi d'aquest tipus d'animals.A causa de la raresa d'aquesta espècie, les poquescolònies on viu i el seu fràgil ecosistema, va serprotegit d'immediat quan es va descobrir en estatviu, l'any 1980, i es varen dur a terme plans derecuperació. El ferreret és, juntament amb lessargantanes dels illots, l'únic representant de lafauna endèmica vertebrada del quaternari queresta a l'illa de Mallorca i és considerat l'espèciede la seva classe més escassa de tota Europa.

cripcions publicades dels fòssils trobats fins al momentdeixaven ben a les clares que el baleaphryne era ben viu aalgun indret de la serra mallorquina. Davant unes conclu-sions tan emocionants, Josep A. Alcover i Joan Mayol va-ren crear ràpidament un equip de treball amb un grup col·-laborador de naturalistes mallorquins. Pocs dies despréssortien a la recerca de l'espècimen en qüestió. Hores des-prés es varen trobar, a un barranc de molt difícil accés irelleu molt accidentat, amb una gran sorpresa: una pobla-ció viva de l'espècie. Els primers ferrerets vius varen servists una nit, amagats a una escletxa on es va poder arri-bar mitjançant tècniques d'escalada. Va ser tot un esde-veniment al món científic europeu. D'immediat, les tas-ques per descobrir noves colònies de ferreret varen conti-nuar, fins arribar a comptabilitzar quasi una desena de nousllocs, tots ells a zones de barrancs i paratges de difícilaccés. Curiosament, el que cercaven els científics ja hohavien trobat fa temps els pagesos. Aquesta novetat zoo-lògica ja era coneguda pels pagesos de la zona, a la qualfeien referència amb el nom de ferreret o ferrericó, permor del seu cant característic, monòton i repetitiu, que elsrecordava els cops de martell d'un ferrer. La protecciód'aquest petit calàpet va arribar ben aviat, fins i tot abansde donar a conèixer la troballa mitjançant publicacions ci-entífiques. La inclusió del ferreret al Reial Decret del 30 dedesembre de 1980 de Protecció de Vertebrats salvaguar-dava l'existència d'aquesta rara espècie. L'estudi del ma-terial viu va permetre avaluar amb molta precisió les dife-rències entre els animals insulars i els seus parents delcontinent, i va concloure que són espècies congenèriques.D'aquesta manera, el ferreret va passar a denominar-secorrectament Alytes muletensis.

ELS SEUS ORÍGENS

Els avantpassats del ferreret varen arribar a les IllesBalears des d'Ibèria fa devers sis milions d'anys, quan lacomunicació del mar Mediterrani i l'Atlàntic va quedar tan-cada. Aquest fet provocà l'assecament gairebé total de lamar que aïllava les terres ibèriques i balears. Llavors, di-ferents espècies d'animals poblaren les nostres terres, entreelles, l'avantpassat del ferreret, que va venir a peu. Unmilió d'anys més tard, Gibraltar es va obrir i una granavinguda d'aigua va inundar totes les fosses mediterrà-nies. Es formen les Balears, que queden definitivamentseparades del continent. La fauna va quedar aïllada, encondicions diferents de les continentals, i es va iniciar unaevolució pròpia. Els ferrerets varen evolucionar en condi-cions de menor pressió depredadora. Aquest canvi ha de-terminat la pèrdua de defenses químiques (que proporcio-nen toxines dèrmiques i olor repulsiu en les espècies con-tinentals), i una considerable minva de la capacitat repro-ductora (posta mitja d'onze ous, cinc vegades menys queels seus congèneres). A èpoques molt més recents, gla-cial o postglacial, les poblacions de Mallorca i Menorcaqueden aïllades genèticament, i es diferencien les espè-cies Alytes muletensis a Mallorca i Alytes talaioticus aMenorca. Emperò, amb el començament de l'arribada del'home a les Illes, fa devers set mil anys, es redueixenseverament les poblacions mallorquines i la població me-norquina s'extingeix poc després de l'any 250 a. de C. I ésque l'entrada a les Illes d'altres espècies portades per l'ho-me com ara serps, ratolins, mostels, moixos i moltes d'al-tres, fa que molts d'animals mallorquins no resisteixin lapressió dels de fora, competidors o depredadors. Els ver-tebrats terrestres s'extingeixen quasi tots (el Myotragus,

El ferreretBI

ODIV

ERSIT

AT: L

ES M

IL I U

NA FO

RMES

DE L

A VI

DA

El ferreret:Un superviventdel quaternari

Maria Ferrer

7 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT El ferreret

una rata cellarda, una musaranya) i només sobreviuen lessargantanes als illots i els ferrerets als barrancs. Fins l'ar-ribada de l'home, la distribució del ferreret degué ser atot arreu. Es coneixen fòssils a Establiments, Sóller iManacor.

COM ÉS EL FERRERET

El ferreret és un amfibi relativament primitiu que escaracteritza per una talla petita. Té només quatre centí-metres del cap a la cloaca. Viu en colònies disperses, enpunts especialment favorables de determinats torrents oen punts d'aigua de les zones més silvestres de la serra deTramuntana, el seu únic biòtop. Aquests indrets són inac-cessibles per a la majoria de vertebrats que actualmentviuen a l'illa de Mallorca. El ferreret s'ha adaptat a aquestambient amb una impressionant capacitat per escalar tottipus de paisatges erosionats que es troben a formacionscàrstiques. D'aquesta manera pot viure sense por a ad-versaris. En els darrers anys s'han trobat poblacions deferrerets fora dels torrents, sobretot a alguns dipòsits d'ai-gua artificials que l'home ha construït a la Serra durantanys, ara abandonats. La principal característica d'aques-ta espècie és la cura que fa dels ous el mascle adult. Aquests'entorcilla la posta, d'entre deu i quinze ous, amb uns filsgelatinosos entre les seves cames fins el moment de l'eclo-sió. L'espècie balear (Alytes muletensis) és molt diferental seu parent continental, el tòtil (Alytes obstetricans). Elferreret és escalador, es refugia a les escletxes de les ro-ques, té les extremitats allargades i no té defenses oloro-ses ja que ha evolucionat sense enemics. Per aquest ma-teix motiu, posa de deu a quinze ous, de 5,5 mil·límetres,mentre que el tòtil en posa entre 40 i 90 de 3,8 mil·-límetres, ja que ha evolucionat amb depredadors i permantenir l'espècie ha de fer una posta més nombrosa. Les

larves (cabots) de ferreret fan la metamorfosi a tempera-tures més baixes que la resta de granotes europees, ras-pen el seu aliment i filtren amb eficàcia l'aigua. Com totsels amfibis, el ferreret ha de viure prop de l'aigua per com-pletar el seu cicle vital. Necessita aigües permanents du-rant tot l'any, sobretot si són fredes. Aproximadament,des de novembre fins a febrer, l'amfibi mallorquí hivernaals seus amagatalls. Després del període d'inactivitat, elsmascles adults comencen a fer els seus característics cantsals seus refugis pel mes de març, període en el qual co-mença la major part de la seva activi-tat sexual, fins a setembre. El mascle ila femella són molt similars, encara queella és un poc més gran. El ferreret adults'alimenta de tot tipus de petits insec-tes que localitza amb la vista i que aga-fa directament amb la boca. Les larvestenen una boca molt ampla, amb filesde dents com a serres, amb les qualsgraten la superfície de les pedres i ro-ques submergides que estan cobertesd'una fina capa orgànica.

PLANS DE RECUPERACIÓ

El ferreret és un animal amb un hàbitat molt sensible.Qualsevol desequilibri del seu ambient pot fer perillar laseva supervivència. L'aigua ha de ser neta, ja que el ferre-ret no pot sobreviure als torrents bruts o contaminats, il'ambient ha de ser tranquil. Si es remou l'aigua contínua-ment o s'arrabassen plantes, el petit amfibi en sofreix lesconseqüències. Es fa necessari, per tant, tenir molta curaamb el ferreret. Des de 1980 la llei espanyola el protegeixestrictament, i no es pot capturar ni viu ni mort. Poste-riorment, ha estat inclòs en una directiva europea que elconsidera "espècie prioritària", tant pel risc d'extinció en

El ferreret és unamfibi relativament

primitiu que escaracteritza per una

talla petita.Té només quatre

centímetres del capa la cloaca

El ferreret viu a escletxes de la serra de Tramuntana (foto: Álvaro Román)

- núm. 2 - 19998

què es troba, com per l'interès natural de la comarca onviu, la qual ha de quedar inclosa a la xarxa d'espais euro-peus protegits "Natura 2000". L'amenaça sobre aquestaespècie va fer que l'any 1991 s'activassin mesures per a laseva continuïtat. Així, l'any 1991, la Conselleria d'Agricul-tura va preparar el Pla de recuperació del ferreret, perassegurar la supervivència de l'espècie, conservar les ac-tuals poblacions i recuperar les ja extingides. El 1985 esva iniciar al zoològic de Jersei, al Regne Unit, la cria encaptivitat del ferreret, que s'efectua també en altres cincllocs d'Europa, com Barcelona, Londres o Stuttgart. Alsdarrers anys, Marineland també s'ha sumat al programade reproducció en captivitat. D'aquesta manera, s'hanpogut alliberar més de 2.000 ferrerets i s'han creat cincnoves colònies a la Serra. El Pla de recuperació dóna mol-ta importància a la conservació de l'hàbitat, per la qualcosa s'han evitat degradacions i s'han corregit impactesambientals d'alguns torrents. El Pla de recuperació del fer-reret rep des del 1993 una subvenció del programa Life dela Unió Europea. Mitjançant el finançament del programaLife, el Govern ha comprat la finca de ses Figueroles, que

BIODIVERSITAT El ferreret

es convertirà en una reserva natural, un vertader santuariper al ferreret i per a altres espècies endèmiques de laserra de Tramuntana de Mallorca.

EL FERRERET DINS LA SOCIETAT DEMALLORCA

La simpatia pel nostre petit amfibi ha fet que s'hagi creatuna organització no governamental dedicada només a laseva protecció: el Fons Ferreret. Aquesta ONG va rebrel'any 96 el premi nacional "Joven y Brillante. J&B deEcología" a un projecte sobre la conservació del ferreret.Fins i tot un equip de futbol, l'Atlètic Balears, té aquestanimal com a mascota: el "ferreret balearico". El ferreretha despertat interès arreu del món. Especialistes de totaEuropa i Amèrica del Nord es preocupen per la seva recu-peració i col·laboren perquè això sigui possible. Aquestparticular amfibi, junt amb altres endemismes de la serrade Tramuntana, formen un tresor que a la vegada fa determòmetre de la salut dels nostres ecosistemes.

Els masclesadults portenels ous fins ala sevaeclosió(foto: ÁlvaroRomán)

- núm. 2 - 19998

9 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Cristòfol Huguet

Cristòfol Huguet és el directorgeneral d'Ordenació del Terri-tori i, per tant, un dels màximsresponsables, a les ordres di-rectes del conseller, d'enllestirles esperades Directrius Terri-torials del Govern balear. Ésmenorquí i abans, en el ConsellInsular de Menorca, també vaser responsable d'aquestesqüestions. Forma part d'unageneració de polítics del PP queaspira a modernitzar el partitno tant, pot ser, per discrepàn-cies ideològiques com per la ne-cessitat de dissenyar una novaestratègia i adaptar la política,en aquest cas la política urba-nística, als nous temps.

Com a responsable de l'orde-nació territorial és evident queno es pot abstreure del debatterritorial que viuen les Illes,així com tampoc no pot igno-rar picabaralles entre partits.No obstant això, per imperatiud'aquesta entrevista, intentano entrar en la dialèctica par-tidista i sí, en canvi, en els cri-teris que maneja l'actual Go-vern per dur endavant la seva

funció. En el seu despatx hi penjaun mosaic fotogràfic que és herèn-cia del seu antecessor: un reculld'imatges en blanc i negre d'unesBalears que ja no tornaran. El pro-blema, ens diu, és intervenir en unterritori humanitzat: "Hi pot haverespais totalment protegits, peròsempre n'hi haurà d'altres on la pre-sència humana serà constant, ja queel nostre és un territori humanitzat

per complet i la protecció no es pot limitarnomés als primers, aquest és el problema".

- Vostè és el director general d'Ordenació del Territori.Com es contempla la biodiversitat des de l'ordenamentterritorial? Quina relació s'estableix?

- Hi ha una clara relació. Això és indubtable. Si biodiversitatés l'equilibri entre les espècies, és clar que l'home hi téuna clara influència, sobretot en aquells espais que, perdir-ho de qualque manera, humanitza. I aquest és un pro-cés que pot afectar molt negativament la biodiversitat,però també si l'home és racional en el seu comportamentpot contribuir a mantenir-la. Per això, un dels elementsbàsics de l'estructura del nostre model territorial, a travésde les Directrius, serà crear una xarxa emparada tant perla Llei d'espais naturals com per les normatives de protec-ció de flora i fauna, perquè els espais protegits no siguindiscontinus en el territori, sinó que estiguin connectats

entre si, la qual cosa, sens dubte, afavorirà la conservacióde la biodiversitat.

- Bé, de les Directrius Territorials en volia parlar, peròmés endavant. De moment em conformava amb una res-posta tal volta més filosòfica. Vostè diu que l'home potser un conservador de la biodiversitat, però també un de-predador... què predomina?, quina de les dues facetes ésmés exacta?

- Vegem... d'entrada pens que s'ha de dir que no es potdesqualificar globalment l'home, com tampoc no el po-dem sacralitzar... En els homes es donen els dos compor-taments, els bons i els dolents. Per tant jo no diria quel'home, o els homes, són depredadors o conservadors,sinó que hi ha accions que són tal o qual cosa. En definiti-

Intervenir en elsterritorishumanitzats

Sebastià Verd

- núm. 2 - 199910

BIODIVERSITAT Cristòfol Huguet

va, el que importa és la consciència i la responsabilitatque té cada persona respecte a la naturalesa. Si quan feimuna activitat com pescar, caçar, construir, dur una activitatproductiva... o practicar un esport, som conscients queafectam la naturalesa i si a causa d'això prenem qualquedecisió per minimitzar els impactes, si actuam d'aquestamanera, li assegur que tenim futur, si més no dins la cade-na tròfica d'aquest espai que habitam i que compartimamb la resta d'espècies vives. Cada vegada som més elsque compartim la idea que la conservació del medi naturalha de ser present en tots els nostres actes i comporta-ments. I per això vull ser optimista, encara que també ésveritat que cada vegada som més individus sobre la Terrai que aquest fet no ajuda la biodiversitat. Com més habi-tants hi hagi, més pressió hi haurà sobre els recursos na-turals. De manera que l'única solució és la responsabilitat.

UNA SOCIETAT RESPONSABLE

- En aquest sentit, com definiria la societat balear?, creuque és responsable?

- És cert que la biodiversitat ha disminuït a les nostresilles i que s'ha fet un consum abusiu de determinats recur-sos naturals, però estic convençut que aquesta és una

societat culta i responsable.No és una societat primiti-va que menysprea allò queha de menester per viure,sinó tot el contrari. Li posa-ré un exemple: les personesmajors de cinquanta anysmantenen un paper, unacultura, respecte a la impor-tància que té estalviar ai-gua. Encara que tenen aiguacorrent a ca seva l'estalvi-

en, com també estalvien energia. I entre els joves, tambécal constatar una major preocupació per l'entorn, segura-ment d'una manera més directa. Per tant, entenc que noes fa una depredació pel simple gust de depredar, la qualcosa seria absurda en aquestes circumstàncies. El quepassa és que som molts d'individus i, per tant, la pressiósobre la naturalesa és inevitable, i per això moltes espèci-es s'han vist afectades. Però jo som optimista. Veig que hiha inquietuds per crear, per exemple, reserves marines,que hi ha acords per establir períodes de veda tant decaça com de pesca. L'home, en si, no és depredador, en-cara que, efectivament, sempre n'hi ha que ho són i que,com que se signifiquen més, són els que criden l'atenció.En qualsevol cas són comportaments que no es correspo-nen amb els de la majoria de la població.

- Per esser més concret: l'urbanitzador és un depredador?

- No, de cap manera. L'urbanitzador ha tengut mala prem-sa. És cert que la seva activitat econòmica, i la renda queen treu, és a costa d'un recurs natural per a nosaltresescàs com és el territori. Però a les Illes Balears sense lafigura de l'urbanitzador segurament molts de nosaltreshauríem emigrat o difícilment hauríem subsistit amb laqualitat i nivell de vida dels quals gaudim, és a dir, ambels serveis educatius i sanitaris que tenim, així com detots aquells equipaments culturals i socials que hi ha alnostre abast. L'esforç econòmic suposa una pressió sobreel medi natural. A mesura que milloram, exigim més es-

forç i per tant reduïm els recursos, però és ben cert queaixò també comporta tota una sèrie d'avantatges, queconvé mesurar per trobar l'equilibri. Si som capaços decontrolar l'esforç de la producció i, per tant, incorporaminnovació tecnològica al manteniment i conservació delsrecursos segurament..., segurament, tenim un futur moltbo, molt avantatjós, molt competitiu respecte a molts al-tres territoris. I una part important d'això, no ho podemoblidar, és en mans dels empresaris promotors.

CAP A UN CANVI DE MODEL

- Però aquest voler controlar el creixement implica un canvide model, no és veritat?

- Sí, és ben cert. Si ho miram des del punt de vista de coms'ha produït l'oferta i la demanda, és cert que el nostremodel no s'ha basat tant en una demanda cap a les Illes,sinó en una oferta creada des de les Illes, la qual cosa ensha dut els turistes, els compradors, etc. En canvi, ara, jano necessitam incrementar constantment l'oferta per créi-xer, sinó que amb el coneixement de la demanda que ensdesitja, que vol venir aquí, podem proposar una oferta delnostre producte d'acord amb allò que realment ens inte-ressa a nosaltres, que és créixer qualitativament, és a dir,que només venguin aquells segments de turistes o de re-sidents que ens convenguin, que, en definitiva, ens inte-ressin per equilibrar l'economia i el medi ambient.

- Creu vostè que hi ha una consciència real de la necessi-tat d'aquest canvi?

- Hi ha una cosa molt positiva i és que, segurament, unpercentatge altíssim de les persones que mostren inquie-tud per aquesta qüestió són a favor d'una reflexió quedugui a un canvi de model. Hi ha un consens social quehem de saber aprofitar. Però també hi ha aspectes nega-tius, entre els quals el que més, sens dubte, és que en llocde la reflexió sembla imposar-se la confrontació partidistaentre grups que aspiren a mantenir el poder o a governar.Una disputa que emboira el debat i que genera una carre-ra absurda, un flux d'informació demagògica, o inneces-sària, que pertorba la possibilitat de crear en aquest mo-ment la reflexió de la qual li parl, per tal d'arribar a acordssocials sobre el nou ritme de desenvolupament, sobre elnou model. Si fóssim capaços de superar el renou de laconfrontació actual, és a dir, les baralles sobre moratòriesi desqualificacions urbanístiques i si, per contra, fossimcapaços de donar l'empenta definitiva a les Directrius, lipuc assegurar que el canvi de model estaria garantit. Alcap i a la fi del que es tracta és d'estructurar una reglaperquè els ajuntament revisin, tots, els criteris territorialsi desenvolupin un urbanisme molt més racional i, per tant,molt més compartit i menys individualitzat. Si això no éspossible i només ens quedam amb les bregues, cregui'msi li dic que s'haurà perdut una gran oportunitat, cosa queens situaria davant un futur tan incert com perillós, unfutur de desenvolupament insostenible.

- Però el Govern, que diu que vol controlar el creixementno atura les urbanitzacions amb pla parcial i això fa ques'incrementi el sostre possible de població amb xifres alar-mants. És conscient d'aquesta aparent contradicció entrevoler ordenar i, en canvi, deixar fer?

