2

CONCEPTES 3 Conceptes clau 4 Els moviments socials dins el segle XIX i XX 5 - 6 Història de diferents moviments socials 7 - 14 ANÀLISI 15 - 39 Cartellisme reivindicatiu 16 - 23 Difusió de l’activisme 24 - 25 El perquè de l’èxit d’un moviment 26 - 27 Dissenyant el moviment dels indignats 28 - 39 CONCLUSIONS 30 BILBIOGRAFIA/WEBGRAFIA 31

ÍNDEX

3

conceptes

CONCEPTES CLAU

4

Per començar a tractar aquesta temàtica del nostre treball, hem volgut analitzar els conceptes d’una sèrie de paraules clau les quals utilitzarem en moltes ocasions. Aquests con-ceptes son els pilars del nostre projecte, així que hem vol-gut veure i contrastar definicions i concepcions per poder entendre-ho de forma correcta. Hem consultat diversos diccionaris, i les definicions que apareixen a continuació són part de l’Enciclopedia Catala-na. Tot i això, hem volgut afegir en alguna definició algun comentari sobre ella, ja que creiem necessari realitzar-lo, per tal de concretar i aprofundir més.

Disseny :[diss] Activitat encaminada a aconseguir la producció en sè-rie d’objectes útils i bells.

Nosaltres voldríem considerar el disseny també com una activitat encaminada a la creació de conceptes. De coses no només materials per produir-les, sinó de també la creació d’enginy i implicació, de maneres de viure i de canvis so-cials. Una manera de disseny vista anys enrere per mem-bres de la Bauhaus instal·lada a Dessau. Un estil de de vida dedicat a crear coses enfocades no només als objectes, sinó també al intel·lecte, a al caràcter i a les idees.

Moviment social : [sociol] Conjunt d’accions col·lectives encaminades a la reor-ganització social.

Marx assenyalà el paper central del moviment obrer en la so-cietat industrial, i, d’acord amb A.Touraine (1973), la socie-tat post industrial ha afavorit l’aparició de nous moviments socials dirigits per nous col·lectius (moviment feminista, regionalista, ecologista, etc). Els moviments socials són de naturalesa molt diversa. No tots, però, tenen únicament una dimensió social; alguns assoleixen, també, una dimensió po-lítica. En un principi, un moviment social no està gaire ins-titucionalitzat, sinó que sorgeix d’una protesta social més o menys espontània contra agravis específics o de caire gene-ral, però al llarg del temps molts moviments socials inicien un procés d’institucionalització. Els nous moviments socials plantegen inicialment un tipus d’organització de caràcter més o menys assembleari d’acord amb l’organització social que promouen. A mesura que el moviment creix i es consoli-da es generen formes d’organització més estables i formals

com, per exemple, ha succeït en el moviment ecologista a Alemanya. La composició social d’aquests nous moviments és interclassista, tot i que s’estima que hi predominen sec-tors provinents de les noves classes mitjanes i, també, de joves estudiants. Aquests moviments posen de manifest la incapacitat o manca de voluntat de les organitzacions tradi-cionals —partits polítics, sindicats, etc— per a fer front als nous reptes socials. Es mostren crítics amb la democràcia representativa i propugnen formes de participació ciutada-na directa. Les seves accions van adreçades a sensibilitzar l’opinió pública i a pressionar les elits dirigents; l’objectiu dels moviments socials és generar un estat d’opinió favora-ble a les seves causes mitjançant diverses formes de protesta que acaparin el centre d’atenció mediàtica. Paradoxalment, l’èxit d’aquests moviments —com ha passat amb l’objecció de consciència— pot fer replantejar el sentit de la seva con-tinuïtat. (Enciclopèdia Catalana, portal web)

A més, els moviments socials s’inclouen dins la catego-ria dels actors polítics col·lectius, ja que tot i les grans di-ferències que aquests mantenen amb els partits polítics i els grups de pressió o d’interès, els actors polítics col·lectius comparteixen:

- Una relativa estabilitat organitzativa- Una comunitat d’objectius, idees i interessos entre els seus membres.- Una línia d’acció coordinada i organitzada- La voluntat d’intervenir en la política incidint d’aquesta manera en la gestió d’un conflicte social.

Amb tot això, és obvi que els moviments socials es distingei-xin de partits i de grups en molts trets, on caldria destacar:

- La seva dèbil estructuració orgànica.- El discurs generalment temàtic o transversal.- L’àmbit preferencial d’intervenció, que sol ser la política no convencional o contenciosa.- L’orientació cap el poder, que sol ser conflictiva; i de na-turalesa dels seus recursos, no sol ser majoritàriament de caràcter material, sinó de caràcter simbòlic (com la cohesió emocional, la disciplina i el comprimís dels seus membres. (Idees extretes de Salvador Martí i Puig, Universitat de Sa-lamanca).

DINS EL SEGLE XIX I XX

5

6

La historia dels moviments socials, bàsicament es centra en el moviment obrer del segle XIX. En el segle XX aquest moviment evoluciona tenint en compte els moviment socials del passat, donant lloc a altres moviments com el feminis-me, pacifisme, ecologisme, anti-globalització entre altres. La fundació d’aquests moviment es creada fundamentalment als Estats Units en el qual es reivindica uns drets civils.Un moviment social és bàsicament moviments populars, es a dir que una massa de població amb interessos comuns que reivindica allò que creuen que se’ls hi dona. Tot i això tenen altres derivacions, com a qüestions socials enteses com cultures, pensament o inclús estils de vida, que poden ser de una gran majoria o bé d’una minoritària com ara avantguardes,hippy, rupturistes, o alternatius. Poden arri-bar un sentit tant alternatiu que es pot considerar un mo-viment l’esport en general, la moda o qualsevol altra forma d’oci o de tendències culturals.En quan a la historia dels moviments politics cal destacar les revolucions liberals, amb la creació dels partits politics, que en el segle XIX no eren considerats com tal. Amb la ge-neralització del sufragi un universal, els moviments de mas-sa, els nacionalismes o el moviment obrer en el segle XX, passant a ser partits de masses, sobretot quan parlem dels totalitarismes com el feixisme o el comunisme. Per poder difamar els seus pensaments creences fan ús dels mitjans de comunicació amb propaganda.Un exemple pròxim que tenim és el Moviment Nacional que es coneix a Espanya amb el seu mecanisme totalitari inspi-rat en el feixisme que pretenia monopolitzar la vida publica i privada durant el franquisme.

Obrerisme :1830-1840

Moviment creat durant la I “Revolució Industrial” quan els treballadors passant del sector agrícola al sector industrial a les grans ciutat. Actualment el moviment obrer ha estat abolit, amb la Revolució Francesa els obrers francesos es van organitzar en cofradies o altrament dit en enemistats que prenien els models medievals d’organització. Aquest moviment no qüestionava el feudalisme si no que simple-ment reclamava millors condicions de treball per el proleta-ri, les primeres manifestacions obreres va crear certs pensa-ments com el “ludisme” que era la destrucció de la maquina, ja que se li atribuïa tota la culpa de la manca de adquisició del petit obrer. A mesura que el temps anava passant les obrers prenien consciència que la màquina no era l’error si no que la maquino no era utilitzada adequadament. Això va provocar que les queixes del proletari cap al empresari. A partir d’aquell moment es van crear les “Trade Unions” que era un sindicat de resistència contra el industrialisme.

Hippie

El moviment hippie és un moviment contracultural, lliber-tari i pacifista. Aquest moviment neix als anys 60 als Es-tats Units, així com els altres seguidors del moviment. Les creences d’aquest moviment era la revolució sexual y l’amor lliure. Alguns participaves a la participació de l’activisme

radical. degut al rebuig al consumisme optaven per la sim-plicitat voluntària, es adir portar una vida molt senzilla.

Feminisme El moviment feminista és un conjunt heterogeni de ideologies i moviments politics, culturals i econòmics que tenen com objectiu d’igualtat de drets amb els homes. Amb aquest moviment el moviment feminista crea un ample conjunt de teories socials amb una teoria feminista com la historia feminista entre altres. Gracies a la influencia del moviment feminista s’han aconseguit grans èxits com el dret a vot, d’igualtat front la llei. Aquest moviment neix entre el s XIX i principis del XX i es va centra bàsicament en el dret del sufragi femení.

Okupa

El moviment okupa apareix als anys 60, és un moviment social que consisteix en okupa terrenys desocupats, com edifici abandonats. La finalitat és utilitzar aquets llocs per poder cultivar, com llocs de reunió o per viure-hi. El movi-ment okupa agrupa gran nombre de ideologies, sovint ve de-terminada per la tribu urbana al qual pertany, o inclús com a motiu de protesta política y social contra la especulació .

ETA

aquest moviment independentista va néixer als anys 60. El MANB ha patit des de finals de la dècada del 1990 una persecució judicial que ha portat a la presó molts dels seus dirigents i ha il·legalitat moltes de les organitzacions, però no totes. Generalment les accions judicials eren a causa de la connexió amb els lligams directes entre ETA i moltes d’aquestes organitzacions, així com l’exaltació o apologia de les accions armades d’ETA, que el MANB es negava a con-demnar.

Terra i llibertat

Terra i llibertat era una organització clandestina que va néixer a Rússia l’any 1861 i va existir fins el 1864. El seu objectiu principal era crear una revolució dels camperols.Un dels objectius més importants de l’organització era la petició d’un congrés del poble sense diferencia de classes.

Indignats

Les protestes d’Espanya de 2011 conegudes com “Spanish Revolution”, Moviment del 15-M o bé dels Indignats són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en d’interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s’havien trobat les generacions anteriors.

7

MOVIMENTS SOCIALS

8

La península ibèrica ha estat durant una gran part de la seva història una zona geogràfica formada per una societat majoritàriament obrera. Una poble treballador, de diferents àmbits però que durant molts moments de la seva vida han anat reclamant els seus drets. El moviment obrer ha estat viu durant molts segles, i hem volgut destacar aquest caràc-ter viu que sempre s’ha mantingut.A partir del segle XX, a Espanya es va produir un desenvo-lupament encara més rellevant del moviment. Es van in-dustrialitzar zones com Astúries, País Basc i Catalunya. Al mateix ritme, moviments com l’anarquisme espanyol anava renovant el seu camí, i també van començar a aparèixer co-rrents antisindicals, organitzacions més properes al radica-lisme o corrents més properes al sindicalisme revolucionari formulada per teòrics francesos anys enrere. Aquest va ser el punt en que l’anarcosindicalisme va aconse-guir fer-se un nom en aquest país, aconseguint així una ve-ritable força de masses. Va fundar a través d’organitzacions obreres rotatius periòdics, un d’ells anomenat com a Soli (So-lidaritat Obrera), creat com a òrgan d’expressió. D’aquesta manera tenien l’oportunitat de fer crida a la població i a la massa obrera. Una de les accions més importants que va generar aquest rotatiu va ser la programació vaga general durant l’estiu de 1909, que juntament amb la crida de reclu-tes per a la segona guerra colonial al Marroc, va ocasionar la destacada Setmana Tràgica de Barcelona. El control del Soli va permetre la convocatòria d’assamblees de treballadors. Una d’aquestes va originar la creació de la

Confederació Nacional del Treball (CNT), que arribaria a convertir-se en el principal sindical de masses de la classe obrera espanyola fins la guerra civil. Així doncs, en aquell moment els sindicats, tant CNT com UGT es van convertir en els representats per excel·lència de la ideologia obrera del moment. L’obrer es sentia identificat en algun d’ells en la majoria dels casos, i portaven la batuta reclamant els drets dels treballadors i de les seves famílies. Les revistes i biblioteques que els mateixos sindicats cre-aven van contribuir decisivament en la culturització de la classe obrera en aquells anys que l’ensenyament públic era pràcticament inexistent. Anys més tard, el fet que la república soviètica funcionés a través d’assemblees obreres va permetre que els anarcosin-dicalistes espanyols veiessin en ella l’encarnació dels seus ideals col·lectivistes. La CNT tenia molta influència a Ca-talunya, la burgesia catalana pressionava i el radicalisme augmentava. Anys més tard, la primera guerra mundial va ocasionar l’enriquiment del país, i com a conseqüència l’enfortiment de la classe obrera. L’increment de vagues i accions va original el tancament com a censura del rotatiu Soli l’any 1917, i la continua re-pressió posterior va provocar una disminució del poder del treballador i dels seus sindicats. Tot i això els seus ideals persistien, i mitjançant elements informatius com el carte-llisme la seva defensa dels drets continuava. La violència individual per part de l’obrer i la radicalització del moviment va provocar una discriminació en augment

Naixement : Viu durant molts segles, però s’incrementa a principis del segle XX.Situació : Espanya s’industrialitza principalment en zones com Catalunya, Andalusia i Astúries.Objectius : Defensa continua del treballador, dels seus drets dins de la societat.Èxits : Principalment entrada la democràcia, increment dels drets del treballador en tots els seus àmbits:condicions, salaris i horaris, entre d’altres.

Destaquem : + Utilització de rotatius informatius, per donar a conèixer el moviment i els seus objectius, informant a la societati alhora culturitzant-la.+ Pressió eficaç al governant mitjançant accions amb l’objectiu de generar malestar polític i aconseguir drets.+ Utilització del cartellisme, amb il·lustracions amb un alt nivell de comunicació cap a la societat.- Aspiració molt política, deixant de banda objectius principals i fonamentals.- Descontrol del radicalisme, convertit en algun moment amb terrorisme. Genera desconfiança dins la societati allunya el govern dels objectius que es busquen.- Relació enfrontada constant amb l’estat, que no permet buscar solucions als problemes que reclamen. - Aparició dels sindicats com a representants únics del treballador, que aparten els objectius en quant a dretdel treballador per posar en primer terme objectius polítics.

OBRERISME

9

de part de la societat. La defensa dels drets del treballa-dor disminuïen, i la lluita per uns ideals politics anava en augment, sobretots en moments de dictadures i guerra civil. Així doncs, ideals que compartien els sindicats es van orien-tar més cap a la política i no cap a la defensa del treballador i el seu moviment. Podem destacar aquest esperit que durant pocs anys el mo-viment obrer va originar amb molta rellevància, com a mo-viment que es va anar dirigint cada vegada més cap a un àmbit polític i no tant social, fins al punt d’aconseguir molt pocs èxits en drets socials.Durant la transició i principis de democràcia els drets del treballador van tornar a estar en el punt de mira. Va ser el moment més important de recuperació d edrets del treba-llador, principalment entrada la democràcia. Amb sindicats com CCOO i UGT s’ha anat avançant fins a l’actualitat, i s’han anat complint objectius. Tot i això, el moviment obrer ha anat canviant durant aquest segle, més dominat per uns sindicats ancorats en la política i no tant transparents com en el passat. És un moviment obrer amb un rerefons polític més que mai, i que es pot entendre com a eina de pressió al govern del moment però no sempre eficaç ni tant implicada amb la societat com ho havia sigut anteriorment.