- No, miri, això no és així. El Govern no ha d'aturar urba-

Hi ha una cosa moltpositiva i és que,segurament, un

percentatge altíssim depersones són a favor d'una

reflexió que dugui a uncanvi de model

11 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Cristòfol Huguet

nitzacions sinó planificar el ter-ritori. Allò que pretén fer el Con-sell de Mallorca d'una maneraque al meu entendre és sectà-ria no és una moratòria sinó unarevisió a través de la suspensiódels planejaments. En canvi elGovern sí que ha proposat unamoratòria, és a dir, obrir unperíode de transició on deter-minats expedients, aquells quede qualque manera encara nohan generat drets, quedin al'espera de l'ordenació territo-rial que es farà mitjançant lesDirectrius i desprès que elsajuntaments hi hagin adequatels plans municipals. Això i noaltra cosa és el que volem: do-tar la societat d'uns instrumentsde coherència i de cohesió, per-què sense sortir del marc de lesDirectrius, els ajuntaments pu-guin decidir quin ha de ser elfutur dels municipis. El que noes pot fer, com pretén el Con-sell, és suplantar la capacitatmunicipal per fer el seu propi model. D'aquesta manera esprodueix una evident injustícia, perquè, llavors... per quèaquest pla sí i aquest altre no? o, per què aquest ajunta-ment sí i no el de més allà? En canvi, si la decisió es deixaen mans dels ajuntaments no només s'ajusta més a dretsinó que, endemés, no trastoca la finalitat que totsdesitjam, que és ajustar el creixement a les necessitatsreals. Però encara hi ha una qüestió més. Als consells se'lsha transferit l'urbanisme, és a dir, la gestió, que és unacompetència que en el seu primer nivell és, sobretot, mu-nicipal. En qualsevol cas, jo entenc que l'ordenació delterritori, que és planificació, és competència del Govern,que ret comptes davant del Parlament. I em sembla moltbé. Ha de ser així per una senzilla raó, perquè el Governno en serà el gestor. Planificarà però no gestionarà. Endefinitiva, per contestar la seva pregunta de si el Governdeixarà o no urbanitzar... el Govern no pot obligar a urba-nitzar o a no urbanitzar, sinó que la seva funció és planifi-cació i establiment dels criteris que després regiran l'ur-banisme tant a nivell municipal com als consells en funcióde les competències de cada qual. Vull dir amb això quevoler identificar el Govern, que és del PP, amb elsurbanizadors i fer un joc de paraules amb els depreda-dors, no s'ajusta a la realitat, com tampoc no s'ajusta afir-mar que ells, perquè són d'esquerres, són els que defen-sen la preservació. Aquest és un discurs que cada dia s'evi-dencia més com a fals, perquè allò que dóna garantiesjurídiques i d'ordenació ben feta no és tant ser de dretes od'esquerres sinó que, com s'ha comprovat durant tot elperíode socialista, allò que importa és ser honest i res-ponsable de tots els actes. I en aquest moment crec queel Govern d'aquestes illes és molt responsable i respectu-ós amb el futur que demanden els ciutadans, que és unarevisió de l'ordenació territorial, una garantia de protecciódels espais protegits i un ritme de creixement que no de-pengui de circumstàncies externes sinó de la seva volun-tat. Després, els municipis, en funció d'aquestes regles deplanificació, diran si volen o no volen créixer.

LES DIRECTRIUS TERRITORIALS

- Sí, però... no és aquesta una confiança excessiva?

- Miri, per exemple, si a determinat municipi hi ha un nom-bre ics de ciutadans que hi vol viure, si a aquest municipino hi ha sòl urbà per satisfer el seu desig, allò que passaràés que automàticament es crearà una pressió sobre el sòlrústic. Ens garanteix el fet de desclassificar que l'ordena-ció serà millor? No és millor un planejament global de totel municipi, que serveixi de cau per atendre les demandessense fer malbé el conjunt del territori? És per això quedemanan un període de reflexió entorn de les Directrius.

- En qualsevol cas el Govern ha exercit molt tard la sevacompetència en planificació. Les Directrius fa molts d'anysque haurien d'estar fetes.

- Sí, encara que jo no diria que les Directrius arriben tard,per allò de "más vale tarde que nunca", que té molt deveritat. Certament les Directrius s'han torbat d'acord ambel que la llei de 1987 preveia, però és que aquesta previ-sió s'avançava a unes circumstàncies com les que enstrobam ara i que pot ser llavors no eren tan evidents. Vulldir amb això que si s'haguessin aprovat quan tocava, pot-ser el debat actual no seria tan conflictiu, però també vulldir que les circumstàncies de llavors no eren les mateixesd'ara i que, per tant, no sé si les mesures que podrienhaver-se adoptat servirien per a aquests moments. Enaquest sentit no podem oblidar que les estratègies de pla-nificació sempre tenen un component exterior que les afectai que no depenen de la voluntat dels que volem imposartal o qual decisió. En resum, admet que vostè té raó quandiu que s'han fet tard, però en qualsevol cas hem de saberaprofitar aquest retard per anar una passa més endavant.Estic convençut que les Directrius que sorgiran ara seranmés adequades per tractar les causes dels conflictes i, tam-bé, per fer front a les conseqüències negatives de l'actualmodel de desenvolupament, que no si ja duguessin al-guns anys en vigor.

- núm. 2 - 199912

BIODIVERSITAT Cristòfol Huguet

- Quins seran els eixos bàsics de les Directrius? S'han pre-sentat les hipòtesis i se n'ha fet un avanç, però... es potconcretar qualque cosa més? El sostre de població, perexemple.

- Hi feim feina, encara estam analitzant les dades. Exis-teix una certa literatura acadèmica sobre el sostre de po-blació i sobre la necessitat de començar a regular-lo, tam-bé sobre el que és activitat econòmica en relació a undesenvolupament sostenible, però ens manquen experi-ències perquè puguem tenir un coneixement empíric so-bre aquest tema. En aquests moments encara ens trobamen fase de reflexió i d'anàlisi, tot i que molt avançada. Enqualsevol cas, és clar que les eines d'actuació es basen enl'ordenació territorial i que les Directrius, com s'ha com-promès el Govern, estaran llestes el mes de gener.

MENORCA, RESERVA DE LA BIOSFERA

- Si li sembla podríem concretar en un aspecte que afectadirectament el desenvolupament econòmic i la preserva-ció de la biodiversitat. Em refereix, específicament, a laReserva de la Biosfera de Menorca que vostè, com a me-norquí, coneixerà molt bé.

- I tant!, no només la conecsinó que vaig treballar en ladeclaració, perquè formavapart de l'àmbit de la mevacompetència al Consell Insu-lar...

- La reserva ha estat un èxit oun fracàs?

- Jo no puc parlar ni d'una cosani de l'altra. La declaració deMenorca com a Reserva de laBiosfera cercava bàsicamentestructurar sobre el territori la

delimitació dels espais on la biodiversitat ha de ser into-cable, és a dir, del nucli central de la Reserva, que és elParc Natural des Grau, així com d'unes zones de transició,que són els espais naturals protegits i, finalment, la restadel territori on l'activitat humana s'ha de fer amb tot res-pecte per conservar els valors culturals o naturals que fa-cin falta, però amb la seguretat jurídica que els ciutadansno es trobaran amb més dificultats per actuar-hi. La Re-serva, en si mateixa, no és més que una conseqüència delcomportament de la societat menorquina al llarg de moltsd'anys. És en definitiva la culminació d'un procés de con-servació que posa de relleu als ciutadans, que són els au-tèntics agents d'aquest procés, que els factors ambien-tals, la delimitació dels àmbits d'actuació, s'han de tenirpresents a la planificació. I per això, pel que té de presade consciència, crec que, fins i tot si no hi hagués res mésal darrera, la declaració de Reserva ja seria positiva, perla projecció futura d'aquest comportament. I si, endemés,hi ha, com ens agradaria que hi hagués, més investigaciócientífica, més gestió dels espais protegits i millor com-portament social en els àmbits de producció, doncs... moltmillor. Aquest és el camí. Podem anar endavant, però elfet d'existir la Reserva ens fa impossible anar enrere. Peraixò, estic convençut que des de la declaració, Menorca,si parlam en termes objectius, no apassionats, encara queja sé que un ecologista apassionat ens posarà en evidèn-

cia i que trobarà mil i una coses que no van bé, veuremque el comportament dels menorquins respecte a la natu-ralesa i els recursos naturals ha millorat substancialment.El sector de la bijuteria, per exemple, ha adoptat impor-tants mesures d'estalvi d'aigua i de no contaminació... Enla declaració no tot són projectes estrictamentmediambientals, sinó comportaments, educació...

- En aquest increment de la consciència mediambientaldels menorquins pot ser que ens haguem de fixar en unaqüestió de molta actualitat: el camí de Cavalls.

-Sí, sí... jo vaig participar en l'acord que va prendre elConsell Insular de Menorca el 1994, quan declarà la sub-sistència del camí de Cavall, en base als informes jurídicsexistents i que s'havien elaborat per encàrrec particular.Amb posterioritat, però, es va produir una manifestaciódel Consell Consultiu que ens deia que aquesta era unaqüestió que havien d'aclarir els tribunals. A partir d'aquí,per tant, el que s'imposa, ja que les parts afectades no esposen d'acord, és esperar per saber què dirà la Justícia.Només llavors podrem dir si subsisteix o no aquest camíde cavalls que envolta tota l'illa. Però, mentrestant, quèpodem fer perquè aquesta no sigui una espera que ensdeixi a tots insatisfets? Doncs refer allò que ja s'inicià el1993, quan es varen senyalitzar alguns trams del camí. Enaquests moments elaboram uns convenis per ser signatsamb els propietaris dels llocs per on passa el camí, demanera que pugui arribar-se a un acord d'ús que en al-guns casos coincideixi amb l'antic itinerari i que en altresfaci compatible la idea, que és envoltar Menorca, amb lesexplotacions agrícoles i ramaderes. Pens que seria impor-tant arribar a aquest acord, amb independència del quepugui dir la Justícia.

LA SERRA DE TRAMUNTANA,L'ENERGIA, L'AIGUA...

- A mi, particularment, com a mallorquí, m'interessa moltel futur de la serra de Tramuntana.

- Ens interessa a tots. La preocupació mediambiental ésun fet que avui compartim tots els illencs, tant si son ma-llorquins, menorquins, eivissencs o formeterencs. Respectede la Serra és evident que és el gran espai natural deMallorca que s'ha de protegir, però que aquesta és unaprotecció que s'ha de fer sense discriminar els habitants,de manera que aquests disposin de possibilitats de desen-volupament similars a la resta de mallorquins. Pens ques'ha d'establir qualque figura de protecció, però que aques-ta no ha de ser necessàriament la de Parc Natural. Hi had'haver zones amb el nivell més alt de protecció i d'altresque compatibilitzin la conservació mediambiental amb undesenvolupament econòmic fonamentat, precisament, enla riquesa paisatgística i etnològica d'aquest espai.

- El seu departament és responsable directe de la políticaenergètica. Treballa en un pla... quan el tendrem aprovati quines seran, finalment, les línies mestres?

- Jo esper que el pla estigui disponible la primavera, queés quan es reunirà a Palma la Cimera Europea d'Energia,amb participació de tots els estats membres, que ha dedefinir les polítiques energètiques insulars de la Unió. I,per cert, esperam que el pla de les Balears sigui pilot i,per tant, que compti amb tot el suport necessari per dur-

Al cap i a la fi del que estracta és d'estructurar una

regla perquè elsajuntament revisin, tots,els criteris territorials i

desenvolupin unurbanisme molt més

racional i, per tant, moltmés compartit i menys

individualitzat

13 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Cristòfol Huguet

se a terme. Un pla que pretén capgirar la visió que actual-ment tenim sobre el tema. Fins ara sempre havíem parlatde planificació en funció del consum i sense analitzar lacomposició de la demanda. Així, primer de tot, hem d'ana-litzar el tipus de demanda que tenim, què hem demestester?, què consumim?, com creixem? Per desprésestudiar com hem d'atendre aquesta demanda o si hemde canviar els usos. Primer de tot ens hem de demanar siconsumim bé. Nosaltres, en aquests moments, necessitamconsumir tot el que consumim?, som consumidors eficientso podem davallar la factura de la demanda? La respostaés òbvia: podem millorar. Per tant la planificació abordaen primer lloc anar cap a un consum eficient, és a dir, aconsumir allò que sigui estrictament necessari. I en segonlloc, hem de saber quins recursos autòctons tenim perpoder cobrir la demanda realment necessària.

- Quins són aquests recursos?

- Doncs la resposta és senzilla: tenim sol, perquè aiguaque corri per poder generar energia no n'hi ha, com tam-poc no hi ha prou vent. Doncs, hem d'aprofitar al màximels recursos existent...

- El sol?

- Home!, sense exagerar. El sol ens pot ajudar, però no ésuna solució per a tots els problemes energètics que tenim.Amb el sol podem fer dues coses: tèrmica solar, és a dir,escalfar aigua o fotovoltàica que, dissortadament, encaraés una tecnologia cara. Ja hi ha instal·lacions fotovoltàiquesque es poden connectar a la xarxa, però encara no sóneconòmicament rendibles. En qualsevol cas, el que prete-nem fer és arribar amb energia solar al màxim que enssigui possible. No plantejam de cap manera sembrar lesIlles de plaques solars, però sí les teulades, sobretot lesteulades dels hotels. Fins on siguem capaços... I amb això,per mala sort, ja hem acabat amb tots els recursos autòc-tons. La resta ens haurà d'arribar de fora. Encara que, perser exactes, caldria parlar d'un altre recurs autòcton, queés la biomassa. Podem agafar tot allò que haguem de dura un abocador i ho podem cremar, amb la qual cosa nocontaminam i fabricam electricitat. En aquest moment, sesàpiga o no, es fabrica a Son Reus el 4% de la demandade tot el sistema elèctric Mallorca-Menorca. Per tant, siincrementam aquest tipus de producció energètica a par-tir de tot allò que no pugui ser reaprofitat... biomassa,residus... segurament podem arribar a un 9% o a un 10%del consum. No podem deixar de banda aquesta possibili-tat i, per tant, l'hem de tenir en compte en el pla energè-tic, com també hem de pensar en el carbó, encara quesigui com a reserva, no fos que qualque dia ens falti elsubministrament extern. Si això passàs, com a mínimtendríem aquest recurs.

- Pensa vostè que pot arribar aquest dia?

- No, no ho pens, però ens serveix com a hipòtesi de tre-ball per adaptar els nostres hàbits a un consum eficient,per no tudar els recursos. I en aquest sentit vull subratllarque no tota l'energia que consumim és en forma d'electri-citat. De fet el gran consumidor d'energia és el transport i,en aquest sentit, hem de potenciar i racionalitzar el trans-port públic per reduir l'ús i abús del transport privat, de

manera que no només minvem el consum energètic, sinóque també posem el nostre gra d'arena per combatre l'efec-te hivernacle que posa en perill la salut de tot el planeta.Si tot el món disposàs del nostre parc automobilístic percàpita, la Terra seria inhabitable. Per això li parl de sermés eficients en el consum com, també, d'utilitzar fontsd'energia menys contaminants, com pot ser el gas en llocdels derivats del petroli. En definitiva, hem d'estalviar iracionalitzar l'ús, la qual cosa també inclou la cogenera-ció, per reduir la demanda, i, sobretot, ser molt imagina-tius.

- I l'aigua? Enguany ha plogut molt poc, però malgrat això,diuen que ja no és cap problema.

- Pot ser que no ho sigui. De fet, amb les novesinfraestructures, inclosa la dessaladora que es construeixa través del conveni amb l'Administració central, es ga-ranteix un balanç hídric favorable. Però que això sigui així,no ens ha d'enganar. És cert que la tècnica ens garanteixque els recursos naturals no estan en perill i no ens hemd'empegueir de reconèixer aquest fet. Els problemes hí-drics vénen d'enfora i, de fet, havíem arribat a una situa-ció insostenible. Per tant els havíem de donar una solució,però no per això hem de tudar l'aigua, sinó que tot elcontrari, hem de conservar intacta la cultura de l'estalvique tenien els nostres avantpassats. El fet que tenguemgarantida aigua en quantitat i qualitat no ens allibera deser responsables.

- núm. 2 - 199914

BIODIVERSITAT Xavier Bellés

-Quines són les principals amenaces a la biodiversitat?

-L'alarma ve desencadenada per les dades que s'han esti-mat quant al ritme d'extinció d'espècies. Hi ha hagut esti-macions diverses, encara que això sigui difícil de calcular,sobre quantes espècies s'extingeixen, i ara es parla dedevers desset mil espècies extingides cada any, aquest ésun ritme d'extinció extraordinàriament alt. Això és causat,principalment, per la destrucció de l'hàbitat que té llocprincipalment a hàbitats tropicals, i que és immensa. Si sesuposa que la biodiversitat té funcions, com per exempledonar estabilitat als sistemes i proporcionar recursos, i laperdem, doncs, això és preocupant. També preocupa elritme altíssim en què es produeix aquesta pèrdua.

-Quines són les causes del deteriorament d'aquests hàbi-tats?

Pensar en labiodiversitat quan esplanifica el territori

Antoni Oliver

Xavier Bellés (Barcelona, 1952) és doctor en biologia iprofessor d'investigació del Consell Superior d'Investi-gacions Científiques. Treballa al Centre d'Investigaciói Desenvolupament de Barcelona, on és cap del Depar-tament de Fisiologia i Diversitat Molecular. Les sevesrecerques s'han centrat en el camp de l'entomologia,des dels aspectes més descriptius fins als més funcio-nals. És autor d'Entendre la biodiversitat (La Magrana,1995) i pertany al consell de redacció de catorzerevistes científiques. Ha estat distingit amb el premiMaurice et Thérèse Pic de la Societat d'Entomologiafrancesa pel conjunt de la seva obra entomològica.Xavier Bellés creu que hi ha raons importants perpreservar la biodiversitat, com per exemple que ensdóna recursos i ens explica com s'ha generat i com haevolucionat la vida. Posa de manifest que el ritmed'extinció és extraordinàriament alt i assenyala quecada any desapareixen desset mil espècies. Les zonesmés castigades són les selves dels països tropicals.

-La causa principal és la transformació de la terra, trans-formació de terra forestal en terra urbanitzada o conrea-da, la domesticació de grans extensions de terra. Hi haaltres causes, no tan importants, com la contaminació, id'altres no tant lligades a la destrucció com són ara lasobreexplotació de recursos, en especial els pesquers idesprés el que seria el desplaçament d'espècies exòtiquesimportades. Aquesta darrera causa sembla irrellevant, peròes dóna amb més freqüència que abans. Arriben espèciesestranyes a un altre país i això incideix en la pèrdua debiodiversitat.

-Si haguéssim de fer un mapa d'impactes, de les agressi-ons més greus a la biodiversitat quin seria?

-L'amenaça més greu és, segurament, a la selva del'Amazònia, per la brutalitat de la destrucció. Es destrueixa un ritme de dos-cents mil quilòmetres quadrats a l'any iés un disbarat. Després segueixen països tropicals que hansofert o bé colonialisme o guerres. Per exemple el Vietnam,on el 70% de les selves s'han perdut o degradat, també aCosta d'Ivori, Madagascar, sens dubte el més gros quanti-tativament és l'Amazònia i és greu perquè és particular-ment rica en espècies. No és el mateix destruir o degradarcent quilòmetres quadrats a l'Amazònia que a Europa Oc-cidental.

-Amb l'agreujant que la selva de l'Amazònia és com unpulmó.

-No és només això, encara que sigui veritat. El que passaés que si es continua la destrucció de l' hàbitat a aquestritme, arribarà a provocar canvis globals, canvis climà-tics. El que passa és que s'ha de matisar. És clar que lesplantes de dia consumeixen hidròxid de carboni i emetenoxigen, aquesta és la imatge del pulmó, però a la nit fan elcontrari. No s'hauria d'abusar molt de la imatge del pul-mó, tot i que si es comença a destruir una selva a un ritmetan accelerat, segurament, hi haurà canvis globals, mésaviat.

15 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Xavier Bellés

"NO TENIM DRET A ACABAR AMB UNAESPÈCIE"

-Quines raons hi ha per preservar la biodiversitat?

-Hi ha unes quantes raons que ens han de fer pensar queés important preservar la biodiversitat. La primera que labiodiversitat ens dóna una informació important de coms'ha generat la vida i de com ha evolucionat el món vi-vent, és una informació acadèmica i cultural no gensmenyspreable.En segon lloc la biodiversitat ens dóna recursos com me-decines, matèries industrials, insecticides, menjar. D'altrabanda la biodiversitat ens dóna estabilitat, som a un siste-ma complex que és estable i si començam a treure'n pe-ces es pot desestabilitzar i es poden provocar canvis anivell global. Per últim, la biodiversitat ens dóna plaersestètics i lúdics. Si el planeta fos uniforme, seguramentseria molt avorrit, és un valor a tenir en compte, sensebiodiversitat seria més trist viure a aquest planeta. Tambéhi ha un argument ètic i és que no tenim cap dret a destruirdiversitat. Una espècie és com un miracle i no tenim capdret a extingir les espècies i, sobretot, quan som cons-cients de fer-ho.

-També, tal vegada pel seu valor econòmic. L'economiaés un subsistema de la biosfera.

-Ara veig que a les conferències internacionals on es parlade biodiversitat es canvia una mica el discurs. De cadavegada parlen més els economistes que els biòlegs, i as-sistim a un canvi de mentalitat que serà necessari si, real-ment, volem conservar la biodiversitat de manera efecti-va. No vull dir que m'agradi parlar en aquests termes,però, també pot ser que sigui més eficaç. Amb el roman-ticisme em fa l'efecte que no anirem molt lluny. Pot serque aquest plantejament tengui aspectes negatius. Ara esfan valoracions del tipus "si destruïm això, què val?". Doncsposam un cànon de tants de milions de dòlars si es des-trueix, però si és teu i pagues, ho pots destruir. Ho potsllançar. És a dir, que aquests plantejaments són un armade doble tall.

-Jo no em referia tant a això, sinó a conscienciar la gentque si hi pot haver activitat econòmica és gràcies a labiodiversitat, a la naturalesa, a la regeneració i a la gene-ració de vida.

-Hi ha un argument de molt de pes i és que la Terra, coma tal, és un planeta molt particular, perquè els nivells tanalts d'oxigen no els tenen a altres planetes, i això és per-què hi ha vida. Hi ha una química estranya a l'atmosferade la Terra. És la vida que fa que tenguem aquests nivellstan alts d'oxigen, la Terra sense vida era com Mart. Varensorgir els primers microorganismes, després els primersque lliuraven oxigen i aquest oxigen és d'origen biològic.La vida és la que permet que tenguem aquestes tempera-tures, la biosfera permet que la Terra sigui com és des delpunt de vista físic. Si anem perdent això, el risc és que hihagi una gran extinció aviat.

-Hi ha teories que ja parlen d'una gran extinció causadapel canvi climàtic.

-Bé, per tot plegat. L'última extinció grossa va tenir lloc alcretaci, va ser la dels dinosaures, fa seixanta milionsd'anys. Hi ha cinc extincions grosses i l'interval és entreseixanta i cent cinquanta milions d'anys. Si vàrem tenirl'última fa seixanta milions, tal vegada és que toca ara ja.Pot ser deguda a uns canvis globals, un canvi climàtic.

-Un gran impacte?

-Hi ha una possibilitat entre deu mil que en els properscents anys impacti un asteroide que tengui més de dosquilòmetres de diàmetre. Això es va publicar a la revistaScience, que és molt seriosa. Aquest impacte suposariaque ens recuperaríem entre mil i deu mil anys després iafectaria devers deu mil quilòmetres quadrats. Hi hauriapertorbacions afegides com a conseqüència de l'impacte,s'aixecaria un gran nigul que impediria la fotosíntesi, comen un hivern nuclear, i acabaria bona part de la vida, persuposat amb l'home que és l'espècie més feble, sense ar-tefactes, sense eines. Si posam un executiu agressiu auna illa deserta sense res, segurament no sobreviurà. Aun tipus d'aquests el poses de Robinson Crusoe i no fa nicinc de calaix. L'home ha perdut moltes facultats.

-També hi ha el risc de l'encalentiment del planeta quefondria una part del gel.

-Això està calculat. Es perdria una part de línia de costa ila població se n'hauria d'anar a una altra banda. Els as-sentaments, des de temps immemorials, s'acostumava afer-los a la vora del mar. Això seria un canvi, però comque és gradual la gent es va adaptant.

-Quines altres causes d'extincions hi pot haver?

-A part d'aques-ta suma de can-vis o d'un granimpacte, així,causes naturalsno se me n'acutcap altra més.No n'hi ha d'al-tres que puguinsuposar una inci-dència tan gros-sa. El que sí témolta incidènciaés l'home mateix que pot provocar desastres. El principalperill som nosaltres mateixos, sembla mentida que siguemtan miops com per no veure-ho. Pensam en un interval detemps que no va més enllà d'una generació.

-Possiblement sigui una qüestió de canvi de mentalitat ide sistema econòmic.

-L'economia hauria de ser més ecològica i no malmetremés recursos. Avui en dia, per exemple, la benzina ésmolt barata i en queda poca. Queda poc petroli, és limitat,i feim servir la benzina per a qualsevol cosa, com si fosuna cosa que en qualsevol moment en poguéssim tornar atenir. Una de les prediccions que es pot fer fàcilment ésque la benzina s'encarirà molt i es farà servir per a cosesimportants, no per anar a treballar en el cotxe aquí a lavora. Aquest tipus de canvi de mentalitat es donarà i, enpart vendrà obligat perquè pujaran els preus de la benzinai dels combustibles. L'energia nuclear tampoc no és unasolució perquè els minerals radioactius també són limi-tats. Parlam de recursos que són finits. L'únic que seriainfinit, i entre cometes, és l'energia solar. Perquè s'apaguiel sol fan falta encara molts de milers de milions d'anys.Segurament quan s'apagui el sol ja no hi haurà Terra.Aquesta seria l'energia del futur. El que passa és que en-cara estam molt lluny d'aprofitar l'energia solar d'unamanera eficaç. Això que dèiem de l'encariment s'ha vistara per exemple amb el peix, per agafar-ne la mateixaquantitat s'han de posar molts més mitjans, la qual cosafa que sigui més car.

"El ritme d'extinció d'espècies ésmolt alt, s'extingeixen desset milespècies cada dia i és preocupant.L'hàbitat més amenaçat és la selva

de l'Amazònia, on cada anydesapareixen dos-cents mil

quilòmetres quadrats de selva"

- núm. 2 - 199916

BIODIVERSITAT Xavier Bellés

-L'energia eòlica?

-També, però presenta problemes d'impacte visual i pai-satgístic.

-S'han pres mesures efectives per acabar o per reduirl'efecte hivernacle?

-Les mesures de reducció d'emissions que s'han pres a laCimera de Kyoto són les mínimes i no són suficients. ABuenos Aires també s'ha analitzat com es poden compliraquestes mesures. Trob que són molt prudents, són me-sures possibilistes, però que no resolen el problema ni delluny. De fet ja es fan prospectives de com fer front alscanvis que hi haurà si es respecten les reduccions de Kyotoi de Buenos Aires.

-A quins nivells de reducció s'hauria d'arribar?

-No ho sé. Això cau una mica dins de l'activitat antropo-gènica de consum de combustibles fòssils. La influènciade la pèrdua de la biodiversitat en el fet que es generimenys oxigen i es consumeixi menys diòxid de carboni éspetita si ho comparam amb la gran quantitat de combusti-ble que cremam. Malbaratam un patrimoni d'energia fòs-sil que ha trigat milions d'anys a formar-se, ens el crema-rem en poques generacions. Aquests recursos són finits.No podrem esperar uns quants milions d'anys més pertenir-ne una altra vegada.

LA POLÍTICA DE PRESERVACIÓ

-Què li sembla la política de preservació a l'Estat espa-nyol?

-Supòs que és la política que es pot fer, és a dir, tornam alpossibilisme que deia abans. De tota manera, des del puntde vista de la conservació de la biodiversitat, establir zo-nes protegides, poc pertorbades, és important. És una cosaque s'ha de fer, però la major part del territori està urba-nitzat i domesticat i, aleshores, s'hauria d'intentar pensaren la conservació de la biodiversitat en un context de paísmolt urbanitzat, molt transformat, i això es pot fer. Nonomés dir "bé, conservar la biodiversitat consisteix a es-tablir reserves i parcs naturals". Sinó que s'ha de tenir encompte que la major part del territori no és verge i s'ha depensar també com conservar el màxim de biodiversitat a

zones mixtes, rurals-urbanes que és la majorpart del territori.

-Quines polítiques s'haurien de fer per a això?

-Supòs que d'entrada intentar tenir una infor-mació més precisa sobre el patrimoni que te-nim, també a aquestes zones, a l'hora de feruna planificació del territori, per incorporar lesmesures tot pensant en la biodiversitat. Perexemple, quan es diu que masses forestals tanextenses no pot ser perquè hi ha risc d'incendii s'han de partir, doncs sí, s'han de partir per-què no hi hagi un incendi tan monstruós, peròno han de ser tan petites com perquè disminu-eixi la biodiversitat. S'han d'establir corredors,per exemple, i vull dir amb això que s'han depensar bé les mesures. S'han d'incorporar lesreflexions sobre la biodiversitat a la planifica-ció del territori i a les mesures que es prenencontra els grans incendis forestals.

-Com es pot evitar que hi hagi incendis, per-què sembla que han disminuït en quantitat,

però cada vegada són més importants en extensió?

-D'entrada hem de dir que els incendis entren dintre deljoc de la natura, això per una banda. Segur que hi haincendis que són totalment fortuïts, per causes naturals.Sempre hi ha hagut incendis a la Mediterrània. El proble-ma d'ara té l'origen en l'home, com sempre. L'home estàmés a prop del bosc, per una banda, avui en dia els mit-jans de transport són molt autònoms, es pot anar per tot,la muntanya i la natura s'ha posat molt a l'abast de tot-hom, això augmenta el risc que hi hagi accidents, no ne-cessàriament deliberats, simplement accidents. D'altrabanda els boscos estan molt bruts. Ha canviat una mica lacultura del bosc, la pagesia s'abandona, la ramaderia esporta d'una altra manera, i només cal anar una mica pelsboscos per adonar-se que el sotabosc està molt brut. Jus-tament la conjunció d'aquests dos factors, una superpo-blació amb un accés cada vegada més fàcil al bosc i queestigui brut i, gairebé és una teia. Segurament aquestsdos factors contribueixen que hi hagi cada estiu incendisforestals.

-El canvi climàtic influeix en els incendis?

-Segurament sí. Això influiria en la magnitud dels incen-dis, si és un any especialment sec un incendi que en altrescircumstàncies podria ser més fàcilment resolt, acaba es-sent un desastre a conseqüència de la mala climatologia.

-La mar Mediterrània està en bones condicions debiodiversitat?

-La Mediterrània està molt explotada des del punt de vistad'esforç pesquer i des d'un punt de vista general, s'ha detenir en compte que la mar és menys sensible a les crisisde biodiversitat. Les dades que tenim indiquen que aquestritme d'extincions tan gran que tenim, a la mar és moltmés baix. L'extinció és molt major als ecosistemes terres-tres, la destrucció d'un hàbitat per un incendi és total, noen queda res i això no es dóna a la mar, a la mar no hi hadestruccions tan dràstiques en les quals es passa de tot ares.El problema de la Mediterrània és que és una mar petita,tancada, aleshores sembla que és més fàcil d'embrutar i,certament, ho és. El que passa és que es tracta d'un siste-ma que aguanta moltes pertorbacions. Jo no donaria unmissatge catastrofista dient que la Mediterrània agonitza.

17 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Xavier Bellés

El que sí donaria és un missatge de prudència. La mar engeneral i la Mediterrània, com a mar petita i tancada, ésun medi al qual li costa molt contaminar-se fins a uns ni-vells tòxics amb risc de pèrdues d'espècies i amb alts ín-dexs de mortalitat, com passa als rius, però quan es con-tamini serà més difícil de tornar enrere. Un riu és un medimés fàcil de contaminar, però també és més fàcil que tornia les condicions inicials. La mar és molt difícil de contami-nar, però quan està contaminada és molt més difícil derecuperar.

-Troba que està ben enfocat el problema de les xarxes dederiva a la Mediterrània?

-No està ben enfocat. Aquest tipus de pesca amb xarxestan grans s'hauria de suprimir totalment. El que passa ésque primer ens hem de mirar a nosaltres mateixos, Espa-nya és una potència pesquera. Els pescadors bascos, alsegle passat varen ser dels que varen contribuir més a lacrisi de les balenes. Els vaixells espanyols són bastant res-pectuosos, tot s'ha de dir, i respecten la prohibició en ge-neral d'utilitzar xarxes de deriva.

LES CATÀSTROFES ECOLÒGIQUES

-La catàstrofe d'Aznalcollar ha estat important. Es podràsaber alguna vegada l'impacte real de la contaminació?

-Es treballa bé. S'ha respostamb rapidesa, des del punt devista de la resposta dels cientí-fics. D'una banda per veure l'im-pacte immediat, fins on arribao no la contaminació, tambés'han fet estudis analítics, bio-lògics i de tota mena. Desprésja programen estudis a mésllarg termini. Davant una des-gràcia que s'ha produït i és ir-reversible, almenys es tracta deveure quant pot durar i quinesconseqüències biològiquestendrà. No hi he estat i no co-nec el detall del problema, peròsí que em consta, perquè conecels resultats que es lliuren dia adia, i em sembla molt seriós eltreball que es fa.

-S'hauria de canviar la políticade seguretat ecològica? Exigirmés mesures preventives aaquestes grans multinacionals,l'empresa Boliden no és la pri-mera vegada que fa un desas-tre ecològic...

-No, i tant que no és la primera vegada. Tothom parla deresponsabilitats, que si el Govern, que si la Junta... peròningú no parla de Boliden que, en definitiva, és la granresponsable de la catàstrofe. Aquest tema s'hauria d'en-focar amb sancions dures al responsable últim que ésBoliden. A mi això em sembla tan clar com l'aigua. El quepassa és que en aquests casos, les empreses utilitzen l'ar-ma dels llocs de treball. Si desmantellen queden ics per-sones al carrer. Però el que costa descontaminar Doñanaés molt més del que costa un subsidi als tres-cents treba-lladors que pugui tenir Boliden durant molts d'anys. És adir, que és un negoci ruïnós deixar-se fer el xantatge delsllocs de treball, és un joc brut i no s'hauria de tolerar. Auna multinacional com aquesta, que ja ha tengut accidents

d'aquest tipus a altres països, no se li hauria de toleraraixò, si volem esser un país modern. A Suècia, que és elseu país d'origen, ja no li toleren això. Li toleram aquí, iaixò sembla d'una república bananera.

-S'haurien de prohibir aquesttipus d'explotacions?

-No es pot posar una espasa deDàmocles a una àrea natural,és elemental que no s'instal·linaquest tipus d'empreses a àre-es naturals. És evident que noes poden aturar aquest tipusd'explotacions, depèn de si estenen recursos o no, però s'hande fer bé. No posar-les al cos-tat d'una àrea d'interès tangros. I si no hi ha més remei, el que no es pot fer ésactuar d'una manera tan pedestre com ha actuat Boliden,amb aquesta presa feta de qualsevol manera. D'entradano posar-ho a una zona com aquesta i si no queda mésremei, perquè és un jaciment únic, doncs prendre unesmesures extremadament cauteloses.

-El principi de qui contamina paga, s'hauria de fer complirmés severament.

-Sí, perquè es produeixen co-ses molt greus. Hi ha determi-nats desastres en els quals eltemps de recuperació pot ser demilers d'anys o més. A deter-minades explotacions d'aqüífersel temps de recuperació ésenorme, d'entre mil i deu milanys. Aleshores, la responsabi-litat de qui fa això és molt mésgrossa que en molts de delic-tes que són penats amb penesmés severes.

-Ara s'ha introduït el delicteecològic, però sembla que en-cara no s'ha empaperat ningúmolt seriosament per aquesttema.

-A Catalunya varen processarun empresari i ara a Madrid de-manen pena de dos anys depresó a un altre per haver con-taminat un aqüífer. Jo trobo queaixò s'hauria de prendre mésseriosament i no deixar que es

faci el xantatge dels llocs de treball. És una llàstima quetenguem aquesta crisi de feina perquè és l'arma que utilit-zen tots.

-El Ministeri de Medi Ambient s'ha notat?

-Tampoc no s'ha notat molt. Hi hauria d'haver més partici-pació social en aquests temes. La ministra ha canviat moltsde col·laboradors, ha prescindit de gent molt vàlida i aixòés una llàstima. Tal vegada el que s'hauria de fer és can-viar el ministre en lloc de la gent. Crec que, respecte a lasituació anterior, quan no hi havia ministeri, tampoc nos'ha notat massa. És una llàstima que hi hagi aquests pro-blemes al Ministeri que, en el fons deuen ser problemespersonals, per mor del caràcter o tarannà de les persones,no problemes molt seriosos.

"L'home és l'espècie mésdèbil, la que més aviat

s'extingiria en cas d'unacatàstrofe. Si posam unexecutiu agressiu sol auna illa deserta, com a

Robinson Crusoe, no fa nicinc de calaix"

- núm. 2 - 199918

La costa:Un equilibri amenaçatLa costa:Un equilibri amenaçat

Jordi Calleja

BIODIVERSITAT Isabel Moreno

- Vostè que ha tocat amb les mans ecosistemes tan dife-rents com l'Antàrtida, l'illa de Pasqua, Indonèsia o lesGalàpags pot parlar de denominadors comuns o punts deconnexió quan els compara amb la biodiversitat de lesBalears?

- La geografia és molt àmplia i per tot allà on vas aprensmoltes de coses que després són aplicables a altres mo-dels. Una de les coses que més em preocupa quan veigzones naturals d'un valor enorme és que la humanitat enser tants de milions d'habitants, i ser capaços d'una enor-me i ràpida transformació del món, ho hem fet molt mala-ment. Hem fet una transformació massa ràpida, massatecnificada perquè ens sentim capaços de fer moltes co-ses, ponts, carreteres, fins i tot platges i ports sense gaireesforç. Però la natura sempre té unes lleis i aquestes lleisno les podem canviar.

Quan va arribar l'any 1980 va trobaruna illa transformada a la costa en lesdues dècades anteriors per una cons-trucció massiva. L'edificació a la costa,però, tendria efectes devastadors per ala biodiversitat marina ja que les exi-gències del turisme de sol i platjaprovocaren iniciatives a curt terminicom la proliferació de ports esportius ila creació de platges artificials.S'ha esborrat del fons de la mar el ques'havia format durant eres geològiques,

s'ha desbaratat el perfil de la costa,han desaparegut centenars d'espècies is'ha reduït la biodiversitat com a conse-qüència de la intervenció humana. Tot iaixò encara no hi ha respostes globalsde científics i polítics per frenar ladegradació de la Mediterrània. IsabelMoreno ha viatjat arreu del món i creuencara en el futur, però demana inicia-tives atrevides com la de l'Agenda Local21 de l'Ajuntament de Calvià en la qualha participat.

Quan l'home afecta la natura d'una manera molt ràpida itransformadora els seus efectes són per a sempre i segu-rament estam destruint en uns anys un espai que s'haformat en eres geològiques, com per exemple una platja.Tot el que s'aprèn de la natura és aplicable a qualsevolzona, a les Balears que tenen una bellesa especial ambilles molts petites i una gran varietat d'ecosistemes, elperill de l'efecte humà és enorme i va en progressió geo-mètrica, i això em preocupa molt.

- Quines són les amenaces més greus per a la biodiversitatde la costa de la Mediterrània i de les Balears?

- Qualsevol interferència o contaminació a la costa té coma resultat una davallada a la biodiversitat. Hi ha molt po-ques espècies que puguin resistir l'efecte humà. El quemés afecta la biodiversitat mediterrània són les transfor-

19 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Isabel Moreno

macions en el perfil de la costa. Això afecta tot l'equilibrisedimentació-erosió i per tant té uns efectes secundarisenormes que per ara, per desgràcia, no es coneixen prou.Es fan un gran nombre d'actuacions que canvien la línia iel perfil de la costa amb uns efectes terribles.

EL PROBLEMA DE LA PESCA

- L'efecte humà també té un trist exponent a les nostrescostes amb la pesca il·legal que sembla un mal endèmicsense solució.

- El que és trist és que si no es donen solucions aviat jaserà massa tard. La Mediterrània és un mar pobre des delpunt de vista biològic, i l'home no només actua sobre laquantitat d'exemplars que captura sinó que empra mèto-des que maten una enorme quantitat de biomassa quedesprés no es ven, no té cap valor. Si no s'atura aquestaroda, la mar dirà prou. Els pescadors ja ho pateixen i veuencom cada dia que passa hi ha menys pesca i d'aquí a poctemps no serà rendible. És un problema que s'ha de solu-cionar ja o arribarem tard. Jo no som una persona negati-va en aquest aspecte però és el que veig, i les estadísti-ques pesqueres ho confirmen.