PACIFISME

10

Es considera pacifisme a l’oposició a la guerra i a altres for-mes de violència, expressada a través d’un moviment polític o com una ideologia específica. De principis, es un moviment que sosté que qualsevol circumstància de guerra o violèn-cia física interpersonal es moralment incorrecte. Els orígens són innombrables, amb relats de personalitats de segles en-rere. Tot i això, el pacifisme més pròxim a nosaltres, consi-derat modern, té una sèrie de figures representatives per excel·lència; la més representativa d’elles es la figura de Gandhi, advocat i polític indi.A finals del segle XX i XXI, precedits per milers de guerres de forma global, s’han realitzat accions en matèria de pau per part dels governs. S’han redactat comunicats com la Carta de la Terra, que defensa el medi ambient, els drets humans i la pau per sobre de tot. El moviment, està format per persones de tot tipus que adoptin aquesta ideologia i defensin el lema de No a la guerra. En situacions bèl·liques, els moviments pacifistes s’incrementen, com per la guerra de l’Iraq, com a cas més

pròxim a l’actualitat. També s’origina per situacions i casos terroristes, com en el cas d’Espanya les accions armades del grup terrorista ETA. Normalment les accions que duen a terme el moviment pa-cifista arreu del món són manifestacions, normalment mul-titudinàries per les ciutats més cèlebres del món, arribant als dos milions a Madrid per rebutjar la guerra de l’Iraq l’any 2003. És un moviment tant extens que durant la història s’ha anat omplint de diferents maneres, però en definitiva, es un mo-viment que representa una gran part de la societat en què vivim. Una societat que rebutja en la majoria dels casos la violència i és partidària d’utilitzar altres mètodes més favo-rables per a tots. És destacable també la utilització d’elements molt identifi-catius durant al llarg de la història, com el símbol de la pau, el colom blanc o l’extensió del dit índex i mitger.

Naixement : Present des de temps immemorables.Situació : Increment del sentiment en èpoques bèl·liques importants d’arreu del món. Objectius : Prescindir de la violència entre persones, i defensa d’una conducte pacífica internacionalment. Èxits : Les manifestacions de milions de persones arreu del món durant diferents èpoques han aconseguit que molts governs es replantegessin conductes adoptades.

Destaquem :+ Utilització de símbols i colors de manera identificativa i universal, com és el cas del símbol de la pau, el colom, la posició de la mà en forma de Victòria i el color blanc per excel·lència.+ Sentiment unànime, abandonant temes polítics i possibilitat d’una unió autèntica i de generar compromís per part de la societat.- Poca regularitat del moviment. Poques accions i compromís en situacions sense accions bèl·liques destacables.

11

LGBT són les sigles que denominen el col·lectiu de gais, les-bianes i persones transsexuals. Es un moviment generat a finals del segle XX i que ha tingut un ressò espectacular. Han buscat el dret a la igualtat que tot humà té, i actual-ment encara és una lluita que en moltes zones del planeta s’està produint. A Espanya ha estat un tema durant els da-rrers anys que també ha tingut molt ressò, pel fet de ser un col·lectiu considerat bastant nombrós, fet que permet gene-rar un ressò més gran dins la societat. Podem considerar els inicis d’aquest moviment dins Espan-ya des de temps immemorables, ja que aquest col·lectiu ha mantingut viu des de temps indescriptibles. Tot i això, du-rant gran part de la història se l’ha discriminat, intentat esborrar de la societat, i durant el segle XX, especialment durant la guerra civil i la posterior dictadura de Francisco Franco. Van ser perseguits i torturats, i mai acceptats com a persones normals, fins arribar al punt de ser executades en la majoria dels casos. Acabada la dictadura franquista, l’evolució cap a l’acceptació ha anat avançant, tot i que l’homofòbia continua sent una força poderosa dins la societat en què vivim. L’any 1979 es

va considerar l’homosexualitat com a legal, i hem d’arribar fins l’any 2005 en què Espanya és un dels pocs països al món que permet el matrimoni de persones del col·lectiu LGBT, i té una de les legislacions més progressistes sobre aquests temes, especialment en adopció i modificació de sexe legal. A més a més, la cultura espanyola dins el col·lectiu LGBT ha traspassat fronteres gràcies a personatges com Pedro Almo-dóvar, director de cinema, i gràcies a la possibilitat d’arribar a parts de la societat antigament impensables, com l’exèrcit i altres cossos de seguretat oficials de l’estat. A més a més, actualment la legislació de l’estat protegeix legalment el col·lectiu contra la discriminació laboral, de béns i serveis i en tots els aspectes socials. Vivim en una societat, que estem familiaritzats amb una sèrie de símbols que engloben al col·lectiu i que la majoria de la societat del món ho relaciona. Principalment és el cas de la bandera de l’homosexualitat, creada l’any 1978 per Gilbert Baker. També es coneguda la utilització de la lletra de l’alfabet grec lambda, utilitzada en diferents campanyes d’alliberació homosexual i congressos de drets universals.

Naixement : El moviment s’universalitza a finals del segle XX.Situació : Discriminació del col·lectiu universalment durant la història. Objectius : Eliminar la discriminació i aconseguir drets socials independents a la orientació sexual de les persones. Èxits : A Espanya, legalitat del col·lectiu a partir del 1979. Durant s.XXI, legalitat del matrimoni, possibilitat d’adopció, modificació de sexe legal i protecció legal en contra la discriminació.

Destaquem :+ Utilització de símbols gràfic representatius, especialment un, la bandera, que aconsegueix transmetre uns valors i un significat de forma universal a la majoria de societats mundials.+ Poca implicació amb la política, cosa que ha provocat una unificació unànime de persones d’aquest col·lectiu. + Realització d’accions polèmiques, buscant l’atenció de la societat per reclamar els seus drets.+ Sentiment de lluita constant, independent a opinions homòfones i violentes originades durant la història passada i recent. - En algun moment, utilització d’eines com a reclam violent, que poden ferir la sensibilitat de persones d’altres religions o cultures.

L G B T

12

Un dels moviments més polèmics i més reconeguts inter-nacional durant l’actualitat és el moviment Anonymous, pseudònim utilitzat mundialment per diferents grups i individus per realitzar accions o publicacions via digital. Sorgits de la pàgina d’oci 4chan, va començar com un mo-viment per diversió al 2008 per manifestar mitjançant ac-cions a favor de la llibertat d’expressió, de la independència d’internet i en contra de diverses empreses o organitzacions de drets d’autors, serveis públics o consorcis amb presèn-cia global. Principalment les seves accions es manifesten via digital, tot i que s’han organitzat diverses manifesta-cions arreu del món. Els formants del moviments son gent anònima, molts d’ells denominats hackers informàtics.

Les seves formes d’acció i coordinació se centren en l’àmbit digital, com mai abans s’havia pogut aconseguir. Això provo-ca una dificultat per part de recerca de persones que duen a terme les operacions, generant un debat així entre països per regular les condicions de la llibertat digital. Tot i això, mentre es genera aquest debat, membres d’Anonymous van realitzant accions des del 2008 aproximadament, sota

aquest pseudònim. Son accions que segons diverses opinions reivindiquen una llibertat semblant a l’anarquisme, però de forma completament diferent a qualsevol moviment del pas-sat.No compta públicament amb una estructura orgànica cen-tral, ni cap jerarquia vinculant a cap membre del col·lectiu. Aquest fet és el que el converteix en moviment social, i no pas d’una organització. L’únic element que comparteixen tots els formants d’Anonymous és un lema: El coneixement és lliure; Som Anònims; Som legió; No perdonem; No obli-dem; Espereu-nos!. Aquest lema hi es present en totes les accions que generen. Han estat desenes en els últims anys, i la majoria d’elles es centren en atacs informàtics a webs d’empreses i organitzacions globals, com també de serveis públics de certs països. El moviment utilitza també una simbologia molt clara. Com a símbol una silueta d’una persona amb un interrogant en la zona del cap, envoltat per unes fulles de llorer i una esfera global a la part posterior. També, en molts del casos, s’ha utilitzat la màscara d’un dels personatges de la pel·lícula V de Vendetta per fer referència a aquest concepte d’anonimat.

Naixement : Aproximadament, durant l’any 2008 a nivell global.Situació : Present, segle XXI. Objectius : Defensa de la llibertat d’expressió a Internet i a la vida real de la societat mundial. Èxits : Múltiples accions exitoses a pàgines webs governamentals i d’empreses de prestigi. Tot i això, cap èxit polític ni reforma recent, al contrari, posada en marxa per part dels governs sistemes per aturar aquest moviment.

Destaquem :+ Utilització del medi digital, com mai anteriorment s’havia pogut usar.+ Noves accions contra empreses i governs mai vistes, en els seus portals virtuals. + Poca agilitat per part dels governs, per manca de recursos.- Al ser un moviment tant anònim, possibilitat de propagació d’informacions falses en molts casos.

ANONYMOUS

INDIGNATS

13

El moviment 15M s’origina als inicis del maig del 2011 a través d’una manifestació organitzada per la població es-panyola i sense la representació de cap col·lectiu polític ni sindical. El missatge de la mobilització va ser l’expressió del sentiment de la societat per aconseguir una sistema demo-cràtic real, per tal d’aconseguir fer reals els drets dels ciu-tadans i que alhora, el ciutadà sigui protegit per l’estat, tal com li escau. És un sentiment de lluita pel canvi, motivat per la greu crisi econòmica que afecta a la majoria de famí-lies i persones d’aquest país, i proposa solucions, proposa la conservació d’un sistema i uns drets que mica en mica es van perdent a causa de la situació en que vivim. A més a més, és un sentiment motivat per la conducta irresponsable de la majoria de polítics que, amb l’objectiu de solucionar els problemes generals de la societat, emeten una imatge d’un alt nivell de vida totalment inadequat per les situacions en que la societat viu.Així doncs, el moviment va néixer a Madrid, i un cop realit-zada la manifestació uns quants centenars de persones van decidir quedar-se i ocupar la cèntrica Puerta del Sol de la capital espanyola, amb la finalitat de fer gran el seu lema i donar-lo a conèixer arreu del món i més encara dins la nos-tra societat. La protesta es va escampar per altres ciutats importants, com Barcelona, on va tenir un seguiment també molt rellevant. Es realitzaven assemblees ciutadanes, sem-pre sense representació partidista ni sindical, on es parlava i s’analitzava la situació que preocupa a la gent real del ca-rrer, a totes aquelles persones que entre elles tenen un vin-cle que amb els polítics no existeix. Era una nova manera de reivindicar els drets de les persones, de reclamar la conser-vació d’uns drets que diàriament es van perden com a con-seqüència d’una crisi econòmica que la majoria de persones

que pateixen les conseqüències no hi ha tingut res a veure.Els missatges eren clars, casolans i molt populars, mi-tjançant elements i materials econòmicament elaborats. S’utilitzaven com a elements gràfics pancartes i cartells, mostrant frases i propostes per millorar el país. A més a més, es va utilitzar un medi que anteriorment no s’havia utilitzat: les xarxes socials. Es van utilitzar coma columna vertebral d’organització del moviment, amb l’objectiu de dis-cutir, analitzar i fins i tot relatar en temps real allò que es discutien en diferents zones sobre el que passava i sobre el que es raonava. Xarxes socials com Twitter o Facebook, van ser les més importants, i gràcies a moviments com aquests s’han donat encara més a conèixer. Els joves s’unien i es recolzaven, s’organitzaven per millorar el futur de tothom, i també ho recolzaven individus de totes les generacions possibles. Les acampades, popularment anomenades a les ocupacions de places públiques, van finalitzar amb disturbis a ciutats com Barcelona, generant una greu polèmica i des-confiança envers a la política dels governs.Per diferents aspectes, no tota la població va tenir la possi-bilitat de conèixer a fons el moviment i els seus objectius. Per part de mitjans de comunicació se’ls va enquadrar en moviments anti-sistema, polítics o organitzacions violentes. Aquesta manca d’informació va anar generant desconfiança, i va evitar així una unió unànime de la societat que pateix actualment les conseqüències de la crisi i del moment.Un any després, actualment el moviment torna a sorgir, d’una manera més madura i més clara. Les idees s’han esta-bilitzat i tot i el gran ventall de propostes per part de la po-blació, el moviment segueix reclamant els drets i un model de democràcia que cada dia es va perdent.

Naixement : Maig del 2011 a Madrid, Espanya.Situació : Crisi econòmica mundial, especialment a Europa i països com Espanya, on la classe mitja pateix les conseqüències dia rere dia de reformes constants del sistema democràtic. Objectius : Conservar els drets democràtics de la societat on vivim, i millora d’un sistema actualment descompensat per part d’uns polítics que no representen la població com haurien.Èxits : Un any després, l’èxit més important aconseguit és donar-se a conèixer mundialment i generar pressió al govern mostrant desconfiança. En quant a reformes, no ha interessat de cap manera per part de governs ni partits.

Destaquem :+ Ús de xarxes socials per organització, i retransmissió de sentiments i propostes a temps real.+ Bases orientades en la democràcia representativa. Creació d’assemblees populars, amb o sense professionalitat, però que generen una culturització i un intercanvi sempre positiu d’idees i propostes. + Organització per part d’individus de diferents edats, que genera un intercanvi de punts de vista.+ Suport per part de professionals de diferents àmbits, sense estar implicats amb partits polítics però que comparteixen una ideologia de millora.- Manca de promoció en diferents mitjans. S’ha promocionat el moviment a través de mitjans de comunicació gairebé mai de forma neutral. Falta d’una plataforma digital pròpia o d’una vertebració correcte del moviment en quant a comunicació amb la societat.- Falta d’un ideari comú. Es compartien idees però no hi havia una ruta a seguir conjunta.- Va ser un moviment improvisat, partint d’una manifestació en que es van anar afegint idees i opinions, però sense cap estructura important.

KONY 2012

14

Invisible Children es una organització solidària que durant l’any 2011 va preparar una forta campanya anomenada Stop Kony, amb el fi d’aturar el criminal de guerra ugandès Joseph Kony, aconseguint fer-lo una personalitat coneguda internacionalment i coma última instància aconseguir el seu arrest abans de finalitzar aquest 2012. Es un moviment nascut als Estats Units, però que ha arribat a la majoria de països del món, inclòs el nostre. Tot es vertebra a partir d’un documental estrenat aquest mateix any 2012 en que dóna a conèixer el món el cas de Joseph Kony i la finalitat del moviment Kony 2012. Aquest documental, estrenat via únicament digital, compta amb un total de més de 90 milions de visites a Youtube, i un gran nombre de visites al seu portal digital oficial. Es un moviment que s’ha propagat exclusivament de forma digital, comptant amb el recolzament de les xarxes socials, i que gràcies a aquests medis que ha arribat a celebritats de

la nostra societat com cantants, actors o polítics de presti-gi. És una nova manera de veure la informació digital i les finalitats solidaries, mitjançant una organització a Internet molt eficaç que depèn de l’espectador. Dóna a l’espectador la oportunitat de col·laborar en primera persona sense estar obligat a aportar ajuda econòmica. És una manera de donar-se a conèixer molt difícil, però que la nostra societat a aconseguit acceptar i ha donat la possi-bilitat de donar a conèixer a aquells que els envolten. És un moviment que ha traspassat moltes fronteres i ha arribat a governs, especialment al dels Estats Units. Aquest mateix govern, com es pot visualitzar en el documental, ha emprès mesures per aturar el criminal de guerra corresponent en més d’una ocasió, però aquestes accions encara estan en pro-cés i la implicació de la societat generarà un increment de la necessitat d’assolir l’objectiu.