- Com valora aquesta nova solidaritat internacional que esreclama davant els problemes mediambientals del plane-ta, creu que ha estat rebuda amb responsabilitat pels go-vernants i per la societat?

- Sí, s'ha produït un canvi en el corrent d'opinió. Abansérem una minoria i ara és tothom que n'és conscient i aixòés una passa endavant. El problema és que no n'hi haprou a ser conscients, s'ha de fer un gran esforç en con-junt. Jo crec que el corrent ha de ser de baix a dalt i dedalt a baix. Els governs han de ser conscients, posar nor-mes, castigar, l'autoritat és seva. Ara bé, el ciutadà ha deser responsable, fer el que pugui i exigir al govern quetengui un projecte ambiental definit en el seu programa.És positiva la conscienciació que s'ha aconseguit en pocsanys i les reunions com la de Río són importants.Molta de gent en va sortir decebuda, però el fet de reunir-se no només els científics sinó els governs i admetre ques'han de cercar solucions ja és una passa endavant. Totaixò crea opinió, tot i que no arribin tan ràpid com voldrí-em les solucions. El problema és que el temps que tenimés limitat.

OFERTA LIMITADA

- Els científics d'avui, que posen tant èmfasi en la infor-mació i en la conscienciació de la població, què pensenquan sembla que connectam la televisió i coneixem millorels tigres africans que les espècies pròpies?

- És un tema molt frustrant. Treballar en qüestions am-bientals a una zona tan superpoblada és molt frustrantperquè es dóna una importància enorme a l'economia amolt curt termini, i no es pensa en el futur. Si el que ve-nem és qualitat ambiental, si no tenim cura d'aquesta qua-litat ambiental ens quedarem sense producte.Totes les alteracions que s'han fet a la costa i les enormesconstruccions que s'han aixecat, l'aeroport monstruós ques'ha fet quedarà obsolet, perquè la gent no vendrà. Si laqualitat ambiental continua davallant la gent preferirà anara altres bandes, com que ja no som competitius en els

preus ho hem de ser en la qualitat. Sol i platja n'hi ha amoltes bandes i s'ha de pensar en els pròxims cinc o deuanys per planificar un canvi i frenar aquesta davallada.

- Com ha evolucionat la costa balear d'ençà que l'any 80vostè va arribar a la UIB i va començar a estudiar la sevabiodiversitat?

- Els científics utilitzam un concepte que és el de capacitatde càrrega, que és la capacitat de l'illa per mantenir per-sones sense destrossar l'ambient i ja l'hem superat ambescreix. Llums vermelles per demostrar-ho són els pro-blemes de l'aigua, del'energia, dels residus...Quan a una illa, que és unterritori limitat, sorgeixentots aquests problemes ésperquè som massa gent.En els darrers vint anyss'ha vist molta edificació,tot i que no ha estat el pit-jor moment d'aquest se-gle, però sobretot s'hanfet intervencions sobre lacosta a curt termini, ambports esportius, amb mo-viments d'arena a les plat-ges, etc. S'ha produït unagran quantitat d'interven-cions i una urbanització detot, ja no hi ha dunes i tro-bar llocs conservats en un

Isabel Moreno va néixer a Londresl'any 1939. Estudia biologia aSantiago de Compostela i a la Com-plutense de Madrid i s'especialitzà enbiologia marina a Anglaterra. Des del'any 1980 manté la seva càtedra debiologia marina a la UIB. És una in-vestigadora inquieta, ha viatjat pertot el món, tot i que recorda ambespecial importància les tres expe-dicions científiques que ha fet al'Antàrtida i un treball de gestió cos-tera en el qual ha utilitzat dades re-collides a les illes i a l'Equador i a lescostes dels Estats Units. Ha partici-pat a Calvià en el pla Agenda 21 pera la revisió del plantejament urba-nístic de la costa del municipi.

- núm. 2 - 199920

BIODIVERSITAT Isabel Moreno

Fotografies d'Isabel Moreno

estat similar al natural és gairebé impossible. Totes aques-tes intervencions humanes han canviat els corrents, hanfet desaparèixer platges, han provocat moviments d'are-na importants als fons marins. S'ha provocat una quanti-tat de canvis en tan poc temps que no sabem encara lesconseqüències que tendran. Per a mi, el problema, mésque l'edificació, ha estat la intervenció a la costa. Aquestaés l'herència de l'edificació desmesurada dels anys sei-xanta i setanta que ha provocat la desaparició de les plat-ges i una necessitat de ports esportius i espais artificialsque s'han fet sense mesura. Ara tenim platges que es re-generen i desapareix l'arena, ports on s'ha de fer uncontraport perquè s'omplen d'arena, esculls artificials ques'omplen d'arena, praderes que desapareixen, etc.

- Hem d'entendre que la costa illenca viu sotmesa a undesequilibri incontrolable i té un futur molt negre.

- Es veu clarament si miram els fons de Cabrera o de For-mentera i els comparam amb els de la badia de Palma.Veure les espècies que existien... Tothom recorda les pes-queres de raons, de jonquillo, de molls, les aranyes, elpeix de roca, les copinyes, tot això ja no existeix. La des-aparició de la fauna, sobretot d'espècies, ha estatimparable, la biodiversitat és el que ha disminuït.

- Quin creu que és l'estat actual de les costes de les IllesBalears?

- Menorca i Formentera tenen unes condicions i una quali-tat ambiental molt superior a Mallorca i Eivissa. Eivissa ésmolt irregular, té zones molt deteriorades i d'altres queestan millor. A Mallorca, a part de la serra de Tramuntana,tota la resta està molt deteriorada. Em sap greu esser tantderrotista, però l'avantatge de viatjar és poder comparar.Hi ha zones a Indonèsia molt més habitades que les Bale-ars que no són tan deteriorades.

MODEL FRACASSAT

- Hi ha algun tipus de model que pugui servir d'exempleper trobar una sortida a aquesta situació?

- El turisme de masses de la Mediterrània és especialmentcomplicat perquè hi ha pocs indrets tan explotats. El méstrist és que aquest model s'exporta a altres llocs, com laRepública Dominicana o Cuba, països econòmicament dè-bils que necessiten doblers urgentment. Crec que és unproblema d'ètica molt gran i un càrrec de consciència enor-me que els responsables haurien de tenir en compte. Hemdemostrat que aquest model no funciona a llarg termini iara l'exportam a llocs que no tenen capacitat econòmica

Foca (Antàrtida) Flamencs (Galàpags)

Tortuga (Galàpags) Elefants marins (Antàrtida)

21 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Isabel Moreno

suficient, ni els professionals necessaris per poder dir quevolen una altra cosa. Els enganen i els exportam un modelque ja ha fracassat. En canvi hi ha altres països que ja fatemps que s'han plantejat altres sortides. Per exemple,l'Equador ja a principis de segle va planejar la conservacióde les Illes Galàpags com a Parc Natural i, tot i els proble-mes que ha tengut, es manté i treu un rendiment econò-mic per a tot el país. Per anar-hi has de pagar un cànon ino és un viatge barat, ara bé, està molt ben organitzat ipermet veure un paratge en estat molt ben conservat. Ésun exemple de com es pot treure rendiment de la conser-vació de la natura. És similar al que passa a Mallorca apetita escala amb l'Albufera d'Alcúdia. Hi ha una sèrie d'ho-tels oberts a l'hivern a la badia d'Alcúdia perquè vénengrups d'observadors d'aus. Fins i tot la conservació potdonar un rendiment econòmic. Anem molt endarrerits res-pecte a molts de països que han pensat molt abans. Bale-ars encara és a temps de fer uns projectes coherents iunificats de gestió.Pensar en conjunt en l'aigua, en l'energia, en les costes,en la població... Països tan petits com Malta o Belize te-nen els seus plans costaners i aquí, on el nivell de vida ésinfinitament més alt no tenim res. Molt bé, hem perdutmolt de temps però hem de reaccionar.

- Vostè ha participat a una de les poques propostes serio-ses que s'han fet fins ara per aturar la degradació del lito-ral en el pla Agenda Local 21 de l'Ajuntament de Calvià.Té esperances que arribi aquesta reacció?

- La gent està preocupada,però falta iniciativa. El que jodestacaria de Calvià és el co-ratge dels seus promotors. Elspolítics s'atreviren a plantejarla necessitat de cercar uns pro-fessionals independents, cien-tífics, economistes, urbanis-tes... per estudiar el tema.Després tota la informació ani-rà al govern municipal que lagestionarà. Aquest és l'exem-ple que s'hauria de seguir atota l'illa. Queda encara moltafeina però la gent no és beneita i si li ho expliques hoaccepta i pot elegir. És el moment d'informar la gent percercar sortides a aquest problema.

Ara tenim platges que esregeneren i desapareix

l'arena, ports que han defer un contraport perquès'omplen d'arena, escullsartificials que s'omplend'arena, praderes que

desapareixen, etc.

- núm. 2 - 199922

BIODIVERSITAT Jardí Botànic de Sóller

Com sempre, els nins han estat elsprimers a gaudir d'aquest tresornaturalístic. Arriben amb els autocarsescolars a l'antic Camp d'en Prohom,situat al començament de la carrete-ra que uneix Sóller amb el Port, i quanbaixen i comencen a circular pels ca-minois del Jardí Botànic saben totd'una que cada un dels vegetals que

El Jardí Botànic de Sóller:El museu més viu de Mallorca

Gina Garcías

Les llavors de cinquanta plantes benèfiques, tals comles milfulles, els llevamans, la lavanda, el marubí,l'herba gatera, l'orenga, la cua de cavall, l'herba sanao la rosella, i l'exposició viva de sis-centes espèciesvegetals -la majoria de les quals són endèmiques deles Balears- són la principal raó de ser del Jardí Botà-nic de Sóller, un espai generós, nascut i situat al redósdel Museu Balear de Ciències Naturals. És, tot junt, elfruit de la voluntat tenaç d'un grup de sollerics unitsper l'admiració al naturalista Guillem Colom i perl'amor més literal a la terra, un grup que, després demolts d'esforços per aixecar aquest homenatge viu ala naturalesa i a la ciència, ha rebut finalment elsuport institucional que consolidarà el futur d'aquestaconstància.

creixen a aquest espai té una funciógairebé sempre útil per a l'home, unorigen específic, unes característiquesúniques, i es sorprenen i riuen quancomproven que tots tenen també unnom propi, molt enrevessat si es diuen llatí, però molt familiar si se l'ano-mena en la nostra llengua catalana.En una àrea de 9.500 metres qua-

drats, que arriba fins a un camp detarongers veïnat, els corriols mostrenles pimpinelles menorquines, lescoronil·les de Felanitx, els gladiols dePollença, la sàlvia de Ferreries, elsespàrecs de Lloseta, les magnòlies,els papavers, la ruda de Formentor,les ortigues de Llucmajor, la berbenai així fins gairebé a l'infinit.

El jardí es va crear el 1986 com apart del Departament de Botànica delMuseu Balear de Ciències Naturals. Elmes d'abril del 1997 es va constituirla Fundació Jardí Botànic de Sóller, ala qual participen el Govern balear, elConsell de Mallorca, l'Associació delMuseu Balear de Ciències Naturals, laUniversitat de les Illes Balears, l'Ajun-tament de Sóller, l'Associació Ibero-Macaronèsica de Jardins Botànics, ila Caixa de Balears "SA NOSTRA".

Sota una aparent espontaneïtat, enel silenci on la vida creix i es desfà is'acarona i bull, es desenvolupa tam-bé, sense fer-s'hi veure, una minu-ciosa activitat conservacionista i ci-entífica. El Jardí Botànic és un labo-ratori natural per a l'observació, laconservació, la reproducció, la inves-tigació i la divulgació d'espècies. Estàsituat exactament a una latitud de 39º46' N, a una longitud de 2º 42' E i auna altitud de 60 metres, i la consta-tació d'aquestes coordenades no éspedanteria, sinó requisit indispensa-

Un laboratori natural.

23 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Jardí Botànic de Sóller

ble per als naturalistes. Les tempera-tures oscil·len entre els 10º de mitja-na al mes més fred i els 25,7º en elperíode més càlid. La pluviometriaanual, 879 mm, no és suficient permantenir la vida de les plantes du-rant l'estiu. L'acció proteccionista del'home també és visible en l'alimen-tació i en la medicació de les espèci-es vegetals, amb adobs i insecticidesquan és necessari.

Magdalena Vicens i Fornés és la res-ponsable del Jardí. Els objectiusd'aquest espai de vida són "la pro-tecció i conservació dels recursos ge-nètics de plantes rares, endèmiques imicroareals de les Illes Mediterràniesi de les seves àrees d'influència. Elcultiu, la propagació i l'estudi de lesespècies mediterrànies en perill d'ex-tinció, tot donant prioritat a les bale-àriques. L'educació i divulgació de labotànica a nivell escolar i adult. L'ex-hibició i mostra de la flora balear id'altres illes mediterrànies i de lesseves àrees d'influència.

Magdalena Vicens fa feina amb dosjardiners i una conservadora. L'equipté un pressupost de 13 milions depessetes per a les despeses de man-teniment del jardí. I la Fundació haposat a disposició dels investigadorsi científics altres 17 milions de pes-setes. Ara un equip d'investigadors fa,amb els recursos del Jardí Botànic,un projecte de conservació de la flo-ra del Parc Nacional de Cabrera. Al-tres quatre projectes es fan amb fi-nançament del Govern balear. Sónprojectes de recuperació de quatreespècies vegetals concretes en perilld'extinció. Vet-les aquí:

LIGUSTICUM HUTERI: Es tracta d'unvegetal endèmic del puig Major deMallorca. Només en queden tresexemplars. El Jardí Botànic ha acon-seguit reunir llavors d'aquesta plan-ta. Unes llavors que només tenia elJardí Botànic de Brest (França).

PTERIS VITATTA: És una falgueraque només es troba a Deià. Tambéd'aquesta planta només en quedentres exemplars. El Jardí Botànic haaconseguit reproduir-la amb espores.Els científics tenen l'esperança d'am-pliar la repoblació l'any que ve.

LYSIMACHIA MINORICENSIS: Ésuna planta endèmica de Menorca quees va extingir completament al seuhàbitat natural. Gràcies al préstec dellavors fet per altres jardins botànicseuropeus, el Jardí Botànic de Sóllertreballa des de fa quatre anys en laseva reproducció. Ara ha aconseguitja repoblar alguns barrancs deMenorca. La Lysimachia Minoricensisha aferrat i fins i tot ja ha florit.

OTANTHUS MARITIMUS: Planta en-dèmica de les Balears que va desa-parèixer totalment a Mallorca iMenorca, i de la qual només en que-daven alguns exemplars a les Pitiüsesquan el Jardí Botànic començà les tas-ques de recuperació. És una plantaaromàtica que popularment era co-neguda com l'herba dels trucadors.Es trobava a l'arena de les zones du-nars.

L'acció de l'home ha estat la princi-pal causa de la sevadesaparició o del riscd'extinció d'aquestesespècies, exceptuantel cas del Ligusticumhuteri del puig Major,que va ser devastadaper les cabres salvat-ges. La Lysimachiaminoricensis va desa-parèixer a principis desegle. Les cabres, peròsobretot els col·lec-cionistes botànics va-ren acabar amb ella.La Pteris vitatta viviaa Deià vora una fontd'aigua natural. Quanla font es va canalitzarla planta morí de set.Finalment, l'herba dels trucadors vaser exterminada pel ciment de les ur-banitzacions que cresqueren vora lamar.

Entre les sis-centes plantes del Jar-dí Botànic de Sóller hi ha tots els en-demismes de les Balears, que formenuna tercera part de la nostra flora sil-vestre. També hi ha una col·lecció deplantes de les Illes Canàries. La sevapresència no és gratuïta ni capritxo-sa. Es varen dur per poder compararla diferent evolució de la flora de lesBalears i de les Canàries. Els investi-gadors han arribat a la conclusió quefa trenta milions d'anys la vegetaciómallorquina era molt semblant a lacanària. Així s'han trobat a les Bale-ars fòssils de plantes que encara vi-uen en abundància a les Canàries.Aquesta comprovació ha servit perextreure altres conclusions sobrel'evolució diferent dels dos arxipèlags.

Ara hi ha obres al Jardí. Es cons-trueix una nova marjada que alber-garà una col·lecció de cactus proce-dents de la finca de s'Avall, a ses Sa-lines de Mallorca, i que han estat ce-dits per Carmen Delgado de March.També els hereus del ciutadà suecHans Heidersbach, un paisatgista queva viure a Sóller fins a la seva mort,han donat al Jardí Botànic la col·leccióde plantes d'origen sud-africà que

posseïa Heidersbach a la seva casade Sóller.

El vitalisme del jardí es constata nonomés a les plantes, sinó també enla generositat i l'efervescència calla-da que bull als seus voltants. La Uni-versitat de les Illes Balears vol posaren marxa una petita escola botànicaque, a través d'un mostrari de dife-rents espècies, explicarà l'evolució deles plantes a les Balears.

Pel seu costat la Conselleria d'Agri-

cultura també ha previst fer, a algunredós dels 9.600 metres quadrats delJardí, una "àrea de reserva d'horta-lisses i fruiters autòctons de les Ba-lears."

LA RESTAURACIÓ D'UNABOCADOR

Un dels projectes que proporciona-rà resultats a més curt termini és elque el Jardí Botànic du a terme ambla col·laboració d'una empresageotècnica, i que finança el Consellde Mallorca. Es tracta d'un projecteper a la restauració vegetal d'un abo-cador de fems. El Jardí Botànic re-col·lecta les plantes que creixen desde sempre als voltants de l'abocadorper estudiar si s'adaptaran al terrenyde l'abocador. El Consell de Mallorcaté la intenció de repoblar d'aquestamanera amb una capa vegetal tots elsabocadors que han prol i feratconsentidament i il·legal a Mallorca.El projecte inclou un estudi del sòl del'abocador, per posar els mitjans per-què no contamini el subsòl.

A més d'aquests projectes d'inves-tigació i de restauració, el Jardí Botà-nic fa altres empreses mésdivulgatives, com el cartell que moltsdels visitants se'n duen, i que contéuna relació de les "50 plantes per a

Cada plantaestà

identificada.

- núm. 2 - 199924

BIODIVERSITAT Jardí Botànic de Sóller

remei" que són les 50 millors plantesmedicinals de les Balears. Un concursde fotografia botànica organitzat ambla col· laboració del Consell deMallorca suposa un altra forma departicipació dels ciutadans en l'obser-vació de la nostra flora. Pel seu cos-tat, la Caixa de les Balears "SA NOS-TRA" prepara una exposició titulada"Etnobotànica" que explicarà quinessón les plantes que l'home ha anatutilitzant més al llarg de la història.Es tracta d'una exposició itinerantdedicada a escolars i a públic adult.

EL BANC DE LLAVORS

El banc de llavors és l'activitat delJardí Botànic que més impacta elsescolars que el visiten. La sevaespectacularitat no és material, sinóque es troba en el misteri dels tubsd'assaig que guarden el secret de lavida vegetal. El banc de llavors és unpetit laboratori on una gelera n'ocu-pa el lloc central. Però els nins s'ima-ginen l'essència de boscos sencersconcentrada a cada proveta congela-da. A cada tub, la sement d'una plan-ta en perill d'extinció, o d'una plantaendèmica i molt cobdiciada pels in-vestigadors i col·leccionistes dels llocsmés llunyans del món, o una plantaque es vol reproduir al Parc Nacionalde Cabrera� El cicle de cada espècieconsisteix a recol·lectar una planta,extreure'n les llavors, dessecar-les icongelar-les a 20º sota zero. Cadacinc anys s'han d'agafar algunes lla-vors i fer proves de germinació, percomprovar la seva viabilitat. Com méspoca humitat té una llavor, més vita-litat té, i a partir d'un 3% d'humitat,

cada grau que s'aconsegueix baixarsignifica duplicar la vida activa de lallavor. Igualment, a partir de la con-gelació, cada grau sota zero ques'aconsegueix conservar equival aduplicar la vida activa de la llavor.

EL MUSEU: MOTOR I ÀNIMADEL JARDÍ

Potser ara la major espectacularitat,activitat i admiració es concentra en-torn del Jardí Botànic, però els seusresponsables no obliden que ha estat

gràcies als promotors i els que tenencura del Museu Balear de CiènciesNaturals que ha sorgit el Jardí i se liha donat alè. Durant els darrers deuanys, tots els esforços del Museus'han dedicat a la restauració de lescases i a la creació del jardí. L'Asso-ciació del Museu Balear de CiènciesNaturals ha estat, de totes les enti-tats que formen la Fundació, la queha fet un esforç més gran en favordel Jardí.

Tot i que la primera fase del Museues va inaugurar l'any 1992, la gesta-ció d'aquesta institució data de mésde deu anys enrere, quan, el 1981 ungrup de naturalistes de Sóller vaconstituir l'Associació del Museu Ba-lear de Ciències Naturals amb l'ob-jectiu, ja decidit, de crear el Museu iel Jardí Botànic. El grup va aconse-guir tot d'una el suport de la Caixa deBalears "SA NOSTRA" que cedí al'Ajuntament, a un preu quasi simbò-lic la finca del Camp d'en Prohom iuna de les seves cases, on s'instal·-laria el Museu. Després, el científicGuillem Colom va acabar de donarl'empenta definitiva quan, el 1986,

cedí a l'Associació del Museu tota laseva biblioteca naturalística: una basede dades d'onze mil títols i una col·-lecció important de revistes científi-ques, el resultat de vuitanta anys d'in-vestigació orientada fonamentalmenta la micropaleontologia.

GUILLEM COLOM

Va ser, aquest acte de cessió, unmutu homenatge entre Guillem Co-lom i Sóller, a través de l'Associaciódel Museu Balear de Ciències Natu-rals. Els sollerics admiraven la figurad'aquest científic solitari i bon home,sempre cordial, el científic més pro-ductiu de les Balears durant aquestsegle. Autor de tres-centes publica-cions sobre paleontologia. A més dela seva biblioteca Guillem Colom donàal futur Museu -amb una fe que seriaa la vegada una força decisiva per ala consolidació de la institució- unamolt valuosa col·lecció de 20.000 pre-paracions microfòssils i un fons do-cumental de 5.000 cartes, que cons-tituïen la seva correspondència cien-tífica. Poc abans de morir, l'any 1992,quan tenia 92 anys, Guillem Colomva prendre espontàniament la parau-la el dia 9 de maig en el acte d'inau-guració de la primera fase del MuseuBalear de Ciències Naturals i del Jar-dí Botànic. Davant totes les autori-tats, poble i convidats de les diferentsinstitucions científiques mallorquines,Guillem Colom parlà de la necessitatde consolidar el Museu, i les sevesparaules i el to tan càlid, tan entu-siasta i tan vehement que va emprar,aconseguiren transmetre a tots elsque l'escoltaven, el convenciment queera necessari i important que el Mu-seu arribàs a ser -com així ha estat-una referència única i vital per a lestasques d'investigació, preservació idivulgació de les ciències naturals aMallorca.

Així que la primera fase del Museus'inaugurà oficialment no fa encaravuit anys, durant les fires de Sóller.Va ser una inauguració humil, i ambla qual quedaren inaugurades tambéles primeres marjades del Jardí Bo-tànic. A partir d'aquell moment que-daven obertes a la visita del públicles primeres cinc marjades del JardíBotànic. Això és el que contenien:

1- Plantes de les Balears de caràc-ter especial: aquí se situaren deter-minats arbusts de les Gimnèsies iPitiüses que presenten algunes carac-terístiques en comú, a més d'un grupde labiades del gènere Thymus, queprecisen d'espais força ombrívols.

El museu,una obrapopular icientífica.

25 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Jardí Botànic de Sóller

25

2- Àrea de secà: a aquest sector,vigent encara, es poden contemplarels socarells, els coixinets i altresplantes espinoses adaptades a am-bients àrids i que precisen de molt desol.

3- Plantes aromàtiques: ben cone-gudes popularment pel seu ús culi-nari i per a infusions, con són el cost,la senyorida, la farigola, les mentes,les lavandes, les sàlvies, etc.

4- Rocalla humida balear: Contéplantes endèmiques de distribuciómolt localitzada a penyes humides,torrenteres ombrívoles i llocs negatsgran part de l'any.

5- Rocalla seca balear: hi estan re-presentades les espècies rupícoles ifissurícoles i totes les que són prò-pies dels roquissars.

Al principi el Departament de Botà-nica del MBCN estava dirigit per JosepLluís Gradaille i Lleonard Llorenç, queposaren en marxa també el Banc deGermoplasma que ara s'ha consoli-dat, i que va ser un dels primers bancsde llavors de l'Estat espanyol.

Ara és Lluc García qui té cura delMuseu Balear de Ciències Naturals,dirigit per Damià Crespí. Lluc Garcíaatén gairebé totes les funcions delpetit museu: des de vendre les en-trades als visitants fins a proporcio-nar totes les explicacions científiquesque li demanen, tenir cura de la biblio-teca i conservar tot l'actiu del museu.

La primera sala d'exposició perma-nent del Museu Balear de CiènciesNaturals de Sóller desenvolupa al llargde catorze plafons i plafons-vitrina,la història de les ciències naturals ales Balears, des del segle XVIII fins al'actualitat. L'esquema dels plafons vaser establert pel primer director delMuseu Àngel Ginés, i és el següent:

1- La Il·lustració.2- Bonaventura Serra i Cristòfol

Vilella.3- Menorca a l'inici del segle XIX.4- La botànica a la primera meitat

del segle XIX.5- La geologia durant el segle XIX.6- Barceló i Rodríguez Femenías.7- La zoologia al segle XIX.8- La botànica al canvi de segle i la

figura de l'Arxiduc.9- El naixement de la bioes-

peleologia i la troballa del Myotragus.10- Odón de Buen i el laboratori

oceanogràfic.11- La biologia durant la primera

meitat del segle XX.12- Pau Fallot i Bartomeu Darder.13- Guillem Colom.14- I nstitucions actuals dedicades

a les ciències naturals a les Balears.

L'espai central d'a-questa sala és ocupatper quatre urnes trans-parents i una maquetacentral. Les urnes per-meten ressaltar ele-ments museístics signi-ficatius de la botànica,la paleontologia, la zoo-logia i l'evolució biolò-gica, amb exemples ex-trets de la naturalesabalear, i que sempre fanal·lusió als seus aspec-tes històrics. La maque-ta central és dedicadaa la geologia de Mallor-ca i presenta quatretal ls geològics quemostren les distintes in-terpretacions que s'han fet de l'estruc-tura geològica de l'illa. Els quatre tallses poden moure verticalment, mitjan-çant motors elèctrics, i permetencomparar l'evolució dels coneixe-ments geològics al llarg de quasi unsegle.

Les urnes i la maqueta estan inte-grades a l'exposició amb el següentesquema:

1- Botànica: dels primers herbarisals bancs de germoplasma. Clusius1601-Banc de Germoplasma/JardíBotànic de Sóller 1991.

2- Paleontologia: fòssils: objectesde l'interès dels primers geòlegs. J.Vargas Ponce 1787-J. Bauzà 1875.

3- Zoologia: l'empresa dels anticsnaturalistes: l'inventari de la fauna.J. Ramis i Ramis 1814- F. Barceló iCombils 1875.

4- Geologia: evolució dels coneixe-ments sobre l'estructura geològica de

Mallorca. La Marmora 1833-B. Darder1929.

5- Evolució: el Myotragus: seqüèn-cies d'un descobriment. D. Bate 1909-Moyà-Solà i Pons Moyà 1981.

Lluc García mostra orgullós el mu-seu a visitants petits i grans, locals iestrangers. Amb tota la seva modès-tia sap també que aquest museu iaquest jardí és el resultat esplèndid

d'una voluntat col·lectiva i generosa.Sap que la primera llavor la posà sensdubte l'esforç solitari, pacient i tenaçd'una figura tan petita com notable,com va ser don Guillem Colom, i queaquest esforç germinà en l'admiraciódels sollerics fins al punt que tot cobràvida i volum, i que les institucions esfixaren i se'n temeren que havien inde-fugiblement de donar suport a unaobra tan popular com científica, comés el Museu i el Jardí Botànic de Sóller.

El jardíés fruït

de treballcol·lectiu.

- núm. 2 - 199926

A la bellesa i la varietat de l'entornnatural de Balears s'hi afegeix una raómés per fer una crida a la seva con-servació: les propietats medicinals quetenen moltes de les espècies quetrobam a les Illes. I no parlam d'unaqüestió menor. Es calcula que un 75%de les medecines tenen el seu origenen un component produït per la natu-ra. En el cas de Balears, tres exem-ples recents que s'han donat a Eivissa

posen de manifest el valor que enaquest àmbit té el nostre entorn. Unprestigiós centre d'investigació d'EstatsUnits experimenta amb una planta sil-vestre, la Thapsia garganica, desprésque se li enviassin les llavors des deles Pitiüses, per a la seva possible uti-litat en el tractament del càncer depròstata. A la Reserva Natural de sesSalines de Formentera s'hi cultivendues espècies, l'alga Dunaliella salinai un organisme marí, l'Ecteinascidinaturbinata, amb substàncies que tam-bé poden servir per combatre diferentstipus de càncer.

Aquest darrer projecte és potser elmés important; el du a terme l'empre-sa farmacèutica espanyola PharmaMar, creada l'any 1986 amb l'objectiude descobrir, desenvolupar i comercia-litzar nous fàrmacs d'origen marí quemillorin l'efectivitat dels ja existents.

Dels més de quatre-centsnous composts descobertsper Pharma Mar, l'ecteinas-cidina-743 (ET-743), ques'aïlla de l'organisme E.turbinata, és el que es tro-

ba en una fase d'investigació mésavançada, amb la participació de dife-rents centres a nivell mundial. Ja s'hanfet assajos a pacients i s'han demos-trat, en condicions de laboratori, lesseves propietats front als tumors depulmó, mama, ovari i les melanosis.És prevista la comercialització a nivellmundial del medicament en un termi-ni de dos o tres anys.

Aquesta experiència és no només

important pels seus resultats concrets,sinó pel que significa quant al conei-xement de les propietats medicinalsdels organismes marins, ja que aquestentorn ha estat objecte d'investiga-cions científiques des de fa només unesdècades, mentre que el coneixementdel medi terrestre és molt més gran.

L'E. turbinata és una espècie pròpiad'aigües càlides, típicament caribenya,però que ha arribat fins a la Mediter-rània, on es pot trobar a diferents llocs.S'Estany des Peix de Formentera és onhi ha la major de les poblacions exis-tents conegudes fins ara a la Mediter-rània Occidental. Pharma Mar comen-çà a estudiar la possibilitat de desen-volupar un projecte de producció con-trolada de l'organisme a l'illa pitiüsal'any 97, projecte que, després decomptar amb tots els vist-i-plaus, s'hafet realitat aquest estiu.

El que s'ha fet a s'Estany des Peix ésun assaig de producció controlada del'E. turbinata, amb un objectiu experi-mental, tot estudiant com millorar ioptimitzar la tecnologia emprada per,en un futur pròxim, poder dur a termeuna producció més important, amb unobjectiu que ja seria industrial.

Per tal de fer aquest assaig, PharmaMar ha invertit més de sis milions depessetes per instal·lar tota una in-fraestructura (composta per unes ma-lles i unes estaques de fusta), que ocu-pa menys d'un 2% de la superfície del'estany. Abans, l'empresa farmacèu-tica ha demanat i obtingut tots elspermissos corresponents tant de l'or-

ganisme Parcs Nacionals, comde la Direcció Provincial deCostes (Ministeri de MediAmbient) i del Govern, enconcret de la Direcció Gene-ral de Pesca de la Conselleriad'Agricultura.

Així, des de maig fins a oc-tubre, que és el moment quanapareixen a l'estany les colò-nies d'aquest organisme in-vertebrat marí per la pujadade la temperatura de l'aigua,s'ha dut a terme l'assaig. Totel treball s'ha fet de formamanual i els submarinistes,sumant tots els minuts, hanestat trenta dies davall l'ai-gua, per recollir i controlar laproducció. En total, PharmaMar ha recollit devers tres milquilograms de l'E. turbinata,a raó d'un gram per cadatona, segons l'empresa far-macèutica, una proporció queés compatible amb el normaldesenvolupament de la pobla-

ció natural d'aquest organisme i d'al-tres que viuen a l'estany.

L'estructura romandrà a s'Estany desPeix durant tot l'hivern, ja que no pro-dueix cap mal a l'entorn, i el properestiu es tornarà a dur a terme l'assaig.Des de Pharma Mar destaquen el fetque la biomassa que es recull no éstotalment aprofitable, ja que s'ha d'aï-llar la substància amb la qual dur aterme l'experiment, i que l'objectiu fi-nal és aconseguir un cultiu de formaartificial. Per la seva banda, el Governcreu important el fet que el treball esdugui a terme amb la supervisió di-recta de Parcs Nacionals, com a Re-serva Natural, i que l'empresa presen-ti informes mensuals del desenvolupa-ment i dels resultats de l'assaig.

A més, l'executiu autonòmic creu queaquest projecte, i el de l'alga Dunaliellasalina, és un exemple de "com es pot

BIODIVERSITAT Propietats medicinals

Implantació decolònies a lesestructures enxarxa de cultiua s'Estany desPeix.(foto: Pharma Mar)

Un entorn que curaMaria Ferrer Oliver

27 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Propietats medicinals

fer feina amb la biodiversitat de formaproductiva", tot aprofitant els recursosde la Reserva Natural de ses Salinesde Formentera.

En el cas de l'alga, la iniciativa dónales seves primeres passes, sense ques'hagi arribat encara al nivell de resul-tats experimentals que s'han obtingutamb l'anterior exemple. El cultiu es faa s'Estany Pudent. La Dunaliella salinaés molt valorada perquè conté alts ni-vells de beta-caroteno. Diferents es-tudis clínics realitzats al Japó i a la Xinademostren que existeix una correlacióentre la incidència del càncer i el baixnivell d'aquesta substància a la sang.Així, s'estudia si el consum de deter-minats aliments que estiguin preparatsamb l'alga pot ajudar la prevenció d'al-guns tipus de tumors cerebrals, de pell,d'estómac o la leucèmia. Els compo-nents de la Dunaliella també són bonscom a protector contra la radiació so-lar, com a additiu natural i com a colo-rant.

El cultiu el du a terme l'empresaAcuicultura Balear, amb l'auto-rització de Parcs Nacionals, iamb ajudes del Govern. S'EstanyPudent compleix a la perfecciótotes les condicions per a la pre-sència d'aquesta alga uni-cel·lular, que és característicatambé d'altres salines arreu delmón, i que fou descoberta facent cinquanta anys per un en-ginyer francès. Té alts nivells desalinitat i intensitat lluminosa i,a més, el cultiu de l'alga pot aju-dar a la recuperació mediam-biental de l'estany. L'abandona-ment de la producció salinera alsanys seixanta va provocar unacontínua degradació de l'entorn,afectà el cicle de renovació del'aigua i allunyà els abans co-muns aucells i peixos. Les ma-les olors i els moscards feren queel sector turístic mostràs les se-ves queixes. Acuicultura Balearjustifica el seu projecte no no-més per la utilitat medicinal quepot tenir el cultiu de l'alga, sinótambé pels efectes positius que té pera l'entorn. Segons aquesta empresa,la producció de Dunaliella salina afa-vorirà que es renovi el cicle de l'aiguai frenarà el procés d'hipersalinitzacióque fa malbé l'entorn.

THAPSIA GARGANICA

El tercer exemple que exposam técom a escenari Eivissa i com a prota-gonista la flora balear. Les Illes tenen

una gran riquesa botànica, amb mésde mil cinc-centes plantes silvestresrepartides per Mallorca, Menorca,Eivissa i Formentera, i és Mallorca, acausa de la diversitat d'ambients, laque reuneix mil quatre-centes d'aques-tes plantes. D'aquesta riquesa, unapart important, devers cent cinquantaplantes, només creixen a Balears. Sónles anomenades plantes endèmiques.

La Conselleria d'Agricultura i Pescadel Govern, de la qual llavors depeniala Direcció General de Desenvolupa-ment Rural i Medi Ambient, rebé el no-vembre de l'any 1995 una carta del'ambaixada espanyola a Washington,als Estats Units. El doctor John Isaacs,professor d'Oncologia i Urologia delprestigiós centre de càncer JohnsHopkins, a Baltimore, mostrava el seuinterès per una planta, la Thapsiagarganica, que creix a Eivissa, i de laqual se n'havien aïllat components ambquè s'investigava la seva utilitat en lalluita contra el càncer de pròstata. "Ales societats occidentals el càncer de

pròstata s'ha convertit en el més comúentre els homes. Hem identificat uncomponent anomenat thapsigargin ques'extrau de la Thapsia garganica i es-tam molt interessats en el seu ús pera experiments clínics contra el càncerde pròstata", explicava el professor ala seva carta.

La Thapsia garganica creix a Eivissai Formentera, en boscos poc espessos,i a altres llocs de la Península, comAndalusia i Extremadura, i Portugal.

D'aquest mateix gènere, amb una al-çària menor, hi ha una planta endèmi-ca a Balears, que creix a Mallorca iMenorca, anomenada Thapsiagymnesica.

El Govern va respondre positivamenta la petició i remeté als Estats Unitsllavors de la T. garganica. L'informeon es donava el vist-i-plau a la peticióexpressava que "el cas confirma demanera espectacular la importànciaaplicada de la conservació de la vidasilvestre". Un valor que no sempre liés reconegut, tal i com assenyalavaPere C. Palau i Ferrer (Les plantesmedicinals baleàriques, Ed.Moll,1981): "Una cosa notable tenc obser-vada: que cap, o quasi cap de les plan-tes endèmiques no és emprada en lamedicina casolana. Més d'una seixan-tena d'espècies exclusives de les Ba-lears (de llavors ençà el nombre hacrescut) són prou per donar un caireespecial a les Illes en l'aspecte botà-nic.

"Esbombada aquesta fama, han

vengut aquí eminències estrangeres aherboritzar-hi, i no hi ha cap museude ciències naturals que no estigui in-teressat a posseir aquests endemismesa les seves col·leccions". Una frasequasi visionària del que ha passat ambla Thapsia garganica, encara que noes tracti d'un endemisme, però queconfirma la importància de la conser-vació de la flora de les Illes, que contéproductes biològics amb uns valors queen alguns casos encara desconeixem.

Colònia de l'E.turbinata

recentmentimplantada.

(foto: Pharma Mar)

- núm. 2 - 199928

BIODIVERSITAT Eivissa

La fortificació de baluards renaixentista i el conjunt his-tòric d'intramurs de Dalt Vila , segons la documentació:"paradigma monumental intacte de les fortificacions debaluard a Espanya i Hispanoamèrica on es pot veure l'apli-cació perfecta dels fonaments teòrics i científics innova-dors de les construccions defensives del S. XVI" -a mésde la necròpolis feniciopúnica des Puig des Molins, el ja-ciment fenici de sa Caleta (segles VIII-VII a.C), "exemple

de l'urbanisme fenici en la fase arcaica a les colònies d'oc-cident", i les praderies de posidònia oceànica i les sevesformacions naturals a la reserva natural de ses Salines,en els municipis d'Eivissa i Sant Josep són els quatre ele-ments que justifiquen aquesta petició.

La fortificació de Dalt Vila, Monument Nacional des de1946, constitueix una mostra completa de l'enginyeria mi-litar de les construccions renaixentistes del segle XVI. Elseu traçat heptagonal, que inclou set baluards, fou obrade l'enginyer italià Joan Baptista Calvi que la projectà perencàrrec de l'emperador Carles I l'any 1554.

Eivissa ha demanat formar part del patrimonimundial. L'expedient que ara es tramita davant laUNESCO s'ha efectuat a partir de les orientacionsdel Comitè del Patrimoni Mundial, i s'hi presentala ciutat com una interrelació naturalesa i cultura,un equilibri raonable entre els seus béns naturals iculturals, que estan històricament units a travésde la mar i de ses Salines, tot formant unasimbiosi particularment important.

A més, el conjunt històric d'intramurs de Dalt Vila téentorns d'alt valor, les anomenades ses Feixes (els horts)que també des de l'any 69 són Conjunt Històric. Aquestentorn, del qual se'n volen conservar els usos tradicio-nals, és d'origen àrab i envolta el conjunt monumentaltot constituint un paratge natural que comunica visualmentamb el recinte històric i preserva la memòria del mónrural que des de fa més de mil anys va envoltar la ciutatd'Eivissa.