Naixement : Inicis 2012.Situació : Actualitat. Joseph Kony, criminal de guerra més buscat del món, segueix lliure després de dècades lliure per Uganda realitzant crims per a la humanitat. Objectius : Donar a conèixer al món sencer el cas de Joseph Kony, i aconseguir aturar-lo i retenir-lo abans definalitzar l’any 2012.Èxits : L’objectiu principal encara no s’ha dut a terme, però s’han aconseguit grans passos. Més de 90 milions de reproduccions via Internet en pocs mesos, i la posada en marxa dels Estats Units d’accions per a la recerca del criminal ugandès.

Destaquem :+ Utilització de plataformes digitals molt elaborades, amb un estil gràfic molt modernitzat i comunicatiu.+ Possibilitat d’intervenció de l’espectador de forma diferent i directa.+ Possibilitat de col·laborar econòmicament d’una forma diferent, comprant un pack de cartells, tríptics i polseres per recolzar i donar a conèixer la causa. - Data límit molt pròxima per assolir l’objectiu.- Afectació negativa de la imatge personal del líder del moviment, cosa que origina una pèrdua de confiança molt important per al moviment.

15

anàlisi

16

REIVINDICATIU

cament parlant, de tot el cartellisme espanyol.

S’usà tot tipus de personificacions i comparacions entre l’enemic i elements que simbolitzen el mal; com per exemple en el cartell de la pàgina continua de M. Monleón en el que hi apareix un escurçó.

En la mostra següent hem elaborat un recull de l’art, ma-joritàriament, durant els primers anys de la guerra civil. Significa la resposta a l’amenaça feixista pels sindicats de la mà del bàndol republicà.

Avui en dia el tant ric cartellisme sindical del passat, ha de-caigut enormement fins a convertir-se en un simple eslògan envoltat dels colors de bandera i una o altre figura repre-sentativa. Trobem que en el passat cadascun dels cartells es podia entendre com a obra d’art, estèticament respectava les lleis del pes visual, la distribució, l’ús de colors, la quali-tat dibuixística, l’ús de la tipografia, i inclús en la utilització d’aquest vocabulari hi residia l’ànima de l’èpica. Avui en dia creiem que l’esperit del bon disseny, i de l’art dins d’aquest tipus de comunicació visual ha perdut tota la seva essència; només cal comparar entre els exemples de la primera pàgi-na amb els de la segona.

17

L’obrerisme utilitzà el cartellisme, sobretot, a l’hora de do-nar a conèixer tot el seu ideari polític. D’aquí sorgiren in-comptables mostres artístiques que animaven a la afiliació en els seus sindicats. Fou des d’aquests des d’on es promo-gué aquesta pràctica, ja que esdevenien un centre de poder amb infraestructura suficient per moure a la ciutadania. (CNT, FAI, UGT, etc. )

Foren molts els artistes que van participar en el disseny de tot el moviment obrer espanyol, especialment a principis del segle XX.

S’observa molt clarament la influència de tot l’art comunista rus amb elements com el puny, la falç, el martell, els colors plans, figures esquematitzades, predominança de formes geomètriques... A la vegada que predominen els colors de les seves banderes, com el vermell i negre de la CNT.

Artistes com: Jaume Solà, Calandín, Manuel Monleón, Wila, etc. entre molts d’altres.

Com bé es sap, un cop començada la guerra civil espanyola aquests sindicats van començar la lluita contra el bàndol franquista i els seus aliats, d’aquí l’aparició dels símbols feixistes (nazis, mussolinians, i de Falange y de las Jons). Aquest període en el que l’art propi dels sindicats s’uneix al del republicà, esdevé un dels moments més prolífics, artísti-

VS

18

19

20

Durant la revolució sexual de 1960 a Estats Units, es posà de moda tot el moviment hippies i el seu art. Requeia en la utilització de motius florals a mode de patern, jugant amb tota una simbologia del color provinent de les sensacions psicodèliques i extra-humanes del con-sum de drogues. Durant aquest període fou l’alliberament per molts gays, lesbianes, bisexuals ja que el moviment hippie acceptà sense cap tipus de mirament les diferents orientacions sexuals argumentant que lo important no era el físic ni el sexe, sinó la persona en si. No es creà un art determinat per aquests tipus de col·lectius però podem afir-mar que un cop desenvolupat mamà de tot aquesta psicodèlia floral dels anys 60. Que es caracteritzà pels colors fluorescents, la tipografia allargada i deformada, la distribució dels espais en diferents franges, joc de grandària en les tipografies, cap tipus de cerca del realisme, manipulació de les imatges. Resultava ser una espècie de collage entre tipografia, color i imatges; que et traslladaven a una altre dimensió.

L’any 1978 va néixer de la mà de Gilbert Baker, artista californià, la primera bandera arc-iris destinada al moviment LGBT, durant el Fes-tival de l’Orgull Gay de San Francisco. Inicialment la bandera constà de 8 franges de color, que simbolitzaven: rosa (sexualitat), vermell (vida), taronja (salut), groc (llum del Sol), verd (naturalesa), turquesa (màgia), blau (serenitat), violeta (esperit). L’any següent es reduí a 7 franges, i al cap de poc temps quedaren en 6 com en l’actualitat. La tonalitat dels colors emprats recorden a la gamma del cartellisme hippie americà; la influència resulta força palpable ja que fou una èpo-ca memorable per al col·lectiu.

A Espanya el moviment cobrà forces durant el 1970, i usà en tota la seva promoció la bandera arc-iris, juntament amb lemes suaus i poca imatge. Avui en dia el moviment ja ha cobrat moltíssima importància i recolzament, ha madurat. De tal manera que ja no se’n fa un ús tant explícit de la bandera, i en canvi sí de lemes i imatges molt més agres-sius. És característic l’ús de la fotografia i el fotomuntatge cercant el sotrac emocional de l’espectador.

21

“Anonymous representa un moviment invisible, sense cúpula fixe ni visible; tothom resulta ser Anonymous, engloba a tota la comunitat descontenta amb el capitalisme d’avui en dia i qualsevol tipus de re-tallada de drets.”

Aquesta “organització” es promou a ella mateixa mitjançant l’ús de la màscara de Guy Fawkes (dissenyada i posada de moda gràcies al cò-mic de V de Vendetta, d’Alan Moore) i tot una sèrie de cartells i gràfics en format digital que la pròpia comunitat va creant, no se sap qui és l’encarregat de crear aquests vídeos o presentacions on s’usen aquest tipus d’art, però contenen un estil similar.

Aquests dos logos/símbols esdevenen l’entitat gràfica en si del movi-ment, a diferència d’altres, no existeix un gran esperit d’inquietuds artístiques, s’usa en certa manera, a mode d’uniforme. Podríem dir que el primer logo semblaria la imatge corporativa d’algun tipus d’empresa, i la segona la màscara que usarien tots els seus empleats. Es juga amb el sentit igualitari, on tots som iguals, per tant només hi ha una estètica possible, promoguda per anònims. Podríem comparar-ho amb l’estètica d’algun exèrcit o secta, salvant les distàncies. Els par-tidaris a aquest moviment vesteixen la màscara com a tret identitari, a mode de “disfressa”.

En quan al disseny en si del logo, és a dues tintes, possiblement per promoure la barata impressió, en stickers, samarretes, cartells, etc. Opinem que la imatge podria pertànyer a algun tipus d’escut d’organització política, militar o empresarial. És a dir, fa ús d’aquest tipus de simbologia per augmentar les ganes del ciutadà a pertànyer a un col·lectiu amb estètica pròpia. Usa elements molt institucionals, per expressar serietat i rigor; la societat ha de saber que Anonymous no són quatre arreplegats, sinó una organització amb poder real.

Entenem la corona de llorer com a unió i com a guerrer, a l’antiga Grècia i Roma es coronava amb aquest tipus de trofeu als guanyadors dels combats del circ. L’individu vestit d’etiqueta ens aporta serietat i control, i l’interrogant del cap la no existència de cap líder visible del moviment. Finalment la bola del món del fons simbolitza la globalitat d’Anonymous.

Respecte la màscara de Guy Fawkes, els colors són sobris i predo-minen els elements destacats en negre; resulta perfecte per a una ràpida reproducció.

En tota la xarxa no hi ha cap web oficial però n’és plena de blogs on s’usen aquestes imatges.

La gran majoria dels cartells del moviment dels indignats s’han centrat en la convocatòria de manifestacions al carrer; de tal manera que hi predominen les figures humanes, més aviat les seves siluetes negres, juntament amb una gran i clara tipografia fàcil de llegir que reforci l’eslògan. Un tret significatiu que ens ha sorprès una vegada ana-litzats diferents cartells és que hi predomina un estil ba-sat en el color groc i el dibuix vectorial, de fet semblen estar fets per la mateixa persona o col·lectiu. Tot i els es-forços no hem pogut contactar amb administradors de blogs sobre el moviment per informar-nos sobre el dissen-yador o anònim que ha creat tot el cartellisme, que sem-bla ja oficialitzat dins l’entorn dels indignats espanyols.

És interessant observar que respecte la segona convocatòria del 12M s’ha dissenyat molts més cartells, i com hem dit abans, una espècie “d’identitat corporativa”; ja que un any després tothom estava preparat i a l’espera del moment. En les següents imatges escollides ja hem triat les que sem-blen ser les més oficials de les que corren per dins els webs. En les portades dels cartells podem trobar molt habitual-ment els links dels blogs/webs des d’on s’ha llençat cadas-cun; perquè així el lector pugui informar-se de recorreguts, actes, notícies, etc. Com també les referències de Twitter des d’on es discuteixen tots els temes; aquest aspecte és de-gut a la grandíssima importància que ha tingut la xarxa i les xarxes socials en la implementació del moviment dels indignats. Podríem dir doncs, que resulten pòsters sempre referenciats a la recerca dins Internet, s’anima a l’afil·liació mitjançant l’ordinador. Ens trobem davant de cartells 2.0?

22

23

Tot el disseny de KONY 2012 va córrer a càrrec de l’estudi de disseny Fifty & Fifty a petició de l’organització Invisible Children.

En l’estil hi predomina l’ús de colors plans, vermell, blau, negre i blanc; i l’estil de l’stencil, propi del dibuix vectorial. Podem observar la influència de l’street artist Shepard Fai-rey (Obey) en tot el cartellisme, especialment el cartell que va dur a terme per a la campanya presidencial d’Obama.

Té un web basat en un sistema de finestres i marcs molt geomètrics que separen i estructuren molt formalment la distribució. Han volgut afegir la comunitat i l’activisme dins, mitjançant els links cap als comptes de Twitter de di-ferents personatges rellevants de la política mundial i una galeria on el seguidor pot enviar fotografies durant les seves activitats de promoció de la iniciativa.

KONY 2012 s’ha nodrit de l’activisme de l’street art, en quan a la intervenció sobre parets de la ciutat. Cal dir també que s’ha parlat molt sobre si resultava ser una proposta realment pro-dret humans, o una espècie de cam-panya de marketing viral per recaudar fons per la fundació Invisible Children. A primer cop d’ull observem un disseny gràfic molt sòlid, i amb una forta inversió per part del client; seria licit qüestionar-se la veracitat de la informació, tan-mateix s’ha produït un video acompanyant tota la iniciativa molt ben editat, propi de qualsevol gran multinacional.

24

L’ACTIVISME

25

Ens trobem en una societat on tots els mitjans de comunicació oficials estan subjectes a la censura, des dels microblogs fins els diaris partidistes també, és algo increïblement difícil aconseguir ser capaç de connectar amb la gent. Des del disseny o l’art, hem de continuar amb la tradició més crítica per donar imatge i ales, a les paraules de la ciutadania (o nosaltres mateixos). Des d’ambdós s’ha de denunciar de manera radical les insuficiència del món en el que vivim; de fet l’activisme gràfic representa el fet de participar dins l’esfera política mitjançant la crítica i la insatisfacció. Mirant enrere no hem de deixar perdre una tradició humanista que prové des de 1968 i que tant ha participat en les victòries de moviments, idees i guerres. Dins l’activisme creatiu podem classificar els motius en 3 apartats: la recerca de justícia social, medi ambient i pau. Tot i això l’objectiu fonamental és apel·lar clarament a les emocions per aconseguir una forta mobilització ideològica.

Avui en dia tenim Internet, el mitjà democràtic per excel·lència. Webs, galeries d’imatges i blogs promouen la iniciativa i la participació crítica i creativa dins l’àmbit pú-blic i social; en el moment que criden a la participació resul-ten realment útils. Respecte a la difusió del moviment dels indignats creiem que s’ha de continuar predicant la democràcia participativa de l’antiguitat, caldria que tota la ciutadania pogués delibe-rar, jutjar i decidir sobre els assumptes col·lectius que ens afecten. Els creadors formen part d’una comunitat, que el seu dis-curs es refereix tant a lo privat com a lo públic i que la seva tasca engloba valors polítics, socials i culturals. Tanmateix apareix la figura del creador-ciutadà.

És necessari que dins el món creatiu, cada creador tingui la necessitat d’aportar el seu gra de sorra a qualsevol cau-sa altruistament, de tal manera que es fomentarà també l’habilitat participativa del creador-ciutadà. És a dir, el ciu-tadà es veurà abraçat per moltes obres que l’animaran a projectar-ne de seves. En aquests últims anys el creixement de la xarxa ha estat espectacular, de tal manera que avui en dia tenim softwares amb els que ens comuniquem els uns i altres, com bé podria ser Facebook, Twitter, Tuenti, Vimeo, Google +, Pinterest, etc. Resulta extraordinària la facilitat amb què podem inter-canviar informació, com també l’escurçament de les distàn-cies entre països. Un cop tots aquests serveis són posats a disposició d’un estri tan a l’abast i pròxim com el telèfon mòbil, es comença a desenvolupar un gruix d’informació a temps real a mode de telenotícies mundial. Com bé comen-tava la periodista Pilar Velasco durant la conferència del passat 21 de maig a ESDi, els mitjans especialitzats de tota la vida ja van per darrera de la velocitat informativa que tenen els usuaris d’aquestes xarxes socials.