El paratge cultural dels horts del segle XVII, de tradiciósingular àrab, també inclou el panorama pintoresc prote-git per llei i les barriades extramurs de sa Marina i saPenya, i el barri de la plaça de Vara de Rei, que són Con-junt Històric, un típic exemple aquest darrer dels petitseixamples de principis del segle XX amb els seus singu-lars conceptes d'urbanisme i edificis emblemàtics.

Per la seva banda la necròpolis feníciopúnica des Puigdels Molins hi es presentada com la més important i com-pleta d'aquella civilització mediterrània desapareguda,amb 3.500 hipogeus excavats en roca.

SIMBIOSI NATURALESA I CULTURA

La mar amb les praderies de posidònia, com elementd'unió entre el patrimoni i el singular jaciment fenici desa Caleta, associat a la mar a través de ses Salines esde-vé un element que engloba i unifica el projecte, tot do-nant-li una nova dimensió.

Sa Caleta, al municipi de Sant Josep, fou una antigaciutat fenícia dedicada a la explotació industrial de la sal

des del segle VIII a. de C., l'ex-plotació encara continua. SaCaleta és el precedent cronolò-gic de la fundació de Dalt Vilad'època feniciopúnica.

D'aquesta manera Eivissa espresenta davant la UNESCO nonomés com un bé cultural sinó"com equilibri raonable entre elsseus béns naturals i culturalsque, encara que diferents, estanhistòricament units a través dela mar i de ses Salines, i formenuna simbiosi particularment im-portant derivada de les sevespròpies característiques", s'hi diua la documentació. Tot això dinsde la reserva natural de ses Sa-lines, que fou declarada com atal el 1995, i on les praderies deposidònia i les illes d'es Freu iSalines de Formentera són unexemple d'un hàbitat seriosa-ment amenaçat o desaparegut aaltres indrets de la Mediterrània

i que és considerat vital per a la conservació dels fonsmarins i de la biodiversitat mediterrània perquè albergauna àmplia varietat de peixos i endemismes protegits.

COMPROMÍS AMB LES GENERACIONSFUTURES

Que la petició suposa un compromís es traspua a ladocumentació, perquè formar part del Patrimoni del Mun-dial, haurà d'esser, sens dubte, un orgull, però a la vega-da una exigència per als habitants d'Eivissa i també, com

Patrimoni mundial

Eivissa, compromísamb el futur

M. M.

Dalt Vila.

29 - núm. 2 - 1999

BIODIVERSITAT Eivissa

no pot esser d'altra manera, per a les seves institucions.La sol·licitud inclou el compromís d'adoptar els criteris

d'actuació de la UNESCO, i per això hi ha un apartat queinclou el compromís de preservació no només de les mu-rades, sinó també de tots els elements més fràgils sem-pre tenint en compte les consideracions del patrimonimundial, és a dir, que les intervencions hauran d'esserestrictes i fetes amb els criteris d'autenticitat i integritatmarcats per l'organisme internacional.

Així mateix els plans urbans d'Eivissa s'hauran d'adap-tar a aquests criteris, la qual cosa vol dir que abans dequalsevol intervenció s'han de fer estudis i prospeccionsarqueològiques per garantir que la recuperació dels ele-ments, dels quals el més important es el castell, sigui"crítica".

UNA INTERVENCIÓ POLÈMICA

Amb això es vol sortir al pas a la controvertida rehabi-litació que tengué lloc a la porta d'entrada del Castell, ique ha estat objecte d'un informe per part del ComitèNacional Espanyol d'ICOMOS (Consell Internacional deMonuments i Indrets) que ha assenyalat que "es mostrapreocupat per la intervenció al castell de Dalt Vila, unapart important del conjunt històric i de les murades quevol esser inclòs en la Llista del Patrimoni Mundial, i per ala qual demanen l'eradicació".

Pepita Costa, regidorade Cultura de

l'Ajuntament d'Eivissa

"Volem oferir una novaimatge de l'illa"

Eivissa ha demanat esser inscrita en la llistade Patrimoni Mundial de la UNESCO, la WordHeritage, la qual cosa podria significar, se-gons la regidora de Cultura de l'Ajuntamentd'Eivissa, impulsora de l'expedient, "una novadimensió quant a la conservació, i, sobretot,a la conscienciació dels ciutadans del valordel conjunt monumental i natural eivissenc"

Tot i que el nucli històric de Dalt Vila, els jacimentsarqueològics des Puig des Molins i sa Caleta i les pra-deries de posidònia podrien haver estat per si solesuna bona carta de presentació d'Eivissa davant elmón, l'illa no és coneguda a Europa per aquests va-lors, sinó pel sol, la platja i l'ambient de llibertat ques'hi respira.

Amb la presentació de la candidatura d'Eivissa da-vant la UNESCO per a la declaració com a PatrimoniMundial, els seus habitants volen reivindicar uns va-lors que sempre ha tengut i que poden haver estaten perill precisament per mor d'aquesta altra caramés frívola que a partir del boom turístic ha venutl'illa.

Per a Pepita Costa, regidora de Cultura de l'Ajun-tament d'Eivissa i impulsora de l'expedient, la imat-

Tot i això la rehabilitació de la porta planteja una qües-tió que es debat actualment ja que historiadors i arqui-tectes no es posen d'acord en els criteris que s'han deseguir per preservar i a la vegada habilitar.

Les intervencions de tipus rehabilitador o de restaura-ció en el patrimoni nosempre són respectuosesamb la identitat originaldel monument, la qualcosa altera la seva natu-ralesa genuïna, i per aixòla UNESCO, a través delseu Comitè del PatrimoniMundial recomana i exi-geix per a les intervenci-ons en el patrimoni inclòsa la llista mundial que encas d'esser necessàries esrealitzin sense adultera-cions ni conjectures i ambestudis previs que garanteixin la seva validesa. Aquestarecomanació és una de les normes relatives al PatrimoniMundial en la qual es prohibeix expressament la recons-trucció basada en projectes de tipus personal o que nosiguin fidels a l'original, cas, precisament, de la interven-ció que tengué lloc al Castell, i que haurà de suprimir-seen cas de rebre el sí de la UNESCO.

ge d'Eivissa pot esser reversible i la seva inclusió,com a ciutat i com a illa dins la llista de Béns delPatrimoni Mundial, no només serviria per canviar laimatge que se'n té, sinó que seria una empenta im-portant en aquestcamí que es vol durendavant, cap a unarecuperació dels va-lors propis. Primera-ment perquè s'acon-seguiria una majorconscienciació de lapròpia població resi-dent de la riquesa na-tural i cultural que tél'illa, i com a tal unmajor respecte i com-promís en el manteni-ment i recuperació delpatrimoni. Un com-promís que adquireix-ens diu la regidora-ja des del moment dela petició, l'obligaciómoral de les instituci-ons tant locals comautonòmiques i esta-tals. Per a Costaaquesta col·laboracióinstitucional ha co-mençat a donar els seus fruits amb la rehabilitaciódel Castell d'Eivissa, un dels elements més impor-tants i emblemàtics en la recuperació del patrimonihistòric i cultural, situat al recinte fortificat de DaltVila. No és aquesta l'única passa, i tampoc, diu opti-mista, no serà la darrera.

La declaració de PatrimoniMundial Cultural i Natural

du implícit el compromís derespectar el patrimoni

heretat i de transmetre'l ala següent generació de

manera que els nous usossiguin la garantia dela seva conservació

Eivissa cercauna imatgediferent.

- núm. 2 - 199930

L'estat del mónM

ÓN

"Com més creix l'economia, més s'in-tensifiquen les pressions sobre elsrecursos naturals. Des de 1950 a1997, la utilització de fusta s'ha tri-plicat, la del paper ha augmentat sisvegades, les captures de peix hanaugmentat gairebé cinc vegades, elconsum de cereals gairebé s'ha tri-plicat, el consum de combustibles fòs-sils gairebé s'ha quadruplicat i els con-taminants de l'aire i l'aigua s'hanmultiplicat unes quantes vegades. Latrista realitat és que l'economia con-tinuarà expandint-se, mentre quel'ecosistema del qual depèn no ho fa,creant-se una relació d'augment de

El prestigiós Institut Worldwatchsobre desenvolupament sosteniblepublica anualment un "estat del món"a manera de denúncia i reflexió sobrela situació mediambiental del planeta.A partir d'ara, aquest informecomptarà amb la col·laboració de "SANOSTRA" per a la seva edició catala-na.

la pressió". Qui escriu això és LesterR. Brown, un dels membres de l'Ins-titut Worldwatch sobre desenvolupa-ment sostenible que cada any publi-ca "l'estat del món" que a partir de1998 comptarà amb la col·laboracióde "SA NOSTRA", juntament amb ladel Banc de Sabadell i del CentreUNESCO de Catalunya per a l'ediciócatalana.

Segons Brown,però, el problemano és tant el crei-xement del con-sum, sinó queaquest incrementés molt per damuntdels recursos, laqual cosa pot de-

terminar una crisi mediambiental amitjan termini.

Lester R. Brown, juntament amb al-tres dotze investigadors, posen de re-lleu al llarg de l'informe sobre "l'estatdel món" com l'economia mundial vaper un camí diferent al dels recursosnaturals, la qual cosa accentua elsdesequilibris i amenaça amb una cri-si que afectaria, sobretot, els ali-ments. La població mundial ha pas-sat de mil milions de persones a mésde sis mil en el segle XX i això haintensificat l'ocupació de territori perproduir aliments. Però aquesta ocu-pació no és neutra, sinó que ha des-

truït una part substancial dela capa boscosa i això, junta-ment amb les emissions degasos provocades per la uti-lització de combustibles fòs-sils, ha contribuït a l'anome-nat efecte hivernacle i a l'es-calfament de la Terra. Unaconseqüència és el canvi cli-màtic que ha accentuant lamanca d'aigua a les regionsmés seques, la qual cosa in-crementa el perill de crisi:"Una qüestió - es pot llegit al'informe - de creixent inte-rès per a molts de governs,l'escassesa d'aigua, moltesvegades es considera separa-dament de l'escassesa d'ali-ments , però el 70% de total'aigua bombada del subsòl ola que es treu dels rius és uti-litzada pel regadiu, per aixòsi ens enfrontem a una futu-ra escassesa d'aigua, tambéens afrontem a un futur d'es-cassesa d'aliments.

SENSE LÍMITS

Però mentrestant tot du a

pensar que la humanitat viu preso-nera de la ideologia del creixement.Els líders polítics de tots els països,tant els desenvolupats com els quesón en vies de ser-ho, parlen de créi-xer per satisfer les demandes de lesseves respectives societats, però noés normal parlar de posar límits perimpedir que el creixement continuatesdevengui cancerigen per al conjuntde món i de la mateixa humanitat. Peraixò, recull l'informe, cal dissenyaruna economia que satisfaci les neces-sitats bàsiques de la població senseque s'autodestrueixi, una tasca lamagnitud de la qual només es potcomparar amb la seva urgència.

La filosofia del desenvolupamentsostenible no és, però, més que unautopia. La prova més evident n'ésl'avaluació econòmica del Fons Mo-netari Internacional per al primer se-mestre de 1997, la darrera conegudaabans de l'informe del Worldwatch."Va fer -s'hi diu- una previsió de crei-xement mundial del 4'4%, el més rà-pid de la dècada i, a més a més, pro-nosticava que aquesta ràpida expan-sió podria continuar el 1998. Hi havia(fa poc més d'un any, però ara tam-bé) "pocs senyals de preocupació: lainflació era baixa, els dèficits pressu-postaris s'estaven reduint en les eco-nomies capdavanteres i el comerç in-ternacional i els fluxos s'estaven ex-pansionant (...) Tal com observava elFinancial Times era un dels informesmés entusiastes sobre les previsionsde l'economia mundial de les darre-res dècades".

LA NATURALESA PAGALES CONSEQÜÈNCIES

Tot i els desordres financers asià-tics la valoració del FMI continuamantenint que l'economia s'expandi-rà, però mentrestant la naturalesa enpaga les conseqüències i, a la llarga,amenaça -per molt que ho amaguinels informes oficials- la humanitatamb una greu crisi alimentària. Enaquest sentit "l'estat del món" aportaaquesta darrera reflexió: "Som cons-cients que l'economia no pot conti-nuar expandint-se si es van deterio-rant els sistemes de suportmediambiental dels quals depèn. Arabé, com es poden reconciliar aques-tes tendències divergents? Què ésexactament el que alterarà el creixe-ment? Això ningú no ho sap, però elmés probable és que sigui l'escasse-sa d'aliments, perquè pràcticamenttotes les tendències de deterioramentdel medi ambient que hem esmentatabans dificulten la ràpida expansió delproveïment d'aliments".

La pròxima gran crisiserà d'aliments

GEA

31 - núm. 2 - 1999

MÓN L'estat del món

Durant la matinada del 25 d'abril esva trencar el mur de contenció d'unabassa de decantament de la minad'Aznalcóllar, a Sevilla, i una riuadad'aigües àcides i fangs tòxics vessàen el Guadalquivir fins arribar al parcde Doñana. Varen ser prop de cincmilions de metres cúbics que erensobre un turó, en unes instal·lacionsmineres que són propietat de Boliden,una empresa suecocanadenca, que esconsideraven segures fins al mateixdia de la tragèdia. Sembla que ningúno havia previst que l'embassamentera un perill potencial sobre la princi-pal zona humida de la Península Ibè-rica, la qual cosa ha posat en evidèn-cia les autoritats responsables deMedi Ambient tant a nivell ded'Andalusia com de la mateixa Admi-nistració central.

Era un dissabte vespre i a l'ende-mà tot era frissar per aixecar dics decontenció al llarg del llit del Gua-dalquivir per frenar l'ona tòxica. Enuna primera impressió semblà que elparc s'havia pogut aïllar, però els efec-tes de la contaminació varen demos-

Mig any després de la riuada tòxica que envaí elsvoltants de Doñana, el Parc Nacional es recupera a poca poc dels efectes. No obstant això, Greenpeace i altres

grups ecologistes han denunciat una acumulació demetalls que no han pogut ser netejats i que faran

malbé l'ecosistema de manera irreversible. El pitjor ésque aquest desastre podia haver-se previst.

trar ben aviat que no era així: milersd'aus i peixos morts deixaren unapetjada de desastre ecològic molt di-fícil d'oblidar i, endemés, els fangstòxics s'estengueren per tots els vol-tants fent malbé l'agricultura i la ra-maderia. La zona més afectada no vaser el parc nacional pròpiament dit,però sí l 'àrea d'influència queecològicament és tant important comel mateix espai protegit.

MALA GESTIÓ

L'Administració ha invertit molts demilions de pessetes en la retirada delsfangs, però la neteja no serà total finsque passin els anys i, mentrestant,els metalls continuaran essent unaamenaça. Si més no, caldrà esperarque passin les pluges d'aquest hivernper saber fins a quin punt s'ha pogutrehabilitar la situació. Doñana conti-nua essent el gran parc del sudd'Europa, però l'ensurt ha posat derelleu la manca de previsió existenten matèria mediambiental.

Segons Greenpeace, la manca demesures preventives en matèria deresidus fa que desastres com el deDoñana puguin tenir lloc. En aquestsentit s'ha posat de manifest que sibé moltes de les campanyes a favorde la protecció dels espais naturalsmés valuosos acaben en èxit, no pas-

sa el mateix amb la gestió poste-rior. Un cop complimentat l'expe-dient, tota l'acció es dirigeix a vi-gilar l'interior dels parcs, però nola seva interacció amb els elementsdels voltants. Els ecologistes acu-sen els polítics de no ser previsorsi de limitar-se a actuacions conjun-turals i, com a prova, recorden eldesastre de Doñana que, malgrat

la proximitat en el temps, ja és his-tòria per als mitjans de comunicacióperquè, en definitiva, ha passat a sertractat exclusivament en els àmbitscientífics i mediambientalistes.

Doñana: una tragèdia ques'hagués pogut evitar

GEA

La Cimera de Buenos Aires, continuació de la celebra-da a Kyoto l'any passat, ha decebut les expectatives.No s'han pres acords d'aplicació immediata, sinó queposà en marxa un calendari que ha d'estar enllestitabans de l'any 2000, és a dir, un any més de pròrrogaper a un estat actual que afavoreix el canvi climàtic.

Buenos Aires ajorna lesprincipals decisionssobre el canvi climàtic

S.V.

Els més de 1.500 delegats dels 170països participants, inclosos 70 mi-nistres de Medi Ambient, varen dei-xar Buenos Aires després d'onze diesde negociació sense haver arribar acap acord definitiu. És a dir, que la

cimera sobre el canvi climàtic, que eracontinuació de la celebrada l'any pas-sat a Kyoto, s'ha tancat sense arribarals objectius proposats, que han que-dat ajornats un any més. Això no obs-tant, sí que s'ha firmat un document

de mínims que, si més no, ha permèsque molts hagin pogut tornar a caseva sense la sensació d'haver per-dut el temps. No era, certament, elque s'esperava i per això cal parlarde fracàs.

No debades, la WWF -una de lesmés importants organitzacionsmediambientalistes mundials- va sa-ludar els acords de Buenos Aires ambuna irònica benvinguda "al lleugerprogrés de les converses", després dequasi dues setmanes de "guerra detrinxeres entre buròcrates que noméshan aconseguit posar-se d'acord enun calendari". Altres ONG, comGreenpeace, coincideixen en aques-ta apreciació; "significa una petitapassa endavant, però una passa quedeixa insatisfet tothom". L'acord, es-sencialment, estableix que abans del'any 2000 s'han d'haver posat enmarxa els mecanismes establerts a

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Bassad'Aznalcóllar.

- núm. 2 - 199932

MÓN L'estat del món

Kyoto per pal·liar els efectes del can-vi climàtic, però no diu com.

UNA REDUCCIÓ DIFÍCIL IINSUFICIENT

Com es recordarà, el protocol deKyoto suposà un compromís per a lareducció del 5'2% de l'emissió degasos que provoquen l'efecte hiver-nacle entre el 2008 i el 2012 respectede les emissions de 1990. Per aixòs'estableixen tota una sèrie de me-canismes, entre els quals s'hi comp-ta la definició d'uns contingents quepoden ser venuts i comprats entrepaïsos, d'acord amb el seu nivell decontaminació. Així un país que con-tamina menys pot vendre part del seucontingent a un altre que contaminamés. D'altra banda, el protocol pre-veu una xarxa mundial d'observaciósobre l'emissió de gasos i intercanvisde tecnologia sobre eficiència ener-gètica, així com la creació d'un FonsMundial per al Medi Ambient.

A Buenos Aires, com a Kyoto, ja nin-gú no posà en dubte que l'efecte hi-vernacle és el causant del canvi cli-màtic, el qual les Nacions Unides vo-len afrontar intentant reduir les emis-sions de gasos contaminants. Els cien-

tífics prediuen que el segle que ve re-gistrarà alteracions climàtiques a totsels continents, amb una pujada delnivell de la mar i la radicalització delsfenòmens meteorològics. Però el fetque es reconegui l'existència del pro-blema no ha allisat el camí cap a lasolució, ans tot el contrari: el conflic-te es planteja sobre fonamentsestrictament econòmics que palesenles diferències existents entre el Nordi el Sud.

ELS ESTATS UNITS,RESPONSABLES

De fet, tot i que durant la cimera del'Argentina els Estats Units firmarenels acords de Kyoto, tots els obser-vadors coincideixen a afirmar que laprincipal responsabilitat del fracàs ésseva, ja que les condicions posadesals països subdesenvolupats són gai-rebé inacceptables o, com a mínim,molt poc raonables en ordre a la soli-daritat internacional que hauria depresidir l'acció de les principals po-tències econòmiques. Estats Units volque la reducció de les emissions si-gui equivalent entre tots els països jaque en un futur no molt llunyà elsmajors increments es donaran a zo-

nes com la Xina o l'Índia.Aquest fet, però, no pot feroblidar que els que han createl problema no són els paï-sos en vies de desenvolupa-ment sinó els ja industria-litzats, entre els quals s'hicompta, en primeríssim lloc,els Estats Units.

En aquest sentit, els paï-sos rics no tenen autoritatmoral per imposar mesuresde contenció als països po-bres, de la mateixa maneraque l'exigència dels EstatsUnits perquè s'estableixinmecanismes de compra-venda de drets d'emissió és,segons els ecologistes, unapèssima pedagogia, ja queevita que els rics adoptin hà-bits d'estalvi energètic. Unshàbits que als Estats Unitssón pràcticament inexis-tents a diferència, perexemple, d'Europa on, simés no, els estats han apli-cat mesures de contencióque fan que les emissions degasos per càpita, tot i sermolt altes, sigui la meitat de

les nord-americanes.