Només cal mirar la Primavera Àrab com va començar, i com va funcionar l’ús d’aquestes dins l’organització de les revol-tes. O com per exemple el model exportat cap als Indignats espanyols, o posteriors Occupy Wall Street. La gent ja no espera al migdia o nit, per informar-se del què ha passat o està passant; resulta molt més eficaç llegir els tren-ding topic de Twitter. S’ha democratitzat l’acte d’informar i estar informat; és millor o pitjor? Podríem raonar que des

dels mitjans tradicionals podem obtenir una informació més contrastada i millor redactada, però a la vegada, res és més veraç que una discussió a temps real. D’altre banda, llegint a la ciutadania evitem en certa manera, la ideologia política i tergiversació de material per part de

diaris, televisions i radio. Creiem que ja és un nou model d’expansió establert, l’ús de la xarxa social per a la millor organització d’idees i col·lectius. Anonymous resulta ser una “organització” on el 90% de tota la seva activitat recau dins Internet, ens demostra doncs que ja no és necessari el sortir al carrer i manifestar-se, sinó que ha nascut una nova manera d’expressar les opinions; sigui mitjançant els atacs cibernètics d’Anonymous, parti-cipant d’iniciatives com Avaaz.org, Actuable.es, Change.org, entre d’altres.

Igual que els models econòmics i de negoci ja han vist que van per un camí diferent, també dins l’activisme la xarxa ha suposat un nou mitjà útil de difusió d’idees i iniciatives. I referent a la gràfica reivindicativa, també ha derivat a la creació d’imatges digitals que en molts casos no cal ni que arribin al carrer en forma d’impressió, sinó que ja està pensat perquè cadascú la pugui dur dins els mòbils, tablets, postejar-les, etc.

Endinsant-nos més dins el terreny dels mitjans de comu-nicació tradicionals, no cal oblidar que continuen sent les fonts informatives més importants i influents que existei-xen; per tant continua essent fonamental per a l’èxit de qualsevol proposta la publicació i valoració de periodistes professionals. Podem trobar l’exemple en el 15M, que no fou fins que ja hi participaven milers de persones arreu del país juntament amb les càrregues policials, que no es publicà cap primera plana ni article important respecte el tema. Per tant, com hem dit, encara cal tenir en compte la difusió que tindrà en els mitjans convencionals la iniciativa que anem a pro-moure, depenent del seguiment i valoració que obtingui d’aquests, rebrà més o menys acceptació de la resta de la ciutadania.

26

EL PERQUÈ

Després de veure diferents exemples de moviments que ens precedeixen, i d’analitzar els seus punts favorables i negatius, hem volgut redactar l’estructura amb les bases d’un suposat moviment que naixeria avui en dia. L’objectiu és crear la columna ver-tebral amb tots els factors que un moviment hauria de tenir, els seus aspectes essencials i les seves diferències amb moviments ja existents. Alhora, hem hagut de redactar unes mínimes condicions del suposat moviment, com per exemple la seva ideologia envers la política, o la seva implicació dins la societat.Així doncs, hem suposat la creació d’un moviment d’un perfil d’inconformitat política. Tot i això, hem volgut ser bastant neutrals en aquests aspectes, ja que la intenció és redactar una estructura independentment de la ideologia política actual. Per començar, tot moviment ha de seguir una línia per assegurar-se el seu èxit, o si més no, la seva bona evolució. Hem volgut destacar un quadre formal sobre l’intervenció dels moviments socials en el procés de política pública, de forma que relata els di-ferents passos que un moviment social ha de passar per avançar, i l’impacte que hauria de generar teòricament, sempre gaudint de bones formes i mostrant un interès per donar-se a conèixer i a divulgar-se dins la societat. És un quadre conegut, utilitzat com a punts a seguir per donar una bona imatge envers la política i la societat pública.

Seguidament, hem volgut estructurar en tres àmbits, les parts per aprofundir per crear l’estructura ideal i la forma d’actuar: ideologia, acció i divulgació.

Ideologia

Segons tots els estudis realitzats envers aquest àmbit, creiem oportú que per realitzar la creació d’un moviment que sigui estable ha de tenir una sèrie d’objectius i una in-tenció clara i estructurada. Alhora, ha de tenir sempre aten-ció cap a la societat amb un esperit conscienciador i agrada-ble, sempre donant una imatge correcte. També cal destacar que un moviment ha de tenir uns ideals concrets i ben establerts, i uns valors per poder defensar la seva causa d’existència. A més a més, pensem que ha de ser neutre envers a la política partidista, amb l’objectiu de no perjudicar-ne a cap, i viceversa. Acció En quant a l’acció, s’han de tenir uns objectius establers d’actuació. És sense dubte un pilar fonamental per tal de pressionar o desestabilitzar a la classe governant, sempre de manera pacífica i refusant d’una manera clara la violèn-cia en tots els aspectes, ja que genera unes conseqüències negatives en tots els aspectes del moviment i perquè la vio-lència tant sols genera més violència. Dins el moviment, és important que hi apareguin individus de diferents edats i generacions, per tal d’aportar i enriquir el moviment amb diferents punts de vista, idees i opinions. Alhora, donarà una imatge més unificada i compresa. S’ha de procurar la dita unificació del moviment i dels seus membres, compartint idees i objectius per tal de no perdre el seu pes, i amb l’existència d’un o varis representants impli-cats amb la causa i sempre donant una bona imatge envers el moviment i l’exterior. Son figures fonamentals i sobretot, on recau sobre ells una importància molt destacable sobre el seu comportament i caràcter.La creació d’events i activitats també la considerem impor-tant, amb un contingut polèmic i comprometedor, sempre respectant la resta i refusant l’ús de la violència. Cal consta-

tar, la importància d’un sentiment de lluita de principi a fi, i incrementar-lo en moments que sigui convenient.

Divulgació

En quant a comunicació, donar a conèixer el moviment a la resta de persones de la societat és imprescindible. És l’eina per donar a conèixer la causa i la teva intensió, i és també la imatge que envies cap a l’exterior. Per tal de realitzar-ho, hi ha molts mètodes i eines possibles. A causa d’aquesta gran quantitat de possibilitats, no sempre s’utilitza l’adequada ni de la forma correcta.Pensem que és interessant la creació d’un mitjà de comuni-cació propi amb els seus objectius i per expressar les seves idees i activitats, amb un alt nivell de comunicació envers la societat, amb cartells, il·lustracions i altres recursos gràfics ben elaborats que suposen un increment de l’interès de la societat, ja que les tècniques utilitzades tant sols estan a les mans d’aquell qui ho crea. Alhora, és una eina que mi-tjançant plataformes digitals no suposa un alt cos econòmic, cosa que antigament la utilització de plataformes clàssiques feia la situació molt diferent. També és important tenir una simbologia pròpia que identi-fiqui clarament el moviment, per tal de donar-se a conèixer com faria una empresa. D’aquesta manera, s’aconsegueix un alt nivell d’iconicitat i de comunicació envers el públic as-pectant de la societat, i sobretot, condiciona molt la imatge emesa del moviment, de manera que mitjançant una bona comunicació visual permet emetre un aspecte més positiu. Actualment, també és important tenir una destacable imat-ge digital, que permet aproximar-se a l’espectador d’una manera clara i més fàcil, sobretot per aquells interessats amb la causa i aquells que vulguin implicar-s’hi. És una font infinita d’informació, i la bona elaboració també és un put positiu afegit, d’una manera que també et permet inte-ractuar directament amb la societat, mitjançant eines com xarxes socials, que actualment suposen una eina positiva de millora a temps real.

27

28

INDIGNATSDELS

El 15M és el moviment social que actualment s’aproxima mes a la nostra època, pel fet d’anar-se desenvolupant a temps real, i també pel fet de ser un moviment que defen-sa els nostres drets com a persona i com a classe social en la que vivim. La història ja l’hem pogut observar, i de la mateixa manera punts importants i destacables, relacionats amb altres moviments i destacant els seus punts forts i tam-bé febles. Com hem vist en apartats anteriors, hem pogut observar i analitzar un recull de punts positius i negatius del mo-viment. Hem intentat recollir-ne més, i formular-nos pre-guntes sobre el moviment, i tractar de respondre-les amb la màxima claredat possible, i sobre tot, a partir dels conei-xements apresos en apartats anteriors, fruit de l’estudi de precedents i la comparació amb altres moviments apareguts a la història d’aquesta societat. D’aquesta manera, l’estructura d’aquest apartat va orga-nitzada en diferents punts i conceptes, que fan referència a temàtiques a tractar. Nosaltres donarem la nostra opinió sobre cada un d’ells, explicant quin és el problema i la solu-ció que pensem donar-li.

Inicis

Pensem que el fet de sorgir i crear-se com a moviment de for-ma improvisada és un punt feble, ja que el moviment es ge-nera a mesura que avança, i no permet plantejar-se moltes coses amb antelació amb l’opció de millorar-les. Creiem que la manifestació inicial organitzada pels carrers de Madrid, que va donar fruits i forces al moviment, va ser un revulsiu molt correcte, però va impedir analitzar la situació i els ob-jectius amb claredat, cosa que va provocar una manca de previsió de futur, cosa que en part està bé, però per avançar com a moviment social impedeix bons resultats.

Organització d’idees

El moviment s’ha caracteritzat des d’un inici com un con-junt d’idees de ciutadans del carrer que aporten les seves impressions, opinions, i relats interessants d’escoltar. Tot i això, el moviment no s’ha format d’una estructura en quant a idees principals. Creiem que hauria convingut plantejar-se unes idees principals, sense refusar l’aportació de noves propostes dels ciutadans, pe`ro marcar com a mínim un full de ruta en quant a ideologia.

Representants

La manca de representants principals pensem que també ha estat un problema. Uns caps visibles i coneguts per la

ciutadania haguessin imposat respecte, claredat i confiança. Sobretot si els representants es donen a conèixer i emeten una bona imatge a l’exterior. Això permet comunicar direc-tament al ciutadà les idees i impressions del moviment, do-nar-les a conèixer amb veu pròpia i mai a través de mitjans de comunicació partidistes.

Comunicació amb la societat

Com hem expressat en el punt anterior, la comunicació amb la societat no ha estat clara ni amb primera persona. Creiem que una plataforma digital ben dissenyada i fàcil d’entendre hagués estat necessària. Aproximar-se a la població mi-tjançant recursos digitals, per tal d’apropar-se encara més a aquells interessats amb el moviment, que pensem, no ho han pogut fer de forma molt directe.

Control de zones de reunió

Creiem que la mala imatge que van provocar places com les de Sol i Catalunya va ser evident. No pel fet d’estar mal organitzades sinó pel fet de deixar en mans dels mitjans de comunicació els anàlisis de la situació. Pensem que el con-trol sobre el què passava a la plaça en tot moment hagués sigut convenient. Controlar les persones que hi assistien i controlar les accions que feien en tot moment. Per seguretat, i sobretot per imatge.

Establir relacions polítiques

Tot i defensar una ideologia contrària al sistema que s’usa actualment, creiem convenient la posada en marxa de rela-cions de cortesia amb governs en el moment adequat. Per donar una bona imatge i presentar les propostes, siguin ben-vingudes o no. Creiem que donaria una bona imatge envers la societat, i seria un punt de pressió bastant evident cap a la èlit governant.

Violència

Finalment, un dels punts més destacables és el control de la violència. No es pot controlar en accions conjuntes, però si evitar-les. El moviment 15M s’ha deixat emmascarar per accions violetes paral·leles als seus ideals i reclams, i els mitjans de comunicació corresponents ho han usta per fer campanya en contra d’ells. D’aquesta manera, ha donat una mala imatge i s’ha donat la possibilitat d’apartar de vista el moviment per irracional i falta de valors.

29

Durant el llarg de la historia sempre ens hem trobat amb di-ferents moviments socials que han sigut reconeguts. Durant tot aquest llarg període els moviments han anat agafant pes dins de la societat. A Espanya va aparèixer el moviment obre. El moviment era petit i no es tenia gran en compte la seva presencia, a partir d’unificació i millores va crear un impacte en la societat. Els moviments socials al llarg de la historia han anat evolucionant, cada moviment era millor que el anterior ja que utilitzaven moviments anterior per establir el seu propi. Amb el treball que hem realitzat em volgut mostrar els diferents moviments que han anat apa-reixen al llarg de la historia fins arriba a l’actualitat, per això hem analitzat detingudament tots aquest moviment agafant els factors positius i negatius. La nostra intenció a sigut poder mostrar com durant els segles els moviments socials han anat integrant-se en el disseny.De tots els moviments analitzats hem pogut constatar que de tots estan associats al disseny ja que la propaganda per l’evolució. El mètode de difusió sempre ha sigut per divulgar la política, pensaments, protestes, peticions,reclamacions sempre utilitzant la seva simbologia pròpia. Cada moviment ha tingut la seva pròpia simbologia com ara el moviment hi-ppy amb les flors els colors psicodèlics, tot això formava part del seu pensament i era la forma de reflectir-ho.Els mètodes de difusió paral·lelament a l’evolució dels di-ferents dissenys ha anat evolucionant, sobretot en el mitjà. Actualment el mitjà de divulgació més efectius són els ca-nals digitals i els portals social, però tot així encara conti-nuem trobant propaganda com ara pancartes del 15M entre molts altres esdeveniments importants. Un clar exemple és el grup “Anonymous” és un moviment anònim que el que pretén és lluitar contra la llibertat del lliure arxiu. El forma en la que actuen és per Internet.Finalment aquest treball ens ha servit per veure com el dis-seny a anat evolucionant amb el pas del temps juntament amb els diferents socials. El sistema s’ha adapta a les modes que ha generat els diferents moviments socials, ja que en cada període captava a un grup massiu de gent el qual el disseny tant s’ha adaptat als moviments socials.

30

CONCLUSIONS

31

BIBLIOGRAFIA

WEBGRAFIAwww.12m15m.acampadadebarcelona.org

www.globalmay.org

www.guerracivil.org

www.breakingcopy.com

www.monografica.org

www.wikipedia.com

www.enciclopedia.cat

www.elpais.com

www.culturalorganizing.org

Article: Diseño y activismo. Un poco de historia (PELTA, Raquel; monografica.org, Enero 2012) Article: Diseñar para el cambio social (PELTA, Raquel; monografica.org, Enero 2012) Article: Diseño gráfico y reivindicación (CLEMENTE, Nacho; monografica.org, Enero 2012) Article: “Kontrabankos” y multitud creativa (UN MUNDO FELIZ; monografica.org; Enero 2012) Article: La gráfica popular en las manifestaciones de protesta (CLEMENTE, Nacho; monografica.org, Enero 2012) Article: El 15-M como pieza de museo (GARCÍA DE BLAS, Elsa; elpais.com, 9 de Mayo) Article: Designers Wanted: Social Movement Work (PAUL; culturalorganizing.org, 30 de Abril 2012)

32