EL COMPTE ENRERA HACOMENÇAT

I mentre s'espera una nova cimeraperquè abans del 2000 s'arribi alsacords definitius, el compte enreraper salvar la Terra ja ha començat.L'augment de la temperatura globalprevista per als pròxims cent anys ésde devers tres graus, un incrementsuficient per provocar una autènticacatàstrofe climàtica. Anualment l'eco-sistema terrestre expulsa l'equivalenta 190.000 milions de tones de carbo-ni, la qual cosa permetia mantenir unequilibri natural que ara l'home hadistorsionat amb l'emissió d'altres6.000 milions de tones a través dexemeneies, indústries, cotxes...etcètera. I ara, un cop trencat aquestequilibri, ningú no és capaç de pre-veure les greus conseqüències quepot tenir, algunes de les quals podenhaver començat. Si més no, la natu-ralesa ha incrementat com mai la sevaforça destructora. L'huracà Mitch n'és,possiblement, l'exemple més recent.

Greenpeaceva serpresent aBuenos Airesdurant laCimera.

33 - núm. 2 - 1999

LES I

LLES

"Educació i Sostenibilitat", títol que la conferenciant reco-negué "massa ampli i possiblement indefinit", va esser elpretext perquè Teresa Franquesa expressàs un missatgeoptimista del que ha d'esser educar cap a situacions via-bles que ens permetin la continuïtat com a societat.

Franquesa per començar la seva exposició intentà ex-plicar què és per a ella sostenibilitat, "un concepte -digué-per a alguns incomprensible però que té unaexplicació molt fàcil per passiva ja que "soste-nible és tot allò que es defineix per contraposi-ció al que avui ja s'ha manifestat clarament in-sostenible. A partir d'aquí tot i esser ambigua,la sostenibilitat expressa una voluntat de can-vi, indica una direcció i dibuixa un horitzó mal-grat -advertí- no sigui una fórmula precisa".Per a Franquesa la sostenibilitat no pot esserentesa com un procés previsible i hem de sa-ber i ensenyar que requereix la contribució detothom.

Adreçada a un públic eminentment integratper educadors de medi ambient, Franquesa esqüestionà sobre la utilitat de dur a terme unensenyament tradicional en matèria de mediambient ja que, digué, "si l'educació ha signifi-cat a través dels temps transmetre coneixe-ments, quan parlam de medi ambient comuni-car als alumnes les agressions que sofreix elplaneta pot resultar decebedor i poc estimu-lant. Explicar el que passa, continuà argumen-tant la professora, donar informació, pot estarbé, però correm el risc, en voler convèncer amb tanta for-ça, de desmotivar".

Per a la conferenciat, que analitzà el procés de l'apre-nentatge d'actituds positives envers el medi, "fins ara hemdonat a conèixer els problemes, hem ensenyat a estimar

L'optimisme coma metodologia

Magdalena Mulet

els recursos i a tenir sensibilitat cap al medi ambient, peròaixò no vol dir que estiguem en condicions de dur accionspositives.

El que ha de fer l'educació ambiental és promoure com-portaments per desenvolupar la responsabilitat moral i ferveure que podem millorar i que en aquesta tasca tothomhi té un paper, sentencià".

UN PROCÉS EN CONSTRUCCIÓ

Partint de la premissa, ja ho hem dit, que sostenibilitates defineix només per contraposició amb el que es de-mostra dia a dia que és insostenible per a la nostra socie-tat, Franquesa plantejà la seva tesi que és necessari quejunts, alumnes i educadors, es qüestionin sobre què éspossible fer per millorar la situació i emprenguin junts pro-

jectes concrets d'acció que ajudin a desenvolupar les ca-pacitats humanes. "Si volem un futur més sostenible i millorhem de treballar des dels recursos quotidians per desen-volupar els potencials de les persones que s'eduquen i dela seva capacitat per al canvi, la qual cosa farà sens dubteque arribem a fites inimaginables".

Per a Franquesa l'educació ambiental ha de voler dirl'estímul de la capacitació per canviar les coses, no persalvar el planeta, sinó per a dur a termeaccions concretes que suposin una millo-ra de l'entorn en el qual vivim, a travésde projectes en els quals puguem adqui-rir l'experiència positiva d'aprenentatgeque farà possibles les ganes d'emprendrenoves accions.

Aquestes experiències seran un procéscomplet que passarà per les fases d'ana-litzar, investigar, avaluar, imaginar, pro-jectar, comunicar, negociar, planificar, co-operar i executar, la qual cosa suposa que l'educació enmatèria de sostenibilitat resulta un cicle complet de l'edu-cació en qualsevol àrea de l'aprenentatge, ja que lasostenibilitat no només afecta certes matèries sinó que ésinterdisciplinar.

S'ha d'ensenyar als alumnes no només a saber, sinótambé a saber pensar, saber fer i fer saber. Els processos

Sota el títol "Educació i Sostenibilitat" Teresa Franquesainaugurà el Programa "SA NOSTRA" amb la natura, queofereix per quart any consecutiu l'Obra Social i Culturalde l'entitat d'estalvis balear.

"Només a partird'accions concretes

i possibilistespodem començar acanviar les coses"

Teresa Franquesa és doctora en ciències biològiquesi ha treballat en el camp de l'educació. Posteriorments'ha dedicat al treball de documentació i planificacióper a l'elaboració de plans generals de diversos muni-cipis de Catalunya.

Ha participant en l'equip de planificació del Parc Na-tural de Collserola com a biòloga i n'ha estat cap delServei de Medi Natural i responsable de la coordinacióde l'ús públic de l'esmentat parc (programes d'educa-ció ambiental, creació d'equipaments, punts d'informa-ció, etc.). Ha treballat a la Universitat Pompeu Fabraper dirigir una tesi doctoral i preparar l'assignatura degestió del medi ambient i actualment participa ambl'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona enels projectes Habitat i Centres Ecològics.

És la presidenta de la Societat Catalana d'EducacióAmbiental, de la qual n'és membre fundadora.

- núm. 2 - 199934

LES ILLES

La iniciativa didàctica de "SA NOSTRA" inclou per al curs98/99 noves activitats adreçades als estudiants de les Illes.

"Viu el bosc", "Biodiversitat. Les mil i una formes de lavida" i "Ni animal, ni vegetal: el bolet", són els títols ques'han triat per presentar activitats adreçades als escolarsperquè puguin participar dels diferents tallers, bé sigui tot

realitzant un recorregut pel bosc mediterrani, amb un re-pàs per les plantes més característiques, els animals, elsproblemes de l'erosió o les mesures que es poden adoptarper conservar-los, bé estudiant la biodiversitat, en unaunitat didàctica destinada a considerar la Terra en la sevaglobalitat, com a planeta viu, que allotja més d'un miliód'espècies diferents.

"Ni animal ni vegetal: el bolet," per la seva banda, expli-ca les característiques del fongs, el paper que juguen enels ecosistemes i afavoreix, mitjançant el seu coneixement,el procés de sensibilització en relació a la conservació del'entorn natural i de la cultura pròpia.

En tots els casos sota el pretext d'un aspecte ben con-cret de l'estudi de la natura que els joves poden reconèi-xer, el programa apropa els escolars al que pot significardesenvolupar actituds positives envers el medi, i aprofitamaterial audiovisual, així com la pròpia natura, per fer elsprocessos més entenedors.

Per dur a terme aquestes activitats, "SA NOSTRA" comptaamb els equipaments de l'Escola del Medi Can Tàpera, lafinca agrícola experimental de sa Canova, el Museu Balearde Ciències Naturals, el Jardí Botànic de Sóller, la Trapa il'Observatori Astronòmic de Mallorca, totes elles instal·-lacions que permeten que l'oferta sigui pluridisciplinar.

En edicions anteriors el programa ha inclòs activitats com"Un viatge pel cicle de l'aigua", "Els secrets del bosc", "Quèli feim a la Terra?", "Quin temps fa", "Jornada agrícola","Investigar a sa Canova", "Investiguem al Jardí Botànic","Coneguem el Museu Balear de Ciències Naturals", "Lesroques, parlen?", "Un dia a la Trapa", "Sembram un ar-

bre", "Acampar a la Trapa", "Astrosplai-3","Astrosplai- 7" i "Astrosplai-12". Una llarga llistad'activitats que sota aquests atractius títols desde l'any 1994, quan es va posar en marxa la ini-ciativa pedagògica, han evolucionat, quant a as-sistència es refereix d'una manera geomètrica,ja que mentre el curs 94/95 acollí més de 6.500alumnes, duplicà la xifra els cursos 95/96 i 96/97 (15.401 i 14.072 assistents respectivament)per passar als 21.663 de l'any passat.

Emperò el que és més important encara, dar-rere de cada una d'aquestes dades hi ha un pro-jecte pedagògic complet que permet arribar a unmajor coneixement de la natura que es pot traduir

en actituds i accions concretes a favor del medi.Algunes de les activitats programades tenen la possibili-

tat d'esser dutes a les escoles i centres d'ensenyament se-cundari que així ho sol·liciten i també han viatjat, com ésel cas d'"Un viatge pel cicle de l'aigua", a las sales de Cul-tura de Maó i Eivissa on la visitaren prop de 4.000 estudi-ants.

El Programa "SA NOSTRA" amb la natura ofereixaquest curs escolar noves activitats i unitatsdidàctiques per als joves per fomentar la defensa ila conservació del medi.

Conèixer la naturalesain situ

Gea

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

En acabar la conferència i en el col·loqui que s'obrí amb els assistents gaire-bé totes les intervencions foren per agrair a la professora el seu to optimistai per precisar que aquest plantejament, tot i esser el més adient, pot resul-tar utòpic si tenim en compte que la realitat de la nostra societat consumistaimposa uns altres paràmetres.

Alguns dels participants al col·loqui si bé reconegueren la possibilitat d'apli-car aquestes tesis a un entorn tancat com és ara l'escola, es qüestionarensobre la seva utilitat en àmbits més globalitzadors.

Franquesa respongué a aquestes crítiques tot dient que "el moviment esdemostra caminat i que només a partir d'accions concretes i possibilistes ésfactible començar a canviar les coses i que aquest és el missatge que han detransmetre els educadors, perquè en cas contrari no es donaran ni tan solsles primeres passes cap a un canvi que faci la societat més sostenible".

Defensant sempre l'optimisme com a metodologia i exigència ètica per al'educació ambiental, la professora també respongué a una pregunta en laqual s'interrogava sobre fins on arriba el paper de l'educador, per a Fran-quesa "l'educació per a una societat més sostenible no es limita a les aulesi a les matèries relacionades amb el medi ambient, ja que també l'educacióper a la pau o per als drets humans, per posar un exemple, faran que lanostra societat sigui més sostenible. En aquesta ocasió i tot tornat al seuplantejament inicial Franquesa digué que definir sostenibilitat és molt fàcil ique el concepte inclou tota mena d'extensions ja que "sostenible" serà allòque farà la societat possible, ja que el model socioeconòmic imperant ésclarament insostenible, en la mesura que no funciona, i no pot durar".

d'aquesta manera seran democràtics,perquè la millora d'una situació serà elfruit de la investigació, l'anàlisi i l'ava-luació d'una realitat per a després, enel joc de la negociació, ja que nomésmillorarem si estam disposats a fer-ho,posarem en pràctica aquests proces-sos i els farem saber als altres, mitjan-çant la planificació i l'execució del pro-jecte que ens farà més sostenibles.

ENSENYAR A PARTIR DELSASPECTES POSITIUS

En aquest marc optimista Franquesaplantejà el paper de l'educador com afonamental, "tot i que l'educador tam-poc no té la solució ja que avui lasostenibilitat és una possibilitat ques'ha d'anar experimentant i construint".Això, en opinió de Franquesa, llunyd'esser negatiu és, ans al contrari, moltestimulant ja que qui educa aprèn con-juntament amb els educands, la qualcosa fa que la seva tasca estigui mésmotivada.

35 - núm. 2 - 1999

LES ILLES

Diu J.M. Vidal Hernández, en un delsescrits inclosos a El camp de Menorca,patrimoni etnològic construït que elpaisatge de Menorca és un paisatgehumanitzat "fins i tot totalment huma-nitzat, però encara que sembli unacontradicció, amb una humanització

El camp de Menorca, patrimoni etnològicconstruït és un bell testimoni de la riquesa del'illa que, malgrat ser totalment humanitzada,ha sabut ser respectuosa amb la naturalesa.Una exposició i un llibre editats conjuntamentpel Consell Insular de Menorca, l'Ajuntamentde Ciutadella i "SA NOSTRA" mostren aquestsingular tresor.

riors a la primera meitat delsegle XIX que es quan elcamp començà a mecanitzar-se. És aquest un patrimonigairebé natural, que ens par-la de l'adaptació de l'home al'entorn i d'una utilització de recursos grícola i ramadera. Tampoc no s'obli-

den de les pedreres de marès que hancreat un entorn fantasmagòric noexempt de bellesa. I així, per les pà-gines d'El camp de Menorca hi desfi-len molins, salines, casetes de pesca-dors, ermites, fars, tot posant de re-lleu que el patrimoni cultural no sónsempre les catedrals o els grans pa-

laus, sinó que l'home, quan és gestorde la naturalesa, crea, en aprofitar totsels recursos, un univers etnològic quediferencia Menorca de la resta de lesIlles Balears.

Menorca: la riquesaetnològica conservada

GEA

respectuosa amb la natura". Els mi-lers de quilòmetres de pedra seca quequadriculen el territori i les cases, lesbarraques, els ponts, els bouers, elspous i les abeurades formen un con-junt irrepetible que l'exposició i el lli-bre, del qual en són autors AntoniCamps Extremera i Juan Elorduy, re-cull i documenta. El Consell Insular,l'Ajuntament de Ciutadella i "SA NOS-TRA" han estat els editors, i col·la-boren així en una justificació inneces-sària, perquè a la vista està, delsmotius pels quals Menorca va ser de-clarada Reserva de la Biosfera fa aracinc anys.

El llibre és un recorregut pel territo-ri etnològic de Menorca que, més en-llà de la seva bellesa formal -en unllibre per conservar a totes les llarsmenorquines- pretén recuperar lamemòria rural. Per això les fotogra-fies se centren sobre elements ante-

absolutament mesurada. Les construc-cions, és igual que siguin parets, ca-ses o barraques, s'adapten als mate-rials existents i a les condicions cli-màtiques. Cal destacar les construc-cions destinades a em-magatzemar aigua, aixícom la distribució delsllocs, que són un prodigid'aprofitament de recur-sos. Tota l'illa està divi-dida en llocs que avui,malgrat tot, conservenun ric patrimoni.

Els autors del llibre fanuna crida a aquesta con-servació i per això des-criuen minuciosamenttotes les estances delsllocs, com també tots elselements que dins o forade les cases venien obli-gats per l'explotació a-

Punta Nati des de l'aire (foto Laetitia Sauleau)

Construccions en pedra seca (foto Cosimo Pentassuglia)

Molí de Sant Lluís (foto J.N.Vidal)

Casa de lloc amb casa de senyor (foto J. Fedelich)

- núm. 2 - 199936

AGEN

DA

D'octubre a juny, entorn de les Balears, ésrelativament freqüent una au marinablanquinegra, de vol dret, ràpid i semprebaix, que és quasi desconeguda per tot-hom: la baldritja (nom amb què es coneixa Mallorca i Menorca) o virot (a lesPitiüses). Sols s'acosta a terra de nit, i en-tra a caus o coves, on pon, el mes de març,un únic ou. El cova un mes, i el poll ennecessita tres per volar. Pelàgica, s'alimentaexclusivament de peixos, que captura ambel bec, en capbussades més o menys su-perficials. Les sardines i aladrocs són el seualiment preferit.

Aquest aucell té una característica queel fa molt singular: és una espècie endè-mica, és a dir, exclusiva, de les Balears i lamajor part de la població coneguda viu aFormentera. Científicament es coneix coma Puffinus mauretanicus. S'assembla proua una espècie del mateix gènere que habi-ta illes des del sud de França fins a Turquia,però hi ha diferències de talla, color, com-

La baldritja, l'únic aucell endèmic deles Balears

J.M.

portament i morfologia que permeten di-ferenciar-les sempre; mai no s'han obser-vat híbrids, ni tant sols presència de les duesformes a una mateixa colònia; i en els dar-rers anys, s'han pogut estudiar els ADN deles dues formes, i s'ha arribat a la conclu-sió que hi ha diferències constants i signi-ficatives. El que fins fa poc es considera-ven subspècies, ara es reconeixen com aespècies separades.

Es calcula que hi ha a les Balears (és adir, al món) sols quatre o cinc mil parellesd'aquest animal. A molts dels illots quehabita hi ha colònies de rates, que sovintdevoren els ous o els polls, i que fan que esperdi la temporada de cria. En altres indrets,els hàbitats han patit pertorbacions greus.Per desgràcia, les baldritges de Formente-ra continuen sotmeses a una certa pressióantròpica, ja que han estat tradicionalmentcaçades per menjar (tot i que és una carntirosa i molt "perfumada", segons diuen!).

El seu caràcter únic i la recessió que s'haconstatat a les seves poblacions han fet quees consideri avui una espècie de proteccióprioritària, i el Govern balear hagi promo-gut un Pla de recuperació, amb una inver-sió de l'ordre de 400 milions de pessetes,finançat per la Comunitat Europea al 50%.Aquest pla ha permès l'adquisició de la fin-ca de Can Marroig, a Formentera, on s'in-tentarà establir una colònia amb condici-ons controlades i segures (experiènciesd'aquesta naturalesa s'han fet amb espèci-es de la mateixa família a altres indrets delmón), i on s'ubicarà una mostra educativapermanent. Altres actuacions en curs o pre-vistes són la desratització dels illots, recer-ques aplicades a la biologia de conserva-ció de l'espècie, i vigilància de les zoneson actuen els furtius amb més freqüència.Una informació més detallada es pot obte-nir al Servei de Biodiversitat de la Conse-lleria de Medi Ambient.

La baldritja sols s'acosta a terra de nit.

37 - núm. 2 - 1999

AGENDA

"El caso es que, sepultados por los datos, no alcanzamos a infor-marnos, porque la información no surge del acopio de datos in-vertebrados. La información está constituïda por datos seleccio-nados, jerarquizados y contextualizados en un cuerpo de pensa-miento que tenga sentido y explique los fenómenos, además dedescribirlos". Amb aquestes paraules resumeix Ramon Folch alseu darrer llibre la dramàtica paradoxa de l'home modern: disposard'un volum de dades sense precedents a la història i, en canvi, ladificultat per aconseguir que aquestes dades es transformin encultura (I aquesta, en una base per a l'acció: un saber per avançar).

La xarxa Internet representa, en aquest sentit, un exemple para-digmàtic i reiteradament comentat, ja que conté un univers infor-matiu on destriar la informació essencial d'aquella que no ho éspot resultar un exercici difícil i esgotador. Per això, el propòsit deseleccionar algunes adreces d'Internet sobre el tema de labiodiversitat té el caràcter d'una passejada la qual només ens per-met fer-nos una petita idea sobre la magnitud del que pot oferir laxarxa sobre aquesta qüestió. Clar que aviat descobrim també que,juntament amb informació global i essencial, n'hi ha molta ambun interès limitat o excessivament localista; molta informació re-dundant, bastant informació banal...

Vegem-ne alguns exemples que poden tenir un interès més ge-neral. Si vostè cerca informació sobre la diversitat d'espècies exis-tents a la Terra, pot consultar Biodiversity Information Network(http://www.bdt.org.br/bin21/bin21.html).Una llista exhaustivad'enllaços a diversos web sobre temes de biodiversitat vegetal estroba a Centre for Plant Biodiversity (http://osprey.anbg.gov.au/net/environment.html). A través de la base de dades Alice, es pottrobar informació sobre categories taxonòmiques, noms científicsi comuns, distribució geogràfica, hàbitats, usos, etc. (http://dspace.dial.pipex.com/alice/products.htm).

Per la seva part, Internet Biodiversity Service permet accedir ainformació sobre sistemàtica biològica, ecologia i evolució (http://ibs.uel.ac.uk/ibs).També podrà trobar una completa informacióen espanyol a la pàgina del World Resources Institut (http://www.igc.org/wri/biodiv/bri-span.html), amb temes tan diversoscom "La estrategia Global para la Biodiversidad", "La mujer en eluso sostenible de los recursos biológicos", o "Administración ymanejo de Áreas Protegidas".

Per fer-nos una idea real de la diversitat a la natura podem plan-tejar-nos una excursió (no virtual) a algun dels parcs existents alpaís. A http://www2.uji.es/cyes/internatura/espacios.html, la webd'Internatura, trobarem aquesta i moltes d'altres informacions re-lacionades amb el medi ambient.

Si la seva atenció es dirigeix a la biodiversitat a ambients o eco-sistemes concrets, també pot trobar pàgines interessants a la xar-xa. Dos exemples: la biodiversitat als boscos es pot estudiar a http://forests.org/forsite.html; la biodiversitat marina es pot visitar ahttp://oceanlink.island.net/oceanews.html.

Dissortadament, la biodiversitat sol ser notícia a causa de la sevadestrucció. Si vol obtenir informació sobre espècies amenaçades,pot consultar la pàgina sobre espècies en perill (http://hisurf.com/~enchanted/otherwebsites.html), o la pàgina del WorldConservation Monitoring Centre (http://www.wcmc.org.uk/data/

Una passejada per labiodiversitat a Internet

Albert Catalan

database/rl_anml_combo.html), on es pot localitzar a través d'unprograma interactiu qualsevol espècie catalogada a la Llista Ver-mella de la IUCN. Si està interessat de forma específica per laconservació de les aus, pot consultar en espanyol el "Programa deespecies amenazadas a nivel mundial" de BirdLife International ahttp://www.birdlife1.org.ec/novedades.html. (A ca nostra, el GOBmanté una interessant pàgina sobre ornitologia a http://www.ocea.es/gob/ornit.htm. Per temes relacionats amb la conser-vació al nostre continent es pot consultar la pàgina de l'EuropeanTopic Centre on Nature Conservation (http://www.mnhn.fr/ctn/index.html); i si desitja informar-se sobre el famós conveni CI-TES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Ame-naçades de Fauna i Flora Silvestres) pot pegar una ullada a http://www.wcmc.org.uk/CITES/spanish/index.html.

Naturalment, la problemàtica de la pèrdua de biodiversitat plan-teja la necessitat de la participació social, i d'una gestió correcta.Una de les més importants organitzacions ecologistes, Greenpeace,manté una web sobre Biodiversitat a http://www.greenpeace.es/tbio.htm. Per la seva part, Biodiversity Conservation Network(http://bcnet.org), conté recursos per als interessats en el disseny,gestió, etc. de projectes de conservació. I el Grup de Treball Euro-peu sobre Investigació i Biodiversitat ofereix la seva connexió ahttp://www.ettnet.se/~ewgrb; aquest mateix grup és responsablede la Conferència Electrònica (maig-juny de 1998) realitzada perfacilitar l'intercanvi d'idees i informacions sobre la biodiversitat

entre els científics i la societat (http://www.gencat.es/mediamb/biodiv) . També a escala europea pot ser útil la visita a EuropeanNature Conservation Organizations (http://www.ecnc.nl/doc/europe/organiza/europorg.html#NGO). I si vol conèixer amb de-tall l'experiència d'un programa de gran prestigi internacional eninvestigació i conservació de la biodiversitat, l'INBIO de CostaRica, pot anar a http://www.inbio.ac.cr/en/inbio/Inbio.html.

Un aspecte fascinant és el del coneixement empíric de labiodiversitat i el seu valor per part dels pobles indígenes. Sobre laseva participació a la Tercera Conferència de les Parts (1996), delConveni Sobre Diversitat Biològica, hom pot consultar http://www.eurosur.org/TIPI/infosis.htm ("venimos a hablar en nombrede todas las vidas, pero sobre todo de aquéllas que no están más")

I, en definitiva, si vostè vol tenir més informació sobrebiodiversitat, pot accedir, entre molts possibles llocs, al de la lli-breria virtual "Ecology, Biodiversity and the Environment" (http://conbio.rice.edu/vl), o al Directory of Environmental Resourceshttp://www.envirosw.com/resource.html.

Sens dubte hi ha una infinitat més de pàgines web sobre el temade la biodiversitat. I moltes d'elles d'un gran interès. Sortosament,els enllaços (links) entre pàgines estableixen una xarxa de caminsvirtuals per on, tard o d'hora, gairebé sempre se sol trobar allò quese cerca.

Pàgines com aquesta sovintegen a Internet

- núm. 2 - 199938

AGENDA

"Biodiversitat, les mil i una formes de la vida" és el títol d'una exposi-ció organitzada per "SA NOSTRA" dins del seu Programa "SA NOS-TRA" amb la natura i la Universitat de les Illes Balears que preténdonar resposta a tot un seguit d'interrogants que afecten directament elsentiment de la naturalesa. En primer lloc tracta d'explicar què és labiodiversitat, per després explicar com es produeix i les raons de laseva importància, sense oblidar referències concretes a les Illes Bale-ars i al paper de l'home com a centre indiscutible d'aquesta diversitat.

L'exposició va ser inaugurada a començament de tardor al Centrede Cultura de "SA NOSTRA", a Palma, per ser instal·lada a continu-ació a la finca agrícola experimental de sa Canova, a sa Pobla, on potser visitada pels escolars durant tot aquest curs. Més endavant -ja dinsel curs vinent- viatjarà a Menorca i Eivissa.

L'exposició està formada per vint-i-dos panells didàctics que s'es-tructuren mitjançant tres àrees diferents: "la vida amenaçada", on s'ex-pliquen els perills que pengen sobre la biodiversitat; "això era i no eraunes illes", que detalla les especials circumstàncies de les Balears i"diferents, però iguals", una anàlisi de la biodiversitat des del punt devista de la humanitat i de les diferents cultures que l'han formada.

Diversitat de la vidaGEA

Segons Miquel Roig, d'"Estudi 6", que ha treballat en la confecció del'exposició, l'objectiu de la mostra és donar una resposta local a lespreguntes que es va plantejar la Conferència de Medi Ambient de Río.

ESPÈCIES AUTÒCTONES EN PERILL

A la inauguració de l'exposició el professor de la UIB, GuillemRamon, es va fer ressò dels perills que amenacen moltes espècies au-

tòctones de les Illes a causade l'aparició d'altres espè-cies semblants procedentsde fora, un procés de "co-lonització" -va dir- que s'haaccelerat en els darrerstemps. "Això és dolent,sentencià, a un espai tanpetit com són les Balears".Com a exemple posà a laCaulerpa taxifolia, perio-dísticament coneguda coml'alga assassina, que, intro-duïda accidentalment a laMediterrània, té efectesmolt perjudicials. També laproliferació de cotorres i

crancs americans, així com formigues argentines. Segons el professorel procés és similar al de l'home amb una progressiva barreja de races,cultures, llengües i costums que sempre acaba donant prioritat als mésforts per damunt dels dèbils.

Per contra, les Balears han avançat prou en el coneixement de laseva flora i fauna. En aquest sentit, Guillem Ramon destaca la catalo-gació de 250 espècies invertebrades endèmiques a les coves de lesIlles, l'existència de 42 subspècies de sargantanes a les Pitiüses, d'al-tres 29 a les Balears, així com la subsistència del ferreret. Ferretet isargantanes són, de fet, els únics vertebrats realment autòctons.

"No les llancis" és el lema de la cinque-na campanya de recollida de llaunes or-ganitzada per la Fundació PIME Bale-ars, amb el suport de "SA NOSTRA" iel Consell Insular de Mallorca. L' ob-jectiu d'aquesta iniciativa és impulsar elreciclatge de les llaunes d'alumini, is'orienta al col·lectiu d'escolars deMallorca. Així, per cadascuna de lesllaunes recollides, es repartiran 10 pes-setes entre la Fundació Joana Barceló iCáritas, entitats compromeses amb la in-serció social.

Cinquena convocatòria de la campanya"No les llancis"

GEA

L'anterior edició de "No les llancis" vatranscendir el món escolar amb la partici-pació d'establiments del sector de la res-tauració. Això va reforçar l'objectiu de lacampanya, que l'any passat va arribar a re-captar més de 400.000 llaunes.

Adreçada primordialment als col·legis iinstituts de Mallorca, la campanya "No lesllancis" serà vigent de dia 15 de novembrea dia 15 de gener.

Hi varen ser presents Antoni GomilaJaume, president de la Fundació PIMEBalears, Catalina Amer, consellera delega-

da de Medi Ambient del Consell Insularde Mallorca; Maria Salleras, presidentade Cáritas, i representants de la Funda-ció Deixalles i de la Fundació JoanaBarceló, a més d'Andreu Ramis, cap deGestió Social i Cultural de "SA NOS-TRA".

La campanya "No les llancis" és pos-sible gràcies a la col·laboració dels mit-jans de comunicació de Mallorca i denombroses entitats: Tirme, Coca-cola,Malla, PIMECO, Associació SindicalPetita i Mitjana Empresa de Serveis deMallorca, PIMEM, Arcal, Matas Publi-cidad, i Cáritas, el Consell Insular de Ma-llorca, Fundació Deixalles, la FundacióPIME Balears i "SA NOSTRA".

39 - núm. 2 - 1999

Les cales verges de MondragóMondragó és el millor exponent del que

eren les cales verges del Llevant mallor-quí. El seu valor natural i paisatgístic pro-vé de la presència a l’àrea d’una sèried’elements singulars com són les zoneshumides situades al final dels torrents des’Amarador i d’en Reieta i al fons de lacala de s’Amarador i del caló d’en Gar-rot, dita de ses Fonts de n’Alis.

El camí cap a la protecció de l’àrea vaesser llarg i complicat. Després d’una in-tensa lluita ecologista, el 22 de febrer del1990 el Parlament de les Illes Balears lava declarar Àrea Natural d’Especial Inte-rès. Posteriorment, mitjançant un decretde la Conselleria d’Agricultura i Pescas’iniciaren els tràmits per a declarar-laParc Natural, dictamen que es dugué aterme el 18 de novembre de 1992. Abansd’aquesta declaració la Comunitat Autò-noma n’adquirí part, aproximadamentl’11% del total, i la Llei d’espais naturals,i de règim urbanístic de les àrees d’espe-cial protecció de les Illes Balears la reco-llí com a espai protegit.

LES MARINES DE LLEVANTSituada a la zona geogràfica de les ma-

rines de Llevant, geomorfològicament,s’hi diferencien tres tipus d’estructures:les derivades de la transformació dels se-diments, carbonatats, de la plataforma,com són coves, avencs i dolines, les tor-renteres sinuoses delimitades per tallatsde roca que formen barrancs i, finalment,les platges que es troben a la desembo-cadura d’aquelles.

Hi ha una gran diversitat de comunitatsvegetals; n’hi poden diferenciar set, a partdels camps de conreu i dels erms; les prò-pies dels penya-segats costaners, la du-nar o de platja, el savinar, la de zona hu-mida, l’alzinar, la garriga d’ullastres i lade garlanda i xiprell.

Sobre les roques costaneres i a prime-ra línia de la mar es fa la comunitat cons-tituïda pel fonoll marí i l’ensopegall i, mésendins, l’associació dels coixinets demonja (Launaea cervicornis i Astragalusbalearicus)

Darrere la platja i sobre les dunes, hicreixen algunes de les plantes més habi-tuals d’aquests indrets: el lliri blanc demarines, el card marí, el borró.

El savinar, localitzable a la costa roco-sa de l’àrea protegida, inclou moltes deles espècies que hi ha a la garriga d’ullas-tre, però es caracteritza, naturalment, perla presència de la savina (Juniperusphoenicea var. lycia), de formes capricio-ses gràcies a l’acció mecànica dels ventsmarins. A certs indrets, com el barranc des’Amarador, el savinar s’endinsa més capa l’interior.

ELS ÚLTIMS AIGUAMOLLS DE LA ZONALes zones humides de s’Amarador i de

ses Fonts de n’Alis tenen una significacióespecial, ja que tots els altres aiguamollsd’aquesta zona de Mallorca han estat

dessecats per construir-hi urbanitzacionscostaneres. En aquest litoral de l’illa so-lament resten sense dessecar els deMondragó, a més del de Canyamel. Lescomunitat vegetals que hi són caracterís-tiques són: l’herbassar de Ruppia, plantaque viu totalment submergida en aigüessalabroses, el salicornar, la jonquera ha-lòfila, que apareix a la vorera dels aigua-

molls, i el canyissar de Phragmitesaustralis, amb algunes plantes de bova.

L’alzinar ocupa un espai molt reduït a lameitat del barranc de s’Amarador, però al-gunes de les espècies que el caracterit-zen es poden trobar en indrets ombrívolsd’altres barrancs.

La garriga d’ullastre o ullastrar és la co-munitat més extensa de l’àrea. S’escam-pa pels barrancs, per les clapes bosco-ses situades ben enmig dels conreus i perles zones més properes als torrents. L’es-pècie que dóna nom a la comunitat,l’ullastre (Olea europeaea var. sylvestris),està acompanyada pel pi i per gran quan-titat d’arbusts entre els quals hi ha lamata, l’estepa llimonenca, l’aladern de fu-lla estreta, el romaní i la lletrera arbusti-va. S’hi veuen també altres espècies queno en són tan típiques com la rogeta, l’es-parreguera vera, el ruc, l’aritja i l’ende-misme Cyclamen balearicum, anomenatpa porcí.

Les orquídies hi són molt freqüents: lasabateta del Bon Jesús (Ophrys specu-lum), la mosca vermella (Ophrys tenthe-redinifera), i l’Anacamptis pyramidalis.

La garriga de garlanda (Lavanduladentata) i xiprell (Erica multiflora) es tro-ba a les voreres dels barrancs i, també, ala costa situada més al N. Les espèciesanteriors hi són acompanyades per l’her-ba de Sant Ponç, l’argelaga i el romaní,entre altres.

UNA FAUNA DIVERSIFICADALa distribució faunística de les espèci-

es està directament relacionada amb elsambients i les comunitats vegetals que esdiversifiquen dins l’àrea protegida.

Alguns ocells com el corb marí, el co-lom roquer, la falzia pàl·lida i la merla bla-va nidifiquen als penya-segats marins.

A la zona humida de s’Amarador, on ésmés abundant el canyissar, és usual veu-re-hi fotges. Però és a la de ses Fontsde n’Alis on l’ambient és més adequatper a la presència de limícoles. S’hi hancitat com a nidificants: el setmesó, la ga-llineta d’aigua, la fotja, el tiruril·lo cama-negra, el rossinyol bord, la butxaqueta i,probablement, el cama-roja. S’hi podenobservar, encara que no hi nidifiquen,l’agró blanc, l’agró roig i la xivitona.

Tot un grup d’ocells són característicsde la garriga, el bosc de pi i els conreus.Algunes espècies freqüents són el tudó,la tórtora, el mussol, el puput, el formi-guer, la terrola, el passaforadí, el bitxac,la merla, el butxaqueta, els busquerets.Probablement també hi nien el mussolreial, el menja-mosques negre, el sebel·lítitina...

Pel que fa als mamífers, els més co-muns a la garriga són l’eriçó, la ratacellarda, el ratolí de rostoll, la ratatraginera, el conill, el mostel i la geneta.

Entre els amfibis habituals hi ha el ca-làpet i la serp d’aigua; entre els rèptils,

la serp de garriga, el dragó i el dragonet.A l’àrea es comptabilitza una gran quan-

titat de jaciments arqueològics, sobretotcoves: s’Estret des Temps, es Cap desMoro, s’Amarador, la cova Foradada, lacova des Torrent d’en Rovellat i la covadel Rei, moltes de les quals són funeràri-es.

ARQUITECTURA TRADICIONALA Mondragó hi podem trobar també

mostres de l’arquitectura tradicional ma-llorquina, un reflex de la manera de fer ide viure d’altre temps que resta com amostra de les activitats que es desenvo-lupaven a aquest entorn. Així hi ha case-tes de roter o barraques de bigues, peti-tes construccions de pedra seca fetessense mescla o les barraques decurrucull, de planta quadrada amb el sos-tre fet de pedres amb forma cònica, méspetites que les de roter i que es destina-ven, i encara ara es destinen, al resguarddel bestiar.

Mondragó també ens ofereix una àmpliamostra de parets seques i «secrets decontraban», parets seques, generalmentbuides a l’interior que tenen accés per unpetit forat lateral tapat dissimuladamentamb pedres i que s’empraven per ocultarels productes de contraban que era unafont d’ingressos de l’economia a aquestazona.

Escars i pedreres de marès completenaquesta mostra d’arquitectura tradicionalque avui s’hi conserva.

Sabateta del Bon Jesús.

- núm. 2 - 199940

Parc Natural deMondragó

Superfície:786 Ha. Altitud 0-48 metres.

Declaració:18 de novembre de 1992.Decret Govern balear

Autoritat de gestió:Conselleria de Medi Ambient iOrdenació del Territori.(Govern balear)

Relacions internacionals:Participa a un programa conjunt ambCòrsega i Sardenya sobre correcciód’impactes a zones d’altafreqüentació humana, mitjançant unprojecte d’establiment d’una reservamarina i sensibilització del públic alrespecte.

És Zona d’Especial Protecció d’Aus(ZEPA) de la Comunitat Europea.

Hàbitats més importants:Cultius de secà amb arbres fruiters.Penya-segats amb garrigues, isavinars aplatats per l’acció del vent. Garriga d’ullastres i degarlandes, amb llentrisca i pins cap a l’interior i a la desemboca-dura dels torrents canyissars, prats inundats, llacunes i dunes. Elconjunt és un mosaic molt característic del Migjorn mallorquí,especialment ben conservat.

Espècies més importants:Ocells als penya-segats: corb marí, el colom roquer, la falziapàl·lida i la merla blava.

A la zona humida: fotges i limícoles com el setmesó, la gallinetad’aigua, la fotja, el tiruril·lo cama-negra, el rossinyol bord, labutxaqueta i, probablement, el cama-roja. S’hi poden observar,encara que no hi nidifiquen, l’agró blanc, l’agró roig i la xivitona.

Ocells de la garriga: el tudó, la tórtola, el mussol, el puput, elformiguer, la terrola, el passaforadí, el bitxac, la merla, labutxaqueta i els busquerets. Probablement també hi nien elmussol reial, el menja-mosques negre, el sebel·lí i la titina.

Amfibis: el calàpet i la serp d’aigua; entre els rèptils, la serp degarriga, el dragó i el dragonet.

Mamífers: l’eriçó, la rata cellarda, el ratolíde rostoll, la rata traginera, el conill, elmostel i la geneta.

Flora: fonoll marí il’ensopegall sobre lesroques i, més endins,l’associació dels coixinetsde monja (Launaeacervicornis i Astragalusbalearicus)

Sobre les dunes: el lliri blanc demarines, el card marí, el borró.

El savinar: savina (Juniperusphoenicea var. lycia)

Les zones humides: l’herbassarde Ruppia, el salicornar, la jonquerahalòfila, el canyissar de Phragmitesaustralis, amb algunes plantes debova.

La garriga: Ullastres (Oleaeuropeaea var. sylvestris), la mata,l’estepa llimonenca, l’aladern defulla estreta, el romaní i la lletreraarbustiva.

Altres espècies: la rogeta,l’esparreguera vera, el ruc, l’aritja i

l’endemisme Cyclamen balearicum, anomenat pa porcí.

Orquídies: la sabateta del Bon Jesús (Ophrys speculum), la mos-ca vermella (Ophrys tentheredinifera), i l’Anacamptis pyramidalis.

La garriga de garlanda (Lavandula dentata) i xiprell (Ericamultiflora) es troba a les voreres dels barrancs i, l’herba de SantPonç, l’argelaga i el romaní.

Visitants anuals:No hi ha recomptes dels visitants a les platges, que són moltnombrosos. Pel Centre de Recepció del Parc passen devers20.000 persones.

Serveis:El centre de recepció està a les immediacions de Ses Fons den’Alis. Tel. 971 18 10 22

Exposicions sobre els valors del parc. Àrea recreativa.Monitoratge de grups escolars prèvia sol·licitud.

Horari:De 10 a 13 h. i de 15 a 17 h. (estiu) Sols els matins a l’hivern.Algunes de les exposicions s’obrin alsgrups que ho sol·liciten.